Continuem fent ruta per la serra d'Albarracín i busquem un lloc on poder trobar cérvols a la Berrea, així que ens encaminem a la capçalera de la Garganta de Noguera, on pel que hem pogut saber és fàcil sentir la brama del cérvol, i la ruta no ens defrauda perquè bona part de la ruta la fem acompanyats dels brams dels cèrvids i en trobem alguns, sobretot fora del pinar on és més fàcil vore'ls de lluny.
Comencem la caminada al Puerto de Noguera. Des d'ací una vella pista mou cap a ponent. La pista segueix aproximadament el vell camí que anava de Griegos a Bronchales.
 |
| Antic camí de Griegos a Bronchales. |
Travessem un rocam més obert on no creixen els pins que és la part cimera d'un crestall que puja des de la vall i només passar-lo ens apareix una cérvola que s'estava arrecerada entre unes penyes.
El dia s'ha alçat fresc o quasi fred i tapat i no convida a estar-se aturat si no és a recer com ha fet la cérvola.
 |
| El Caimodorro. |
Passem per un xicotet collet i ens desviem per pujar a un tossalet pelat des d'on es divisa un bon panorama dels voltants. Des d'ací s'aprecia el massís del Tremedal, des de San Cristobal a Sierra Alta passant pel Caimodorro, amb els cims més alts coberts de boira.
Continuem avant i el carril que seguíem acaba als peus del Cerro Rincón. Des d'ací continuem per l'esquerra per on anava un vell camí del qual encara podem vore alguna traça, sobretot al passar un rellomet rocallós. Després el camí travessa un pinaret més jove abans d'abocar a un ample rodal cobert de
jara.
 |
| Jaral. |
Ací mirem de trobar un pas per travessar l'estepar, què és fàcil de travessar per als majors però no tant per als xiquets, i al final trobem un vell carril que el travessa i per ell enllacem amb una pista que segueix el camí de Griegos.
 |
| Antic camí de Orihuela. Al fons la Peñablanca. |
Seguim el vell camí que ja feien els veïns de Villar del Cobo, Guadalaviar i Griegos pe anar a Bronchales..
El camí baixa fins al collado de la Garita, per on passa la pista de la Garganta que ve des del poble de Noguera. Nosaltres no la seguim sinó i enfilem amunt cap a la Cuesta de los Guijarros, coberta, com el seu nom indica, per còdols, on no arribarem.
 |
| Arribant al collado de la Garita. |
No seguim molt pel camí i de seguida l'abandonem per seguir un carril de traure fusta a l'esquerra que baixa seguint el vell traçat del camí que remuntava seguint sempre de prop el río Garganta.
Anem a estones pel barranc que més avall donarà pas al riu, i de vegades per la vora fins que l'abandonem i seguim al recte sota un pinar madur.
 |
| Pinar a la capçalera del río Garganta. |
Des que entrem al pinar que cobreix la part baixa sentim els brams dels cérvols que ressonen des de Peñablanca al Cerro de la Laguna, i és que estem dins d'un fondal voltat de muntanyes per totes bandes llevat de per l'est per on continua el riu. Per desgràcia el pinar és molt espès i encara que sentim els cérvols de prop no n'arribem a vore cap.
Seguint el pinar arribem a la pista de la Garganta just a la vora del naixement del riu i continuem per la pista per avançar més de pressa.
Passem per la vora d'un crestall rocallós i abans d'arribar a les runes del mas de la Garganta trenquem a l'esquerra per un carril que travessa un pinaret jove.
 |
| Carril a la mina de ferro. |
El carril acaba a l'antiga
mina de ferro de la Garganta. Una mina que va estar en funcionament uns pocs anys a la dècada dels 1960, i que fou la responsable de la construcció de la pista de la Garganta el 1961.
Es tractava d'una mina a cel obert i encara podem vore les escombreres d'estèril, els forats de la mina i algunes velles vagonetes rovellades.
 |
| Mines de Ferro. |
Deixem enrere la mina i baixem a buscar els bancals que s'estenen als peus dels crestalls rocallosos de los Collados per on hem passat abans. Travessem els vells bancals entre els quals creixen
rebolls.
 |
| Peñablanca des de los Corias. |
Anem travessant els bancals cap a las Parideras de las Corias, que veiem dalt nostre i entre els bancals fugen davant nostre alguns cérvols i quan arribem a les parideres un mascle gran fuig acompanyat d'un parell de femelles cap a dalt, mentre un parell de femelles més fugen prats avall.
 |
| Parideras de las Corias. |
Darrere del corral hi ha una font i dalt nostre podem vore un crestall rocallós per on hem de continuar la ruta, i és que ja fa més d'un any que tenia esta cresta en ment, des que la vaig vore des de dalt de Peña Aguda (que s'alça un poc més avall de la vall del riu Garganta).
 |
| Cresta de las Parideras de los Corias. |
Per la cresta han fugit alguns cérvols i nosaltres anem al darrere, però no enfilem per la part fàcil sinó mirem de pujar per la part més aèria així que ens n'anem a la dreta, però ens trobem amb la sorpresa que la primera part del crestall és prou més dura del que sembla des de lluny i cal dur corda i material per a escalada per poder-la superar amb garanties. Així que resseguim la paret que, per sort, està prou tombada i busquem un lloc per a poder pujar a l'aresta.
 |
| Escalant la cresta. |
Anem buscant la part més fàcil i seguint els passos dels cérvols i
cabres, doncs per tot arreu trobem senyals del seu pas (o siga cagarrites).
Esta és la part més entretinguda de la ruta i la que més agrada els xiquets i van davant davant escalant les roques i penyes que anem trobant encara que sempre es pot anar buscant un camí més fàcil i sense posar les mans.
 |
| Superant l'ample crestall rocallós. |
Seguint l'aresta i les penyes arribem a la part més alta i els blocs de pedres deixen pas a una xicoteta plana coberta de penyes i prats, amb només alguns pins. Fem uns metres per ella i arribem al camí de Griegos a Bronchales, per on havíem passat a l'inici de la ruta, i el continuem avall de retorn al Puerto de Noguera.
Ací està el track:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada