Fa poc
Peregrino_34 s'ha molestat en recuperar el vell
camino de la Solana que des d'Ayódar puja a Saganta i calia anar a visitar-lo. El camí permet fer una ruta totalment circular entre Ayódar i Espadilla aprofitant el PR-CV-314 però nosaltres l'hem volgut allargar i completar una circular pujant a les dos muntanyes més emblemàtiques de la zona: la Peña Saganta i el Turio. El resultat ha estat una ruta espectacular (i dura) que de ben segur no defraudarà ningú.
Comencem la ruta des del poliesportiu d'Espadilla. Bé, pot ser siga molt pretenciós dir-li poliesportiu a una pista d'esport però sí es poden practicar diferents esports,, encara que hui de matí segur que no perquè hi ha tot de cotxes aparcats i és que este és el punt de concentració dels caçadors que van de batuda.
El primer que fem és preguntar cap a on van de batuda i ens quedem més tranquils quan ens diuen que tiraran cap al Melic i la Cueva Negra, lluny d'on anirem nosaltres.
 |
| El camino de Ayódar. |
Comencem la ruta seguint les marques blanques i grogues del PR-CV-314, sender que fa la volta a la Peña Saganta. I ho fem seguint l'antic camí d'Ayódar que encara conserva trams empedrats de pujada cap al Plano del Castillo.
L'alternativa és seguir la canalització que porta al poble l'aigua de la fuente del Castillo, però se'ns ha passat l'entrada, així que seguim pel vell camí que passa per baix del Plano del Castillo abans de travessar el barranco de las Carboneras.
 |
| Acequia de la fuente del Castillo. |
El camí puja, empedrat en una forta costera que fa revoltes guanyant altura ràpidament.
Quan ja estem prou amunt deixem a la dreta el camí que duu al vell castell d'Espadilla. Nosaltres seguirem recte, planejant, per a travessar el barranco de las Carboneras que tornarem a travessar molt més amunt, després de pujar a Saganta.
 |
| Espadilla des de la Carbonera. |
Travessat el barranc comencem a deixar a la nostra dreta els cingles de la Peña Saganta i, després de pujar una costereta, també veiem el río Chico i de l'altre costat el Turio i las Picorzas, de manera que ens podem fer una idea de tota la ruta que hem de fer.
 |
| El río Chico i las Picorzas. |
El camí continua fàcil de seguir per la Solana de Saganta, sense massa pujades i baixades, i des d'ell tenim tota l'estona a vistes el Turio i las Picorzas de manera que anem mirant quina serà la millor manera de pujar per esta vessant.
 |
| Travessant la Solana de Saganta. |
Des d'ací el més curt és pujar per un pinar a buscar el coll que separa
l'un de les altres, i en cas de no poder fer-ho per massa tapat, queda
la segon opció de pujar al recte per una de les pedreres que baixen dels
cingles del Turio.
 |
| El Turio. |
Quan arribem a la ratlla que separa els termes d'Espadilla i Ayódar trobem a la dreta la senda de pujada a Peña Saganta, per on segueix el PR.
Des d'ací continuar a Ayódar fóra molt més ràpid però perdria bona part de l'encant de l'excursió.
 |
| Aljub a las Solanicas. |
Passem per la vora d'un aljub, situat entre termes i dins d'un assegador que circula per la mateix ratlla, i per on puja, si fa no fa, la senda que s'enfila al llarga esquena de la Peña Saganta.
 |
| Pujant a Saganta per las Solanicas. |
Després de pujar la costera de las Solanicas arribem dalt la lloma on, un pal indicador marca el sender que recorre el mig quilòmetre de pla que ens separa de la Peña, que cau a plom dominant el río Chico i el Millars.
 |
| Cim de Peña Saganta. |
No ens estem gens dalt del cim. D'una banda tenim pressa perquè la volta és llarga i de l'altra ja hem estat més vegades en dies amb millor visibilitat per a disfrutar de les vistes, així que emprenem el camí de tornada.
 |
| La lloma de Saganta. |
Arribats a l'encreuament seguim per la dreta una llarga tirada per la senda ara abalisada de blanc i groc i, abans, amb grans fites de pedra que destaquen entre la malea.
 |
| Continuació del PR. |
El camí baixa a buscar la capçalera del barranco de las Carboneras i, just quan el travessa, trobem l'inici del camino de la Solana tal i com ens informa una nova paleta de fusta a l'inici.
 |
| Camino de la Solana. |
El primer tram del camí passa per un reguer que puja entre la vegetació que creix abundantment. Ací es nota que s'ha fet un gran treball de recuperació perquè el camí havia desaparegut i estava totalment intransitable. Un poc més amunt el camí ix del barranquís i circula per un terreny més obert quan passa pel costat d'una casa assolada abans de traspondre la lloma i entrar ja al terme d'Ayódar.
 |
| Fites que marquen el camí. |
Passats a l'altre costat passem per la vora de la caseta del Cojo i la traça del camí es fa més evident mentre baixem cap a Ayódar, que ja tenim als nostres peus.
Les vistes des d'ací són magnífiques i només per això ja mereix la pena passar, però encara ens queda baixar i Ayódar està molt avall.
 |
| Ayódar des de la Solana. |
El camí baixa fent llaçades per la solana coberta de matolls fins que s'endinsa a un pinar jove. Ací ja no segueix la traça original que enfilava recte a Ayódar sinó que baixa al recte pels bancals coberts de pinar a buscar una vella pista per on passa un senderol que baixa. Ací una altra paleta ens ajuda a no errar la direcció.
 |
| Tram recte pel pinar. |
Este tram és un poc dificultós però curt, i quan agafem el senderol ja és tot camí planer que baixa entre bancals de garroferes i oliveres.
 |
| Arribant a Ayódar. |
Arribem a la carretera de Fuentes que hem de seguir un bell tros abans d'entrar a Ayódar, i ací aprofitem per a descansar i fer un mos a un parc infantil ... i és que estem disfrutant com a xiquets.
 |
| Foto de grup a Ayódar. |
Després de recuperar forces amb coca i mistela continuem camí de retorn a Espadilla per l'altra banda del río Pequeño.
Com que Ramiro i jo volem pujar al Turio ens avancem per tal de guanyar temps, mentre que la resta van més tranquils ... llevat de Manolo que no sap que fer i ens acompanya.
 |
| Camino de Onda. |
Eixim del poble per la carretera d'Onda i després de passar el pont ens desviem a l'esquerra seguint el vell camí d'Onda, ací formigonat, i per on passa el
PR-CV-398.
 |
| Ayódar des de la Tejería. |
Quan la pista fa una revolta tancada el camino de Onda continua recte (també cap a
Suera) mentre que nosaltres seguim pujant per la pista per la Tejería.
Tot i que anem per pista el camí és molt agradable, sempre a l'ombra del pinar que creix costera amunt cap a la Peña del Mediodía.
 |
| Las Picorzas. |
Deixem a la dreta una pista que segueix, si fa no fa, l'antic camino de Fanzara, que pujava al recte des del poble i que continua cap al mas de los Frailes per a, travessant la Mola, baixar a Fanzara.
 |
| Camino del Turio. |
Nosaltres seguim el camino del Turio, ara reconvertit en pista, i que passa a l'ombria de las Picorzas on creix un bosc frescal.
El paisatge és magnífic, dalt nostre las Picorzas, a sota el río Chico que obre una estreta gorja, i de l'altra banda la Peña Saganta.
 |
| Peña Saganta des del camino del Turio. |
No acabem de disfrutar del paisatge perquè a meitat camí ens trobem les senyals d'una batuda. Hem evitat la d'Espadilla però no contàvem amb els caçadors d'Ayódar. De tota manera un d'ells està a vora pista per avisar de qui passa i ens recomana passar amb precaució però sense por.
