Tornem a Llucena i ho fem per encetar la temporada d'estiu, i com és ja tradició acabem amb bany i cervesa i cava per a celebrar-ho.
Este hivern els
Amics dels Camins de Ferradura de Llucena han estat netejant i recuperant els vells camins de ferradura d'esta part del terme de Llucena i ja teníem ganes de vindre a xafar eixos camins i sendes però hem esperat a l'estiu perquè la ruta se presta a acabar al riu i aprofitar per refrescar-nos a les fresques aigües d'algun dels tolls.
Així que ben de matí movem des de la Badina, un dels tolls del riu on es pot prendre el bany que si bé no és el millor té fàcil accés amb cotxe i unes taules al costat per poder sentar-nos a fer un mos.
 |
| La Badina. |
Just per ací passa la ruta dels Molins que recorre el riu de Llucena des
del seu naixement fins al límit de terme amb Figueroles. Nosaltres no
seguim la ruta sinó un altre camí, el de la Malvestida, també recuperat i
que ja conec doncs vam vindre a cap d'any a
passejar amb els xiquets.
 |
| Camí de la Malvestida. |
El camí mou de dalt de la Badina i recorre el marge esquerra del riu just per dalt de les Hortes del Batà de Dalt i de Baix.
Com que no presenta massa pendent el pas és ràpid i passem pel capdamunt dels bancals treballats del Batà i per la banda de dalt del mas de Magdalena pujant suaument cap al barranc de la Malvestida.
 |
| Llucena des del camí de la Malvestida. |
Travessem el barranc de la Malvestida i el camí puja un poc més fins que assolim el collet que separa el tossalet on s'alça el mas de la Malvestida del rellomet que baixa entre el barranc de la Malvestida i el de les Parres, per on puja el pas de la Creu de Xiva.
 |
| Pas de la Creu de Xiva. |
Només començar a baixar de l'altra banda trobem el pas de la Creu de Xiva, que puja des del Toll Blau
per la Creu de Xiva a la serra de la Creu. Ací hi ha una bifurcació en
les marques blanques i blaves dels camins netejats pels amics dels
Camins de Ferradura. Per l'esquerra i amunt continua el camí net a la
Creu i mas de Xiva, per la dreta i avall baixem cap al tossal de la
Pedrera on enllaça amb el camí dels Molins. De tota manera no cal patir perquè es troba perfectament indicat.
 |
| Drecera a les Solanes per la font de les Solanes. |
Continuem avall i trobem a l'esquerra una senda, també neta, cap a les Solanes per la font de la Parra. Tot i ser més curta no la seguim i continuem recte avall fins que trobem la
ruta dels Molins, just davant del tossal de la Pedrera.
 |
| Ruta dels molins. |
Seguim la ruta dels Molins a l'esquerra cap al Toll Blau i el molí de la Penya Roja, situat just a sota de la Penya.
El camí ha estat rehabilitat i condicionat amb unes baranes de fusta tan estèticament reprobables com innecessàries doncs mai han format part del paisatge tradicional de Llucena i tampoc calen per a evitar una caiguda sense cap conseqüència.
 |
| Molí de la Penyarroja. |
Arribem així al riu on una senyal ens indica on queda el Toll Blau i un panell ens explica el funcionament del molí abans de baixar al caixer del riu.
Seguim un xicotet tros una pista que passa per dins del riu, passant pel punt on el barranc de les Parres hi desemboca, i de seguida hem de continuar a l'esquerra pel camí del Morral que salva un desnivell de 400 metres des del fons del riu fins a dalt del Morral.
 |
| Camí del Morral. |
Tot i el desnivell que salva el camí està molt ben traçat fent continues voltes per tal de suavitzar la pendent.
Després d'una bona tirada eixim a la pista que puja des de Figueroles al mas de les Solanes del Morral (o mas Nou) i, seguint les marques, continuem per ella tot i que fa una gran volta mentre que el camí antic pujava al recte.
 |
| Pista de les Solanes. |
Així enllacem amb la senda que ve directa de la Malvestida travessant el barranc de les Parres que enllaça al punt més allunyat del mas.
 |
| Mas de les Solanes del Morral. |
La pista gira i entre bancals treballats arribem al mas on ens ixen un grapat de gossos ben contents de vore passar gent (i un poc pesats). Arribem així al mas que s'alça dominant la vall del riu i amb unes vistes magnífiques de tota la part del riu des de Figueroles a Llucena.
Respecte al mas cal dir que a la toponímia ve retolat com a Mas Nou o mas de les Solanes (nom este darrer usat pels amics dels Camins), encara que al catàleg annex a "La Llucena masovera" (que recull els dos noms) se'n proposa un altre: mas de les Solanes del Morral, per tal de no confondre'l amb un altre mas de les Solanes existent al terme de Llucena.
 |
| Pujada al Morral. |
Cal travessar entre les cases del mas per trobar la maniseta que marca
la continuitat del camí cap al Morral, deixant enrere les velles cases,
una de les quals es troba en procés de reforma.
El camí de ferradura torna a enfilar amunt fent voltes i més voltes per una llarga aiguavessant fins que la costera se suavitza allà on apareixen un grapat de bancals d'ametlers treballats que s'escampen cap als Planillars.
 |
| Camí del Morral. |
Travessem pel mig els bancals on arriba una pista des de Figueroles i continuem pujant al Morral que ja està quasi a tocar.
 |
| Figueroles i la Plana des del Morral. |
Arribem així al cim del Morral des d'on es veu un bell tros de terreny: la Plana amb la mar al fons, la Serra d'Espadà i Llucena i bona part del riu.
 |
| Mas del Morral. |
El camí deixa enrere les costeres i travessa el cim pla del Morral cap a l'assolat mas del Morral que deguere ser gran però del què ara només en resten algunes parets.
 |
| Camí del Morral a la Catxifa. |
Un tros més avant hi ha un enforcall de camins, el de la dreta continua cap al Campiello però es troba pedut. Nosaltres seguim recte cap a les Catxifes per un magnífic camí ben conservat, net i recuperat que ens porta a fer la volta per les faldes de la Lloma del Morral, dalt nostre, fins que arribem a la Catxifa del Morral.
Fins ací va arribar l'incendi de l'Alcalatén del 2007 i això es veu clarament en la vegetació que encara no se n'ha recuperat. Per sort ací es va aturar i no hem de travessar pel mig la zona més afectada.
 |
| Penyagolosa des de la Catxifa. |
Ací el camí de ferradura deixa pas a una pista traçada al seu damunt i per ella seguim fent la volta a la capçalera al barranc de les Parres.
Ens trobem a la part més alta de la ruta i el sol pega de ple. Per sort fins ara hem anat pujant a l'ombra de manera que la pujada s'ha fet còmoda i ara que ja no tenim muntanyes més altes que ens facen ombra l'altura i l'airet que corre fan que es camine bé sense patir calor fent d'esta ruta ideal per a l'estiu a condició d'eixir ben pronte.
 |
| Mas de Miret. |
El camí marcat fa la volta al barranc de les Parres per pista i baixa a buscar la Creu de Xiva, però nosaltres mirem de fer drecera seguint un
track de
José Querol de manera que baixem pel mas de Miret a travessar el barranc.
La senda que baixa no està neta però és prou fàcil de seguir. Baixa al
mas i per davant de les cases fa un parell de voltes entre el coscollar
per baixar al barranc. Ací hi ha un tram un poc tapat però que només són
una desena de metres abans d'agafar la senda que puja per l'altra banda
enllaçant amb la pista del mas de la Parra.
 |
| Baixant al barranc de les Parres. |
Seguim la pista a la dreta buscant el mas de la Carrera i trenquem a
l'esquerra per un entrador que passa entre el mas i la font, que està
just a la vora de la pista (però que no veiem tot i passar-li per
damunt).
Arribem així als cuidats bancals del mas de la Cantera.
 |
| Bancals de la Cantera. |
La pista acaba a un aljub rehabilitat i pel costat passa el vell camí
d'Atzeneta. El seguim uns metres però ens adonem que ni anem en la bona
direcció ni per ací continua el track així que busquem un baixador entre
bancals que ens aboca a una vella pista que enllaça amb el mas de Xiva,
enclavat de l'altra banda d'una clotada que ens separa.
 |
| Baixant cap al mas de Xiva. |
Baixem per la pista (pel costat va el camí vell) i travessem la clotada ocupada per amples bancals de ben segur que treballats de ben antic però ara quasi abandonats. De l'altra banda hi ha el mas de Xiva, conjunt de cases escampades on algunes encara es troben en bon estat.
 |
| Mas de Xiva. |
Travessem per davant de les cases i seguim una vella pista mig colgada per la vegetació que ens puja per la vora d'un barranquís cap al mas de Lliberato.
Passem per la vora del mas i observem la Pedra de Lliberato on el susdit va deixar picades a la pedra les seues inicials i l'any.
 |
| Pedra de Lliberato. |
A pocs metres del mas i la pedra passa la pista que entra al mas de les Fleixes i, travessant-la, comença la senda de les Fleixes que passa sota els cingles de les Fleixes i per la font de la Solana.
 |
| Llucena des de la font de la Solana. |
Ací es nota el gran treball realitzat pels Amics dels Camins netejant una senda totalment perduda, adequant els passos més complicats i també recuperant la font de la Solana des d'on hi ha les millors vistes de Llucena, davant nostre i de l'altra banda del riu.
 |
| Camí de les Fleixes. |
A la font només cau un filet d'aigua i no ens fem l'ànim de tastar-la
però sembla bona de tota manera el lloc convida a seure i descansar amb
el poble davant.
 |
| El barranc del Gorgàs des del camí de les Fleixes. |
Però no ens aturem gens i seguim camí endavant per una magnífica
senda penjada al coster, un dels trams més espectaculars de la ruta.
Ací
mateix ens fugen un parell de cabres costera avall cap a unes roques
que cauen cap al riu, que corre tres-cents metres més avall.
 |
| El riu des de dalt. |
La senda acaba al pas del mas de les Colomines i el seguim avall cap a l'Assut travessant un pinar que s'ha escapat dels diferents focs que han hagut al terme de Llucena.
 |
| Assegador de baixada al riu. |
El camí de baixada pel pinar, a l'ombra, és ben agradable i ens duu fins al Pla de l'Assut on trobem una pista que continua per la vessant esquerra riu avall.
 |
| Arribant al Pla de l'Assut. |
Continuem per la pista i ens desviem per a baixar al riu pel costat del Molí Nou fins que la pista s'acaba a l'horta del Racó de la Màquina.
 |
| Camí del Molí Nou. |
A partir d'ací seguim pel caixer de la sèquia de l'Assut on hi ha pas de regador per a poder netejar i regar.
La sèquia passa per la vora d'hortes plantades d'una gran varietat d'arbres fruiters: cirerers, pomeres, albercocs, ... que creixen al Racó de la Màquina en una estreta franja fins al riu. Ací la sèquia passa als peus de les penyes que cauen a plom sobre el riu.
 |
| Sèquia de l'Assut. |
Passat el racó entrem a l'Horta de la Màquina on el riu deixa un gran tros pla i les hortes ho aprofiten estenent-se pel pla.
Passem per la vora del que fou la Màquina, antiga fàbrica tèxtil creada per la família Sangüesa a finals del segle XIX que aprofitava la força de l'aigua per a moure la maquinària i de la qual ara només se'n conserva el nom i un casal mig assolat.
 |
| Llucena des de l'Horta de la Màquina. |
Seguint la sèquia passem per l'Horta de Carlos (dalt del toll de Carlos) fins que ens toca desviar-nos per un camí perquè el camí vora sèquia es troba més perdut però de seguida el retrobem just abans d'arribar al molí Tonero.
 |
| El Pont. |
Des del molí del Tonero baixem a vore el Pont, per on passava (i passa ) l'antic camí de ferradura cap a Atzaneta i les Useres (entre d'altres llocs) i ara passa la ruta dels Molins.
 |
| Molí del Pont. |
Tornem per passar davant el molí del Pont i la Molineta, l'un al costat de l'altre i des d'allí baixem a buscar la sèquia Mare que seguirem cap a la Badina.
Caminar al costat de l'aigua sempre refesca, i més quan ho fem a l'ombra dels xops que creixen vora riu de manera que acabem la ruta suant poc tot i que ja estem ben entrats a l'estiu.
 |
| Sèquia mare. |
Arribem així a la Badina, punt on havíem començat la ruta, just al punt on la ruta dels Molins travessa el riu mitjançant un pont penjant de nova creació i que trenca amb la forma de fer tradicional dels pobles del riu de Llucena.
 |
| Pont penjant de la Badina. |
Tot i què no hem suat massa abelleix entrar a l'aigua i fer unes braçades a la Badina. L'aigua està fresca però no freda i s'agraeix bona cosa.
 |
| La Badina. |
I aprofitant les tauletes que hi ha a la vora de la Badina traem la bossa nevera per a inaugurar la temporada d'estiu.
 |
| Celebrant el començament de l'estiu. |
Ací està el track:
Ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Llucena: de la Badina a la Malvestida tornant per les Forques
Llucena - Figueroles - Guardamar
Més informació:
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera
- (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
- Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid Generalitat Valenciana
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
- Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
- Barberà i Miralles, Benjamin (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló
- Hotel Llucena
- Cartoweb
- Llucena. La perla de la muntanya.
