goterris: de novembre 2022

Ruta senzilla que segueix camins oblidats o poc xafats (però públics) entre la fuente del Pajarejo, on va estar l’antic poble del Pajarejo i l’antic poble de Villanueva de las Tres Fuentes, conegut també com la Chaparrilla.

L’anada és seguint el vell camí que unia els dos pobles, camí de ferradura en el seu temps però que ara, en la seua major part, és pista forestal. La tornada es fa seguint la Cañada Real de Merinas fins a la Hoya, desviant-se’n des d’ací per a travessar el Cerro del Caballo i anar a baixar a la fuente del Pajarejo.

Tota la ruta discorre per camins o monte públic, encara que la primera part travessa una finca privada (pel camí públic) dedicada a la cacera, per tant cal anar en conte i defugir l’època de cacera. Tota ella discorre a més per dins del Parque Natural del Alto Tajo, de manera que haurem de complir la seua reglamentació específica.

Fuente del Pajarejo:

Ací hi va haver l’antic poble del Pajarejo, del qual només queden les restes d’una masada. Al segle XVIII sembla que va haver una serradora, un batà i també una fàbrica de teixits, però actualment la vegetació i el temps n’ha esborrat la major part de les restes.

Inici de la ruta al límit del Parque Natural del Alto Tajo.

Pista de Orea a Griegos.

Boca de la Hoya Leal.

Camino de Orihuela a Villanueva de las Tres Fuentes.

Collado del Pajarejo.

La ruta comença en la carretera de Griegos, i des d’ací segueix la carretera forestal que s’encamina al río Hoce Seca, fins que arriba a la fuente del Pajarejo, un simple naixement d’aigua que sovint trobarem sec. Ací trobarem un carril que mou cap al sud i que seguirem. El carril s’ha traçat sobre l’antic camí que unia la Chaparrilla amb el Pajarejo, i que continuava fins a Orihuela del Tremedal.

Seguint-lo pujarem fins al collado del Pajarejo, el traspondrem i seguirem recte pel camí que planeja per dins del pinar portant a l’esquerra la rambla de Aguas Amargas.

Arribem a un punt on trobem una cadena que impedeix el pas de vehicles a motor. Entrem ací a la finca de la Chaparrilla, vedat privat de caça, i on haurem d’anar en conte en les temporades de cacera per a no posar-nos en perill (millor evitar-les). De tota manera seguirem la pista forestal, traçada sobre l’antic camí fins que arribem a un punt on se’n fan dos, una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Ací deixarem el carril i continuarem recte, intuint més que veient el vell camí que baixa per una vessant coberta de xaparres i pins. Travessem novament la pista (que no coincideix amb el camí vell) i arribem a las Acequias, on hi ha un gran bancal tancat i sembrat que ocupa el fons d’una dolina capturada per l’erosió remontant d’un barranquet. Caldrà travessar-lo, aprofitant les porteres que hi ha al camí vell, eixint per l’altre costat on retrobarem la pista.

Només ens caldrà seguir la pista avall fins que eixim del pinar, moment en el qual ens trobarem al davant de les cases de Villanueva de las Tres Fuentes.

Camino de la Chaparrilla.

Pinars de Aguas Amargas.

La Muela de San Juan des de Aguas Amargas.

Traces de l'antic camí.

Tram emboscat del camí.

Bancal de las Acequias.

Camino de Orihuela a Villanueva:

Antic camí públic que anava des de Villanueva de las Tres Fuentes (coneguda antigament com la Chaparrilla) al Pajarejo i a Orihuela del Tremedal. Com a tal apareix a la cartografia històrica i actual de l’IGN (minutas cartográficas, catastrones, MTN50) i del cadastre (https://www1.sedecatastro.gob.es/CYCBienInmueble/OVCConCiud.aspx?del=19&mun=242&UrbRus=&RefC=19242A016090010000PL&Apenom=&esBice=&RCBice1=&RCBice2=&DenoBice=&latitud=&longitud=&gradoslat=&minlat=&seglat=&gradoslon=&minlon=&seglon=&x=&y=&huso=&tipoCoordenadas=&ZV=NO) és per tant un camí públic on hom té dret de pas, tot i que cal anar en conte doncs travessa una finca privada acotada per a la cacera i pot haver algun conflicte amb els caçadors.

Antic camí de ferradura ...

... ara convertit en pista forestal.

Arribant a Villanueva de las Tres Fuentes ...

... o la Chaparrilla.

Malgrat el que posa al cartell és un camí públic.

Villanueva de las Tres Fuentes:

Coneguda també com la Chaparrilla és un despoblat situat a cavall dels termes municipals de Checa i Orea, prop de Sierra Molina, serra comunal explotada pels municipis de la Comunidad de Molina de Aragón. Es trobava a l’extrem sud de la Sesma de la Sierra, la més alta i més despoblada de l’antic Señorio de Molina. Encara que hi ha alguna notícia que en remunta l’origen a l’edat mitjana, fou al segle XVIII quan es va poblar per a explotar esta part de la serra, fins a eixe moment despoblat. Es va despoblar definitivament a la dècada de 1960.

El poble encara conserva unes quantes cases en bon estat que se situen als peus d’un tossalet, obrint-se al davant una clotada on conflueixen diversos barrancs que conformaran la rambla de las Sarguillas. Esta configuració i el fet d’estar situat a 1520 metres d’altura fan que siguen freqüents les inversions tèrmiques de manera que pot gelar en qualsevol època de l’any.

Actualment la part del seu terme municipal dins d’Orea és una finca particular dedicada a la cacera.

Una de las Tres Fuentes.

Cal travessar el poble i de l’altra banda trobarem la carretera forestal que va d’Orea al Mojón de las Tres Províncias. A la vora hi ha una de les tres fonts que donen nom al poble.

No seguirem la carretera forestal, sinó la Cañada Real de Merinas, que en part coincideix amb ella, i l’agafarem des de les pallisses de la part alta del poble. Seguirem ara el camí que han fet durant segles pastors i raberes per a puja a extremar a Sierra Molina des de les terres més baixes.

La Cañada Real de Merinas ix del poble deixant a la dreta els bancals de las Mesicas, i puja per l’ample llom de la Loma del Medio, que separa la Cañada de Valdelacruz, a l’esquerra, i la Cañada de la Chaparrilla a la dreta nostra. Coincideix un tram amb la carretera i se’n torna a separar per a passar per Las Canteras, d’on es va traure pedra, unint-se novament a l’altura del Collao de la Cañada.

Pallissa a dalt del poble, per on mou la Cañada Real.

Cañada Real de Merinas ...

... Per la Loma del Medio.

Cañada Real de Merinas:

Es tracta d’una via pecuària que permetia accedir als ramats transhumants a les pastures d’estiu a Sierra Molina.

Com a via pecuària és de domini públic, amb pas preferent per als ramats. Com a Cañada disposa d’una amplària de 75 metres.

Cañada Real de Merinas.

Las Canteras.

Collado de la Cañada.

Passat el collao tornem a separar-nos de la carretera per a seguir el traçat del camí de ferradura que unia la Chaparrilla amb Orea seguint la Cañada Real. En este cas el camí baixa a buscar la Hoya i passa per la vora dels bancals treballats per a tornar a pujar a buscar la carretera en un nou collao d’on mou a l’esquerra una pista nova de trinca que va al Villarejo (també un antic despoblat, en este cas de Checa).

Ací el camí i la Cañada continuen recte avall, cap al río Hoce Seca, mentre que nosaltres seguirem recte, retallant un poc la carretera i tornant a eixir a ella. La seguirem fins que comença a baixar també cap a l’Hoce Seca. Ací trencarem a la dreta per un carril de traure fusta que puja cap al Cerro del Caballo, ja dins del monte comunal d’Orea.

La Hoya.

Punt on ens separem de la Cañada ...

... seguint un carril paral·lel a la carretera.

Carretera de Orea a Villanueva de las Tres Fuentes

Seguim el carril, que de vegades s’acosta a un ample tallafocs que queda a la dreta i separa el monte públic de la finca de la Chaparrilla, i travessem tot l’ample Cerro del Caballo, baixant per l’altra banda eixint del terreny comunal per a baixar cap a la dolina de la Hoya de los Arrastraderos. Ací el carril es va desdibuixant i finalment l’abandonem per a baixar pel Rincón de las Escaleras, seguint un senderol poc clar que ens portarà al fons de la raconada.

Trobarem abaix un nou carril que ens portarà pel Vallejo de la Hoya Leal a la fuente del Pajarejo. Només ens quedarà desfer el camí d’anada per a arribar a la carretera de Griegos.