L'hivern passat va
ser més càlid i sec del que toca i en tota la temporada no vam
poder fer cap excursió xafant neu, així que enguany a la primera
oportunitat ens hem acostat a Javalambre a fer una ruta blanca.
La idea inicial era
començar a caminar al corral de Caseros, d'on ja fa anys que tinc
mirada una ruta que puja al falso Javalambre o «Javalambre bis».
Esta és la tercera vegada que ho intente i fins ara no havia pogut
ser; la primera vegada la pista estava tallada per ventisquers prou
quilòmetres abans d'arribar, la segona vam anar de vesprada i vam
dessistir de pujar per a que no se'ns fera de nit, esta estavem
disposats a pujar al Javalambre sí o sí, i per això hem seguit
pista avant fins a la fuente de la Zarzuela, just a sota, per acurtar
la ruta i assegurar-nos el xafar neu.
Així hem aparcat
vora un corral assolat dalt de la font i ens hem posat a caminar
entre els núvols i boira que cobreixen les muntanyes.
 |
| Corral a la Zarzuela. |
Malgrat que la boira
no ens deixa vore més enllà d'uns centenars de metres la ruta és
molt fàcil. Comencem baixant a la font i seguint avall pel vell camí
de Torrijas a Teruel, però de seguida el deixem desviant-nos a la
dreta per encarar el barranco del Prado que baixa des del Prado de
Javalambre.
 |
| Corrals al barranc. |
Per la vora del
barranc puja un carril que passa pel costat d'un corral on unes
vaques s'arreceren del fred. Ací abandonem el carril i comencem a
pujar cap a l'oest per una llarga lloma que ens portarà al cim del
falso Javalambre.
 |
| Pujant camp a través. |
Anem buscant el
millor pas que, de moment, són els senderols que obrin les vaques,
fins que arribem a la part de dalt de la lloma coberta de xaparres
que ara estan mig tapades per la neu.
Ací la boira és
més espessa i comença a nevisquejar. Travessem la lloma cap a la
costera que s'obre davant nostre. Pugem la costera i travessem un nou
llom.
Conforme pugem el toll de neu és més gros i cobre totalment
les xaparres. Este és un https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17569653dels problemes de Javalabre amb neu, que
les xaparres queden tapades per deu o quinze centímetres de neu que
quan passes per damunt d'elles cedeix i acabes afonan-te fins al
genoll, de manera que anem buscant els llocs on no hi ha, cosa
difícil perquè davant nostre s'estén ja una capa blanca i més o
menys uniforme de neu.
Anem pujant la
darrera costera cap al cim i ací la neu ja té més toll, fins i tot
en algun lloc arriba als vint centímetres. La costera no s'acaba
mai, o almenys ho sembla perquè entre la boira que s'espessa per
moments no veiem el final.
El cim apareix
repentinament. Unes roques cobertes de neu i un vèrtex esborrat per
la boira on pugem a fer-nos les fotos. Ací dalt el vent bufa més
fort i gelat i no convida a estar, per això baixem un poc a una
trinxera que li fa la volta pel sud, i en ella veiem un parell de
forats.
 |
| Cim del Javalambre bis. |
Entrem a mirar a
gates i resulta que es tracta d'un refugi excavat a la guerra que
travessa el morralet de punta a punta. A dins hi ha una galeria curta
que segurament va servir de polvorí, i més endins una galeria més
llarga que s'eixampla i es fa alta, que segurament era el lloc on
s'arreceraven els soldats del fred de l'hivern del 38.
 |
| Refugi de la guerra. |
No ens estem molt
perquè tot i què no bufe l'aire fa fred, i comencem a baixar per
l'altre costat cap al barranco de la Chaparrosa que separa el cim de
la Chaparrosa, on està l'estació d'esquí. Tot i estar tan aprop no
podem distingir res i sembla que estem en un altre món.
Anem baixant buscant
la capçalera del barranc però comença a bufar una ventisca que ens
entra de cara i decidim baixar al recte a buscar el barranc, portant
el vent de cul.
Arribem finalment al
barranco de la Chaparrosa i seguim un senderol que li va per la vora, més fàcil de
passar que el barranc que té més mal peany, fins que finalment no
tenim altra alternativa que seguir pel barranc.
 |
| Barranco de la Chaparrosa als peus del Javalambre. |
Se'ns fa llarg este
tram del barranc encara que no arriba a un quilòmetre. Finalment
eixim a uns antics bancals que ara s'han convertit en prats.
Abandonem ací el barranc i trenquem a l'esquerra resseguint les
faldes del falso Javalambre de retorn a la fuente la Zarzuela.
Retallem així fins
que eixim al camino de Torrijas a Teruel que ja no abandonarem. El
camí deixa a l'esquerra el barranco de la Zarzuela.
Ací la neu dóna
pas a la pluja dèbil que va derretint la neu i converteix la pista
en un fanguejal. El vent bufa i les mans, sense guants de neu,
comencen a gelar-se. Per sort ja ens queda poc per cloure la ruta.
Passem per davant
d'un corral que encara gasten a l'estiu per a guardar ovelles i un
poc més avant deixem la pista i seguim el camí que ens porta a la
part alta de la fuente de la Zarzuela.
La fuente de la
Zarzuela deu de ser de les més importants d'ací. Una sèrie
d'abeuradors de pedra donen pas a uns altres de fusta que s'allarguen
més de cent metres. Ací poden beure més de mil ovelles a la vegada
sense fer-se nosa. No és per casualitat que en un radi de pocs
centenars de metres hi haja quatre corrals.
 |
| Fuente de la Zarzuela. |
Deixem la font
enrere i pugem al corral on hem deixat el cotxe per acabar la ruta.
Aprofitem les parets del corral per arrecerar-nos un poc per
canviar-nos el calcer i la roba mullada abans de pujar al cotxe i
baixar a buscar un bar per prendre alguna beguda calenta que és la
millor manera d'acabar una ruta d'hivern.
Ha estat una ruta
curta i fàcil però ja ens hem tret l'espineta de la falta de neu (i
personalment, el pujar al Javalambre bis des del sud). A vore si la
temporada ens depara més rutes d'este tipus.
Ací està el track:
I ací una altra ruta que també puja al Javalambre bis:
Més informació:
- Peña Monné, J. L. et al. Paisajes naturales de la provincia de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, Teruel, 2000
- González Cano, J. M. et al. Inventario abierto de los bosques singulares del sector S.E. de la província de Teruel Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, Zaragoza, 2001
