Des que vaig vore una excursió deTiocanya que remuntava el barranco del Olmo que tenia ganes de
fer-la. Ja fa anys vam mirar de fer la senda que hi passa però
estava perduda així el saber que es podia passar novament va ser una
gran alegria, i és que tant a Ayodar com a Fuentes estan fent un
magnífic treball de recuperació de vells camins.
La ruta no és massa recomanable fer-la
a l'estiu però aprofitant este final de juny que sembla més bé
maig allí que ens n'hem anat.
Hem eixit enjorn d'Ayódar amb una
frescoreta més que agradable (no passava de 13ºC) i hem seguit la
carretera de Fuentes.
 |
| Eixida d'Ayódar per la carretera de Fuentes. |
Tiocanya va seguir tota l'estona per la
carretera però veient una pista que va paral·lela a la carretera
hem tirat per ella. Al mapa la pista acaba just a sota de la
carretera però hem confiat en trobar un pas per pujar-hi.
Així que hem fet camí a l'ombra i
acompanyats de la humitat de les tronades d'ahir, que forma nuvolets
allà on li pega el sol.
 |
| Primer tram per pista. |
La pista s'acaba a uns bancals dalt del Pozo la Olla i
continua una senda que enfila riu amunt, pot ser buscant el Pozo, nosaltres hem seguit un
senderol amunt que sota els pins ens porta a la carretera que només
xafem uns metres abans d'abandonar-la definitivament i trencar a la
dreta per una pista.
 |
| Senda de pujada a la carretera. |
La pista va remuntant el barranco del
Olmo, deixant a la nostra dreta la Cueva Negra i la Peña la Mula per on
tornarem més tard. Anem seguint el camí vell d'Ayódar a Torrechiva que passa pel Collado del Olmo.
La zona està coberta de pins joves,
que creixen amb força per a recuperar l'espai perdut pel pinar al
gran incendi del 1994 que va començar ací a la vora.
 |
| Pista sobre el camí vell de Torrechiva. |
Arribem a un punt on el vell camí es
separa de la pista i puja a la dreta, empedrat, ample i net, passant per la vora d'un vell corral. Algunes fites i punts rojos ens marquen el bon
camí.
 |
| Camino de Torrechiva. |
Avancem a bon pas pel vell camí
remuntant el barranc cap al Collado del Olmo, pujant continuament
però sense grans costeres fins que arribem a un punt on ja no s'ha
netejat el camí.
Tot i que es pot passar prou bé és
recomanable fer-ho amb pantaló llarg i, sobretot, no fer-ho després
d'unes plogudes com les d'ahír que han deixat totes les plantes ben
carregades d'aigua.
Així anem avançant entre el romer,
argilaga i els pins que ens rasquen un poc però que ens xopen
xopats, i no sols els peus i les cames sinó fins i tot el cos.
 |
| Tram de camí brut. |
La pujada es fa així més lenta i
difícil encara que en cap lloc es perd la traça del camí i hi ha
trams que han estat netejats per a poder passar més còmodament.
Arribem finalment al Collado del Olmo,
la primera fita del dia, i agraïm el solet que ens eixuga després
de la banyada.
El Collado és un lloc on arribem quatre camins. El que hem seguit n'és un. La pista que tenim al davant n'és
un altre. Aquesta és la continuació del camí que dúiem i que
enllaçava els pobles de Torrechiva i Ayódar.
 |
| Collado del Olmo. |
Per ací passa també el camí de Toga
a Fuentes, que enfila cap al Alto del Olmo i que nosaltres agarrarem
en direcció contrària, cap a Toga, pujant al Pilón de Torrechiva.
Seguim amunt fins a arribar al Pilón
de Torrechiva, assolint el cim de les altes llomes que separen la
vall del Río Chico i la del Millars, i trobem ací el SL-CV-70 abalisat
des de Toga seguint el vell camí de Fuentes.
 |
| Pilón de Torrechiva. |
També ací mou a l'esquerra el camí
que per las Picorzas baixa a Torrechiva, més interessant que el
tradicional a l'haver-se transformat aquell en pista formigonada
entre Fuentes i Torrechiva.
Nosaltres seguim el SL-CV-70 cap a la
mar, cap a la segon fita del dia: la Cueva Negra.
Les vistes des d'ací són magnífiques,
amb Espadà d'una banda i les valls del Millars i Villahermosa de
l'altra. A ponent les terres altes d'Aragó i dominant-ho tot
Penyagolosa.
 |
| Camí del Pilón de Espadilla. |
Caminant caminant arribem al Pilón
d'Espadilla, on parteixen termes Toga i Espadilla i deixem el SL que
baixa a Toga pel barranco del Vassall i seguim recte per una senda que puja cap al Corral Alto, ara enrunat i un poc més baixet, un dels molts que trobem per dalt les llomes.
Ací trobem el PR-CV-386 que puja (o
baixa) des d'Espadilla per la fuente del Melic i que seguim recte cap
a la Cueva Negra.
El sender segueix per les llomes que
parteixen les aigües del Millars i del Río Chico o d'Ayodar,
passant per alguns rodals de pinar que li donen un toc diferent a la
ruta.
Arribem així sota els cingles que
volten per ponent el vèrtex de la Cueva Negra i pugem cap amunt. A
la cova no baixem. Una senda a l'esquerra hi duu però la deixem per
a un altre dia.
El cim és un magnífic mirador sobre
la vessant nord de la Serra d'Espadà, i també del Millars, tot i
tindre una altura modesta.
 |
| Vèrtex del cim de la Cueva Negra. |
Després de la foto de rigor al cim
continuem el camí, de baixada cap a la fuente del Sastre, però quan
el camí enfila passa per la vora de la Peña la Mula i enfila la llarga lloma que baixa al barranco de las Carboneras nosaltres seguim
recte sense senda per l'esquena de les llomes cobertes de romer.
 |
| Camp a través per les llomes. |
Anem seguint les parts més altes i
passem per clapisses de pedra molt carstificada, per bosquets de
ginebres i, sobretot, per grans extensions de romer. Les cabres també
hi passen i podem vore les seues traces en alguns punts, així com
les dels senglars, tot i que a estes hores estan ben amagats.
Passem un primer corral totalment
enrunat i pugem una llometa per a baixar per l'altra banda fins a
trobar les runes d'un nou corral i, per darrere, buscar un pinaret
que travessem per a buscar el camí de Peña Saganta per on passa el PR-CV-314 que puja des d'Espadilla a la Peña Saganta.
Llevat del darrer tros, més brut, la
resta es passa prou bé, tot i què és recomanable dur pantaló
llarg (encara que ho varem fer amb pantaló curt). El romer no punxa
però sí els secalls de romer i ginebre que anem trobant pel camí.
Amb aquesta drecera ens hem estalviat
haver de baixar pel PR-CV-386 fins la font del Sastre, i tornar a pujar
pel PR-CV-314; total una volta de quasi quatre quilòmetres.
 |
| PR de camí a la Penya Saganta. |
Continuem ara en direcció a la Peña
Saganta, baixant a travessar el barranquet de las Carboneras, que hem
anat deixant a la dreta en tota la travessa de les llomes, i pugem
per l'altra banda a la llarga esquena de la Peña Saganta. Ací el
coscoll acompanya al romer i als ginebres.
 |
| Peña Saganta. |
El camí està molt fressat i fangós
degut a les pluges recents, i cal anar en conte de no esvarar entre
les pedres. Arribem així al desviament a la Peña i la resta de
companys prefereixen baixar cap a Ayódar que acostar-se a la Peña,
així que hem toca anar sol per la llarga lloma que forma l'esquena
de la Peña, fins al cingle de la mateixa.
 |
| Cim de Peña Saganta. |
El retorn és dificultós perquè
travessar el rascler de pedra en pedra amb les espardenyes enfangades
i esvaroses fa difícil anar a pressa. Per sort a partir de l'enllaç
amb la senda principal el camí és més pedregós i no hi ha tant de
perill d'esvarar.
 |
| Lloma de Saganta. |
Cal baixar ara en un llarg flanqueig
fins al camí d'Ayódar a Espadilla, que baixa per una vessant
coberta de coscoll i romer passant per la vora d'un aljub.
 |
| Aljub en el camí de baixada de Saganta. |
S'enllaça finalment amb el camí
d'Espadilla que voreja per dalt els estrets que forma el Río Chico a
l'obrir-se pas entre la Saganta i el Turio fins al Millars. Un
paratge impressionant al què només li faltaria per a ser perfecte
un poc més de bosc, tot i que de l'altra banda del riu hi baixen
extensos pinars.
El vell camí, ample i empedrat en
alguns trams, continua sense perdre massa altura resseguint els plecs
de la muntanya, travessant ara alguns pinars jòvens que cobreixen
part de les vessants de las Solanicas.
 |
| Camino de Espadilla. |
Així s'arriba al repetidor de telèfons
d'Ayódar, des d'on el vell camí ha estat substituït per una pista
encimentada que davalla amb força cap al poble, ja davant dels
nostres ulls, i on arribem just al mateix punt on havíem començat
la ruta.
 |
| Arribada a Ayódar. |
Ja només ens resta refrescar-nos per
fora a la font i per dins al bar per fer fugir la calor que la
darrera hora ha començat a fer-se present.
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
toga - torrechiva - collado del olmo
toga - pilón torrechiva - torrechiva - toga
torrechiva - la masadeta - barranco de la higuera
espadilla - ayodar - espadilla
toga - pilón torrechiva - torrechiva - toga
torrechiva - la masadeta - barranco de la higuera
espadilla - ayodar - espadilla
Més informació
¡Hola Xavier! Bonica excursió i una bona volta. Jo fa temps que vull pujar a la Cova Negra. Sempre vaig a Peña Saganta i tinc ganes de anar a la Cova. Tal vegada em plantege fer la volta que haveu fet vosaltres. Es molt completa. Aixó sí, quan faça menys calor.
ResponEliminaSalutacions.
Hola Emilio:
EliminaLa veritat és que la Cueva Negra té millors vistes que la Penya Saganta, si això és possible.
Si vols enllaçar els dos PR's com nosaltres vam fer millor amb pantaló llarg tot i que vam passar camp a través amb pantaló curt i no vam eixir massa mal parats.
De tota manera, com bé dius, és una excursió ideal per a eixos dies d'hivern amb fred i un poc de vent que deixen el cel net i unes vistes espectaculars.
Ja tinc ganes de llegir la crònica de quan vages.