Un any més i
seguint la tradició comencem el nou curs senderista a Villamalur.
Enguany hem fet el ritual complet: volta curta, esmorzar al bar i
prova de vaques des de la barrera.
Enguany hem triat
una volta curta i sense problemes, i per a seguir la línia de
l'estiu hem fet un barranc, o més ben dit una rambla.
 |
| La fuente Vieja. |
Així hem eixit de
Villamalur per la carretera, passant per la fuente Vieja. Poc després
ens desviem seguint el PR-CV-136 que segueix el vell camí de Suera i
que retalla una revolta de la carretera abans d'abandonar-la cap a
Cafuentes.
 |
| Cafuentes. |
Ens acostem a vore
el caseto de Cafuentes, sobre un morret, abans de seguir l'entrador
que acaba a la fuente de Cafuentes.
A partir d'ací
continua la vella senda que baixa apegada als vells bancalets d'horta
que es regaven amb l'aigua de la font i que ara estan colonitzats
pels oms.
 |
| Baixant a la rambla. |
Arribem a la rambla
de Villamalur i les marques del PR continuen per dins, i este serà
el nostre camí fins a Reca, arribant quasi a Ayódar, per tant la
marxa no té cap problema d'orientació només cal seguir per dins la
rambla.
 |
| La rambla de Villamalur. |
A la Umbría de
Morte el PR se n'ix de la rambla per l'esquerra per a continuar per
carretera. Ací hi ha l'opció de seguir el PR i continuar per
l'altra banda de la carretera, per on entra una pista a laViña la
Plana, però nosaltres decidim seguir per la rambla, passant sota el
pont de la carretera. És un camí més llarg però també més
bonic.
 |
| Pont de la carretera. |
Trobem la pista que
entra a la Viña la Plana, que retalla una revolta de la rambla, però
la descartem (com farem en totes) i continuem per dins la rambla fins
a la Plana on hi havia les vinyes. Ara només alguns cirerers
abandonats.
 |
| Passant la Viña Vieja. |
A partir d'ací la
rambla s'obre un poc abans de tornar-se a tancar quan entra als
estrets que excava a la Umbría del Alto de Villamalur.
Esta es la
part més espectacular del recorregut on la rambla ha excavat una
xicotetat gorja entre les penyes de rodeno. Malauradament baixa seca
perquè amb aigua és senzillament espectacular.
 |
| Los Morrones. |
 |
| Los Morrones. |
Passat l'estret
torna a eixir una pista per la dreta que descartem i seguim per dins.
Un poc més avant
ens torna a eixir la pista, i amb ella el PR-CV-398 que baixa des de
la Jara Alta. Seguim ara les marques de PR i només a l'altura de los
Morrones abandonem la rambla per seguir per la senda que ix a
l'esquerra i salva un xicotet salt d'aigua (fàcilment destrepable,
de tota manera).
 |
| Senda per fora de la rambla. |
Quan tornem a la
rambla el PR la travessa i continua per una pista que mou a l'altra
banda. Nosaltres tornem a seguir la rambla en un tram on la vegetació
fa que siga un poc més difícil de seguir i cal estar atents a
buscar el millor pas, o el més fàcil.
 |
| Darrer tram de rambla. |
Quan la pista torna
a travessar la rambla la seguim a l'esquerra per a travessar el
barranco de Reca, i només passar-lo trencar a l'esquerra camí de
Reca abandonant la pista que per la dreta retorna a la rambla.
Ací trobem uns
gossos d'una batuda però estan caçant la part del castell per tant
nosaltres passem per la banda de fora de la batuda.
 |
| Gossos de batuda. |
Seguim per la pista
que puja deixant a l'esquerra el Ojal de Reca, ara sec, però que
després de fortes pluges trau un bon toll d'aigua.
Pista amunt eixim a
Reca, ample pla ocupat per bancals d'oliveres i alguns ametlers. Ací
ens passen un grupet de ciclistes que continuen per la pista que puja
al collado de la Sierpe. Nosaltres també la seguim un tros, que
coincideix amb el vell camí d'Ayódar a Villamalur, però
l'abandonem on la pista fa una gran volta mentre el vell camí puja
més recte.
 |
| Reca. |
Ací adelantem els
ciclistes que han de fer més volta i amb una forta pujada. El nostre
camí també és costerut però més curt i canvia de vessant a
l'altura del Balsón de Abajo. Passem ara per dalt de los Morrones
que abans hem passat per baix seguint la rambla.
 |
| Camino de Villamalur al Balsón de Abajo. |
Tornem a travessar
la pista un parell de vegades a l'altura del Balsón de Arriba i
l'abandonem definitivament camí del collado de Ayódar (o de
Villamalur, depén del poble).
 |
| Camí al Balsón de Arriba. |
A la vora estan les
parets del Corral Blanco, el poc que queda del que deguere ser un
gran corral on sojornaven els animals que extremaven en este quart
del terme.
 |
| Collado de Ayódar. |
Al davant tenim
Villamalur però encara hem de baixar a travessar la rambla i pujar
per l'altre costat.
 |
| Villamalur des del Corral Alto. |
Baixem seguint les
revoltes del camí empedrat entre un bosquet de pins joves. A
l'esquerra queda el barranco Royo que fa honor al nom, mentre
nosaltres seguim a la dreta eixint a un tros de pista que puja a un
bancal d'oliveres.
 |
| Travessant la rambla pel Puente. |
Seguint la pista
travessem la rambla pel Puente, tot i que ara no existeix el pont que
li dóna nom. Seguim per la vora de la rambla un tros i deixem la
pista per a encetar la pujada final a Villamalur per la Umbría del
Cornequico.
 |
| Senda de la Umbría. |
Remuntant per
l'ombria arribem al camí formigonat que fa la volta a l'Ermita,
tossal que queda a la vora del poble. Seguim pel camí formigonat que
encara ens reserva una darrera rampa abans d'entrar al poble.
 |
| Volta a la Ermita. |
Arribem al poble i
ens encaminem directament al bar a entaular-nos per a disfrutar d'un
bon esmorzar que ens l'hem guanyat.
I per a continuar la
tradició després d'esmorzar ens acostem a la plaça a vore les
vaques des de darrere de la barrera abans de tornar cap a casa.
 |
| La Peña. |
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
entre Villamalur i Ayódar: el Castillejo i Reca
de Suera a Ayódar pel camí vell i tornada per la Rambla de Villamalur
Ayódar Villamalur per la Rambla
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada