dissabte, 25 d’abril de 2015

COSTUR: EL SAVINAR, LA RAMBLA I EL BARRANC DEL TORMO

Tornem a Costur per a pujar el darrer vèrtex que ens queda al seu terme: el "Sabinar" tot i què el nom li'l van posar per una partida situada relativament prop d'allí doncs la partida i el cim s'anomenen el Coll de Colàstica.

Aprofitem la visita per baixar a la rambla que encara porta aigua de les pluges de fa un mes. Per sort ja no en porta tanta com per a no poder travessar-la ... però anem poc a poc i comencem pel principi.

Comencem la ruta des d'un poble de Costur submergit en la boira, poc habitual en un dia calorós d'abril. Les cases se difuminen i els pocs cotxes que passen per la carretera es perden de seguida dins la boira així com els costurencs que van a comprar el pa.
La carretera de Costur.

Després d'amanir les motxiles comencem a caminar pel camí vell de Castelló o camí de la Bassa Roja com se'l coneix més ara que ja ningú baixa caminant o en matxo a Castelló.
El camí comença a la font i llavador del Poble, aigua ben aprofitada doncs aboca en un abeurador per als animals i passa després pels llavadors abans de regar les hortes que davallen cap a les Foies.
A estes hores del matí hi ha molta animació a les hortes i trobem gent regant o treballant la terra malgrat la boira.
Camí de Castelló a les Foies.
Seguint el camí entre les hortes de les Foies i les deixem enrere al pujar per l'Ombrió a la Lloma Blanca on s'alça la nova urbanització del mateix nom. Passem per la vora de la urbanització travessant el nou camí a Vilafamés per la Bassa de les Oronetes i continuem per l'altra banda, baixant cap a la Bassa Roja.
Camí del barranc del Savinar al Vila-roig.
El vell camí de ferradura s'ha convertit en una pista ampla i en bona part formigonada per a poder entrar a treballar els bancals del Vila-roig, la Llosa Blanca, el Cocó o les Oliveretes i això (i l'anar de baixada) ens facilita el camí.
A les Oliveretes acaba la pista i continua el camí de ferradura que puja un poc travessant per la vora dels enrunats corrals de la Bassa Roja per arribar al Pla de la Bassa Roja.
Tram empedrat abans del Pla de la Bassa Roja.
El Pla de la Bassa Roja és una dolina en artesa que s'estén entre el tossal de l'Artiga al coll de la Bassa Roja, el nom li ve de la Bassa Roja, al centre de la dolina on s'acumula l'aigua de pluja degut a l'acumulació d'argila roja per la descomposició de la pedra calcària.
Al pla arriben diferents camins: el camí de la Coveta que puja empedrat i fent voltes des del barranc del Fornet, el dels Villomos, el pas de la Fleixa, el del barranc del Savinar, etc. Nosaltres hem arribat pel camí del barranc del Savinar o de Castelló que continua per les Malladetes cap al barranc del Savinar avall a la rambla, però ara l'abandonem i mirem de pujar seguir dels cims fins al Coll de Colàstica.
Bassa Roja.
Baixem al pla i travessem la bassa roja. La idea era buscar des d'ací el millor pas per pujar al Coll de la Bassa Roja però la boira encara s'arrapa al capoll i des de lluny no podem vore molt bé per on anar, així que anem triant entre els diferents senderols oberts pels caçadors i els bous aquells que semblen seguir la nostra direcció.
Fem la volta al Coll de la Bassa Roja. Cal dir que el Coll no és una collada entre dos cims sinó un cim menut, un tossalet per dir-ho d'alguna manera. Esta accepció de coll que prové del llati colle (com el castellà colina) tot i què a Costur també existeixen colls que enllacen muntanyes.
Cap al Coll de la Bassa Roja.
Fem la volta per l'est al coll de la Bassa Roja passant dalt la Redonda de les Mallaetes i enfilem avall per un ample llom cap al Coll de la Ferrera passant pel collet que el separa del de la Bassa Roja.
Baixant a la Ferrera.
Quan baixem cap al coll trobem traces d'un vell camí, aprofitades ara per les vaques per passar millor. És el camí de les Raboseres que ve des del Pla de la Bassa Roja però això ho sabem ara. De totes maneres el seguim perquè la traça de pas és clara i fàcil de seguir i enfila cap al Coll de la Ferrera que també passem per l'est.
Camí de les Raboseres.
El sender més xafat ens duu entre uns bancals  i per davant d'una caseta a fer la volta al Coll de la Ferrera per la part que aguaita al barranc del Savinar, i seguint-lo arribem a un altre coll, en este cas el coll de les Raboseres este en el sentit més habitual de lloc entre dos cims elevats (també anomenats colls). Total un bon embolic de colls.
Coll de Colàstica.
Des del coll de les Raboseres ja només ens queda pujar al Coll de Colàstica on hi ha el vèrtex geodèsic.
Per a pujar seguim per la vora d'una paret de pedra i enfilem amunt sense massa traces de camí fins al capoll.
Coll de les Raboseres.
Quan arribem dalt ens toca buscar el vèrtex de manera que anem fent voltes pel colmo buscant-lo fins que al final el trobem darrere d'uns pins.
Vèrtex geodèsic del Coll de Colàstica.
Des del vèrtex geodèsic "Sabinar" no hi ha massa visibilitat doncs els vells bancals han deixat pas a un pinar que va fent-se gran i tapa les vistes.
El nom que li assigna l'IGN; "Sabinar" li ve donat per la propera partida del barranc del Savinar tot i què es troba dins la partida de les Raboseres que ocupen la part alta de la muntanya a cavall entre el terme de l'Alcora i el de Costur baixant cap a la rambla. El nom del cim segons recull Josep Miquel Ribes als seus treballs de toponímia de Costur és el de Coll de Colàstica i es troba relacionat amb les finques que va tindreuna Escolàstica pels seus voltants ... al segle XVIII. Com tants altres topònims este també és un antropònim que s'ha conservat durant segles, i caldria que seguirem usant-lo per tal que es puga conservar alguns segles més.
Placa del vèrtex al revés.
Este vèrtex té a més una curiositat i és que la placa que informa que "la destrucción de esta señal esta penada por la ley" es troba al revés. Pot ser van posar la placa després d'un bon esmorzar amb carajillo inclós o pot ser per altres raons ...
Les Raboseres.
Duiem un track al gps de j_s_p, l'únic que hem trobat que passa pel vèrtex, i el seguim de baixada (per on ell va pujar i no ho recomana) trobant-nos un terreny ple de malea i complicat de manera que vam haver de buscar el millor pas entre antics bancals i pels senderols dels senglars fins arribar al camí del barranc del Savinar. Vist en perspectiva ens haguera anat més bé seguint l'esquena de la serra per les Raboseres fins a enllaçar amb una pista precària oberta (suposadament) per a fer sondejos per a una pedrera que, a hores d'ara, sembla que per sort ja no es farà.
Inici del descens per les Raboseres.
Al final baixem entre antics bancals buscant el millor pas possible. Així anem a buscar un llomet pelat i baixem per ell al recte entre uns bancalets on no creix ni el pinar ni les argelagues.
Baixant bancals pel Barranc del Savinar.
Només tenim problemes en l'últim tram de baixada on ens cal obrir-nos pas entre els romers que creixen sota els pins. Ací arribem finalment al camí de Castelló (o del barranc del Savinar) i el seguim avall cap a la rambla.
Camí del barranc del Savinar.
El camí es troba un tant malmés pel pas de les motos, com molts camins del terme de Costur, i és llàstima perquè encara conserva moltes parts empedrades que no tardaran en desaparèixer per culpa d'uns motoristes fora de la llei (està prohibida la circulació de vehicles a motor per sendes) i que en dos dies faran malbé un patrimoni que als costurencs els va costar anys de fer anant a jornal de vila.
Arribada a la rambla.
Seguint camí avall arribem a la rambla de la Viuda per on encara corre un fil d'aigua i això que ja fa més d'un mes que no plou.
Just on el barranc del Savinar aboca a la rambla ix un fil d'aigua entre les roques que s'uneix a l'aigua que baixa rambla avall.
Rambla de la Viuda.
Travessem la rambla i continuem rambla amunt per una pista que corre ara per un costat, ara per l'altre, remuntant-la.
Buscant la manera de travessar sense banyar-nos.
Als llocs on travessa la rambla la pista ha desaparegut engolida per l'aigua que ha baixat. Nosaltres travessem al recte sempre mirant el millor lloc per travessar el fil d'aigua que baixa. Fa unes setmanes deuria ser impossible de travessar tal com ja ens va passar fa uns anys.
Pista vora rambla.
Seguint la rambla passem per davant el Pla de la Marmosa on hi ha un ullal d'on no sembla que isca aigua.
Arribant a la font del Conde.
Passem per davant la font del Conde, única surgència permanent d'aigua de la zona, que queda a l'altra banda de la rambla i continuem avant tornant a travessar-la abans d'arribar a la volta dels Villomos.
Travessant l'aigua.
Ací la pista que seguiem desapareix i deixa pas a una senda que retalla la volta. Nosaltres la seguim entre el pinar deixant la rambla a l'esquerra i més avall fins que veiem els ullals dels Villomos.
Senda a la volta dels Villomos.
Deixem la senda i baixem a la rambla per travessar-la recte fins als ullals dels Villomos.
Als villomos hi ha un conjunt d'ullals que porten aigua després de temporades de pluges. L'ullal superior només funciona en trop plein mentre que l'inferior (i les xicotetes surgències complementàries) tenen aigua en èpoques de pluges abundants.
Ullal dels Villomos.
Després de visitar els ullals continuem camí rambla amunt passant per la volta de la Fleixa on trobem a l'esquerra una senda marcada que puja a la Bassa Roja pel mas de Xurumbel·la. Nosaltres seguim encara per la rambla un bon tros més fins la volta de la Miloqueta.
Senda vora rambla a la volta de la Fleixa.
La senda va retallant les revoltes de la rambla i ara ens toca travessar la rambla, que ja no duu aigua, i pujar a retallar la revolta de la Miloqueta.
Ací mou per la dreta una senda que puja cap a la Bassa de les Oronetes que ja coneixem d'una altra vegada, hui però tenim pensat pujar pel camí vell de Vilafamés.
Retallant la volta de la Penya.
Tornem a travessar la rambla i seguim un camí que retalla la volta de la Penya i tornem a eixir a la rambla ja a la vista de la passera per on travessa la rambla la carretera de Costur a Vilafamés per la Bassa de les Oronetes.
Un poc abans d'arribar i a mà esquerra en unes penyes vora la rambla hi ha una xicoteta escola d'escalada.
Passera de la carretera de Vilafamés a Costur.
Arribem a la carretera i abandonem la rambla seguint per una pista que travessa el Pla, un dels pocs del terme de Costur, i per ella continuem cap al mas de Mulato on no arribem.
Abans d'arribar a les runes del mas de Mulato trenquem a l'esquerra per agafar el camí vell de Vilafamés o camí del Pla, que ens durà de tornada a Costur.
El Pla.
El camí passa per la vora del barranc del Pla fins que se n'entra dins per continuar un bon tros entre l'abundant vegetació que l'envolta.
Barranc del Pla.
Eixim finalment per l'esquerra (pujant) del barranc. Recte per dins continua el camí que puja al Tormo.
El camí, ample i empedrat, es troba net i xafat gràcies al treball de neteja i recuperació que van fer els col·laboradors de la Tarugo Trail, la cursa de muntanya de Costur.
Camí de Vilafamés o del Pla.
El camí travessa ara un paratge cremat per l'incendi del 2006 i que encara no s'ha recuperat. Este tram contrasta amb tot el què hem fet fins ara, cobert amb un pinar que ha colonitzat espontàniament els antics bancals de cultiu.
Per davant la Roca Peneta.
Quan arribem al davant de la Roca Peneta deixem enrere el tram cremat i entrem en una zona on encara queden algunes carrasques que és el bosc que li pertocaria a la major part del terme de Costur.
En este tram el camí va pel costat del barranc de la Roca Peneta un tros abans de travessar als bancals que hi ha ja a vistes del poble.
Costur des de l'Ombria.
Arribem així travessant l'Ombria al ple del sol al camí de Castelló, per on havíem eixit de matí travessant la boira.
Ara només ens queda pujar per les Foies al poble, però abans d'arribar ens aturem a l'abeurador de la font perquè el dia ha estat calorós i convida a refrescar-se.
Font del Poble.
Quan pugem a la Carretera ens trobem un grup ciclista i és què hui se celebra la 69 edició del Gran Premi Vila-real - Morella, i els ciclistes baixen de retorn a Vila-real.
Carrera ciclista.
Ells també hauran preguntat com Bahamontes a l'arribar a Morella on estan les muntanyes? pot ser les que tenim nosaltres no són tan altes com els Pirineus o els Alps, però són igual de boniques per als ulls que volen vore.



Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Costur: la rambla i el Cabeço
Una volteta per Costur pels Senders del Patrimoni
Costur - mas de la Lloma
Sant Pasqual - Sant Joan per Xodos
de l'Alcora al mas de Flors
del Frontó a la Bassa de les Oronetes
Ullals de la rambla
Costur - mas de Flors


Més informació:
  • Almela Agost, Jesus (2011)"Catalogo espeleológico de Costur" Berig nº 11 abril 2011 accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/berig11_costur.pdf>
  • Ribes Miquel, Josep Miquel (2011) El repartiment de l'aigua de reg a les hortes de Costur (l'Alcalatén) accessible a la web <http://patrimonidecostur.blogspot.com.es/2014/05/hortes.html>
  •  Ribes Miquel, Josep Miquel (2013) El Pla de la Bassa Roja: un paratge singular del terme municipal de Costur. accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/adjuntos/costur_informe_bassaroja.pdf>
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de Clasificación de las vías pecuarias del término de Costur Conselleria d'Agricultura accessible a la web <http://cartoweb.cma.gva.es/documentacion/forestal/vias_pecuarias/fdvp/120496/>
  • Ribes Pallarés, Josep Miquel Toponímia dels pobles valencians: Costur Ed. AVL, 2006 accessible a la web <http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Onom-stica--/S-rie--Topon-mia-dels-Pobles-Valencians-/COSTUR->
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.
  • (1938) Minuta del MTN del término municipal de Costur, IGN
  • (1909) Minuta del MTN del término municipal de Costur, IGN
  •  A.C. La Fontanella
  • Patrimoni de Costur
  • Ajuntament de Costur
  • Tarugo Trail

dissabte, 18 d’abril de 2015

DE LLUCENA A LUDIENTE PEL CAMÍ VELL TORNANT PER LA GRANELLA I EL CAMÍ DE FOIOS

La ruta de hui és una que li tenia ganes de fa ja temps encara que com sovint passa estava (com tantes altres) al calaix de pendents i finalment n'ha pogut eixir.
Quan Julio va penjar la descripció, detallada i amb magnífics mapes, del camí vell de Ludiente a Llucena em vaig proposar fer-lo, però la distància (uns quinze quilòmetres) i la dificultat per a deixar dos cotxes ha fet que no entre dins les rutes habituals que fem en un matí. Ara bé, com que ens hem de començar a fer rutes llargues per a preparar el mes que ve la pujada a Penyagolosa des de Vila-real de seguida que vaig pensar en fer-la doncs entre anar i tornar ixen ben bé trenta quilòmetres.
Abans de fer la ruta vaig contactar amb Julio que em va explicar que fa poc havien estat netejant i enfitant el tram que correspon al terme de Llucena (done fé que ho han fet) i em va passar uns mapes detallats amb recomanacions. Gràcies a ell no hem dubtat quasi, tot i què hi ha punts de la ruta un poc perdedors.

La idea era anar a passar el dia, però com sempre passa no teníem tot el dia així que vam decidir eixir més pronte que de costum per a poder estar a casa a dinar. També portàvem idea d'esmorzar al bar a Ludiente, però això finalment no va poder ser.


Així que a punta de dia ja estàvem a Llucena caminant per la carretera d'Argelita cap al collet de Ferrís.
Eixint de Llucena.

El que més ens sorprén no és que no passe cap cotxe sinó el soroll d'aigua que se sent al barranc del Batle on sembla baixar aigua per totes bandes, i això que ja fa dies de les pluges importants.
Senyalització de senders al collet de Ferrís.
Al collet del Ferrís trobem, a banda del pals indicadors del PR-CV-327, les marques blanques i blaves dels Amics dels camins de ferradura de Llucena, que han recuperat infinitat de vells camins del terme. Per exemple el camí dels Bandejats que baixa a les Foies o el del Xoriguer que continua al mas d'Andreu.
Nosaltres no seguim cap dels dos sinó les marques grogues del PR marcat ací damunt del camí de Ludiente.
El camí enfila per l'ombria dels Oms, deixant a la dreta la fàbrica de Fabresa i més avall el Prat.
Travessem el pinar que cobreix l'ombria fins que trobem una pista que prenem a l'esquerra continuant el PR. Quan arribem dalt la lloma l'abandonem i travessem el pinar de repoblació de l'Hostalet fins al mas.
Este tram pel pinar de repoblació no queda molt clar per on va el camí vell doncs al fer la repoblació de pins es van esborrar les traces i se'n van fer noves pistes.
Mas de l'Hostalet.
El mas de l'Hostalet pel nom segurament va nàixer com a hostal a l'antic camí cap al Castillo, del qual se separa el de Ludiente només passar el mas. Fins que no es va construir la carretera a principi del segle XX este era el camí principal cap als municipis de l'interior: el Castillo però també Zucaina i Cortes.
Des de l'Hostalet mirem de seguir les indicacions de Julio i travessant el pinar des de darrere del mas, però desistim i decidim seguir per les pistes obertes al fer la repoblació
Baixant la Lloma de Pataques.
La pista acaba quan s'acaba el pinar i davant nostre continua (o comença) la traça del vell camí que travessa la Lloma de Pataques cap a un maset que es veu al davant i que a les Minutas del MTN anomena "mas dels Arcs".
El camí ha estat enfitat i netejat però només per a poder passar sense punxar-se i de vegades cal anar fent ziga-zagues per estalviar-se les punxades.
Neteja al camí.
A partir del mas el camí travessa els antics bancals entre carrasques i ací trobem zones on la faena de neteja que van fer Julio, Jesús i els seus amics va ser més gran doncs el pas devia estar quasi impossible. Gràcies a ells podem passar baixant a travessar el barranc del Salt del Cavall, ací un simple barranquet vorejat per algunes carrasques i roures.
Continuem recte per l'altra banda seguint un barrancusset que baixa des de la Foia de la Nou.
Pujant cap a la Foia de la Nou.
El camí va quasi tota l'estona per l'esquerra (pujant) del barranquet tot i què de vegades és més fàcil eixir-se'n i continuar pels vells bancals on ha crescut menys malea.
Travessem un tram que no s'ha netejat i un poc més endavant un altre ple d'aranyoners en flor que estan demanant una visita a la tardor abans d'enfilar la part final, més plana.
Penyagolosa des del Pla de la Foia de la Nou.
De l'altra banda del Pla de la Foia de la Nou comença a aparèixer Penyagolosa per darrere del mas de la Torrassa.
Un poc més avant la senda es fa més clara just al punt per on passa l'assegador de la Torrassa per on vam passar fa anys.
Pou del Pla de la Foia de la Nou.
Un poc més avant, i quan ja estem molt prop de l'Assegador Real d'Aragó ens trobem a la vora del camí amb un magnífic pou de pedra seca, ben construït i conservat i on hi ha una aigua ben clara de les pluges recents.
Deixem enrere el pou i continuem una trossada més fins que ens trobem amb el Pas Real d'Aragó. Este és un camí conegut, per on hem passat més d'una vegada doncs per ací passa el PR-CV-327 que vam fer abans de l'hivern, i també per on vam passar fa un parell de setmanes des de Fanzara a Penyagolosa.
Ara no seguim cap dels camins per on vam anar, sinó que travessem l'assegador i seguim recte pel vell camí que ací desapareix entre el romer. Només una paret de pedra per la dreta i algunes fites ens guien.
Camino de la Hoya Nao.
Uns metres més endavant travessem un vell camí per on trobem un gran grup de ciclistes que baixen. Es tracta del camí que des de l'Assegador Real d'Aragó es dirigeix al mas de Hoya Nao, dins el terme del Castillo i que en les "Minutas" del Castillo es troba retolat com a "camino de Ribesalbes". De fet el camí enllaça amb l'assegador i per ell avall s'arriba a Ribesalbes.
Fita marcant el vell camí.
Nosaltres ací ens despistem un poc fins que travessant recte el camí trobem algunes grosses fites que marquen el lloc per on continua el camí de Ludiente.
El camí  fins a este moment avança per suaus llomes però ací comença a faldejar el barranco de la Nao que s'enfonsa avall a buscar el barranco Hondo i el encara llunyà riu Villahermosa.
És este un tram magnífic amb molt bones vistes del barranc i de l'altra banda on queda la Granella per on tornarem.
Loma del mas de Gasque.
Deixem enrere el tram penjat sobre el barranc i pujant un poc travessem la loma del mas de Gasque. El camí avança entre parets de pedra però es troba molt tapat d'argelagues encara que la neteja feta permet passar sense punxar-se.
De l'altra banda se'ns obri una vista magnífica amb la Serra d'Espadà al fons i la Plana difuminada per les boirines als seus peus.
Passada la lloma el camí travessa una precària pista que puja als bancals del mas de Gasque i continua per la vora dels bancals de la Reduela, que queda a l'altra banda d'una clotada.
La Reduela.
La Reduela és un de tants masos grans que hi havia escampats per estes muntanyes però no és un mas més perquè de fa uns anys els masos estan arreglant-se i torna a haver-hi vida. Nosaltres només veiem un parell de rucs que pasturen al bancal de vora el camí, però sentim gent i s'hi veuen cotxes.
Ací dubtem entre anar a buscar entre els bancals la pista que des de la Reduela passa pel mas de Gil i el de Gasque (i baixa al barranco Hondo per a pujar a los Cubos de Royo), però decidim seguir el camí vell encara que en este tram no hi ha fites.
Seguim el camí que va entre parets fins que arribem a un punt on les argelagues ja són més altes que nosaltres i decidim buscar avall la pista i per ella arribem al mas de Gil on retrobarem el camí que baixa travessant un argelagar. És però l'únic tros que ens hem hagut de desviar de l'itinerari que ens ha marcat Julio, la resta hem passat sense problemes.
Mas de Gil.
Seguint la pista passem davant les runes del mas de Gil i retrobem el camí de Llucena que mou avall per un rellom.
El camí baixa fins a uns bancals encara treballats i per l'esquerra dels bancals continua avall.
Baixant del mas de Gil.
Este tram també ha estat netejat però només "per a poder passar" així que cal anar a poc a poc i esquivar les argelagues més grans. De tota manera és el tram més espectacular de tota la ruta.
De seguida veiem al fons el barranco Hondo, on hem de baixar, i sembla impossible que la senda baixe fins allà però ho fa d'una manera molt suau.
Barranco Hondo.
Seguim baixant per la vora del rellom que des de la Reduela es prolonga cap a ponent. Cap a la punta el camí enfila recte avall cap a las Huerticas.
Drecera de baixada a las Huerticas.
El vell camí de ferradura feia una llarga volta per tal de suavitzar la pendent, però nosaltres baixem més recte seguint a trossos la drecera (empedrada també) per a les persones.
Las Huerticas.
Arribem finalment a las Huerticas on encara hi ha bancals sembrats, bancals  d'horta que es regaven de l'aigua que baixa pel barranco Hondo. Encara hi ha les restes d'una sequieta que passa per la banda de dalt dels bancals.
Barranco Hondo.
Nosaltres les travessem per baix buscant el millor pas per travessar el barranc i per l'altra banda pujar a la pista. El camí vell està ací perdut però seguint els mapes de Julio trobem una drecera que fan els animals per a pujar que, encara que té molta pendent, ens permet pujar sense més problemes a la pista.
Drecera a la pista.
Eixim a la pista i a partir d'ací ja és tot fàcil. El vell camí coincideix amb la pista (que ve del mas de Gil) i continua pujant passant per la fuente la Martina que naix vora el camí.
Fuente la Martina.
La font no la veiem doncs queda totalment tapada pels esbarzers, però sí l'aigua que ix sota d'ells i travessant la pista continua cap al barranc.
Un poc més amunt arribem a un coll on s'alcen les cases de los Cubos de Royo.
Los Cubos de Royo.
Passem per davant los Cubos de Royo i de l'altra banda queda el barranco de los Árboles que ací no és més que un barranquís que travessa una xicoteta fondalada.
Davallem cap a ell passant pels bancals de los Cubos de Royo, sembrats de cereal, i el travessem seguint la pista que arriba al mas.
Omeda al barranco de los Árboles.
El vell camí continuava recte per dalt la llometa que separa el barranco Hondo i el de los Árboles fins que baixava a travessar este darrer ja prop del mas de Vicenta. Ara però està impracticable i la pista no fa molta més volta i en la part final pràcticament coincideix amb el camí per tant Julio ens va recomanar seguir-la.
Ginebres i savines al barranco de los Árboles.
Quan travessem el barranc ho fem per una zona on creix una xicoteta omeda vora el mateix que denota l'existència d'humitat o d'una corrent d'aigua més o menys permanent, però uns metres més avall el substrat canvia i l'argila deixa pas a la pedra calcària i l'aigua corre damunt d'ella però no aporta humitat a les plantes de les vores i per això tan sols creixen algunes savines i ginebres. El contrast és molt gran.
Mas de Vicenta i Loma Sincabo.
Seguint la pista acabem juntant-nos amb el camí vell que ve per la dreta després de travessar el barranc i que es troba totalment tapat de malea. De tota manera després de tantes sendes un camí ample, planer i net no ens va gens malament per a anar més de pressa i recuperar el temps perdut, doncs havíem calculat estar a Ludiente per esmorzar i ja fa estona que ha passat l'hora.
Camino del mas de Vicenta, de Alcora o de Lucena.
El camí ens porta al collet on s'alça el mas de Vicenta, als peus de la Loma Sincabo.
A partir d'ací el camí és ample i ben empedrat i es troba perfectament conservat gràcies a la neteja que ha realitzat l'ajuntament de Ludiente.
Fa goig trepitjar els vells camins empedrats per on tanta gent ha passat al llarg dels segles per anar al poble des dels masos o per anar de poble a poble doncs ací se separen  els camins de Ludiente a Llucena i a l'Alcora que pugen junts des del poble.
Trobada senderista.
Conforme baixem el camí baixa a travessar el barranco del Jaqués i travessa un bosquet molt fresc on alternen els pins i els oms.
Ací mateix trobem als primers (i únics) caminants del dia; un grup de Ludiente que puja a vore els salts d'aigua del barranco de los Árboles.

Camí per la Solana de la Puebla.
Nosaltres continuem avall passant per un periró trencat que ens avisa de la proximitat del poble i entrem ja a la vall del riu Villahermosa.
A la nostra esquerra es veu el Buey Negro i davant el barranco Santa Ana, i caminant caminant arribem als bancals treballats del mas de la Puebla on es nota que es pot arribar ja per pista.
Mas de la Puebla.
Al mas ens reb un gos que el guarda, i un poc més avant (per a què no es quede afònic) ens aturem un moment a la vora de la font que aboca a una bassa d'on raja un bon reguer d'aigua que corre cap avall a buscar el riu.
Ací decidim que fer perquè encara ens queda una trossada fins a Ludiente i ja és prou més tard de l'hora que pensàvem arribar.
Decidim seguir un poc més avant i a vista ja de Ludiente ens aturem a fer un mosset del poc que portem a la motxila i en conte de seguir la pista traçada damunt el camí fins a Ludiente trenquem a la dreta per una altra que enllaça amb el camí del Castillo.
Ludiente.
Comencem la tornada cap a Llucena sense arribar a Ludiente, llàstima perquè estem a poc més d'un quart d'hora, però travessant per dalt fins al camino del Castillo ens estalviem el quart de baixada i els vint minuts de pujada i no anem gens sobrats de temps perquè encara ens queden més de quinze quilòmetres i per anar bé els hem de fer en menys de tres hores.
Camino del Castillo.
Travessem per la pista que dona accés als bancals de la Solana que, com es troben prop del poble encara estan treballats, fins que enllacem amb el camí del Castillo que també pujava cap a la Granella. De fet els dos camins se separen prop de la Hoya del Agua.
Camino de la Granella.
El camí puja deixant enrere la vall del Villahermosa i enfila cap a les altes llomes que separen el Villahermosa del riu de Llucena. Travessem un parell de vegades la pista que també puja però fent grans voltes i dona accés als bancals treballats que hi ha a la Solana i al Plano que a la part més alta deixen pas al domini quasi absolut del pinar.
Camí de la Granella a la dreta i pista nova a l'esquerra.
Quan trobem la pista al mas de Vicenta continuem per pista deixant el camí vell que es troba totalment perdut però que retrobarem un tros més avant coincidint amb la pista, just dalt de la Hoya del Agua.
El vell camí del Castillo es desviava per l'esquerra per on ara va la pista. Nosaltres però seguim també un camí carregat d'història perquè este és el camí que seguien els ludientinos per pelegrinar a Sant Joan de Penyagolosa, pelegrinació que va deixar de fer-se fa ja cent anys i que seguia el mateix camí que nosaltres almenys fins al mas del Pozo.
Tram camp través.
La pista que corre per damunt el camí  fins que arriba a vista de la Hoya que fa honor al seu nom doncs es tracta d'una foia d'origen càrstic on els conreus encara aprofiten la fertilitat de la terra rossa; el camí de ferradura de la Granella no baixa a la Hoya sinó que continua per dalt les llomes al recte. Busquem el punt per on continua però ho veiem massa tapat i tenim pressa així que continuem recte per pista tot i que retallem una volta que fa pujant al recte cap a la Casica buscant una senda que apareix als mapes de Ludiente de Julio.
La Casica.
Arribem a la Casica on només queden algunes parets dretes del que va ser un mas. Pel costat corre una pista traçada per damunt un assegador que ve des de los Cubos de Royo (i més lluny) i que continuem cap a la Granella que ara ja ens queda molt prop.
Continuem l'assegador que recorre les altes i planes llomes i després d'un llomet ja veiem en un fondal la Granella  que més que mas sembla un poble de la gran quantitat de masos que té.
Deixem ací enrere el terme de Ludiente i ara travessem una part del terme del Castillo de Villamalefa on abunden els grans masos tot i què no tan grans com el que anem a travessar.
La Granella.
No és la primera vegada que ens acostem a la Granella, per això i perquè tenim pressa passem ràpid i no ens aturem a vore les cases que poc a poc van enrunant-se. Sembla estrany que cap de les cases s'haja rehabilitat per a segona residència tal i com ha passat a molts altres masos del Castillo.
Assegador de la Granella.
Des de la Granella ix recte l'assegador de la Granella que continua recte al nord fins al Mas Quemao on enllaça amb l'assegador Real d'Aragó. Nosaltres també seguim l'assegador per on encara passen algunes raberes que fan que no s'acabe de tapar d'argelagues. És un tram molt bonic entre parets de pedra que separen el pas dels antics bancals de les vores on ara creix el pinar. Seguint-lo trasponem un llomet i davant mateix ens queda Penyagolosa.
Per l'assegador arribem a la Cruceta on hi ha un encreuament de camins deixant a la dreta la pista que baixa al mas del Barranco mentre que nosaltres seguim un poc recte per ella i trenquem a la dreta seguint l'assegador.
Penyagolosa des de l'Assegador de la Granella.
Seguim per dalt d'una lloma i deixem l'assegador que continua recte baixant cap al barranco Hondo i pujant pel Pinar de Roque Chiva que cobreix l'altra vessant. Si tinguerem temps haguérem seguit l'assegador fins al mas de Roque Chiva per a enllaçar amb el camino del mas de Montoliu, però com que anem molt curts de temps baixem per la pista del mas de Peris que també baixa al barranc però travessant les terres del mas.
Mas de Peris, al fons el mas de Montoliu.
El mas de Peris està rehabilitat i ben conservat i els bancals que l'envolten també estan cuidats i treballats. Ara sembla que els estan rodant amb una tanca per tal de plantar carrasques truferes, el cultiu més rentable a hores d'ara en estes terres.
La pista baixa entre els bancals buscant el barranco Hondo i fem la baixada corrents per tal de recurtar temps. Pascual decideix anar caminant i com que no coneix els camins que hem de seguir li expliquem la manera d'arribar al mas de Montoliu, que es veu des d'ací, i des d'allí al Revolcador per seguir per la carretera.
Bancals del mas de Peris.
Fem la llarga baixada al barranc fins on arriba el Pinar de Roque Chiva. Des d'ací un assegador puja fins al mas de Roque Chiva travessant el que, possiblement, és el millor pinar de tota la zona (com vam comprovar fa anys).
Des d'ací la pista continua pel mas de Ginés al Pla de la Foia de la Nou. Nosaltres no la seguim sinó que pugem per una pista del mas de Montoliu, tancada amb cadena doncs és del mas.
Mas de Montoliu.
El mas de Montoliu s'alça en un tossalet que domina el barranco Hondo en un emplaçament que recorda un castellet. Les cases encara estan en un estat accepta perquè encara que no sembla viure ningú venen diàriament a donar de menjar als gossos que ens ixen quan passem. No trobem ningú però altres vegades hem trobat els amos i ens hem aturat a saludar.
Hui ens aturem a la font que està uns metres més amunt. Gràcies a les pluges ix un bon canyo d'aigua i aprofitem per fer un bon glop i reomplir les botelles.
Des d'ací la pista ix directament al Revolcador, però nosaltres seguim el vell camí que puja per les pallisses que hi ha dalt la font que té trossos molt tapats d'argelagues. El camí retalla la pista cap al Revolcador però nosaltres no el seguim sinó que trenquem a la dreta pel camino de la Hoya Nao, que de seguida es converteix en pista i passa per la part de dalt dels bancals treballats del mas de Montoliu.
Camino de la Hoya Nao.
Ací ens trobem que la pista entra dins la finca del mas que també està tancada perquè han plantat carrasques truferes mentre que el camí vell continua per la vora d'una paret, molt tapat de romer tot i què només són cent metres.
Penyagolosa des del Revolcador.
El camí ix finalment a l'Assegador Real d'Aragó pel Revolcador. El coll del Revolcador per on passa la carretera es troba dos-cents metres a l'esquerra mentre que nosaltres seguim per la dreta passant per dalt de la Cantera de la Torreta. Només passar la pedrera l'assegador enfila avall un barranquet a buscar la font de la Penella i nosaltres l'abandonem seguint recte un altre assegador que passa per dalt les llomes.
Assegador del barranquet del Llop a la Cantera.
Travessem les altes llomes desarbrades on només creixen els ginebres i savines que acompanyen el romer i deixem a la dreta el camp de tir de Llucena fins que quan ens acostem a la caiguda de la lloma abandonem la pista que s'amorra cap al mas de Madalena.
A l'esquerra trobem la continuació de l'assegador, ara per senda, travessant el bosc de carrasques que es transforma en pinar de pi rodeno conforme anem baixant. Ací el substrat calcari deixa pas als gresos grisencs i la vegetació marca el canvi de substrat.
Pinar de Rodeno al mas de Madalena.
És un dels trams més bonics de tota la ruta però no tenim temps de disfrutar-lo doncs el fem corrents.

L'assegador baixa pel pinar i enllaça amb el camí del mas de Madalena just on hi ha el Roure de la Corralissa.
Roure de la Corralissa.

Per ací ja vam passar al començament de la Tardor i ara fem el mateix camí baixant a buscar el barranc de Foios i enllaçant amb el vell camí del Castillo a Llucena que segueix el barranc de Foios fins la venta Marieta.
Assegador del barranquet del Llop
Seguim el camí per la vora del barranc on els xops que a l'octubre estaven grocs ara comencen a borrar i pel barranc corre un fil d'aigua.
Davant la venta de Corosso enllacem amb el PR-CV-327 i continuem per ell, seguint el camí asfaltat que va a la carretera a l'altura de la Venta Marieta.
Ací veiem vindre un cotxe antic que ens sona, i conduint-lo trobem Jesús amb qui fa temps que no compartim ruta i trobem a faltar.
Trobant coneguts per tot arreu.
Després de la trobada continuem camí intentant apretar el pas, però l'únic que es troba en condicions de baixar corrents és Vicent, així que marxa per davant a Llucena per agafar el cotxe i pujar a per Pascual que baixa per la carretera. Nosaltres només podem correr (i poc) a les baixades perquè les cames ja comencen a ressentir-se dels quilòmetres que porten damunt.
Arribant a la Venta Marieta.
Passem la Venta Marieta i fem un tros de carretera fins la revolta de la Creu on el vell camí baixa recte resseguint el barranc del Batle.
Passem per dalt de la font de la Roqueta i baixem al barranc per on corre un fil d'aigua.
Pasturant les cabres.
Just abans de travessar el barranc trobem unes cabres pasturant en uns bancals erms. Abans era una imatge habitual però ara quasi és una sorpresa trobar un pastor amb la rabera de tan poques que en queden per tot el terme. Si no duguerem tanta pressa ens aturaríem a xerrar un poc per aprendre un poc de la saviesa que acumulen els vells pastors. Llàstima, una altra vegada serà.
Barranc del Batle.
Seguim un poc el barranc i eixim d'ell per l'esquerra quan el camí es fa pista que puja cap al mas del Coc, que s'alça a un tossalet que domina el barranc.
Mas del Coc.
Deixem enrere el mas i tornem a eixir a la carretera uns metres. De seguida tornem a deixar-la passant per la vora del polígon industrial del Pla de la Fustera.
El polígon queda encara un poc apartat del poble i es troba en un dels poc plans que hi ha al terme de Llucena. De fet totes les fàbriques de Llucena busquen les zones planes més properes al nucli urbà i d'eixa manera les trobem escampades en uns quants polígons.
Polígon industrial del Pla de la Fustera.
El camí ens baixa als Pixadors i continua avall fins el Prat, que ja està a tocar del poble.
Passem per la vora de l'Hotel del Prat seguint el camí públic que voreja les instal·lacions de l'Hotel, el primer que es va fer a Llucena cap als anys 30 i conserva l'ambient d'època.
Barranc del Batle.
Finalment arribem a Llucena per la vora del barranc del Batle on veiem com des de les Hortes del Prat baixa aigua en gran quantitat pels bancals aprofitant les sèquies de reg.
Ràpidament ens dirigim a la plaça major on fem un glop d'aigua de la font i encara no hem tingut temps de recuperar-nos que ens arriben Vicent i Pascual amb el cotxe, i sense temps ni per a una cervesa tornem de de pressa cap a casa per no fer tard a dinar i que ens deixen eixir un altre dia.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

De Llucena a la Foia de la Nou pel "camí de Foios"
De Fanzara a Penyagolosa
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
el Remolcaor - el Castillo - la Giraba - la Granella
el Castillo - la Granella - mas de Peris
Ludiente - la Granella - la Giraba

Més informació:
  • Blog Ludiente activo
  • Cartoweb.
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  •  Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera 
  • (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
  • (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana
  • Moliner, Odet (1998) 10 Excursions a peu pel terme de Llucena Ed. Associació cultural Llucena
  • Hotel Llucena
  • Masia Reduela