La primera, la Mola dels Revoltons, ja la vam visitar fa uns anys des de la Salzadella. La segona, la Mola, la teníem encara pendent i ja tocava fer-li una visita, així que hui aprofitant que Ramiro està per Alcossebre ens hem arrimat per a què ens faça de guia i ens puge al vèrtex de la Mola.
Hem començat la ruta a la nova ermita de Sant Vicent, no molt lluny del poble de Santa Malena de Pulpis. El dia s'ha alçat núvol i fresc i fins i tot amenaça aigua, el millor dia que podíem triar per a caminar per estes terres on l'ombra no és precisament abundant.
Sense perdre temps comencem a caminar pel camí de la Salzadella, abans camí de carro i ara una ample caminal asfaltat que travessa el terme cap al Molló on s'alça l'ermita de Sant Josep, ja a la ratlla de la Salzadella.
Deixem a la nostra dreta lo Pla del Llop, parcel·lat en trossos menuts que encara es cultiven. Un poc més avant deixem a la dreta la granja de Marçal i un tros més amunt la gran finca del Maset, plantada de tarongers. A l'esquerra queda la falda del tossal de l'Esquerola cobert de coscoll i carrasquissos. Allí dalt també hi ha un vèrtex que haurem de visitar un altre dia.
Quan portem ja quilòmetre i mig per l'asfalt el camí baixa a travessar la rambla del Mas i comença a pujar la Costera de Puça. Nosaltres aprofitem per abandonar l'asfalt i trencar a l'esquerra per dins del barranc del Pleit. L'aigua ha deixat net el fons del barranc i per ell es camina bé, sense punxar-se, i amb un peany més variat que l'avorrit asfalt.
 |
| Ermita de Sant Vicent. |
 |
| Camí de la Salzadella. |
 |
| El Maset. |
 |
| Barranc del Pleit. |
Arribem al caminal i el seguim fins que mor a uns bancals treballats. Ací els ribassos de pedra s'han fet servir més per a despedregar que per a aguantar els bancals.
El camí mor als bancals on hi ha una caseta d'una aigua envoltada de velles oliveres i garroferes. Travessem els bancals a buscar uns senda que mou del cap de dalt cap al corral de les Barraquetes, que s'alça dalt d'un llomet i quasi a tocar.
Al corral no arribem però sí a un altre caminal que puja a este corral i continua fins al corral del Cara-sol. Ací deixem enrere tot bancal i les vessants de les muntanyes ens apareixen pelades i cobertes per un matollar de coscolls, romer i argelaga que ho cobreix tot. Estes han estat tradicionalment terres de pastura i l'antic bosc es va deforestar de tal manera que ara només resta una gran extensió de matollar que entapissa totes les muntanyes.
 |
| Entrador a les Clapisses. |
 |
| Caseta a les Clapisses. |
 |
| Bancals a les Clapisses. Al fons l'Esquerola. |
 |
| Pujant cap al corral del Cara-sol. |
 |
| Corral del Cara-sol. |
Des del corral del Cara-sol el camí baixa a buscar el barranc de la Cardanxa des d'on puja l'assegador del mateix nom cap al Collet de la Cardanxa.
La senda fa unes voltes per guanyar altura i continua faldejant per la vora del tossal de la Cardanxa que deixem a la dreta a buscar el collet.
Quan finalment arribem al collet després d'una llarga però no massa dura pujada el paisatge canvia bruscament. De l'altra banda el matollar ha deixat pas a un pinar de repoblació de pi blanc que s'estén per les vessants de l'Eixaudí.
Un tallafocs recorre la ratlla del terme i per ell passa una pista forestal que seguim cap a l'esquerra, continuant la pujada a la Mola.
 |
| Barranc de la Cardanxa. |
 |
| Camí de la Cardanxa. |
 |
| Collet de la Cardanxa. |
 |
| Tallafocs per la ratlla dels termes de Cervera i Santa Malena. Al fons la Mola dels Revoltons i la Serrancanes. |
Anem trobant algunes grans fites de terme doncs el camí discorre per la mateixa ratlla que separa els termes de Santa Malena i Cervera que queda de l'altra banda.
Abandonem momentàimament la ratlla seguint la pista però de seguida l'abandonem per una senda que ens retorna a la partició d'aigües per on passen les fites. Ja només ens queda una curta tirada abans d'assolir el cim de la pelada Mola i el vèrtex geodèsic que la corona.
