diumenge, 30 d’octubre de 2011

DE LA PEDRA AL CORMO DEL PORTELL PEL POU DEL PORTUGUÉS

Un títol molt llarg per a una ruta prou més curta.
Havíem de fer una ruta curta i no molt lluny de casa per a que després de dos dies de pluja els xiquets s'estiraren les cames i què millor que fer una volta per les muntanyes de Borriol. Així que hem pujat a la Pedra (de la Serra o de Felip) i quina no ha sigut la nostra sorpresa de vore que han formigonat i ficat uns banquets a la sombra de la carrasca que hi ha darrere. Així mateix hi ha un panell explicatiu d'unes rutes senderistes pel terme de Borriol recentment marcades.
Panell de rutes.

Hem eixit seguint el GR-33 en direcció a les Useres i als pocs metres ens hem trobat amb els pals indicadors de la ruta de les fonts, amb la qual compartim part del traçat, baixant per una bonica senda, recentment recuperada que passa pel Pou del Portugués.
Senda al Pou del Portugués.

Tota la senda va vorejant la capçalera del barranc de les Ermites sota un espès pinar, per una zona ombrívola i molt agradable. A més la senda no només ha estat netejada sinó també despedregada i anivellada en alguns trams.
Pou del Portugués.

Ens hem trobat amb un grup de gent que també anàven a vore el pou, entre ells una dona que volia tornar-lo a vore perquè feia ben bé cinquanta anys que no hi havia estat. La veritat és que l'ha trobat molt canviat. Ella no recordava els esbarzers ni el fil d'aigua que cau sinó una font més abundosa, un abeurador on bevien els matxos i un llavador per anar a llavar des dels voltants, i també una gran extensió de terra neta i sense males herbes. Tampoc tant de pinar.

Després de vore el pou, amb poca aigua però no eixut, l'abeurador i el llavador, hem continuat el camí per la senda vora el barranquet que va fent-se gran i que més tard es converteix en un ample barranc a l'altura de les Ermites que li donen nom. Arribem al cap de poc a la senda del Purri que puja de la font de la Teula cap a la Serra del Portell, i el seguim de pujada per arribar a les parts altes de la Serra.
Senda del Purri o de les Ermites.

Després d'una curta pujada i a l'altura d'uns bancals d'ametlers abandonats arribem a la pista que recorre les parts altes de la Serra del Portell i la seguim a la dreta uns metres. Deixem un desviament a l'esquerra que baixa a la font del Ros i a la nova ermita de Sant Vicent de Moró, just als peus del Tossal de Mollet.
Tossal de Mollet.

Després d'uns bancals d'ametlers, quan la pista gira a l'esquerra vorejant el Cormo del Portell seguim una senda que s'enfila recte pel mig del pinar.
Pugem el tossalet i només a la part més alta, al "Cormo" del Portell hi ha una obertura entre el pinar que ens permet observar un poc la partida que acabem de travessar. Al fons del barranc queda el Pou del Portugués enmig d'una ampla extensió de pinar.
Senda entre bancals. Al fons el Cormo dels Bustals.

Baixem del tossalet i deixem enrere el pinar per començar a caminar entre bancals d'ametlers i algunes oliveres. Passem un colladet i encetem la darrera pujada del dia que ens duu a la pista de la Serra del Portell per on passa el GR-33 camí del Pou del Mollet. La seguim a la dreta sempre entre camps treballats, passant vora una caseta de fusta fent cap a un camí asfaltat. És el camí del mas de la Penya que passa pel mas de l'Hereu i la font de Sant Martí, ara però l'agafarem a la dreta per a retornar ràpidament i alegre al punt d'eixida.
Camí del mas de les Penyes.

Track a wikiloc:


Rutes amb que comparteix part de la traça:

pedra la serra - mas de l'hereu
(més informació ací)
pedra serra - la penya
borriol - el purri - pedra serra - gr33
moro - sant vicent - moro
pedra la serra - tossal de mollet

dissabte, 29 d’octubre de 2011

RIBESALBES A LA SERRA

Hui tocava una ruta curta i fàcil. Amb amenaça de pluja no era qüestió d'anar massa lluny per a no poder caminar, ni anar molt lluny del cotxe per si de cas. Amb tot açò ens hem decidit per anar a Ribesalbes on no havíem anat mai a caminar.
Hem deixat el cotxe a la vora de la zona deportiva i travessant la part antiga del poble hem eixit per la part alta, vora el barranc de les Estanyades i hem remuntat el barranc per un vell camí, ara netejat, que segueix la seua vessant dreta (esquerra de pujada).
A l'altra banda del barranc queda l'Olleria, amb les velles fàbriques de ceràmica, i deixem una senda que va cap a ella per on retornarem. Seguim el barranc i al cap de poc deixem el barranc de les Estanyades per remuntar el barranc que baixa del corral de Galarça (no he trobat el nom); primer per senda i més tard per pista seguint unes velles marques grogues i verdes d'un recorregut que fa la volta al terme de Ribesalbes.
Velles senyals de sender.

Quan la pista gira a l'esquerra l'abandonem per seguir una senda, poc xafada però netejada de fa poc, que s'enfila a l'esquerra per unes vessants cobertes de pins jòvens, crescuts després del foc de l'any 1993 que va arrasar bona part del terme de Ribesalbes.
Si seguirem la pista passaríem per la font de Vaita i enllaçaríem amb la senda que baixa per l'esquerra del barranc de les Estanyades, acurtant l'excursió.
Pouet.

Passem per un pouet, sec, sota el corral de Galarça (que no veiem) i canviem de vessant per passar per la vora d'una gran fita de terme, pintada de blanc.
Fita de terme.

Des d'ací el camí s'enfila a buscar el collado de los Blancos però sense arribar a ell, passem per baix i ens desvíem a buscar la pista de la Serra. Des d'ací sembla que hi ha una senda que baixa a la pista de Fanzara però ho deixem per a un altre dia amb millor oratge, així que agafem la pista cap avall.
Menjadora i bevedora.

Poc després de passar per una menjadora i bevedora per als animals (conills i perdius) de les que fiquen els caçadors trobem un desviament a la dreta, formigonat i asfaltat, que hem de seguir i on tornem a trobar les marques blanques i grogues. Ací és on hauríem eixit de no agafar la senda cap al coll de los Blancos.
Pista formigonada a la font de Vaita.

Uns centenars de metres més tard ens desviem per la primera pista a l'esquerra, i un poc més avant cal estar atents per agafar una senda que baixa a la dreta cap al barranc.
Senda del barranc de les Estanyades.

La senda discorre per dins el barranc de les Estanyades, que va tancant-se i on trobem una vegetació més humida amb joncs, roldor i esbarzers.
Barranc de les estanyades, senda de tornada. Al fons i l'altre costat senda d'anada.

Poc abans de la confluència amb el barranquet per on hem pujat, anem eixint del barranc de manera que quan ja estem quasi a Ribesalbes caminem davant per davant de la senda de pujada, amb el barranc al mig.
Font dels Tres Xorros.

Després d'un gran margalló arribem a la font dels Tres Xorros, amb unes tauletes i un porxe al darrere, situada a la vora de les velles fàbriques de l'Olleria.
Paret de taulellets.

Trobem ací algunes parets fetes de taulells cuits o de teules o rajoles inservibles així com escombreres de taulellets i, per la vora d'una d'aquestes parets que serveix per a sustentar la senda, baixem a travessar el barranc per entrar al poble per on havíem eixit.

Ací està el track de l'excursió:


I ací el mapa:
Mapa i track.

Es tracta del mapa del terme municipal de l'Alcora fet pel Tossal cartografies, podeu descarregar-lo des d'ací.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

PUJADA AL CARRASCAL I A LA SANTA CREU DES DE XIVA DE MORELLA

Diumenge i toca matinar i és que Pablo sempre comença les rutes ben enjorn.
A les sis del matí eixia de casa i abans de les 8 ja estàvem en camí. Encara no havia eixit el sol i a Xiva els seus 27 habitants eren tots ben calentets als seus llits però Pablo, Manuel Carlos, Ivelina i un servidor ja ens havíem posat en camí cap al mas del Carrascal.
Eixida de Xiva
Eixim de Xiva pel PR-CV-375 que va de Xiva a Pereroles seguint en este tram el camí del mas del Carrascal i  passant pels cingles que dominen el Barranc dels Plans. Passem per les Coves, paratge espectacular on el camí aprofita les balmes (coves) per obrir-se pas a la cinglera i arribem finalment al mas del Carrascal on, deixem el barranc i enfilem la llarga pujada per la Solana del Carrascal a la Mola del mateix nom, on es troba el primer vèrtex geodèsic del dia.
I és que hui hem vingut a això, a acompanyar a Pablo amb el seu repte de pujar totes les muntanyes amb vèrtex geodèsic de més de 1000 metres de la Comunitat Valenciana. Una manera preciosa (per les vistes) interessant i diferent de conèixer el territori. Una excusa per a estar-se un parell d'anys sense repetir ruta i un repte més que difícil doncs molts dels cims no tenen un camí d'accés fàcil.
Pablo ens ha marcat la ruta, s'ha treballat els mapes, ortofotos i tracks per a fer una ruta com sempre, ni llarga ni curta (19 km) ni massa planera ni massa dura (600 mts desnivell positiu) i sobretot, bonica i amb un pessic d'aventura.
Mas del Carrascal

Però seguim amb la ruta. Ja abans del Carrascal ens han eixit unes cabres, no seran les úniques del dia, dalt al cim en trobarem més fent compania als molins de vent. Arribem al mas per un carrascal, i després de passar per la vora continuem per un altre carrascal.
Senda pel carrascal

Les carrasques són menudes, amb moltes branques a resultes de rebrotar d'arrel després de ser tallades per a llenya i carbó els difícils anys de la postguerra. Eixa és la sort que van tindre la majoria de carrascals de les nostres terres i ara tenim uns carrascals secundaris, només una ombra del que foren els grans carrascals anteriors. Però poc a poc les carrasques es van fent grans, sobretot si s'esporguen per a llenya i només se'n deixa una branca on només hauria d'haver un tronc.
Amb tot açò arribem a un ample coll on trobem el primer aerogenerador, i és que bona part de la ruta discorre per sota dels parcs eòlics Torre Miró I i Torre Miró II. Els grans molins es troben seguint la carena, prop del vell assegador per on ara passa una ampla pista, i des d'on comodament podem caminar i albirar unes magnífiques vistes, l'única pega és el soroll dels molinets, com si tinguerem a sobre una fàbrica, o sense el com, doncs tenim una fàbrica de llum a sobre cada poques passes.
Pujador

El vèrtex del Carrascal està a la part més alta, després de pujar un poc des del coll a la dreta i remuntar un cingle per un vell pujador de pedres esvaroses.
Mola del Carrascal

Ens fem la foto al cim i baixem a trobar la pista que hem de seguir. Passem pel mas de la Gassulla, habitat, i comentem la tranquilitat que han perdut amb els aerogeneradors i queda en l'aire la pregunta si han guanyat alguna cosa a canvi. Pot ser si.

la Gassulla

Esmorzem a recer de la paret de pedra de l'assegador. L'aire no és massa gelat ni fort, però si un poc de cada i s'entèn perfectament el perquè estan ací els grans ventiladors.
Aerogenerador

Seguim camí quasi fins al final del parc, deleitant-nos en la vista que tot i estar poc clara ens deixa vore Penyagolosa, tapat en part pels núvols, la Mola d'Ares, el Tossal d'en Folc i el parc eòlic que hi ha i la Mola dels Fusters. Tots ells vèrtex geodèsics que Pablo ja ha pujat, i també el Regatxol, la Mola Garumba, el Tossal Gros o la Creu del Gelat, que encara resten per pujar.
Assegador de la Santa Creu

Abandonem finalment la pista per seguir l'assegador que es dirigeix a la Santa Creu. Ací podem vore com la vessant nord es troba més deforestada. Fins ací va arribar el gran incendi de l'any 1994 que va començar a l'altra banda de la ratlla d'Aragó.
Santa Creu

A banda i banda del riu Bergantes distingim les poblacións de Sórita, Palanques i Hortells. Des d'ací baixarem a buscar el camí d'Hortells a Xiva balissat amb els colors groc i blanc del PR-CV-217.
Baixant del mas de Grau

Baixem buscant una senda marcada al mapa excursionista dels Ports (el Tossal cartografies) cap al pouet del mas de Grau i, des d'ací, baixem com podem seguint velles sendes i pistes obertes al carrascal fins arribar al unes naus vora el maset de Marcos, des d'on agafem l'antic camí d'Hortells a Xiva que seguirem de pujada cap al coll d'Hortells, passant per l'únic pinar (tot i que entreverat de carrasques) del dia.
Coll d'Hortells

Després de transpondre l'ample coll d'Hortells arribem a la font del Pontet, on un pontet travessa el barranc homònim i enllacem amb el nou camí del Forcall, ací formigonat i que ens durà a Xiva. Ací trobem un indicador del Camí de Sant Jaume per Castelló i entenem perquè trobàvem fletxes grogues que anaven en sentit contrari al nostre.
Camí d'Hortells i camí de Sant Jaume al Pontet

Pocs metres més amunt del nou camí es conserva el traçat del vell camí, però no ens adonem fins més tard, just al travessar el barranc de les Mallades on, abandonem el camí asfaltat per arribar a Xiva pel Portell, pujant per una vella senda i baixant finalment per entrar a Xiva pel peiró dels Santets a la part alta del poble.
Entrant a Xiva

Queda el ritual del llavament dels peus a la font del carrer de la Font (on també estan els llavadors) que ens costa de trobar tot i ser un poble menut. Dinem i passem pel bar del poble on, després d'una infusió o café i un poc de xarrada, donem per acabada la ruta per a retornar a casa.
la Font

Ací està el track de la ruta:


Més informació al blog de Pablo.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

DE BETXÍ A LES PENYES ALTES PER LA MURTERA I LA RÀPITA

Les Penyes Altes



Com que hui havíem d'estar pronte a casa hem fet una volta curta i propeta, però no per això menys interessant. Esta és una d'eixes rutes que sempre queden pendents per a quan no pots anar més lluny.
Hem eixit de Betxí, des de l'urbanització "Versalles" que es troba a l'eixida del poble pel camí de les Vinyes de Piquer. Ací mateix comença un itinerari balisat de groc amb el nom de "camí de la Mina al Solaig" que seguirem bona part del recorregut.

Passem vora una fàbrica abandonada i agafem una pista que discorre entre pins i tarongers.
Poc després de passar un parany girem a la dreta per agafar una senda que passa per la mina i ens puja per dalt de les Vinyes Roges cap a les Vinyes de Piquer. Les vinyes fa temps que han desaparegut, substituides per pins i, als fondos, per tarongers.
La mina

Pugem per una costera on els pins han deixat pas momentàniament als matolls a conseqüència de l'incendi patit l'any 2005 per arribar a una gran fita de terme que marca els límits d'Artana i Onda.
Zona cremada.
 Al llarg de tota la pujada hem sentit continus tirs, alguns de molt aprop com si estiguerem enmig d'un camp de batalla. Per sort l'enemic està al cel i les escopetes no ens apunten a nosaltres. Preguntarem a un parell de caçadors que trobem però com sempre sembla que no han passat molts tords. Tenen mala sort, nosaltres si que n'hem vist de tords, clar que tal vegada es deixen vore perquè no tenim escopetes.
A l'arribar a la fita de terme trobem la senda que discorre per la carena amb la rambla d'Artana sempre a sota. Seguim cap al nord, el camí balissat segueix cap al sud però ja el trobarem més avant.

Desestimem una senda a la dreta i seguim sempre per la cresta transponen tossalets fins a baixar a la Murtera.
Des d'ací seguim la pista a l'esquerra i després de passar un gual formigonat (i sec quasi sempre) trobem dos PRs que venen d'Onda, el PR-CV-161 i el PR-CV-360 que venen d'Onda seguint el mateix camí. Tots dos venen d'Onda i segueixen fins les Penyes. Baix de les Penyes es bifurquen, el PR-CV-360 puja cap a la Penya Parda i retorna a Onda, mentre que el PR-CV-161 (Les Moles) passa per Benitandús i Sueras abans de tornar a Onda.
La rambla d'Artana

Seguim tota la pista construida seguint el vell camí d'Onda a Artana, del qual podem vore encara els ponts, arrancats per les riuades, als llocs on travessa la rambla d'Artana. Passem per sota de les vies d'escalada de les Penyes Aragoneses amb els seus tres sectors, i arribem finalment quasi al peu de les Penyes.
Les Penyes Altes o Aragoneses (Altes a Artana, Aragoneses a Betxí i Onda) són un conjunt d'espadats quarcítics que conformen un microclima molt especial i on es refugien espècies de fauna i flora que ja han desaparegut dels voltants degut a la pressió humana. Així podem trobar encara grans mates de murta, que ja ha desaparegut de la murtera a la qual va donar el nom.
Mates de murta

Les Penyes Altes han estat declarades Monument Natural per les Corts Valencianes. Van estar a punt de desapareixer a causa d'una pedrera oberta al seu flanc sud i que, sortosament, hui en dia ja no funciona encara que l'empresa responsable no sembla haver procedit a la restauració ambiental i paisatgística de l'entorn, tal i com marca la llei.
Abans però d'arribar a les Penyes ens desviem per un senderol poc evident, balisat amb ratlles grogues, i que discorre al sud de les Penyes i que, conforme anem pujant, ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes de tot el tallat.
Senda, poc evident?

Al final de la dura i costeruda pujada arribem a la senda que havíem deixat a la fita de terme, per on passa el "camí de la mina al solaig" que seguirem crestejant per una zona amb magnífiques vistes.

Després d'una curta i dura pujada arribem al punt més alt de l'excursió, el tossal de la Ràpita, que no hem de confondre amb el pic del mateix nom que hi ha entre Alcúdia i Algímia.
La Ràpita d'Artana

Des d'ací una llarga baixada per un rellomet ens duu al colladet de Parrús per on passa el camí que des de les Vinyes de Piquer va a Artana passant pel coll de Betxí (o d'Artana, segons es mire), havent travessat abans una altra senda que fa el mateix camí però pujant a més altura.
Baixant al collet de Parrús

Ací seguim a l'esquerra direcció Betxí, per un camí empedrat que desemboca a una pista. Eixim a una gran finca de tarongers que ocupa el lloc de les antigues vinyes, i després de travessar un pinar arribem a les envistes de Betxí, a les faldes de la urbanització de Monserrat i al lloc d'on hem eixit.

Track de la ruta:

Rutes que comparteixen part del traçat:

Vila-real - espadà 2010

Murtera - Penyes Altes - 3 piràmides
Betxí - Ràpita - camí vell d'Artana
Murtera - Xotena
Betxí- mina- Penyes - Solaig - Monserrat
Artana - Penyes Altes
 més informació d'esta darrera ruta ací.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

TROBADA BLOGGER SENDERISTA


Per encetar el bloc voldria parlar de la III trobada blogger senderista que va tindre lloc el dissabte 15 d'octubre en Chóvar. Esta iniciativa original de Casiaventurilla ha estat possible enguany gràcies al bon fer de Caminatasalas8. Des d'ací donar-los les gràcies per una bónica jornada de convivència i instructiva amb les xarrades i col·loquis programats i als que,malauradament, no vaig poder assistir.
Han estat estos blocs i també el de Tiocanya, Pablo, kiquet, Carlos, Bidari, Trotasendas, Sendallarga i Toni, i cite estos per conèixer-los personalment, encara que caldria citar-ne molts d'altres, els inspiradors del present bloc.

De la trobada poc puc dir, el poc que vaig assistir va estar molt bé, pot ser l'única crítica possible és l'èxit de participants que no permet un contàcte tan directe amb tots els participants com a la trobada de l'any passat.

La ruta és quasi un clàssic, eixida de Chóvar pel Corral del Pueblo seguint el camí d'Aín a Chóvar que puja pel Rincón i el Alto passant pel Collado de los Muertos i arribant al Colllado del Pinaret. Des d'allí abandonem el camí d'Ain per fer marrada pujant al puntal de l'Aljub per la pista asfaltada i des d'ací per la divisòria d'aigües fins al Collado d'Ain, just abans del Pinar del Retor (on es troba la nevera de l'Oret). La baixada es fa seguint el camí d'Ain que està balissat des d'ací amb el PR-CV-63.6, malgrat que actualment es troben les marques mig esborrades. (Des del Collado del Pinaret fins al d'Ain trobem les marques del PR-CV-352, que puja al puntal des d'Eslida).

Com que tenia altres compromisos vaig haver d'acurtar la ruta al puntal de l'Aljub. Així, un parell de revoltes abans d'arribar dalt, vaig trencar a l'esquerra per agafar una vella senda, ara prou xafada pels senglars, que baixa directa al Collado del Pinaret seguint la ratlla d'Eslida.
Des d'ací i pel camí asfaltat, vaig anar a la casa del Negre passant per les Tres Creus d'Eslida, agafant a la casa del Negre una vella senda, prou tapada de malea però encara passable (almenys en pantaló llarg) que baixa per la rocha de la Mina al Puente Pili i seguint la carretera paral·lels al barranco del Carbón retornar al poble de Chóvar.

Ací està el track:

Mapa de la ruta:

Rutes que comparteixen part del recorregut:
Eslida - Chóvar - Eslida
Eslida - puntal de l'Aljub - Terraguan
Chóvar - Bellota - Chóvar
D'aquesta darrera ruta podreu trobar una descripció més detallada i comentada ací.