dimarts, 29 de novembre del 2011

TRES BARRANCS D'ESPADÀ: BARRANCO MALO, LA RODANA I EL AGUA NEGRA.

Esta setmana ha plogut i per tant dissabte calia aprofitar que els barrancs baixen amb aigua i fer-los una visiteta.
En contra de l'habitual ja teníem clar abans d'eixir on anar. La idea era enllaçar els, possiblement, quatre barrancs més bonics d'espadà: Barranco Malo, Barranco de la Rodana, Barranco de Almanzor i Barranco del Agua Negra. Fa molta anys vaig fer la ruta completa i vam estar tot el dia però pensàvem que en un matí es podia fer apretant un poc el pas.
Ara bé, les previsions no es van complir i només vam poder fer dos barrancs i mig, això si, els més bonics de la Serra.
A les huit puntuals vam trobar-nos nou persones, tota una gentada i vam fer camí cap a la font de la Calzada des d'on comencem la ruta.
A l'arribar a la font encara fa fred i cal posar-se en camí ràpidament, sense temps per vore el Barranco de las Hoyas que baixa crescut per les pluges.
Barranco de las Hoyas en la Fuente de la Calzada.

Enfilem la pujada als Corrales del Agua Negra per a baixar al barranc descartant la Senda de Espadan que passa per la cova de l'Estuco. Si ens haguerem esperat un poc més haguerem vist arribar per ací a Dani, Jose i Raul que venien de la cova.
Ha plogut amb força i es nota en la senda que està un poc més menjada per l'aigua i amb un gran regall. Cada vegada que hi ha pluges fortes la senda es perd un poc més, llàstima que ja no hi haja pressupost per a arreglar sendes i tornar bancals després de les pluges, hui en dia tot s'ho enduen les carreteres i pistes.
A l'arribar al barranc girem a l'esquerra per El Agua Negra, remuntant el barranquet que normalment ve amb aigua i que en porta un poc més que de costum. Això sí, es nota que n'ha dut prop de mig metre més.
Arribem al lloc on es separen els barrancs i els senders i girem a la dreta, passant per una bonica caseta de pedra per encetar la pujada del Barranco Malo.
La senda va molts trossos per dins del barranc, habitualment sec o amb un fil d'aigua, però ara crescut i que ens costa de travessar. Una vegada de tantes equivoquem el camí i hem de fer marxa enrere, a més de molts equilibris per a no posar els peus a l'aigua.
Barranco Malo. Foto de Pascual Balaguer.

Passem primer per l'esquerra del barranc, per la part baixa del Carrascal del Barranco Malo amb unes boniques vistes del barranc a la nostra dreta. Travessem una darrera vegada el barranc i l'abandonem definitivament per la dreta de pujada per a eixir a la pista que baixa des de la Caseta de Gonzalo de la Churra per on passarem més tard.
Pujant cap a Juan Vicente.

Toquem només un poc la pista fent drecera per sendes de camí al coll que separa el Barranco Malo del de la Rodana on baixem per una vella pista abandonada que baixa des del Corral de Juan Vicente. Ens quedem només a uns metres del lloc on de tornada ens aturarem a fer un mos, però ara queda la part d'aventura.
Fent memòria d'una ruta anterior on vam pujar des del barranc de la Rodana, busquem la senda que baixa per la Solana de los Libros, vessant cobert de fenassos i argilagó i fàcil de passar i per on hi havia un corriol de caçadors.
Solana de los Libros.

No el trobem de bon principi i ens desviem massa amunt havent de baixar sense senda fins que trobem les traces d'un vell sender amb cintes enganxades a la vegetació. Anem seguint-les pensant que està marcat per a netejar el sender, deixant un ramal que baixa (que era el bo) i ens clavem enmig d'un alcornocal en solana, bonic però sense senda. Al final baixem per un pinar al fons del barranc i el travessem per anar a buscar la senda que, per fi, trobem a la vessant esquerra.
Seguim la senda de baixada pel magnífic bosc d'alcornocs que cobreix quasi tot el barranc de la Rodana fins que ens desviem per una senda que entra a l'esquerra, pujant per la vora del reguer que baixa del Peñarroy. Després de passar una caseta mig assolada la senda es fa més evident i puja de manera clara a la pista d'Almedíjar (a Espadà) just on comencen unes revoltes per remuntar la pendent.
Senda per la Rodana.

Malgrat que ens hem perdut un poc el passeig ha estat profitós i no només pel paisatge. Hem perdut molt de temps per trobar el camí però també agafant bolets. Entre tots hem omplit la cistella i això que no ens hem posat a buscar. Rovellons (lactarius deliciosus), pimpinella morada (lepista nuda), cameta de perdiu (chroogomphus rutilus), fredolics (tricoloma terreum) i un parell de xampinyons de bosc (agaricus silvaticus) estat la collita del dia.
Collita del dia.

Al arribar a la pista trobem un corral improvisat, i una gran extensió de bosc net on han desbroçat el sotabosc, han capolat les sureres i han clarejat els pins.
Seguim pujant per tota la pista i, després de passar una caseta, trobem un tros de terreny també fitat amb cintes, segurament per a netejar-lo, com el que hem trobat a l'altra banda del barranc.
Arribant al corral de Juan Vicente.

Arribem per fi al final de la pujada on es troba el Corral de Juan Vicente i ens aturem a fer un mos.
Fent un traguinyol.

Aprofitem per fer-nos també una foto de grup hui que som molta gent, per a que ixca ben lluida.
Foto de grup amb el pic d'Espadà al fons.

Continuem pista avall, passant a pocs metres del track de pujada i comprovem com han netejat grans extensions de terreny, tant de bosc com matollar i així trobem tota una vessant netejada amb maquinària pesada darrere la Caseta de Gonzalo de la Churra.
Màquines desbrossadores.

Transponem un collet i encetem la baixada al Barranco del Agua Negra per la Ombría de Jarque, desviant-nos al barranc sense arribar a la Fuente de la Parra.
El barranc baixa amb prou aigua però sense que en siga tanta com per impedir el pas, així que iniciem el retorn disfrutant d'un dels millors senders d'Espadà i en el millor moment, amb la molsa verdejant i esponjosa i els líquens com si els acabaren de pentinar. El bruc desprén un fort olor a florit a causa dels fongs que creixen a les seues branques i el tornen negre, i la remor de l'aigua que corre ens acompanya tota la baixada.
Com no trobe paraules per a descriure el camí deixe algunes fotos que no li fan justicia a la bellesa del paratge.



Arribem així per fi a la Fuente la Calzada des d'on retornem cap a casa, no sense abans aturar-nos a prendre una merescuda cervesa al bar d'Alcudia.
El descanso del guerrero.

Ací està el track de la ruta:



Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

ft calçada - ft parra - pic espadà
informació detallada ací.

ft calçada - pic espadà

algimia - espadà - alcudia

almedijar - peñarroy - juan vicente

ft calzada - espadà - nevera

el agua negra - cullera - bco malo

Ací teniu el recorregut del Agua Negra i la Cueva del Estuco per a xiquets.


Bibliografia:

  • Garcia Osuna, Antoni Toponímia dels pobles valencians: Algimia de Almonacid, Ed. AVL, València, 2010

4 comentaris:

  1. Hola Xavier.

    Vaja! si que va ser una llàstima que no ens trobarem,un altra volta serà.

    Eixe bot d'aigua on estàs fotografiat pareix que el vam triar tots per fer-nos la foto jejejeje.

    Estic d'acord amb tu,la senda de Aguas Negras,de lo milloret d'Espadà.

    Bona collita de bolets.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Ja vaig llegir que vosaltres també els vau tastar.
    Este dissabte també hi hauran així que a repetir.

    ResponElimina
  3. Hola Xavier.
    Me ha gustado mucho esta ruta me la voy ha apunta para otra ocasión, eso si después de otro episodio de lluvias. Ya que estas rutas ganan mucho cuando pasa tanta agua. Además también me ha gustado recordar aquél día en la que casi nos cruzamos ( lástima que no fuera así). Al ver tus fotos he recordado el frío que hacía en la fuente de la calzada...... y lo bonito que estaba su entorno. Como dice Dani buena cosecha de setas, y con mucha variedad. Saludos

    ResponElimina
  4. Si no el coneixes jo et recomane el barranc de la Rodana, pot ser no és tan espectacular com els altres dos però té molt d'encant i unes suredes magnífiques. A més, si ara desbrocen algunes parts serà més accessible.

    ResponElimina