dissabte, 3 de gener del 2015

LA VALL: EL PUNTAL REDÓ, LA CREU DE FERRO I EL CASTELL

Hui hem anat a fer una ruta que ja fa temps tenia en ment i no sabia com acabaria eixint. La idea era pujar al castell des del camí del Castell, pel sud, i baixar a la font de la Cervera per una senda que no havia xafat mai. Després pujar al Puntal Redó i mirar de fer la cresta que l'uneix amb la Creu de Ferro, i posteriorment tornar pel coll de Font de Cabres, el Fenassar i el Coll de Mena i baixar el barranc de l'Horteta.
Al final no ha eixit així. Una part ens ha eixit més bé del que pensavem i l'altra pitjor, però el balanç ha estat positiu tot i que la ruta es pot millorar molt. Però anem poc a poc.

Com altres vegades hem eixit des del camí del Castell, just quan l'asfalt deixa pas a la terra. I hem seguit amunt cap al castell.

Castell de la Vall des del camí del Castell.
Arribant al collet de la Vespa teníem intenció de pujar cap al Castell però una senda que mou cap a la mar ens ha fet canviar d'idea i l'hem seguida per vore on va. Total com que la ruta de hui era per a "investigar" no estava de més fer-ho des de bon començament.
La senda baixa a un barranquet on hi ha uns bancals d'oliveres i acaba. Des d'ací hem seguit per l'entrador del bancal que ens ha deixat uns metres més enllà del collet i al davant del Castell.
El castell des de dalt la Sorra.
Estem davant d'un xicotet llomet, segons la toponímia es tracta de la Sorra, i per dalt del llomet continua un senderol de caçador que es perd. Fa anys ja vam passar per ací i vam baixar al camí de la font Cervera així que ens fem l'ànim i mirem de baixar també pel senderol fins que el perdem i, més tard, buscant el millor pas.
Baixant per Ruel.
Quan ens acostem al barranc de la Font de Cabres trobem uns bancals tancats amb tanca metàl·lica i seguim per l'esquerra on ens toca despenjar-nos per uns bancals abandonats per a arribar al barranc de la font de Cabres.
És curiós però repassant el track a casa, amb quasi 10 anys de diferència vam baixar pel mateix lloc tot i què en aquella ocasió vam vorejar els bancals per la dreta.
Arribant al barranc de la Font de Cabres.
Pel barranc baixa un escorrim d'aigua que fa que cresca una vegetació més fresca on destaca la murta, tan escassa a les nostres muntanyes.
Pel costat del barranc passa el camí de la Murta o de Font de Cabres, que als dos llocs va, asfaltat i que puja des de la Vall.
Camí de la Font de Cabres.
Seguim pel camí que deixa a l'esquerra un entrador al Racó de Monsonís (per on després sembla que baixa una senda des del Rodenet del Castell) i passem per la vora d'una vella pedrera, abandonada i sense restaurar com sol ser habitual en totes les explotacions mineres que quebren quan acaben l'explotació per estalviar-se la restauració ambiental que els correspon per llei.
El Puntal Redó des del Camí de la Murta.
Ens trobem ara a un collet menudet i des d'ací veiem ja davant nostre el Puntal Redó que destaca separat de l'eix principal de la serra.
Arribem al punt on se separen el camí de la Murta que per la dreta continua cap a la Plana (i cap a la Vilavella) i el de la font de Cabres (que va a la font de la Cervera). Nosaltres no seguim ni l'un ni l'altre sinó una pista de terra que puja per dalt.
El Puntal Redó des de la Murta.
La pista fa la volta a un tossalet que se separa del Puntal passant per entre unes caixes d'abelles que, per sort, estan encara dins les caixes doncs fa frescor. Tot i què estan senyalitzades fóra millor no passar per ací pel perill que representa, sobretot si estan tallant la mel.
Costera de pujada.
La pista acaba a un collet on puja també una senda que ve des de davant la font de la Cervera i que està marcada amb blanc i verd. Des d'ací continua en una forta costera fins al Puntal.
La dura pujada acaba dalt del Puntal on hi ha una caseta nova construida aprofitant les restes d'un niu d'ametralladores de la guerra.
Caseta al cim del Puntal Redó.
Des d'ací hi ha unes magnífiques vistes doncs el Puntal domina la part sud de la Plana des dels seus quasi 400 metres d'altura.
Arribant al coll de la Riera.
Després de descansar un poc ens fem l'ànim en la part aventurera de la ruta, o si més no això és el que ens pensàvem. Seguim per darrere de la caseta on un senderol fa la volta a la part alta del Puntal i envila avall cap al collet de la Riera que el separa de l'eix principal de la serra.
Coll de la Riera.
El sender és prou clar i es veu xafat, i a més anem trobant fites als llocs menys clars o perdedors de manera que l'itinerari tot i què en molts trossos és camp a través o sense traça de senda no és fa difícil de seguir.
Senda enfitada.
Enfilem una llarga pujada que ens deixa dalt de la muntanya de la Riera on parteixen els termes de Nules i la Vall.