Des dels 480 metres d'altura es domina bona part de les terres dels voltants i podem distingir Cervera, allà al lluny, i tota la plana de Vinaròs quasi als nostres peus. El dia gris i emboirinat ens deixa endevinar, més que vore, la mar, el delta de l'Ebre i el Montsià.
 |
| Camí de la Mola. |
 |
| Tram final de pujada. |
 |
| Cervera des de la Mola. |
 |
| Vèrtex de la Mola. |
La serra d'Irta, veïna propera, s'allargassa de l'altra banda del corredor d'Alcalà i cap a ella encaminem els nostres passos de baixada de la Mola.
Seguim el camí de lo Cingle que enfila recte avall, però a l'arribar a l'altura de la bassa del Cingle deixem el vell camí que continua a la dreta (segons els mapes ací tan sols una fina senda) i continuem cap a la Codina.
Passem per dalt del corral del Cingle, del qual no en queden més que les parets i no senceres, i enfilem avall cap a un barranc que s'obre pas excavant els tossals.
Ací el camí presenta més bona factura però està un poc més tapat pel matollar que ací creix més. De totes maneres es passa més que bé i seguint-lo arribem al corral del mas del Marqués.
Tota la falda de la muntanya que mira cap a la mar forma part de la gran finca del mas del Marqués de Benicarló, gran explotació agropecuària pertanyent a la família Sanmillan (per això abans l'anomenaven mas de Sanmillan) que va obtindre el títol de Marquesos de Benicarló a principi del segle XX.
 |
| Baixant de la Mola amb Montsià al fons. |
 |
| Pel corral del Cingle. |
 |
| Barranc de Codina. |
 |
| Camí de Codina. |
El corral del mas del Marqués és un gran corral, sembla que en ús fins no fa tant de temps, on tancar les cabres i ovelles que pastureven les muntanyes. Ara ja no hi ha animals de pota per tancar i l'única vida la posa un niu dins d'una paret.
Des del corral el camí principal baixa cap al mas del Marqués, però nosaltres agafem una senda que des de davant la porta del corral travessa un barranquís que baixa de la Codina i puja cap a la part alta de la Figuereta.
Quan assolim el cim de l'altra banda el matollar deixa pas als bancals, molts abandonats i alguns encara treballats, i entre els bancals baixa l'antic camí que hi pujava.
 |
| Corral del Marqués. |
 |
| El corral vist des de dalt. |
 |
| La vall d'Alcalà amb el castell de Xisvert al fons. |
 |
| Santa Malena i l'Esquerola. |
Continuem camí avall i quan arribem als peus de la muntanya retrobem els bancals treballats que ens acompanyaran de retorn a l'ermita de Sant Vicent.
A l'esquerra i dalt d'un tossalet queda la torre de Sanmillan. Torre de comunicacions de meitat del segle XIX, construïda per a traçar una línia de telegrafia òptica entre Barcelona i València que mai va arribar a funcionar perquè abans d'acabar-se va aparèixer el telègraf elèctric. Un altre dia haurem de fer-li una visita.
Ara però continuem camí passant entre algunes granges abans d'arribar al Pla de la Senyora.
Només ens queda travessar el pla, que no és menut, entre camps d'oliveres i ametlers que, després de travessar la rambla del Mas, deixen pas a la terra campa.
Arribem així al camí de la Salzadella i seguim per l'asfalt passant per l'antiga bassa d'Albert on hi ha un pou, malauradament tapat per les deixalles de la gent. Només uns metres ens separen de l'ermita de Sant Vicent i a l'ombra de les seues oliveres centenàries ens espera el cotxe.
 |
| Torre de Sanmillan. |
 |
| Bancals de garroferes. |
 |
| Bancals d'oliveres. |
 |
| Pla de la Senyora. |
 |
| Bassa d'Albert. |
Finalitzem una ruta interessant i entretinguda en un paisatge que, vist des de la carretera, semblava que no tenia massa que oferir, i és que anant a peu les coses se veuen d'una altra manera.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
Més informació:
- Borrego, Juan Carlos et al. (2015) Mapa del parc natural de la Serra d'Irta Ed. Piolet
- (1910) Minuta del mapa topográfico nacional. Termino municipal de Santa Magdalena de Pulpis. Ed. IGN
- Xafamons
