Com que ara ens han vedat eixir en cap de setmana del terme municipal
i ens passem els dissabtes pegant voltes per la Plana cal aprofitar
un divendres d’acabar prompte de treballar per tal d’eixir a la
muntanya, i per a fer-ho cal buscar un lloc propet i una ruta curta.
Fa poc els companys
jubilats del «Sacaleches» hem van comentar que s’havia obert una
nova senda a Tales pel costat del riu, així que ja està l’objectiu
fixat i només cal acostar-se a Tales per a caminar.
La ruta comença a
Tales però no la començarem al poble sinó que continuarem per la
carretera un poc més i, passat el poble, seguirem per la carretera
de Suera on vorem de seguida un ramal de la carretera antiga
habilitat com a aparcament. Davant mateix hi ha un cartell explicatiu
de la ruta.
Des d’ací
començarem a caminar passant pel «campament», lloc on, segons
conta la tradició, hi va haver el campament de l’exèrcit carlista
mentre assetjaven Onda durant la primera guerra carlista. És en este
context que es va perdre el castell de Tales que queda dalt d’una
penya i dominant el punt on conflueixen el riu de Veo i el riu de
Suera o Sonella que baixa de Suera. L’horta s’estén pel Clot, al
voltant d’un penyal aprofitant un meandre abandonat que forma una
gran clotada.
Comencem a caminar
seguint les marques del GR333 que puja pel camí d’Entre-rius, que
dóna accés a la partida d’Entre-rius que, com bé mostra el seu
nom, es troba entre els dos rius. Sovint també s’anomena al camí
de les Àguiles què és la partida situada més amunt, ja en terme
de Suera.
El camí
d’Entre-rius o de les Àguiles comença passant sota la cova
del Campament on hi ha una xicoteta escola
d'escalada. Conforme pugem si ens fixem bé podem trobar entre
els bancals restes de rajoles de les construccions d'un antic
campament de l'OJE. A la part alta encara queda un edifici
reaprofitat com a caseta de camp, i és que a l'època franquista ací
es feien campaments de l'Organización Juvenil Española (de la
Falange), i segurament d'ací el nom de la cova i del paratge més
que de l’antic campament carlista.
El camí continua
per la partida d'Entre-rius, que queda entre el riu de Veo i el de
Suera, i la deixem enrere seguint la senda que munta sota el pinar
que ocupa els antics bancals. El camí s'ha netejat i és bo de
seguir, bé, el primer tram no és tan bo perquè és el més
costerut però passada la primera pujada suavitza la pendent i costa
menys caminar.
Inici de la ruta a la carretera de Suera.
Zona d'escalada de la cova del Campament.
Construccions de l'antic campament de l'OJE.
Marques del GR-333 i de la ruta Entre-rius de Tales.
Caseta de pedra seca vora el camí.
Arribem així a un primer cim on hi ha un bell mirador sobre la vall
del riu de Veo i els Òrguens de Benitandús. Cal seguir un poc més
avant per a trobar a la dreta el desviament a Suera per on baixa el
GR-333. Nosaltres però seguirem recte i uns metres més avant mou
una senda a l’esquerra que hem de seguir. Recte continua la senda
de les Àguiles que puja al cim de les Àguiles i continua al collet
de Mano (per on passa el camí de Suera a Benitandús, també
GR-333). Abans però hi ha un desviament a la dreta cap a Suera pel
pou de les Àguiles.
Mirador prop de les Àguiles.
Els Òrguens de Benitandús mirant cap a ponent ...
... i el Montí a llevant.
Detall del riu de Veo i el Racó de Sant Francesc.
Desviament pel camí que baixa de les Àguiles.
Pals indicant el sender.
El mirador de les Àguiles des de la senda de baixada.
Començarem ara una
llarga baixada fins al riu de Veo seguint, més o menys, per la
ratlla de Benitandús. La senda baixa cap a la carretera però abans
d’arribar a l’esquerra veiem el nou tram netejat per a evitar
haver de xafar la carretera. El camí està net i ben enfitat i
travessa els antics bancals, ara ocupats totalment pel pinar,
aprofitant els entradors i pujadors i baixadors dels bancals. Ací
podem admirar el magnífic treball de pedra seca que es va fer al
traure totes estes finques a finals del segle XIX i principis del XX,
bàsicament per a plantar garroferes. Podem vore casetes de pedra
adossades a les parets dels bancals, pujadors entre bancals, trams de
camí totalment fets de pedra seca ... i és que alguna cosa calia
fer amb la pedra que s’hi anava traent
Desviament per la senda recentment oberta.
Tram de camí vell d'entrada als bancals.
Menjador per a la cacera arribant a la pista.
Pista de la Cos.
El camí ens porta a la pista del Cos, que des de la carretera entra
a la partida del mateix nom. Cal seguir-la a l’esquerra passant per
dalt de l’Assut de Tales. La seguirem quasi mig quilòmetre i, ja
cap al final, a l’esquerra ens queda un forn morú construït dins
d’un bancal, aprofitant el desnivell, i molt ben conservat. A la
vora hi ha la caseta on es quedaven els terrissers a vigilar la
cocció. Falta l’era on es triturava l’argila i on es pastava i
deixaven a secar les peces abans de coure-les però segurament
aprofitaven els bancals dels voltants. Un cartell explica tot el
procés.
Canal del pantà de Benitandús.
Forn morú vora la pista.
Deixem enrere el forn i continuem uns metres més per la pista fins
que a la dreta se’n desvia la ruta per una senda que baixa a buscar
la séquia que pren l’aigua des de l’Assut de Tales per
l’esquerra (també n’hi ha una altra que condueix l’aigua per
la dreta). La seguim per la vora fins a l’Assut on passarem a
l’altra banda del riu on hi ha l’àrea recreativa de la font de
l’Assut amb unes tauletes sota els xops.
Deixem enrere
l’Assut i eixim al camí de Benarrai, formigonat, i que entra fins
al Racó de Sant Francesc, curiosa raconada on un capellà de Tales
va bastir una capella imitant a la Porciúncula
d’Asís i va crear una comunitat de seguidors de Sant Francesc.
Séquia que pren l'aigua de l'Assut de Tales.
Inscripció indicant on era antigament l'Assut.
L'Assut de Tales.
Àrea recreativa de la font de l'Assut.
El Racó de Sant Francesc.
Deixem enrere el
retir espiritual i continuem pel camí passant per dalt de l’horta
de Benarrai amb el canal del pantà de Benitandús a la dreta. Quan
el camí aboca a la carretera trenquem a l’esquerra per un camí
que baixa a la font de la Perera, situada vora riu.
Arribats a la font,
que es troba dins d’una caseta d’obra, el camí travessa el riu i
dóna accés a les hortes del Cos però la ruta continua per la dreta
del riu sense travessar-lo. Ací s’ha netejat un pas per la vora
del canyar del riu, als peus dels bancals. Cal passar amb cura per no
caure entre les canyes tallades i és molt possible que, si no es
passa molt, molt de pressa es torne a tancar el pas pel creixement
tan ràpid de les canyes. Passat el tram del canyar el camí continua
per la vora del riu i és fàcil de seguir i molt més agradable.
Seguint per ell deixem un baixador per la dreta i un camí que per
l’esquerra travessa el riu i puja cap al camí d’Entre-rius. Un
poc més avant passem sota el molí Poret, del qual només queden les
parets i la bassa. Prenia l’aigua de la séquia que mou des de la
font de l’Assut i que, des d’ací, baixa a regar l’horta del
Clot.
Camí de Benarrai amb el canal del pantà per la vora.
