Des de que el PAMER va netejar el camino de la Umbría de Cirat, i
Tio Charly va penjar un
track que ja el teníem en ment per a fer-lo, però ha sigut després de les cròniques que han fet
Tiocanya i
José Tomàs quan per fi hem dissenyat una ruta per la zona.
En este cas hem seguit un track de
Tio Charly, però en sentit contrari eixint pel riu i tornant pel camí de la Umbría. A més com no ens abellia banyar-nos creueant el riu hem passat per la sèquia de la Serrería donant-li un major al·licient.
Hem eixit des d'un extrem del poble baixant al riu per la depuradora, per un caminet que ens porta a la
zona d'acampada municipal del Molino que hi ha vora riu. A esta hora del matí ja hi ha moviment de campistes que s'han alçat, i fins i tot alguns ja estan esmorzant.
 |
| Zona d'acampada municipal el Molino. |
Deixem enrere la zona d'acampada i travessem el riu de Millars per una passera de formigó construïda allà on el travessa el camino del Tormo que, uns pocs metres després trenca a la dreta per una pujada empedrada.
 |
| Riu de Millars. |
El camí puja cap al Collado Blanco, i pujant trobem un home que està plegant caragols que han eixit després de la pluja d'anit. Parlant amb ell d'on volem anar ens recomana no anar per la Huertacha on haurem de travessar el riu "no una ni dos sino cuatro veces" sinó seguir per la carretera, i sembla enfadar-se quan veu que no pensem fer-li massa cas doncs preferim travessar el riu que seguir l'asfalt.
 |
| Camino del Tormo. |
El camí acaba a l'antiga escombrera de Cirat, ara reconvertida en un mirador sobre el riu i el poble.
 |
| Cirat des del mirador del Collado Blanco. |
A la vora del mirador es troba l'antic poblet on vivien els treballadors de la central de Cirat.
 |
| Ermita del Collado Blanco. |
La
central de Cirat es va construir als anys 50 del segle passat i va
entrar en funcionament el 1962 i formava part d'un complex més gran
impulsat per Hidroeléctrica Española (que poc abans havia absorbit a la
LUTE, filial seua). Així les centrals de Cirat i Vallat van completar la
xarxa de centrals hidroelèctriques del Millars sent estes les darreres
en fer-se i les de major producció. La
central de Cirat presenta un salt d'aigua de 130 metres i una potència de 12,89 Mw.
Abans
de l'automatització de les centrals, els treballadors vivien en cases a
la vora de les mateixes, i en alguns casos es van construir xicotets
pobles amb serveis comuns i església com el que hi havia al Colmenar
d'Onda fins fa poc temps.
 |
| Central eléctrica. |
Per ací ja
vam passar l'any passat venint des del Tormo i ja coneixem el
camí que baixa, asfaltat, fins al riu o es troba la central que és
automàtica, com la resta de centrals del Millars, i on els poblets de
treballadors han deixat pas a no més d'una desena de persones que
controlen tot el sistema hidràulic del Millars.
 |
| Camí de la presa. |
Des de la central seguim el camí asfaltat que passa per la vora de la presa de Cirat, o de Vallat doncs agafa l'aigua per a la central de Vallat situada aigües avall.
 |
| Presa de Vallat o de Cirat. |
Després de passar un tunel arribem a la presa. De l'altra banda hi ha unes cingleres i per dalt passa el camino de la Umbría, que xafarem més tard. De moment des de la mateixa presa continuem per una pista de terra que travessa el pinar cap a la Huertacha.
 |
| Camino del Rinconacho. |
El camí acaba a l'horta del Riconacho. Xicoteta horta que hi ha entre la sèquia i el riu en un lloc on el paratge fa honor al nom formant una raconada que no deixa quasi espai als cultius.
 |
| Sèquia de la Huertica o de la Serrería. |
Des d'ací el camí que vam seguir l'any passat travessava el riu i per l'abandonada Huertacha seguia un camí que travessa el riu unes quantes vegades fins a la Poza de la Umbría.
 |
| Cingles al Rinconacho. |
Com que no ens abelleix massa entrar al riu i anar tota l'estona banyats decidim seguir la sèquia que porta a l'aigua a la Huertica del Tormo i que l'home que hem trobat abans ens ha dit que és la de la Serrería, fent referència a un antiga serrería que hi havia sobre la sèquia a la Huertica i que aprofitava la força de l'aigua per a moure les màquines.
