goterris: de juliol 2022

Seguim de vacances pel Valais suís i, com no, és imprescindible visitar les muntanyes, i la manera més còmoda de fer-ho és pujant a un tres mil sense alçar el cul de la cadira. Per sort això és possible.

Entre les moltes opcions que tenim, triem acostar-nos a Zermatt i pujar al Gornergrat, des d’on se’ns mostren les millors vistes del Matterhorn, o Monte Cervino com se’l coneix des de la banda sud, ja a la Vall d’Aosta.

Per a arribar a Zermatt cal fer-ho en tren perquè l'accés en cotxe està prohibit. Per sort la xarxa de transport públic a Suïssa és molt eficient i, a més, hom pot treure’s el Swiss Travel Pass, un bitllet que permet pujar als diferents transports públics interconnectats. Així que l’hem aprofitat per a arribar a Zermatt. A més amb ell ens fan un descompte del 50% en el trenet de cremallera que puja al Gornergrat.

Per a pujar al Gornergrat només hem de recórrer els cent metres que separen les dos estacions, situades a banda i banda de la Bahnofplatz o, com diríem ací, la plaça de l’Estació. Cal pujar amb el Gronerbahn fins al Gronergrat. Es tracta d’un tren de cremallera que puja fins als tres mil metres d’altura. Es va inaugurar el 1898, ja totalment electrificat i fins el 1912 va ser el tren de cremallera més alt d’Europa (superat ara pel Jungfraubahn) i dona accès al Gornergrat, crestall que domina el Gornergletscher o glacera del Gorner.

Després d’un trajecte de 10 km on salvem un desnivell de quasi 1500 metres amb unes vistes espectaculars del Matterhorn, arribem al final de línia. Baixem del tren a l’estació Gornergrat. Allí dalt mateix hi ha el gran edifici del Kulmhotel on hi ha hotel, restaurant, tendes, ... i fins i tot un observatori astronòmic. Tot un gran resort d’oci situat a tres mil metres d’altura.

Per la vora puja un ample camí que fent voltes puja uns metres més fins al cim del Gornergrat, on hi ha una ampla explanada i telescopis per a poder disfrutar de les vistes, esplèndides en 360º. Ens trobem a 3.133 metres d’altura i és el tres mil més fàcil que hem fet mai.

Als nostres peus hi ha la Gornergletscher, la segona glacera més llarga d’Europa després de la Mer de Glace de Chamonix. S’alimenta de les neus permanents del Monte Rossa, el Castor i el Breithorn, entre altres quatre mils. Des d’ací a més també es poden vore el Matterhorn, la Dent d’Herens, la Dent Blanche, Ober Gabelhorn, Zinalrothron, ... i 21 quatre mils més, tant al nord, com al sud, a l’est o a l’oest. Tot un espectacle visual, fins i tot enguany que amb la calor queda poca neu i les glaceres es fonen ràpidament.

Ens estem una bona estona disfrutant de les vistes, perquè cal aprofitar este mirador tan privilegiat abans de començar la ruta.

Esperant el tren per a anar a Zermatt.

El Matterhorn des de Zermatt.

Vistes des del Gornergratbahn.

Kulmhotel a Gornergrat.

Matterhorn des de Gornergrat.

Grenzgletscher i el Monte Rossa.

Continuació de la ruta cap al Hohtälligrat.

Des del Gornergrat es poden fer infinitat de rutes, cap als tres mils que queden al nord, baixant per la vora de la glacera i també d’ascensió a quatre mils. Nosaltres optem per la ruta més fàcil, baixar fins a Rifflelberg, per a tornar a pujar al tren dos estacions més avall. Total uns cinc quilòmetres de camí, tot de baixada, i amb un desnivell moderat de 500 metres negatius.

Ens posem a caminar passant per la vora del Kulmhotel i l’estació del cremallera, i baixem per la vora de les vies del tren cap a Rotenboden.

Mentre baixem anem veient davant nostre el Matternhorn. Els núvols s’apeguen al cim i la silueta queda un poc difuminada. Però malgrat això trobem nombrosos japonesos i, sobretot, japoneses, fent-se selfis amb una placa de toblerone. I és que la vista des d’ací del Cervino és la que apareix a la caixa d’eixe xocolate.

Però les vistes del Matternhorn no són les úniques que paguen la pena, tot l’entorn presenta una visió fantàstica de glaceres i pics nevats. A més el camí és fàcil i hom pot mirar al cel o al paisatge sense por de fer un mal pas.

Kulmhotel.

Gornergratgletscher.

Massís del Monte Rossa.

Desgel accelerat de les glaceres.

Matterhorn des de Rotenboden.

Estació de Rotenboden.

Deixem a la dreta Rotenboden i continuem avall, baixant cap al Riffelsee. Ací comencen a aparèixer els prats de muntanya que envolten l’estanyol.

Baixem fins a l’estany de Riffelsee, d’aigües blaves i turqueses en les postals on es reflecteix el Matterhorn. Hui les aigües estan més bé verdes per les algues i la sequera i la muntanya no es reflecteix clarament. Tot i això el lloc és especialment bonic i falten paraules per a descriure el paisatge que trobem per totes bandes. És com si baixarem per un gran mirador que ens permet disfrutar de tots els quatre-mils que van des del Monte Rossa fins al Cervino.

Deixem enrere el Riffelsee i baixem cap a un altre estanyet. A la vora i dalt d’una gran roca deixada pel gel al retirar-se aprofitem per fer un descans i un mos, disfrutant del paisatge de l’alta muntanya abans de reprendre el camí.

Seguim baixant cap a Riffelberg, on hi ha una altra estació, travessant prats alpins. Malauradament la calor i la sequera d’este estiu atípic fan que estiguen agostats i secs. En primavera o en un estiu normal deuen estar especialment ufanosos.

Només ens queda travessar els prats de Riffelberg per a arribar a l’estació que en pren el nom. Ací acabarem la ruta, senzilla i apta per a tothom, fins i tot els qui no caminen gens, i que ens permet apropar-nos a l’alta muntanya per a tots els públics.

Els camins continuen avall i hom podria seguir fins al fons de la vall on hi ha Zermatt, però nosaltres ja ho tenim bé per hui.