AIN, ESLIDA I ARTANA

Hui, a diferència del que fem habitualment hem fet una ruta lineal eixint d'Aín i passant per Eslida abans d'arribar a Artana.
La idea original era fer el tram de GR-36 des d'Aín a la Vilavella, però pensant que igual era massa llarg hem deixat un cotxe a Artana per si calia acurtar la ruta com al final hem fet.

Hem eixit d'Aín però no pel GR, sinó seguint el SLV-28 passant per la font de San Ambrós i pujant a buscar el camí del Palomar que, passant sota del Palomar i just per dalt de les hortetes enfila cap a Eslida.

Eixida d'Aín.

La pista que ha substituït al vell camí s'acaba i cal seguir pel camí de ferradura que s'interna al bosc i ressegueix uns morrets fins que arriba a un rellomet que baixa directe de l'Alt de la Batalla. Ací gira a l'esquerra i davalla a buscar l'ombrívol racó per on baixa el barranc de la Batalla que li dona nom al pic.

Camí del Palomar.

El tram del barranc està cobert de marfull i falzies, i pel mateix encara corre un filet d'aigua. Ens trobem en un dels racons més bonics d'Espadà on la vegetació creix per tot arreu i, malauradament també fa desapareixer els camins ben de pressa.

Senda al Barranc de la Batalla.

Un tros més avant deixem el SL que segueix avall pel barranc i trenquem a la dreta travessant-lo i remuntant per l'altra banda cap a la Penya de Miró.

Pujant cap a la Penya de Miró.

Just a l'arribar a un collet, deixem la Penya a l'esquerra i per la dreta puja un camí enfitat cap al cim de la Batalla. Nosaltres seguim recte per un vell camí que la darrera vegada que vam passar estava prou brut però que sortosament està recent netejat, de manera que baixem sense entrebancs per la solana de l'Artiga.

Camí de baixada per l'Artiga a la Pista de l'Ombria.

El camí baixa a la pista de l'Ombria del camí d'Aín i nosaltres l'agafem avall cap al barranc d'Aín tot i que pot ser siga més curt continuar per la pista amunt per a eixir a la font de Fosques.
A partir d'ací anem seguim el PR de les Fonts d'Eslida que per la vora del barranc d'Aín ens porta a la Font de Sant Josep.

Per la vora del barranc d'Aín. Eslida al fons.

Arribem a la font, que té tauletes i un cobert i seguim pel mig del barranc que per sort no duu aigua, després de fortes pluges el camí deu ser impracticable.
Passem entre canyes i xops i sota l'arquet de la sèquia que rega l'Horta del camí d'Aín, abans d'eixir del barranc passant a frec per la dreta en un lloc on l'aigua ja fa acte de presència, acompanyada de salzes.

Tram vora l'aigua.

Finalment arribem a un punt on el PR gira a la dreta per a pujar a la font de Fosques però nosaltres tirem a l'esquerra per a pujar a la carretera.
Pugem a la carretera i seguint-la arribem a Eslida per davant de ca Paquita.
Travessem el poble passant pel mateix centres i eixim d'Eslida pel camí d'Alfondeguilla, recurtant així una volta que fa el GR per les hortes.

Eixint d'Eslida.

Acurtem el recorregut però com a contrapartida anem sempre per un camí formigonat. Travessem l'Horta Alfeig, que resta a la banda de baix, i el secà amb bancals treballats de banda de dalt del camí.

Fem la volta al Cerro i baixem just per davant de la font de Matilde arribant a un encreuament de camins on retrobem el GR-36.

Des d'ací seguim recte pel camí ara asfaltat que remunta el barranc de Castro, travessant bancals d'oliveres que s'estenen en la part més baixa.

Un poc més avant de l'eixuta fonteta de Castro l'asfalt s'acaba i comencem a pujar per un tram que conserva l'empedrat original. Ací coincideixen amb el GR el PR-CV-138 que ve de Chóvar i el PR-CV-384 que fa la volta de les fonts.

Empedrat al camí de Castro.

Passem per la porta del corral de Segarra i cada vegada els bancals treballats en són menys i els erms més fins que els segons acaben guanyant la partida.

Deixem enrere finalment els bancals just quan el rodeno deixa pas a l'argila que, alternant amb alguns trams calcaris, és el terreny que travessem fins al coll Roig. Deixem també enrere les sureres que deixen pas al pi blanc que cobreix les vessants en este tram.

Travessem la pista de la Costera, per on segueix avall el PR-CV-384 i seguim amunt cap al coll, per un tram empedrat que remunta un dels reguers que conformen la capçalera del barranc de Castro.

Arribem finalment al coll Roig, que fa honor al seu nom doncs el roig del rodeno que aflora contrasta amb el groc i blanc de l'argila i pedra calar dels voltants.

Collado Roig.

Ací trobem un pal indicador que ens avisa que el GR abandona el camí d'Alfondeguilla i puja al recte a l'esquerra cap a la Costera. També ací el PR-CV-138 trenca a la dreta per a pujar cap a la Nevera.

Pugem la dura costera que ens durà a la llarga Lloma de Justí i trobem que han obert un gran tallafocs que ha netejat de vegetació una ampla franja, en part coincident amb el GR.

Pujada seguint el GR.

Arribats dalt a la punta del camí del Plantiu on trobem la pista oberta fa una quinzena d'anys per a treure pins i que en alguns trams coincideix en en el vell camí obert durant la guerra per a dur material al front.

Ací també es desvia el SL-CV-101 que per la Costera i la font dels Llops baixa a Eslida.

Nosaltres continuem recte per la vella pista, quasi perduda però ara reoberta per tal de pujar la maquinària usada per obrir el tallafocs que segueix la Lloma de Justí i la ratlla entre Artana i Alfondeguilla.

Continuem pel GR que segueix per l'ombria dins el terme d'Artana fins que abandona la pista i puja a seguir la carena, i ací ens perdem perquè al tallar els pins i deixar-ho tot ple de remulla s'han tapat les marques i en molts punts fins i tot la traça de la senda.

Per sort no cal patir molt i sempre seguint per dalt cara a la mar arribem finalment a trobar-la, just on abandona la part més alta i retorna a l'ombria.

Ací trobem uns senderistes que estan mirant el treball fet per les màquines, esperem que necessari després de la destrossa que han fet al pinar, fent-li una ratlla que es veu des de quilòmetres.

Tallafocs dalt la Lloma de Justí.

Els preguntem per la “neteja” i ens diuen que segurament han netejat la vella senda que baixa a la mina del Cavall i per on anava el primer traçat del GR fins que es va desviar per la ratlla.

Artana des del Plantiu.

Continuem camí passant per dalt del Clot de Blai i enfilant avall cap a l'Ombria d'Artana seguint el vell camí de la guerra, i quan el GR l'abandona per seguir per l'esquena de la serra hem continuat recte per ell.

Gr al camí del Plantiu.

Conforme ens havien dit es troba net i amb alguna fita, de manera que baixem sense massa complicacions, llevat del darrer tram on coincideix amb el barranc de la font del Ferro, i on l'aigua ha fet un gran regall que s'ha endut bona part del camí.

Baixada a la Mina.

Feia quasi deu anys que no passàvem per ací perquè des que es va desviar el GR el camí es va anar perdent i va acabar molt tapat per la malea.

Arribem a la Mina del Cavall i trobem que s'ha netejat l'entrada i els voltants i hi ha instal·lats uns panells que expliquen com era la mina, el treball que s'hi feia i el destí del mineral.

Mina del Cavall.

Mentre llegíem els panells han arribat els senderistes d'abans i xerrant amb ells resulta que són l'alcalde i regidor d'Artana, amb qui ja vam coincidir a la inauguració del PR-CV de la Mina al Solaig, i que estan fent la volta per vore que tal estan les sendes per on passarà la I Carrera de Muntanyad'Artana que es farà el mes de Juliol.

Els felicitem i agraïm el fet que l'ajuntament d'Artana dedique temps, diners i, sobretot, interès en recuperar vells camins i afavorir el senderisme i seguim la ruta cap a Artana, que es fa tard.

Pista de la Mina.

Baixem així tota la pista de la Quadra, per on baixaven els camions que s'enduien el mineral cap a Sagunt, i que baixa per l'Ombria fins que arriba al pla, i el travessa per arribar a Artana per Margalida.

Arribant a Artana.

Completem així una ruta lineal, molt diferent de les rutes circulars que solem fer i ja només ens queda agafar el cotxe i pujar a Aín a recollir l'altre i recuperar forces amb la taula parada al davant.

Ací està el track:

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

volta al puntal d'artana  més informació ací
artana - cova del tronc - puntal d'artana  més informació ací
santa cristina - nevera de castro
artana - coll roig - font de marc - mines
mines - castro - coll roig
rodaor - les mines - pitera
artana - puntal - clot de blai més informació ací
sl-101
font de matilde - solana de la costera - ombria de castro
volta fonts d'eslida
font matilde - nevera - font matilde
eslida - castro més informació ací
font matilde - coll roig - castro
eslida - artana - la costera
eslida - costera - barranc de castro
eslida - puntal - terraguan
eslida - chóvar - eslida
eslida - puntal del aljub
eslida - cocons - font basseta - bc batalla - fosques - eslida
tunel - batalla
ain - batalla - bovalar - cerro gordo - ain
ain - ombria batalla - torques - ain
ain - batalla -noguerals - ereta més informació ací
eslida - costera - mina los cejas més informació ací


Més informació:

• Cartoweb
• Ruzo Gómez, J. M. Estratigrafía y Mineralogía de la Sierra de Espadán Ed. Fundació Serra Espadà, 2003
• Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
• Vilalta i Fonfria, Elsa Toponímia dels pobles valencians: Alfondeguilla Ed. AVL, 2006
• MTI
• Fullet informatiu dels senders d'Eslida (accessible a la web)
• Arnau Juan, Òscar Chóvar: mapa y guía excursionista ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 (accessible a la web)
• Herbari virtual del Mediterrani Occidental
• Artanapèdia
• Senders a Aín
• Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999