No deuen estar caçant molt lluny perquè a la mateixa pista ens trobem alguns gossos que pugen amunt buscant els senglars amb una agilitat que ja ens agradaria a nosaltres.
 |
| Pedreres del Turio. |
Quan deixem enrere el terme d'Ayódar anem mirant a la dreta la millor manera de pujar a la Sillata, que separa el Turio de las Picorzas, però un espès pinar no convida a provar a pujar per ahí, així que seguim avant per a buscar alguna de les pedreres que baixa de dalt tal com hem vist des de l'altre costat de riu a l'anada cap a Ayódar.
 |
| Pujant la pedrera. |
Descartem la primera pedrera doncs sembla que no té continuitat per dalt i enfilem la segon. Ací Manolo s'ho pensa millor i decideix quedar-se a la pista esperant els qui venen darrere mentre Ramiro i jo emprenem la pujada.
La pedra solta i el desnivell no ajuden massa i cada dos passes amunt en fem una arrere així que anem buscant les vores i quan podem eixim de la pedrera seguint-la per fora.
Comparada amb la
pedrera del Bellota que vam fer fa poc aquella és prou més fàcil.
 |
| Passos complicats. |
Per la part de dalt de la pedrera anem buscant els llocs amb menys vegetació que no són altres que els que tenen més roca, de manera que ens toca ficar les mans en més d'una ocasió.
Per sort les cabres que tresquen per estes roques ens han obert senderols i seguint les seues traces anem pujant cap al cim.
 |
| Pel país de les cabres. |
Per sort la pendent i la roca dificulten el creixement de la vegetació i només hem de fer front a la pendent i l'orientació fins que arribem a dalt del Turio, que forma una estreta lloma que va fent-se ampla fins arribar al punt més alt.
 |
| Llom del Turio. |
Ací dalt entre les penyes d'un rascler prou desenvolupat només creixen les savines, els ginebres i el romer de manera que podem passar bé sense punxar-nos fins a la fita de terme que marca el cim, on toca fer la foto de cim. Hui a més ens l'hem guanyat doncs en poc més de 200 metres hem salvat un desnivell de 200 mts. Un 100%.
 |
| Cim del Turio. |
Ara toca baixar i recordant la vegada anterior que havíem estat
ací amb Pascual busquem el senderol enfitat que va fent voltes per dalt fins que busca el millor pas per a baixar cap al corral del Turio.
 |
| Peña Saganta des del corral del Turio. |
Ens despistem un poc a la baixada perquè anem amb presses, però
finalment baixem bé fins al corral on retrobem el camino del Turio.
 |
| Camino del Turio. |
Apretem el pas de baixada per tal de recuperar el temps perdut en la pujada i alcançar els nostres companys però després de la dura pedrera les cames ja no van tant com voldríem.
 |
| Pista de baixada. |
El camí arriba a un collet per on passa també la línia elèctrica que enllaça les centrals hidroelèctriques del Millars, i per sota s'ha obert un tallafocs i aprofitant-lo hi ha una senda fina que baixa retallant les revoltes de la pista, i nosaltres la seguim per tal de retallar també temps i quilòmetres.
 |
| Senda sota la línia de llum. |
Quan reprenem novament la pista ens trobem els nostres companys i, junts, continuem baixant cap a Espadilla travessant les pinedes que creixen al vessant no cremat del río Pequeño.
 |
| Camino del Turio. |
Sembla que ja estem a Espadilla i la pista fa una llarga volta per a baixar a la carretera i per carretera, així que mire de baixar recte i pregunte a una dona en un maset que hi ha i em diu que abans hi havia un camí que baixava directe, però ara està perdut.
De tota manera, baixant per un tram netejat i la sèquia de la Huertica acabe enllaçant amb el camí vell que ix directament al pont que travessa el riu.
 |
| Espadilla des de la Huertica. |
A partir d'ací ja només ens queda seguir un tros per carretera i desviar-nos per a pujar al poble, pujada esta que si bé no és molt llarga, amb tot el que ja portem a les cames es fa prou més pesada del que hom podria pensar.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Al Turio des del Algezar
De Fuentes a Ayódar pels antics camins
D'Ayódar a la Peña Saganta pel Collado del Olmo i la Cueva Negra
De Suera a Ayódar pel camí vell i tornada per la rambla de Villamalur
Espadilla a Peña Saganta
Espadilla - Ayódar - Espadilla
Més informació:
- Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
- Ajuntament Espadilla
- Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora
