DEL FRONTÓ A LA BASSA DE LES ORONETES

Hui tocava fer una ruta no massa difícil. Ramiro per fi s'ha recuperat de la lesió que va patir a Artana i cal anar a poc a poc per a no forçar. Però això no vol dir fer una ruta senzilla així que hem anat a explorar algunes sendes que apareixen a les ortofotos per mirar d'anar del mas de Flors a la Bassa de les Oronetes i li hem fet visita a Jesús.

Hem arreplegat a Jesús al mas de Flors però hem fet un tros amb cotxe per eixir des de la Rambla, només passar la cantera que s'està menjant el Frontó, per tal de recurtar la ruta.
Remuntem la rambla de la Viuda cap amunt per la pista que la voreja (i la travessa) fent més fàcil la ruta que anant sempre pel mig.

Pista vora rambla.

Deixem a l'esquerra la Rabosera de l'Alcora i un poc més avant el vell camí de Costur que remunta el barranc del Savinà fins el pla de la Bassa Roja. La rambla separa ara els termes de Costur i Moró.
Fem la volta del barranc del Savinar amb la rambla i deixem a la dreta el pla de la Marmosa i el cingle del Pardalero on acaba el terme de Moró i comença el de Vilafamés.
Passem la font del Comte, l'únic punt d'aigua de tot el camí, a banda dels ullals que neixen a la rambla després de fortes pluges.

Font del Comte.

A partir d'ací la pista desapareix i deixa pas una senda que discorre per la vora de la rambla, travessant-la de quan en quan.

Comença senda.

La senda està ben marcada i prou xafada i als llocs on travessa la rambla trobem fites.

Fites a la rambla.

Fem una nova volta, la dels Villomos on, quan plou, ix l'ullal homònim i enfilem cap a la Miloqueta. Un poc més avant a la nostra esquerra mou la senda que, per la Txurumbela i el pla de la Bassa Roja puja a Costur marcat per l'associació cultural la Fontanella de Costur.
Abans d'arribar a una nova volta, la de la Penya (on es troba una xicoteta escola d'escalada), eixim de la rambla per la dreta i enfilem una senda que puja cap als alts de la Miloqueta.

Agarrant la senda de la Miloqueta.

La senda mou per un pinar jove, que creix amb força després dels incendis patits fa no tants anys. La senda està molt marcada per les motos que passen però per eixa mateixa raó hi ha molta pedra solta que fa de mal caminar.

Senda de la Miloqueta.

Deixem arrere els pins i enfilem una zona de matolls que ocupen els antics bancals cap a la par alta de la Miloqueta. Quan arribem la senda gira i planeja baixant cap a un collet on es troba el Corral Cremat.
Continuem senda per tota la Lloma, amb unes vistes magnífiques cap a la rambla, Costur, Les Useres i Penyagolosa al fons.

Masos de Rabosa.

Arribem finalment als masos de la Rabosa i eixim a la carretera de Vilafamés a Costur just davant la Bassa de les Oronetes per on passa el GR-33.
Arribem a la capelleta i a la bassa, ara quasi aterrada on trobem un xic esperant uns companys que estan entrenant la marató i mitja. Tot el tram de GR que seguim trobem molta gent que està entrenant la ruta.

Capelleta de Sant Antoni a la Bassa de les Oronetes.

Seguim un tros de carretera a la dreta i ens desviem, seguint una variant del GR que passa per la font d'en Plenes i Sant Micalet per a unir-se al traçat original al Pou del Mollet.
A la Bassa de les Oronetes trobem una parella que ens explica els noms dels llocs, així ens conten que als masos de la Rabosa els deien senzillament els masos per diferenciar-los dels masos de la Bassa de les Oronetes, que anomenaven el Poblet doncs hi havia escola, taverna i tenda.

Masos de la Bassa de les Oronetes o el Poblet.

Passem pels masos de la Bassa de les Oronetes que s'allarguen a banda i banda del camí del mas de Polinari i continuem per pista fins que arribem a un punt on la pista gira a llevant i continua planera. Ací abandonem la pista i seguim una senda que baixa cap al mas d'Avall.
Baixem per la vella senda, molt malmesa per les motos i passem per la vora d'alguns bancals treballats.
Passem per la vora del mas, ara per pista, i just ací es troba un magnífic exemplar d'olivera mil·lenària. Continuem un poc més i al arribar a un ample coll on hi ha una bassa i un nou piló de Sant Antoni continuem recte per una senda que puja pel pinaret que cobreix l'ombria de les Llomes.

Capelleta i altar de Sant Antoni al mas d'Avall.

Arribem a les Llomes on la roca que aflora impedeix el creixement de la vegetació. Només trobem margalló, romer i alguns ullastres i llentiscles.

Senda de les Llomes.

Continuem per una senda que travessa les Llomes, ja dins del terme de Moró. Estem al camí de les Llomes que enllaça amb la pista traçada per damunt la vella senda per accedir als pocs bancals d'ametlers encara treballats.

Camí de les Llomes.

Baixem fins al mas del Coll i travessem el barranc de les Serretes deixant a la dreta el mas de Grangel, on tenen ara bous braus, per agafar un senderol que travessa per dalt d'un tossalet (per estalviar-nos un tros d'asfalt) fins a eixir novament a una pista, que seguim a la dreta enfilant la cantera del Frontó.

Les Serretes.

Aquesta és la part més aventurera de tot el camí. El sender es va perdent i trobant, es tracta d'un sender obert pels caçadors que busquen un bon lloc per a tirar al tord, tant a l'alba com a la joca. Trobem beines de cartutxos al llarg de tot el tossalet i, just a l'eixir a una pista, un bidó per llençar les beines i un cartell convidant els caçadors a recollir-les. Pot ser molts caçadors són analfabets.
Continuem per la pista que baixa per un pinar més espès i passa després entre uns bancals treballats tot vorejant la cantera fins que arribem finalment al punt d'eixida.
Per acabar bé el dia només ens queda prendre alguna cosa a la fresca als carrers del Mas de Flors.

Recuperant forces.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

sant micalet - bassa de les oronetes - font penella
mas de flors - racó del corb
costur - mas de flors
sant pasqual - sant joan per xodos


Més informació:

• terrasit
• web de l'ajuntament de Sant Joan de Moró
• web de l'ajuntament de Vilafamés
• Gil i Peris, Palmira Toponímia dels pobles valencians: Sant Joan de Moró València, 2006 accessible a la web.
• Ribes Pallares, Josep Miquel  Toponímia dels pobles valencians: Costur València, 2006 accessible a la web.
• Diversos autors S.G.R. 33 Castelló de la Plana - Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la Lluna Plena Centre Excursionista de Castelló, Castelló, 2000
• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008. accessible a la web.
• Associació cultural la Fontanella de Costur

ALFONDEGUILLA A LA NEVERA PER LES BONYIGUES I RETORN PER CANTALLOPS

La ruta de hui no és una ruta per a tots els públics. Des d'Alfondeguilla pugem la Nevera er la Serafina i tornem pels Fornets i Cantallops.

Eixim des de la vora de l'església i travessem el carrer Major cap al Calvari. Per la vora de l'escola mou el camí del Planàs que seguirem cap a les Vinyes.

Carrers d'Alfondeguilla.

El camí està netejat de fa poc i abalisat amb cintes roges ja que per ací passarà demà la Cursa Vertical d'ascens a la Nevera. Passem per alguns bancals treballats i eixim a una pista que arriba a algunes casetes. Continuem per la pista i descartem un parell de pistes a l'esquerra. Al final de la pista continua la senda que passa per un parell de caleres fins que baixa al camí (i barranc) de l'Horteta, a la partida de les Vinyes.

La Nevera des del camí del Planàs.

Continuem remuntant el barranc de l'Horteta fins que arribem a la caseta i l'aljub de les Vinyes. Just ací davant hem de buscar un sender que travessa el barranc i puja a buscar la Serafina.

Eixint del barranc de l'Horteta.

Fem un tros per un camí ample que puja a uns bancals treballats i acaba a una pista que corre perpendicular.  Davant nostre es troba el barranc de la Serafina que s'enfila fins el coll de la Serafina. Tenim dos opcions per a pujar; una pista que es fa senda remunta el barranc fins el pla de Manuel i, des d'allí, puja per l'ombria a buscar la font de la Serafina cap al coll. Nosaltre seguirem l'altra opció. Una senda que mou per l'ombria del barranc i que, travessant un bancal, s'enfila cap amunt pels Cauets buscant uns antics bancals d'ametlers deixats ermar.

Senda als Cauets.

La senda puja amb bon ferm i prou clara però bastant coberta pels matolls que han crescut darrerament. Per sort abunden les botges i el romer més que les argelagues.
Al fina arriba a uns bancals d'ametlers on es torna difusa. Des d'ací anem a cota seguint un camí més de senglar que de persona que passa per sota la Peña Serafina fins a enllaçar amb la senda que puja des de la font, un poc més clara. Este tros és el més perdedor i complicat de tot el recorregut i és recomanable un bon sentit de l'orientació i molta paciència (o un gps i el track).
Arribats a la senda que puja des del pla de Manuel per la font de la Serafina (que no distingim des de dalt, tot i estar ben aprop) la senda està més clara, encara que no molt neta.

Dalt al font de la Serafina. Mirant bé es veu la gent.

Continuem pujant fins a un primer collet que s'obre en un rellomet de rodeno, encara que tota la pujada discorre per terreny calar. Des d'ací la senda enfila a buscar el millor pas cap al coll. La traça és prou clara i hi ha algunes fites en llocs clau. Els matolls són més baixos i la senda més oberta.
Finalment i després d'una forta pujada comença un flanqueig cap al coll on arribem quasi camp a través.

Coll de la Serafina.

El coll de la Serafina s'obre entre el Sinaí i els Picaios, just a la ratlla del terme de Xòvar. Per ací mateix passa la senda que fa la Volta al Terme i que seguim cap a la dreta, als Picaios.
Passem per dalt d'un dels Picaios i baixem al coll del Carrascal per enfilar la pujada de la Solana del Carrascal. Pujada dura en desnivell i també perquè comença a calfar el sol i no corre l'aire.
Arribem a la punta del Carrascal on hi ha ara més sureres que carrasques i recorrem tota l'ampla lloma de la Nevera.
Poc després de passar l'Erica del Vaquero, on hi ha uns vells forns de mineral, trobem un grup de senderistes que ens saluden. Es tracta de Trotasendes Benicalap que estan fent una ruta semblant en sentit contrari. Estem poca estona parlant ja que se'ns fa tard i encara estem lluny del poble.
Passem per la vora del cim, coronat d'antenes i baixem cap al vèrtex geodèsic de la Nevera però, abans d'arribar, ens desviem per la senda dels fornets (o camí de l'Hembrar) que enllaça al pla de la Nevera.
La senda ha estat netejada per fer la cursa vertical i es troba en bones condicions tot i la pendent que hi ha en molts llocs.
Passem pel costat d'una vella mina.

Castell de Castro des del camí de l'Hembrar.

Baixem per la vora dels Fornets, travessant una pedrera. Anem trobant les paletes que informen de l'altitud acumulada (a la pujada). Finalment arribem al barranc de l'Horteta.
Com que anem just de temps hem de triar el camí més ràpid de tornada: pels pous de Cantalops ( amb una bona pujada) o bé baixant per l'Horteta a les Vinyes i retornant pel camí d'anada?
Al final decidim dividir-nos, jo trie Cantallops i la resta tornen per les Vinyes.
Remunte un poc el barranc fins a trobar la senda de Cantallops i puge cap als pous.

Coll de Cantallops.

La senda travessa un magnífic alcornocal, ben conservat, i arriba als pous on travessa la pista de Cantallops, planeja per la vora de la pista i baixa a Alfondeguilla seguint un rellomet.

Alfondeguilla des de Cantallops

La baixada és ràpida per la solana fins al dipòsit d'aigua del poble. Des d'ací per la vora del cementeri entre al poble per dalt, vora el castell d'Alfàndec, travessant els estrets carrers que baixen cap a l'església.
Al final arribem pràcticament a la vegada al poble així que queda en dubte quin camí és més curt, però tots a temps de recuperar forces assentats davant d'una gerra.

Ací està el mapa del recorregut:

Mapa del Tossal cartografies, accessible a la web de l'ajuntament de Chóvar.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

alfondeguilla - castro més informació ací
alfondeguilla - castro - cantallops
barranc horteta - nevera - chovar
alfondeguilla - arquet - castro
fondeguilla - nevera - paridera
pont de les vinyes - nevera
barranc horteta - mines - chovar - paridera
barranc horteta - nevera de castro
chovar - nevera
chovar - nevera per punta la sarten i les bonyigues

Més informació:

• Web de l'ajuntament de Chóvar on ens podem descarregar el mapa excursionista.
• Arnau Juan, Òscar Chóvar. Mapa y guía excursionista. Ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011
• http://www.voltaalterme.eu/
• Web de l'ajuntament d'Alfondeguilla

TABLAS DE DAIMIEL: TORRE DE PRADO ANCHO

Aprofitant que enguany està prou ple d'aigua hem tornat a las Tablas de Daimiel per a realitzar algun dels itineraris del parc.
Hem eixit seguint la ruta blava que voreja las Tablas cap al nord. Tot l'itinerari es troba adaptat, bé amb la construcció de passeres de fusta sobre les zones d'aiguamoll o bé amb una calçada de terra perfectament conservada.

Sender blau.

Passem per la vora d'un embarcador, on podem comprovar que el nivell de l'aigua és molt més alt que altres anys i arribem al primer observatori que s'endinsa a la llacuna.

Observatori dins l'aigua.

Com que fa prou vent no trobem quasi ocells. Els pocs que veiem estan a les àrees més arrecerades del vent. De tota manera el paisatge és magnífic.

Continuem tota l'estona per la vora del parc i de la llacuna, de manera que travessem els senillars i els bogars de les vores de l'estany que deixen pas a les fargues, ací anomenades Taray, a la zona de contacte amb la terra ferma.

Sender entre els senillars.

Continuem ruta passant per un parell d'observatoris de fauna més fins que arribem a la torre de Prado Ancho, des d'on la vista abraça la totalitat de las Tablas.

Torre de Prado Ancho.

Ens estem una bona estona gaudint del paisatge però se'ns fa tard per a dinar així que retornem al punt d'inici però, per a variar i adelantar, ho fem seguint una pista de terra que voreja el parc, just a la vora dels camps de cultius.

Pista de retorn.

Deixa la pista els canyots i les boves a la dreta i les terres ermes o llaurades a l'esquerra.
Arribem per ací a un enforcall de camins, per la dreta hauriem de seguir per a trobar el sender blau, però seguim recte, per una senda poc xafada que ens condueix a l'àrea de pic-nic amb bancs i taules que es troba a uns centenars de metres del centre d'interpretació.

àrea de pic-nic.

Aprofitem per dinar i reprendre el camí.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací un altre track per las Tablas:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Parque Nacional de las Tablas de Daimiel
• Ajuntament de Daimiel
• Herbari virtual de la mediterranea

NUEVA UMBRIA: FLECHA DEL ROMPIDO

Curta passejada per la platja de Nueva Umbria, a la Flecha del Rompido. Un lloc on observar diversos fenomens geomorfològics: evolució d'un sistema dunar i una fletxa litoral activa que separa mar obert de les maresmes.
Un sender arriba a la platja des del Terrón seguint un vell carril que temps enrere es va asfaltar i finalitza als peus del cordó dunar. Des d'ací iniciem la nostra ruta.
Uns cartells ens avisen de la fragilitat del sistema dunar i per aquesta raó hi ha unes passeres de fusta que travessen les dunes per arribar a la platja.

Passera a la platja.

Els arenals adjacents estan tancats per evitar l'erosió provocada pels banyistes.
Travessem el cordó de dunes que comencen a estar fixades per la vegetació, especialment borró i  ginestera, per arribar a la platja.

Dunes litorals.

Arribats a la platja se'ns ofereix una extensa platja de quasi 15 km sense cap edificació. Una part de la mateixa està reservada a la pràctica del naturisme (quan fa prou calor com per a treure's la roba).

Platja de Nueva Umbria.

Seguint cap a l'est podem observar com la marea baixa deixa un gran espai de platja fins a les primeres dunes. Tot aquest espai està ple de restes de petxines llançades per la mar i, curiosament i agradable, amb molt poca brossa.

El dia, ventós i cobert, no convida a entrar a l'aigua però si a passejar. Podem fer una llarga passejada fins a la punta de la fletxa i tornar (quasi 30 km) però ens conformarem en arribar a la part més estreta de la mateixa per passar a l'altra banda a vore la maresma del río Piedras.

Edifici derruit enmig de la fletxa.

Passem just al lloc on hi ha un antic edifici derruït que per la tipologia sembla una caserna de carrabiners i arribem a la zona de maresma des d'on s'observa la platja del Rompido a l'altra banda de l'estret canal que dona accés al port del Terrón, ja actiu des de l'edat antiga.

Maresma

Tornem a travessar la barra arenosa per arribar a la platja esquiant les grans ginesteres que fixen l'avanç de les dunes. Que deixen pas al borró al arrimar-nos a la mar.

Borró fixant les dunes.

Només ens resta desfer el camí inicial al punt d'eixida, això sí, aprofitant per remullar-nos els peus en l'aigua fresca.

Aprofitant la marea baixa per remullar els peus.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Paraje Natural marismas del río Piedras y flecha del Rompido
• Herbari virtual del mediterrani occidental
• Ayuntamiento de Lepe

DOÑANA: LA ROCINA I EL ACEBRÓN

A la vora del Rocío, però no tan visitat es troben dos centres d'interpretació del parc Natural de Doñana.
Donat que a dins el parc Nacional de Doñana no es pot entrar sense permís o en una ruta guiada per apropar-nos al parc haurem de visitar els diferents centres d'interpretació existents.
Des del Centre d'interpretació de la Rocina podem visitar el Charco de la Boca al Arroyo de la Rocina, una de les principals aportacions d'aigua permanent a les maresmes, no debades a la maresma annexa (la més propera al Rocío) se l'anomena la "madre de las marismas".
Des del centre mou un sender adaptat per davant d'una casa tradicional "marismeña" reconstruida.

Casa tradicional.

Continuem camí per sota dels pinars acostant-nos, entre tanques vegetals, a un mirador que s'obre sobre el arroyo de la Rocina a la seua desembocadura, just al seu final al qual se li dona el nom de "Charco de la boca" per a poder observar les aus, en silenci, també construït a la manera de les cases tradicionals amb teulada d'empall.

Observatori d'aus.

Arroyo de la Rocina.

Continuem la ruta baixant a travessar una de les "algaidas", zones baixes que sumen aigua cap al Charco. Ací trobem la Vera, entre les zones altes i eixutes i les baixes i humides. Zona de transició on trobem sureres i vegetació més fresca, mentre que a l'algaida es troba vegetació pròpia de ribera: salzes, joncs i senills sobretot.

Passarel·la sobre l'algaida.

Passem l'algaida del Carrizal i arribem a un encreuament. Si volem recurtar la volta continuem recte i retornem al punt d'inici, però nosaltres girem a la dreta i travessem l'algaida del Meloncillo per a pujar a terrenys més eixuts, coberts per l'anomenat "monte blanco"; matollar format per "jaguarzo blanco", tomaní i romer entre d'altres clapejats per algun pi, ullastre o llentiscle.

Passera pel Monte Blanco.

Continuem el recorregut fins a l'observatori d'aus on finalitza i refem el camí de tornada, tornant a travessar l'algaida del Meloncillo i travessant novament el pinar per arribar a l'inici després de travessar l'algaida del Carrizal prop del seu inici.

Taules al recorregut.

Continuant uns pocs quilòmetres des del centre de visitants de la Rocina per un camí estret que travessa el "monte blanco" i alguns pinars arribem al pàrquing del Palacio del Acebrón que es complementa amb la Rocina.

Palacio del Acebrón.

Al palau hi ha una exposició explicativa sobre la forma de vida i els usos tradicionals a Doñana, i des del terrat un magnífic mirador de l'entorn.
Després de visitar el palau seguim el sender que, fent la volta al Charco, retorna a l'aparcament.
Comencem travessant la capçalera del Charco per unes passeres de fusta sobre l'aigua, voltats per una espessa vegetació de ribera on abunden els salzes i els freixes.

Vegetació de ribera.

Continuem per la "vera", l'espai humit que hi ha a la vora dels cursos d'aigua i que fa de transició a les zones més altes i eixutes. Ací els salzes deixen pas a les sureres i als pinars, en una gradació de més prop a més lluny de l'aigua.

La vera.

Continuem fent la volta al charco, per un bonic sender vorejat d'alcornocs i pins.

Sender del Acebrón.

Malgrat que no sempre veiem la làmina d'aigua es troba ben a prop, encara que l'abundant vegetació l'oculta.

Charco del Acebron.

Travessem novament el charco i continuem per sota d'un magnífic bosquet de sureres amb un sotabosc de falagueres on trobem reconstruccions de carboneres, aprofitament tradicional del bosc.

Carbonera.

Arribem així finalment al punt d'inici.

Ací està el track de la Rocina:

Powered by Wikiloc

I ací el del Acebrón:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Parque Natural de Doñana
• Parque Nacional de Doñana