 |
| Passos complicats. |
Tot i que en tot moment hi ha pas de regador per la vora de la sèquia, tant per a regar xicotetes partetes que hi ha com per a poder-la netejar, hi ha punts on el pas és complicat doncs va a frec de les parets. Encara que conseguim passar sense posar el peu dins.
 |
| Sèquia vora riu. |
Només en un curt tram el desnivell és considerable i hi ha un perill més gran, la resta no és un camí fàcil però el principal perill és caure dins la sèquia que no és molt gran.
 |
| La Huertica. |
Seguint la sèquia passem per davant de la Poza de la Umbría, on es pot baixar i continuar pel riu que ja no s'ha de travessar, però ja posats i per tal de no molestar un parell de parelles que hi ha seguim un tros més per la sèquia que ara passa ja per les hortes de la Huertica.
 |
| Travessant el Millars per l'antic camino de Segorbe. |
Arribem a la pista que baixa des de la carretera a l'altura de l'antiga serreria de la qual no en queda cap resta, i seguim avall cap al riu que travessem al punt on agafem l'antic camí de Ludiente a Segorbe.
 |
| Pista a l'antic camino de Ludiente a Segorbe. |
L'antic camí pujava més recte mentre que la nova pista puja fent grans voltes per la vessant coberta d'un espès pinar, i seguint-la passem per la vora de les runes del que fou corral de Badaucho, amunt per una lloma que separa la Umbría a la dreta de la Viña del Plano a l'esquerra.
 |
| Pista de la Umbría. |
Quan ja estem prou amunt trobem una bifurcació. A l'esquerra hi ha la pista que continua cap a la Peña Blanca. A cent metres hi ha una altra bifurcació amb dos pistes, amunt a la Peña Blanca i avall hi ha una pista que no te eixida i que ens deixa dalt d'un tallafocs que, seguint-lo, ens porta a Torrechiva. Per ahí vam passar fa un parell d'anys per a
pujar a Peña Blanca.
Antigament hi havia una senda que també pujava fins ací des del Tormo però ara s'ha perdut.
 |
| El Tormo des de la Umbría. |
Nosaltres continuem per la pista de la Umbría, ara planera. Quan els pins ho permeten podem tindre molt bones vistes de la vall del Millars, amb el Tormo de l'altra banda i Cirat més avant.
 |
| Fuente de la Umbria. |
Després de passar una raconada on hi ha una magnífica mostra de bosc mediterrani amb carrasques i heura trobem a la dreta una precària pista que baixa. Ací hi ha marques blanques i verdes que tan venen com van. Nosaltres hem de seguir les que baixen avall pel carril que, uns metres més avall, passa per la font de la Umbría, situada com correspon al seu nom en una fresca umbria.
 |
| Mas de la Umbría. |
L'entrador acaba en uns bancals i ací hi ha un parell de sendes netes. Nosaltres seguim per la dreta (sembla que travessant els bancals també es pot anar) i anem fent la volta a un llomet que es projecta cap a la vall del riu. Quan arribem al seu extrem allí es troba l'enrunat mas de la Umbría.
Des d'ací el tio Charlie va baixar a la Huertacha enfitant la baixada. Un recorregut molt més curt però que no ens hem decidit a fer en pantaló curt.
 |
| Bifurcació de senders. |
De retorn del mas de la Umbría trobem una bifurcació. Per l'esquerra retornem a la font, i a la dreta comença el tram més espectacular del camino de la Umbría, penjat per dalt del riu.
 |
| Presa de Cirat des del camino de la Umbría. |
El camino de la Umbría és una d'eixes sendes penjades que tan ens agraden als senderistes. Ara està net però li fa falta que passe molta gent per a mantindre's i, la veritat és que té tots els al·licients per a convertir-se en una ruta molt popular.
 |
| Camino de la Umbría. |
Seguint el camí sempre per dalt del pantanet i amb magnífiques vistes arribem al corral del Sabinar. Ens acostem a la part alta des d'on les vistes cap al riu són espectaculars.
 |
| Corral del Sabinar. |
Al corral entra una pista (des de la pista de la Umbría) que no hem de seguir, si equivoquem el camí i anem per ella també podem arribar a Cirat però la volta és quasi el doble de llarga, mentre que si seguim el vell camí en poca estona arribem al poble.
 |
| Camino de la Umbría. |
El camí continua travessant el pinar, de vegades més madur i d'altres més jove a causa del foc que va cremar part d'estes muntanyes fa uns decennis.
 |
| El Crespo. |
Per sort el treball de neteja que s'ha fet ens permet passar sense cap problema els trams on els pins jòvens formen una malla impenetrable.
El camí baixa per travessar el barranco del Crespo i puja una costereta per passar un xicotet collet abans de tornar a baixar, ja definitivament cap al barranco de la Covonda o Cuevonda.
 |
| Tram empedrat. |
A l'últim tram de baixada el camí està totalment empedrat i fa una sèrie de revoltes per salvar una pendent curta però costeruda. Això és perquè ací el camí de la Umbría coincideix amb el camino Real de Onda que enfilava cap al corral de los Muertos per baixar a Fuentes.
 |
| Baixant al barranc de la Covonda. |
Finalment arribem al barranco de la Covonda, contracció de
"cueva honda" que es troba barranc amunt i que ha donat nom al barranc i a la partida.
 |
| Pista de la Covonda. |
Seguint el barranc baixa la pista que ve de Macasta (el vell camí baixa per la Jarica) que ací està traçada per damunt del camí vell, i seguint-la arribem al Pilón de las Royas que ens avisa de la proximitat del poble per si no l'hem vist encara.
 |
| Pilón de Royas. |
Al Pilón es junten els camins d'Onda i de Torralba (per Macasta), i des d'ací el camí baixa directe al poble que queda prou avall. Ara el camí vell tot i estar encara visible no està massa transitable així que decidim seguir per la pista que fa més volta i així, per una vegada, acabar una ruta sense punxades.
 |
| Entrada al barranco de las Salinas. |
La pista i el camí es junten just quan travessa el barranco de las Salinas ens desviem barranc endins remuntant-lo seguint els tolls que s'hi fan al rodeno.
 |
| Pozas al rodeno del barranco de las Salinas. |
Pujar pel barranc és una caminada molt entretinguda i divertida, i fàcil doncs hi ha molta gent que la fa i sempre s'hi troba un senderol obert per esquivar l'aigua quan no ens toca botar de pedra en pedra.
 |
| Buscant un lloc per a nadar. |
Remuntem el barranc fins que arribem a la poza de la Caldereta on cal entrar a l'aigua per seguir barranc amunt. No sembla haver cap senderol que continue amunt i és llàstima perquè la fuente del Piojo no està molt lluny.
 |
| Pozo de la Caldereta. |
Aprofitem per prendre el bany a la Caldereta i refrescar-nos, encara que no és el dia més calorós de l'estiu.
Després d'això retornem a Cirat refent el camí barranc avall.
 |
| Barranco de las Salinas. |
Quan arribem a la pista seguim cap a Cirat que està només a uns minuts, i travessem el poble per acostar-nos a l'alberg de Tio Charly per tastar alguna de les moltes varietats de cervesa que té.
 |
| Cirat. |
I assentats en la terrassa a l'ombra dels núvols que amenacen pluja i comentant el camí amb Tio Charly acabem una ruta que de ben segur es convertirà en un clàssic per a l'estiu.
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
del Tormo al Collado Blanco
Cirat - macasta - cirat
Més informació:
¡Hola Xavier! Bonic camí la senda de la Umbría. Aquest estiu, amb el Tio Charly, intentàrem anar al Tormo per esta senda i baixar al riu per un senderol que ix junt al corral de l'Umbria peró no varem trobar el camí correcte (molt perdut) per baixar tot i que ell ho havia fet feia poques setmanes. Però la senda de la Umbría i les vistes de la vall del Mijares ens van compensar el intent fallit de completar la ruta. Vostra ruta amés va acabar en un bany en eixa meravella natural que és el barranc de les Salines.
ResponEliminaSalutacions.
Hola Emilio:
EliminaJa vaig llegir les cròniques de la senda. Este estiu sembla que ha estat la ruta de moda i la veritat és que està molt bé, només falta que es passe molt per a què se conserve.
Llàstima no trobar la baixada directa al riu, però l'alternativa fent més volta no està mal i la pista no arriba a fer-se pesada per les bones vistes que té.
De tota manera el punt més emocionant de tota la ruta va ser el pas per la sèquia on calia fer molt d'equilibri per no ficar els peus a l'aigua.
Al barranc de les Salines només li falta una entrada per dalt i ja sèria perfecte per a fer el descens a l'estiu perquè com bé dius és una meravella natural.