Seguint la divisòria d'aigües anem trobant trinxeres, pous de tirador i nius d'ametralladores que ens conten una història sagnant de batalles i morts, la que va tindre lloc en estes muntanyes a l'any 38 durant la guerra civil.
Trinxeres a la Riera.
Continuem pels cims fins que ens trobem als peus de la Creu de Ferro. Ací ens toca posar les mans per a seguir el camí enfitat que puja per uns riscles i xicotetes pedreres fins que arriba a la Creu travessant els nius d'ametralladores que el tanquen cap al sud.
Tram final a la Creu de Ferro.
La Creu de ferro que hi ha al cim és una creu bastida a la guerra pel batallón de Zapadores, tal com recordava un taulellet que algun desaprensiu es va encarregar de picar per a contribuir a la desmemòria històrica.
La Plana des de la Creu de Ferro.
Seguint els cims passa una sendeta que puja des de la senda que puja al coll del Bledar. Continuem per ella passant per la vora del Puntal del Calderer, cim bessó de la Creu de Ferro.
Baixant al coll del Bledar.
Arribem així al coll del Bledar on enllacem amb el PR-CV-164 que puja al Puntal que a la Vall anomenen de Font de Cabres i en d'altres llocs coneixen com a Puntal de Nules.
Ací es troben fins a sis sendes: dos que pugen al Puntal, una per l'ombria i l'altra per la Solana; una que ve des de la fonteta d'Oliver (part per pista) i una altra que baixa cap a la font Blanca. Nosaltres no en seguim cap d'eixes sinó que trenquem a l'esquerra i avall pel Fenassar cap a la Font Cervera.
Baixant del coll del Bledar.
La senda fa una llarga baixada passant pel Fenassar (on deixem una senda a la dreta cap al coll de Mena) i continua avall fins que arriba a l'altura del barranc de la font de Cabres on deixa pas a la pista.
Baixem pista avall i enllacem amb la pista que puja fins a la Corralissa on hi ha un corral de bous i on pugen alguns cotxes i des d'on s'escampa el soroll de la música que trenca la tranquil·litat del lloc. Nosaltres seguim avall cap a la font de la Cervera que queda de l'altra banda del barranc.
Camí de la font de Cabres.
Passades unes casetes trobem la pista que travessa el barranc cap a la font de la Cervera. Just davant seu mou la senda que puja al Puntal Redó.
La pista travessa el barranc i puja per l'ombria cap a la font.
Font de la Cervera.
De la font només cau un rajolí d'aigua. Per sort no ens en cal perquè hauriem d'esperar molt. Des d'ella continuem amunt per la pista fins que s'acaba i deixa pas a una senda oberta per l'ombria del castell que comença fent voltes entre els vells bancals.
Senda per l'Ombria del Castell.
Quan s'acaben els bancals la senda puja al recte cap als Morretons de Monsonís. És esta la part més dura de la pujada i només quan arribem als morretons se suavitza la pendent encara que ací comença una part més tècnica i més bonica.
El Castell des dels Morretons de Monsonís.
Des d'ací veiem ja al davant el castell i encara ens queda un tros però no molt de desnivell.
La senda ací voreja els morretons de rodeno que cauen cap al Racó de Monsonís
Senda pels Morretons de Monsonís.
Seguint la senda acabem dalt del Castell de la Vall on trobem una parella i xerrant ens conten alguns dels fets ocorreguts ací durant la guerra civil.
Castell de la Vall.
Nosaltres no visitem el castell sinó que seguim avall cap al coll de la Vespa passant sota les muralles del Castell cap als Morretons del Castell que queden al sud sota les muralles.
Senda de baixada des del Castell.
Baixem els morretons i en una revolta deixem a l'esquerra un senderol poc clar que sembla ser el que baixa pel Racó de Monsonís al barranc de la font de Cabres.
Els Morretons del Castell des del Rodenet.
Passem ràpidament el Rodenet del Castell i arribem al coll de la Vespa des d'on desfem el camí que hem fet a primera hora quan hem començat la ruta baixant de tornada cap al cotxe.
Racó de la Vespa.



Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

la Vall: el Castell i Penyalba
La Vall Alpina
Vilavella: Creu de Ferro i font Blanca
De la Vilavella al Pic de la Font de Cabres
la Vilavella al Puntal de la Font de Cabres i retorn per Paioni
Puntal d'Artana i Puntal de Font de Cabres

Més informació:

2 comentaris:

  1. Hola Xavier.

    De les tres pujades (que jo conegui) que hi han al castell, es la que puja des de la Font de la Cervera la que més m'agrada, encara que les últimes voltes que hi he pujat ha sigut per la que vareu baixar vosaltres.
    Sempre em preguntava el nom del Puntal Redó, i si hi hauria sender per pujar-hi, ens has tret dos vegades de dubtes, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La travessa del Puntal Redó a la Creu de Ferro és més que interessant (tot i què pot ser no per a l'estiu). I al Castell encara queda mirar la quarta pujada, pel Racó de Monsonís que jo crec que hi ha senda doncs la vam vore a trams i també on comença per dalt, a l'altra aclarirem un dubte més.

      Elimina