COM ES NETEJA UNA FONT

Gràcies al facebook ja fa temps que vaig poder seguir la faena feta pels Amics dels Camins de Ferradura de Llucena en la seua tasca de posar en valor i rehabilitar els vells camins del terme. Dins el mateix àmbit d'actuació també han netejat i rehabilitat algunes fonts com la de la Carrera o Solana.
Quan vaig vore el reportatge fotogràfic que Domingo va publicar de la neteja de la font de la Solana li vaig comentar que m'agradaria acompanyar-lo si això fora possible a netejar alguna altra font, i finalment hem pogut anar a fer-ho.

La font elegida ha estat una xicoteta fonteta al barranc de Casotes, a la vora del camí de la Foixenta. La font dels Ullals.

Es tracta d'una font de pouet, on l'aigua que recull de la muntanya cau a un pouet tancat que la guarda del sol i els animals. Abans hi havia una porteta de ferro que la tancava totalment però ara s'ha perdut.

La font es troba als Ullals, lloc on brolla l'aigua al llit del barranc que després serà aprofitada per a regar. Des de la mateixa font se sent correr l'aigua al fons del barranc on creixen les vimeteres, emborratxacabres i els inevitables esbarzers.

Per sort la font està a l'ombria i el sol no pega en tot el matí, cosa que agraïm en un dia tan calorós. Gràcies per la tria Domingo!

Amanida la ferramenta comencem desbroçant d'esbarzers els voltants de la font, faena que no ens costa molt doncs no hi ha massa cosa per llevar.

Mentrestant els jòvens ajudants que tenim van buidant l'aigua del pouet, poal a poal, fins que ja quasi no en queda.

Com que el pou no és molt gran en poca estona està fet. Domingo comenta que a la font de la Solana van estar més d'una hora per buidar-li el pou.
Després cal traure el solatge de tarquím i pedres que s'acumulen al fons després d'anys de no haver-se netejat.

Una vegada buida i neta cal emblanquinar-la. La calç seveix sobretot com a desinfectant i per eixa raó s'emblanquinava cada any l'interior de les cases, i també l'exterior però ja per una raó més estètica.
La calç que s'usa és la calç morta que ara ja venen en pasta on només cal afegir un poc més d'aigua i ja està llesta per a pintar.

Comencem així la llarga tasca de pintar la font, de dins cap a fora. Emblanquinant-la tota per dins i també les vores per fora de manera que destaque i servisca als usuaris per identificar-la.

I ja posats també afegim unes creus per espantar els mals esperits ... que mai se sap.

I amb això queda la font llesta i només cal esperar que el pouet torne a omplir-se d'aigua clara i neta per a beure, i per a quan arribe el moment deixem un got al lloc preparat per a d'ell.

El procés en fotos:

Barranc dels Ullals

Font dels Ullals abans de netejar-la.

Buidant l'aigua.

Desbrossant.

Agranant amb un ramàs.

Font neta.

Netejant la pedra per encalar-la.

Preparant la calç.

Pintant per dins.

Pouet emblanquinat.

Emblanquinant per fora.

Creus per espantar el mal.

Got per a beure.

L'equip de neteja.

La font neta i emblanquinada.

Refrescant-nos al toll de Carlos.

Cal tindre en conter que el dia elegit no ha estat a l'atzar, tot el què té a vore amb l'aigua (basses, aljubs, cisternes, fonts) s'ha de deixar per a fer-ho amb lluna plena so pena que perda aigua (basses, aljubs) o es faça malbé. D'altra banda la neteja de cisternes i aljubs segueix el mateix procés que les fonts de pou tot i què normalment per finalitzar es fica dins l'aljub una pedra de calç per a desinfectar l'aigua. També de vegades es fica una branca de matissa o una pedra de rodeno "per a que faça més bon gust a l'aigua".
En el cas d'aljubs i cisternes s'aprofiten les argelagues per a fer de filtres naturals de l'aigua de pluja que n'entra, i també se'n té en conter quina és la millor època per recollir aigua de manera que (si es pot) se sol preferir les plogudes dels mesos d'hivern per omplir-les mentre que la de les tronades se considera que "fa malbé" l'aigua.


Més informació:

• https://www.facebook.com/domingo.palanques/posts/10206828958739857?pnref=story