Hui hem aprofitat la
vesprada Ramiro i jo per eixir a estirar les cames. Com que no podem
fer-ho molt llarg ens acostem al Salvador d'Onda per a seguir un
track de
Tiocanya que fa una volta des de Ribesalbes al Salvador, ruta
original de Pascual Albalat. La diferència és que ell ix de
Ribesalbes i nosaltres del Salvador, estalviant així un poc més
d'un quilòmetre.
Comencem a caminar
des de davant mateix de l'ermitori i eixim en direcció est però no
seguim la carretera que va a Onda sinó que trenquem a l'esquerra per
un camí que puja pel pinar.
|
Començament de la ruta. |
El camí gira a
l'esquerra i enfila amunt passant per dalt de l'ermitori del Salvador
i acaba a un antic terrer. A partir d'ací continua una senda,
netejada i recuperada per la quadrilla dels pepes, que enfila amunt
cap a la Solsida.
La senda va
enllaçant els pujadors dels antics bancals fins que arriba a un
collet. Ací, a la vora d'un molló, enllacen dos sendes més que
pugen des de la Pica.
|
Caseta de pedra. |
Descartem eixos dos
camins i seguim pujant. Travessem la ratlla del terme de Fanzara i
després d'un llomet passem per una ombria on es conserva un tram de
pinar adult realment bonic.
|
Pinar a la Solsida. |
Un poc més avant la màgia del pinar
deixa pas als terrers del Baladrar, ja abandonats i on es pot vore
com el bosc comença a guanyar-li la partida a l'home. Els pinatells
van creixent als camins, talussos i planells fets per a traure
l'argila que abastia les fàbriques d'Onda i de Ribesalbes.
|
Antic terrer del Baladrar. |
Un sender travessa
el terrer cap al Baladrar, però nosaltres seguim amunt cap al Puntal
on el pinar domina el paisatge.
|
El Puntal. |
Després d'una curta
costera arribem quasi al Alto de la Masia i enfilem senda avall cap
al mas de los Canónigos.
|
Baixant de l'Alto de los Canónigos. |
La senda baixa recte
per l'ombria. Sort que la fem de baixada perquè la pujada deu ser
dura. La vegetació que ens acompanya es va fent més fresca i
tancada conforme baixem de manera que els esbarzers i l'arítjol que
s'enfilen pels pins conformen una espècie de selva mediterrània.
|
Raconada a l'ombria de los Canónigos. |
La senda ens aboca a
un camí que entrava als vells bancals i seguint-lo arribem a
l'assolat mas de los Canónigos.
Deguere ser un mas
gran i ric però poc queda d'ell llevat de les parets i finstres que
miren al buit de l'interior.
|
Mas de los Canónigos. |
Per davant del mas
mou un antic camí empedrat que ens baixa a la font del mas, tan
enrunada i buida com el mas. És el que els passa a la majoria de
fonts que si no es cuiden, s'escuren i es netegen deixen de traure
aigua.
|
Senda a la font. |
Seguim senda avall i
de seguida eixim a un camí més ample, el camino de los Casales.
|
Fanzara des de la Lleuja. |
Estem a la partida
de la Lleuxa (o Lleuja), antic poblet morisc de Fanzara, deshabitat
arran de l'expulsió dels moriscos i del qual només resten els
Casales que ara li donen nom. Es tracta d'un conjunt de corrals,
algun en peu i d'altres assolats situats a un morret que domina el
Millars allà on acaba el camí.
|
Corrals a los Casales. |
Pels voltants encara
hi ha oliveres i garroferes, algunes tan velles que igual estaven ací
a l'època dels moriscos.
|
Camino de los Casales. |
Quan acaba la pista
continua un ample camí de ferradura, en part empedrat i completament
netejat que ens baixa al barranco de la Muela. Pel fons del barranc
corre un filet d'aigua que va a unir-se al proper Millars.
|
Barranco de la Muela. |
Travessem el barranc
i seguim per una pista que, entre bancals, ens porta cap a la
Escaleta. Ací el camí continua travessant el riu quan hi ha poca
aigua o per la senda de l'Escaleta, en cas d'anar el riu crescut.
Nosaltres no
seguirem per ahí i trencarem a la dreta per un olivar a buscar el
riu. Ens obrim pas entre els canyars i arribem a un punt on el riu es
divideix en tres braços. Passem el primer sense banyar-nos els peus
però arribats al segon és imprescindible ficar els peus a l'aigua
per travessar. Per sort fa calor i no cal que ens ho pensem molt.
|
Riu Millars. |
Pot ser quan van fer
la ruta Pascual i companyia el riu es podia passar sense banyar-se
però amb les riuades de la tardor passada el riu ha canviat molt i
ara no hem trobat altra manera de travessar-lo.
|
Toll al riu de Millars. |
Per l'altra banda
del riu corre una vella pista, mig tapada per les canyes i la seguim
riu avall fins que comença a pujar deixant el riu enrere.
|
Pista cap al monte Rodaor. |
De l'altra banda del
riu queda el Chalabasar, el Puntal i la Solsida, d'on venim. D'esta
queda los Llanos, on anem, i el Monte Rodaor que deixem a la dreta.
La pista ens porta
entre bancals de tarongers abandonats al canal de la cota 220. Seguim
ací per la vora del canal on hi ha un camí de servei asfaltat i poc
transitat.
|
Canal cota 220. |
Un poc més avant trobem uns treballadors que estan
netejant les vores del camí i del canal, fent així un tallafocs que
de segur anirà bé en cas d'incendi, sobretot tenint l'aigua tan a
mà.
|
Netejant les vores del canal. |
Passem per davant de
los Llanos i sota el Baldarán abans d'abandonar el camí del Canal
per un entrador a l'esquerra.
|
Camí de los Llanos a Ribesalbes. |
L'entrador ens porta
entre bancals abandonats fins al punt on enllacem amb el vell camí
de los Llanos a Ribesalbes, també netejat de fa poc.
El camí continua
penjat a la vora del riu i deixa enrere l'Artiga per entrar al terme
de Ribesalbes.
|
Riu de Millars sota el Baldarán. |
El riu ens acompanya
tota l'estona i és el denominador comú d'esta part de la ruta. La
verdor de les seues vores contrasta amb la secor dels voltants on ja
no creixen ni pins quasi.
Seguint la senda
arribem a la central Hidroelèctrica de Ribesalbes on arriba l'aigua
entudaba des de Vallat.
|
Ribesalbes. |
Els voltants de la
central tornen a estar verds gràcies als tarongers que hi creixen.
Un pont ens permet travessar el riu fins a les fàbriques dels afores
de Ribesalbes.
|
Les fàbriques des de la central elèctrica. |
El travessem però
no continuem cap al poble. Entre l'antiga fàbrica de Bonet i la
cantera del riu hi ha un caminet (que és el que en resta de
l'assegador de ???) i el seguim, sempre per la vora de la fàbrica.
|
Assegador (o el que en resta) vora |
Finalment deixem
enrere les fàbriques i continuem penjats a la cantera del riu en un
tram més espectacular on la senda en alguns llocs està picada a les
penyes.
|
Assegador de la Solsida. |
Des d'ací veiem l'altra banda del riu per on hem passat fa
una estona.
La senda es perd un
poc entre uns vells bancals abans d'eixir a una pista per on
continuem caminant, deixant a l'esquera unes casetes.
|
El riu. |
Enfilem tot seguit
una pujada formigonada però a meitat trenquem a la dreta per un
ample camí de terra que ens duu a unes grans explandades darrere
d'una fàbrica. Retiren a les antigues eres on es triturava l'argila
abans de pastar-la.
Des d'ací mou un
ample camí de terra on els peus s'afonen a la pols que fan els
camions de tant passar, encara que ara no en trobarem cap.
|
Pista a les fàbriques. |
El camí travessa
uns pinars i ens porta a trobar un vell conegut, el canal de la cota
220, ací després de travessar el riu de Millars per un sifó.
|
Travessant el canal 220. |
Nosaltres ara no el
seguim sinó que el travessem seguint una pista que puja recte cap al
Chalabasar. Fem un centenar de metres i abandonem la pista i seguim a
l'esquerra un entrador que mor. Des d'ací continua un senderol no
massa clar que comença a pujar cap a la Pica.
Poc a poc el sender
es fa més evident i quan comencem a pujar la vessant ja es pot vore
clarament que anem seguint l'antic camí de la Pica que conserva
molts trams empedrats.
|
Camí de la Pica. |
El camí traspon un
rellomet i baixa cap a un hort de tarongers.
Des d'ací l'antic camí
continua cap a Onda, convertit ja en un ample camí de cotxes. Però
nosaltres seguint el track continuem per la vora dels tarongers i
trobem un senderol enfitat que ressegueix la falda de les muntanyes
cap al Salvador.
Al pla queden camps
de tarongers i casetes. Nosaltres seguim per antics bancals de
garroferes on ara creix el pinar.
Travessem un reguer
i hem d'estar molt atents per a no perdre la traça bona entre
multitud de senderols que s'encreuen, pugen i baixen. Finalment el
trobem i ens duu avall cap al barranc de la Solsida sortejant els
bancals.
Trobem una senda més
clara que baixa prop del barranc i la seguim avall fins que l'hem
d'abandonar per a travessar el barranc, l'únic punt de dificultat
doncs els esbarzers que hi creixen només deixen un forat menut, a
manera de tunel, on ens toca passar ajupits.
De l'altra banda
trobem una vella pista que seguim amunt i arribem a un encreuament de
camins abans d'unes casetes. Per la dreta puja un camí cap a la
Solsida. Nosaltres hem de seguir el camí formigonat que passa entre
les casetes fins al final.
Quan arribem a
l'última de les casetes cal seguir pel marge un tros per a enllaçar
amb el camí que ens tornarà al Salvador.
Anem vora una
conducció d'aigua i deixem a la dreta una altra senda, netejada pels
pepes, que puja a la Solsida. Només uns metres més avant trobem el
camí per on havíem començat la ruta i un centenar de metres
després l'ermita del Salvador.
|
El Salvador. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Volta al Salvador d'Onda
de Ribesalbes a Fanzara
Més informació: