dissabte, 31 d’octubre del 2015

LA RUTA DELS MOLINS DE LES COVES DE VINROMÀ AMB UN VÈRTEX DE PROPINA

Hui les previsions donaven pluja, més quan més al sud així que hem tirat cap al nord per fugir de l'aigua tot i què no n'hem escapat totalment.

Buscant una ruta apropiada per a un dia d'aigua on, encara que no ploga, tot està ben banyat hem decidit anar a pujar un vèrtex al Bovalar de les Coves, aprofitant una ruta de Carlos que té poca senda i va sempre per zones obertes.

Llavadors.
Hem començat la ruta a la font de Company on es troben els llavadors del poble. Des d'allí seguim l'asfalt de la carretera de Torreblanca que segueix més o menys el traçat de l'antic camí que unia ambdós pobles.
No el seguim molt de tros perquè només passar el riu de la Vilanova, més rambla que riu, trenquem a la dreta pel vell camí de terra que travessa els horts retallant una ampla volta que fa la nova carretera.
Les Coves des de les Roques de Rito.
Toquem la carretera uns metres per tornar a eixir-ne per la dreta, seguint el camí de les Sorts que continua paral·lel al riu per la banda de dalt dels camps  que s'estenen des de les Roques de Rito fins al riu.
Riu de la Vilanova.
No arribem al final del camí sinó que ens desviem a la dreta seguint una senda que puja amunt, recta com un fil, travessant la vessant coberta de romer, coscoll i argelaga, que a la part alta es converteix en un jove pinar de repoblació.
Pujant des de les Sorts al Bovalar.
A la part alta la senda es torna camí de cotxe i travessa alguns rodals de pins abans d'abocar a una ampla pista que va cap al mas de Comos travessant el pinar de repoblació, plantat per l'antic Icona en terres que ara són de la Generalitat.
Camí al Bovalar.
Seguint l'ampla pista arribem a la carretera de Torreblanca i la seguim un tros fins a un collet. Ací ixen dos camins per l'esquerra, nosaltres seguim el segon que ens portarà al cim del Bovalar.
Carretera de Torreblanca.
El camí travessa garroferals i ametlars i entre ells ens hem de desviar per anar a buscar el vèrtex.
Entrador als bancals del Bovalar.
Fins ací hem anat bé, sempre bon peany, però ens queda el dubte de saber si podrem arribar bé al vèrtex o ens tocarà rascar-nos (i banyar-nos) amb la malea per poder-nos fer la foto.
Vèrtex al cim del Bovalar.
Al final ens cal travessar un ametlar per arribar al costat del vèrtex que queda enmig de la malea. Sortosament s'ha netejat de fa poc una franja que ens deixa al cim, així que podem accedir-hi sense patir gens.
Després de la foto retornem al camí ben de pressa perquè els núvols es fan més espessos i comença a caure un plugim fi.
Baixant del vèrtex.
El camí del mas d'en Godes passa a menys de dos-cents metres del vèrtex, però la baixada està coberta de malea i com que no volem banyar-nos més decidim seguir l'entrador que portàvem per buscar un millor lloc d'enllaçar, encara que el més fàcil fóra tornar arrere.

Baixant cap a l'Aljub.
Seguim el carril avall fins que mor a la vora d'uns bancals. Des d'ací seguim un llomet on els bancals antics han deixat pas a un matollar, però on anem trobant caminals oberts pels caçadors que ens porten pel mateix llom.
Buscant el camí.
Arribats quasi a la punta del llomet decidim trencar a la dreta a buscar un entrador que ix als mapes, i baixem fins a una caseta seguint un senderol, però a partir d'ací el perdem totalment.
Estem una estona amunt i avall fins que trobem l'entrador que queda just per dalt d'on l'estavem buscant. Per sort ací la malea no punxa però acabem banyats fins a la cintura.
Camí del mas d'en Godes.
Seguint l'entrador arribem de seguida al camí del mas d'en Godes, que seguim avall i que ens porta a un pla plantat de garroferes.
Garroferals
Deixem enrere la malea i travessem una lloma on creixen magnífics exemplars de garrofera, ben cuidats i treballats. Fa goig trobar encara llocs així que abans formaven part del paisatge dominant prop de la mar però que hara han desaparegut substituïts pels tarongers o ametlers.
Garroferes centenàries.
El camí serpenteja entre els garroferals fins que s'aboca avall, passant per davant de l'assolat mas d'en Godes que dóna nom a la partida.
Mas d'en Godes.
Una part dels edificis ja ha caigut i l'altra es troba en mal estat, però encara es pot vore l'empedrat de l'entrada, l'aljub on es recollia l'aigua de pluja per a beure i les solls separades de la casa.
Camí de ferradura del mas d'en Godes.
Continuem el camí per davant de la casa, baixant entre els darrers garroferals i quan acaben seguim pel camí, ara fet senda, que voreja un barranquet abans d'eixir al riu de les Coves o de Sant Miquel.
Riu de les Coves i Roca Travessera.
El riu de les Coves és més bé una rambla, ampla i coberta de grava, per on ara no corre l'aigua, però en altre temps ho degué fer almenys d'una manera prou habitual doncs en ell hi ha fins a set molins d'aigua i en d'altres temps tots molien.
Sèquia del molí d'en Civit.
Pel riu passa la ruta dels Molins, que enllaça els set molins del riu. El darrer d'ells és el molí d'en Civit que queda 300 metres aigües avall, però nosaltres no el visitem doncs no està el dia per a entretindre'ns plovent a estones i parant poc després.
Collint tomaques al riu de les Coves.
Remuntem el riu de tornada a les Coves i ens trobem una cosa ben curiosa; al mig del riu, entre la grava, creixen tomaqueres i no una o dos, sinó unes quantes que anem trobant al llarg de quasi un quilòmetre, així que aprofitem per collir tomaques. A més tenim per triar, hi ha tomaques d'ensalada, de la pera, xerri, de penjar, ... segurament alguna tronada a l'estiu ha portat la llaor i la humitat ha permés que cresquen bones i sanes ... i totalment ecològiques.
Molí d'en Miquel Traver.
Seguint riu amunt arribem al molí d'en Miquel Traver.Ací Joan, que ja la va fer, ens indica que la ruta ix del riu i continua per la sèquia del molí. Nosaltres mirem la manera de pujar al molí però no trobem camí, pot ser tapat per les canyes, de manera que decidim seguir pel riu que, a més, és més sec que anar per senda on les brosses banyades fan que acabem xops.
Riu de les Coves.
Seguim remuntant el riu mentre per la dreta veiem la sèquia del molí que passa a més altura. Mirem la manera de pujar però no sembla fàcil i al final els companys ho fan per una clapissa. Jo preferisc continuar per dins del riu on no hi ha matolls que em banyen les cames.
Sèquia del molí
La sèquia del molí circula per dalt i paral·lela al riu però per dalt, i per allí passa la ruta dels molins només marcada per alguns pals i per panells explicatius als llocs més interessants.
Molí Conill.
La ruta travessa el riu a l'altura del Molí Conill, del qual només en resta el cup i poc més. Es tractava d'un dels molins més vells del terme, amb un possible orígen andalusí.
Cova de na Joana.
Deixant enrere el molí Conill trobem la cova de na Joana, aprofitada per la sèquia dels molins que l'aprofita per foradar la roca passant a l'altra banda de la penya per seguir el seu camí riu avall.
Sèquia tallada a la roca.
La sèquia ve des del proper molí de la Troneta i està tallada en la roca en un bon tram, una faena impressionant per tal d'aprofitar les escasses aigues del riu de les Coves.
Molí de la Troneta.
Un poc més amunt es troba el molí de la Troneta, del qual es conserva el casal en bones condicions però buida per dins, i a la vora la casa dels moliners mig assolada.
Assut de la Troneta.
Seguim des del molí de la Troneta la sèquia que li portava l'aigua fins al molí de l'Om. Davant mateix d'ell i per aprofitar l'aigua que n'eixia del carcabà hi ha l'assut de la Troneta, magnífic exemple d'assut fet de pedra picada i que ha resistit el pas del temps i les avingudes d'aigua al llarg dels segles.
Molí de l'Om.
A la vora del molí de l'Om hi ha un parell de taules per poder descansar, però nosaltres només tenim ganes de tornar perquè l'aigua cau a poc a poc però sense pausa, així que apretem el pas per retornar al poble.
Les Coves de la Moreria des del riu.
Retallem un poc per la part de dins d'una revolta del riu i de seguida tenim al davant el cingle de la Moreria, foradat per les coves que li donen nom al poble segons molts autors.
El cingle de la Moreria.
Travessem el riu i pugem a la Moreria per unes escales noves fetes per a facilitar l'accés tot i què no sempre és així.
Les coves miren al nord i no és el millor lloc per a viure, però des d'elles es controla el riu i les hortes i són de fàcil defensa, de manera que el cim del cingle ha estat poblat des de temps antics per tal de controlar el pas, i les coves s'han aprofitat per a viure.
El poble nou des de la Moreria.
De fet el topònim de la Moreria sembla relacionar-se amb la presència ací dels moros, bé abans o bé després de la conquesta cristiana quan es va bastir el nou poble just al davant, també en un tossalet des d'on es controla l'horta tot i què no siga tan fàcil de defensar.
Lloc on havia de tindre lloc el milacre de les Coves.
Ací també va tindre lloc el Milacre de les Coves que va tindre molta anomenada als anys 40, tot i què com diuen els majors el milacre va ser que no passara res amb la quantitat de gent que s'hi va congregar.
Molí de la Roca.
Als peus de la Moreria està el darrer molí que passem. Encara en queden més riu amunt però nosaltres després de passar pel davant del molí de la Roca eixim a la carretera de Torreblanca i seguint-la de seguida entrem al poble per la font de Company.
La Moreria des de la carretera de Torreblanca.
Ens canviem part de la roba, ben banyada després d'estar més de dos hores aguantant un plugim fi, i busquem un bar on arrecerar-nos i escalfar-nos el cor i el cos abans de tornar cap a casa amb un nou vèrtex als peus.
Font de Company.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:
  • Ruta dels Molins
  •  Les Coves de Vinromà
  • Rodrigo Alfonso, Carles (2011) "Molins al riu de les Coves." Article en línia a Alter21 <http://www.alter21.es/?p=5587>
  • Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de Castelló Ed. Antinea
  • Sanz i Sancho, Joan (1992) "Crònica del miracle de les Coves de Vinromà 1947" dins el Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, nº 37 accessible a la web<http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/bcem37_miraclecoves.pdf>
  • Viciano Agramunt, Josep Lluís  (1998) "Unes notes sobre la Moreria" dins Periòdic local de les Coves de Vinromà nº 61 accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/cvinroma_moreriatollnegre.pdf>
a Cap comentari:

dissabte, 24 d’octubre del 2015

DE FUENTES A AYÓDAR PELS ANTICS CAMINS

A primers d'any els companys del "Sacaleches" ja van aprofitar que a Ayódar havien recuperat el vell camí de Fuentes per fer una ruta circular entre els dos pobles. Hui l'hem tornada a fer però eixint des de Fuentes.
La ruta no presenta dificultat doncs tota l'estona segueix vells camins o pistes forestals on aquells estan perduts, a més els desnivells no són excessius i encara que només una part del recorregut està senyalitzat no presenta cap complicació fora del normal en quant a orientació.

Així que amb el frescoret del matí hem eixit des de Fuentes per la carretera d'Ayódar fins que poc després de deixar enrere el cartell d'entrada del poble trobem a la dreta pal de fusta amb el rètol "La Bailia", just al punt on una pista formigonada baixa cap al riu.
Fuentes.
Seguim la pista de la Bailia que baixa cap al riu. La frescor de la matinada encara ho cobreix tot i les herbes de vora el camí estan cobertes de l'aiguatge de la nit.
Pista a la Bailia.
Però només travessar el riu comencem a pujar entrant en calor de seguida.
La pista puja fent revoltes entre bancals d'oliveres treballats i d'altres deixats ermar mentre el vell camí de la Bailia puja recte, perdut entre la malea que creix als bancals abandonats.
El Alto des de la pista de la Bailia.
Deixem a la dreta una pista que per baix de l'Alto  i el Morrón roda i fa cap també a la Bailia pel Camino del Morrón. Nosaltres no la seguim sinó que continuem per l'esquerra passant per dalt de los Corrales de las Hoyas, per on passa l'Azagador de Juanlentejas, que travessa per dalt l'alt de Juanlentejas i continua pel morret on estan els corrals recte avall cap al riu.
Corrales de las Hoyas.
Deixant enrere els corrals el camí vell i nou de la Bailia coincideixen i segueixen un  bon tros planers des d'on hi ha bones vistes del Río Pequeño que queda als nostres peus però molt més avall.
Arribats a la Jarica es tornen a separar i ací seguim el vell camí de la Bailia que encara es pot passar i que puja més recte que la pista nova.
Balsa de la Bailia.
Retrobem la pista dalt la balsa de la Bailia, construida a la capçalera del barranco de la Jarica i que recull les aigües de la font del mateix nom.
La Bailia.
Només ens queda pujar un poc per la pista per arribar a l'ample pla de la Bailia, ocupat abans per grans bancals que ara també s'han deixat ermar.
Ací hi ha un important encreuament de pistes. Des d'ací continua una pista a Torralba, una altra retorna a Fuentes pel Morrón, una més darrera puja cap a Juanlentejas.
Pista a Torralba.
Continuem per una bonica ombria on creixen roures i carrasques, encara menuts però que d'ací a uns decennis tornaran a formar un bonic bosc, fins que arribem a un collet on hi ha un altre forcall de pistes.
Menjant alborços al Cubico.
La pista de la dreta continua cap a Torralba però nosaltres seguim recte, cap a Peña Redonda on no arribem girant a la dreta per enfilar avall pel Cubico.
Baixant pel barranc la vegetació mostra la frescor del rodeno i sovintegen els llentiscles i alborcers. El pinar jove creix amb força tot i que de vegades massa espès. Esta vegetació contrasta amb les penyes calcàries de la Peña Redoda.
Aljibe del Marranet.
La pista del Cubico se separa poc a poc del barranc, per a passar per la vora de l'antic corral del Cubico, del que només en resta el nom i algunes parets, abans d'arribar al Marranet després de travessar un altre barranquís.
Al Marranet trobem el camí vell de Torralba a Ayódar i la nova carretera. Un aljub sota un pi que va escapar de l'incendi recollia l'aigua per als vianants i pastors dels veïns corrales del Marranet, de l'altra banda del camí.
Camí vell de Torralba.
A partir d'ací baixem seguint el vell camí de Torralba que ja no deixarem fins a Ayódar. El camí baixa per l'esquerra d'un tossalet mentre que la carretera ho fa per la dreta per retrobar-se tot seguit en un punt on travessem la carretera i la perdem de vista definitivament.
Camino de Torralba a "Los Misterios".
Després de passar prop d'un corral enrunat passem per un tram on la senda va penjada molt per damunt del barranco de la Fuente Ramon i des d'ací tenim una magnífica vista barranc amunt cap al Pinar de Villamalur i Torralba.
Barranco de la Fuente Ramón. El Pinar al fons.
Abans de girar a l'esquerra pel Rosal per iniciar ja la baixada al riu, entre els pins podem vore ja Ayódar amb las Picorzas al fons. Ací hi ha un rodal més fresc on creixen alguns rosers que, pot ser, van donar nom a la partida.
Ayódar i las Picorzas.
La senda baixa a enllaçar amb el camino del Pino Vero i s'encaixa avall entre el pinar buscant el riu.
Río Pequeño.
Arribem al riu on les avingudes han esborrat les traces del vell camí. El travessem i seguint una pista que dóna accés a les hortes de vora riu, passant per una represa artificial per a permetre el bany.
Llavadors.
Seguint el camí de Torralba entrem a Ayódar pels llavadors, i travessem la part de ponent del poble buscant la carretera de Fuentes.
Ayódar.
Eixim d'Ayódar per la carretera, passant per davant del campanar, única resta del desaparegut convent de dominics. Només eixir trobem uns pals que indiquen el camí de Fuentes seguint la ruta R3, que coincideix amb la R2 a l'Azud.
Eixint d'Ayódar cap a Fuentes.
Seguint la ruta continuem per una pista paral·lela a la carretera però uns metres més avall, que passa per dalt de les hortes seguint de manera aproximada el traçat de l'antiga senda del Arriñal. Esta és una bona alternativa al camí vell que coincideix ací amb la carretera.
Bifurcació de rutes.
Quan la pista s'acaba trobem una paleta que assenyala la continuació de les dos rutes a seguir. La primera a l'Azud continua per l'esquerra baixant a buscar el riu, mentre que nosaltres seguim recte pel caixer d'una sèquia que passa penjada per dalt del riu.
Caminant pel caixer de la sèquia.
Seguim un tros per la sèquia i trenquem a la dreta per pujar recte un centenar de metres fins que arribem a la carretera de Fuentes, quasi al costat del parc de Bombers. Ací hem de travessar la carretera i seguir recte per una pista traçada sobre el vell camí.
Travessant carretera.
La pista que seguim amunt està traçada sobre els vells camins de Fuentes i Torrechiva, llevat d'alguna revolta que fa que els antics camins la resolien pujant recte. Així després de passar un collet a la dreta es desvia el camino de Torrechiva que remunta el barranco del Olmo cap al Collado del Olmo (on es troba amb el camí vell de Fuentes a Toga i Espadilla).
Camins de Torrechiva i fuentes.
Nosaltres seguim per baix, encara per pista que baixa a travessar el barranco del Olmo. La pista acaba abans del barranc i continuem pel vell camí.
Barranco del Olmo.
Travessem el barranc en un lloc on l'aigua s'ha endut les traces del vell camí, però de seguida trobem la plataforma del camí de ferradura, ampla i en molts trams empedrada, recuperada gràcies a les brigades forestals.
Camino de Fuentes, al fons la Moleta.
El camí continua pujant fent llaçades com si anara a la Moleta, que s'alça dalt nostre, però arribat a un rellomet que en baixa el traçat del vell camí es perd a un aflorament d'argiles. Ací l'aigua ha erosionat tan el vell camí que és impossible seguir-lo i s'ha optat per pujar al recte fins que es troba novament la traça.
Collet dalt de Peña Zamela.
Passem un collet dalt de Peña Zamela, que domina la carretera des de dalt i seguim planejant sota la Moleta i per dalt de Peña Alta.
La Bailia des de la Peña Alta.
Només per les vistes ja paga la pena seguir este camí. Des d'ací podem vore el traçat del río Chico camí d'Ayódar, i quasi la totalitat de la ruta que hem fet eixint de Fuentes cap a la Bailia. Per sort el pinar guanya terreny ràpidament i recupera el lloc que els incendis i la mala planificació li van llevar.
La Peña Alta.
Comencem a baixar entrant ja al terme de Fuentes i trobem un tram de camí magnífic; ample, empedrat i vorejat d'una paret per evitar que les cavalleries o els caminants se n'ixquen i caiguen pendent avall.
Tram empedrat del camí a la Rocha el Castillico.
Arribem després d'una curta baixada a la carretera d'Ayódar i cal seguir-la uns pocs metres però de seguida cal deixar-la a la dreta per un sender no massa evident.
Enllaç amb la carretera.
Pugem en diagonal seguint la senda que segueix el vell camí pujant cap a un morret. Allí dalt trobem les paletes que senyalitzen la ruta 4 de Fuentes, que fa la volta al barranc de Sabartés.
Per la dreta puja la senda cap a la Peña Broda buscant la Tejería. Nosaltres seguim recte baixant al barranc i pujant per l'altra banda per salvar per dalt Peñas Casicas.
Peñas Casicas.
Des de dalt de Peñas Casicas veiem ja Fuentes que sembla ja a tocar, però encara ens queda baixar un poc per l'altra banda de les penyes.
Baixant a Fuentes.
Arribem així als bancals treballats d'aprop del poble, i els travessem ja per camí formigonat passant pel costat del cementeri abans de baixar a la carretera per entrar al poble seguint-la.
Arribant a Fuentes pel cementeri.

P.S. Totes les errades que puguen haver en la toponímia per favor feu-m'ho saber per rectificar-les. Les diferents fonts cartogràfiques consultades discrepen prou en la toponímia.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

d'Ayódar a Peña Saganta pel Collado del Olmo i la Cueva Negra
Ayódar - camí de Torralba
Fuentes - Bailia - Erica blanca
Fuentes - la Tejería
Fuentes - Torralba - Fuentes

Més informació:
a 4 comentaris: