Després de les
pluges tardorenques sempre és un goig passejar per la vora dels
barrancs d'Espadà. Enguany les pluges han tardat molt en aparèixer
així que la ruta pels barrancs que solem fer quasi cada any per la
Tardor enguany toca fer-la ja a l'hivern.
Els barrancs més
bonics per a fer després de ploure són els de la Rodana, Aguas
Negras, Malo, Almanzor, Castro, ... però enguany hem canviat de ruta
i hem decidit anar a recòrrer els barrancs del terme d'Aín, no
tots, però sí tots aquells que es poden fer en un matí de ruta.
Així que hem
començat a caminar des de la plaça d'Aín seguint el GR camí de
Chóvar. Eixim del poble pel calvari i de seguida tenim a l'esquerra
de la Caritat què és el primer barranc que remuntarem.
Passem l'assut on
l'aigua forma un bonic salt i a l'altura del molí de Baix (i les
piscines). Ací el camí de Chóvar (i d'Almedíjar) travessa el
barranc i continua barranc amunt per l'altra banda.
El camí està
formigonat i hi ha unes pedres posades a manera de passera per a no
banyar-se els peus però el nivell de l'aigua és molt més alt que
de costum i cal fer equilibris per a travessar-lo.
Seguim caminant vora
el barranc acompanyats per la remor de l'aigua que corre al nostre
costat i de seguida arribem al molí de l'Arc. Ací l'aigua que
sobreïx pel restallador de la sèquia també forma un salt d'aigua
configurant una pintoresca estampa.
Molí de l'Arc. |
Passem per la vora
del Molí, on també hi ha ficades unes pedres per salvar l'aigua que
baixa pel barranc i continuem amunt.
Un poc més avant el
camí d'Almedíjar que remunta el barranquet de la Rossa buscant el
coll de la Ivola mentre nosaltres continuem amunt seguint el vell
camí de Chóvar.
Eixim a la pista que
ha substituït el vell camí i passem per la vora del molí de
Guinsa. Ací l'aigua també salta per dalt de la bassa del molí i és
que amb les plogudes recents la font de la Caritat ix ben carregada
d'aigua que s'afegeix a la que també baixa pel barranc.
Font de la Caritat. |
Continuem pista
avant i al passar pel Benialinet baixa de la muntanya un altre riuet
d'aigua que brolla de la font del Benialinet, normalment més pobra
d'aigua i és que totes les fonts i barrancs baixen ben plens d'aigua
que fa goig vore.
Font del Benialinet. |
Un poc més avant
deixem el camí de Chóvar i trenquem a la dreta cap a l'Horteta i
enfilem amunt el camí que travessa els bancalets d'horta que es
regaven amb la sèquia que pren l'aigua que s'escola pel barranquet.
Hui la sèquia
continua sense dur aigua, enrunada com està pel pas del temps, però
pel barranc baixa un bon toll d'aigua que es filtra de les vessants
ombrívoles.
Camí de l'Horteta. |
Remuntem el barranc
pel camí de l'Horteta que puja per l'ombria coberta de molses i
líquens, prenen altura i travessant un parell de vegades el barranc
fins que ens situem a sota de l'Ereta i del Cerro Gordo, ací el camí
es parteix en dos i nosaltres continuem pel que puja a l'Ereta que ja
està a tocar.
Pont d'aigua al barranc de l'Horteta. |
Barranc de l'Horteta. |
Arribem a l'Ereta on
també arriba una moto d'un xic que va a buscar bolets. Nosaltres
continuem buscant barrancs i tirem avall per a trobar el barranc del
Joncaret, el tercer barranc del dia.
L'Ereta. |
Baixem pel camí de
Mosquera i si ja de per si és bonic després de les pluges el
paisatge és espectacular. La senda s'endinsa al bosc de sureres i
davalla fortament fent revoltes fins assolir el llit del barranc prop
de la font del Juncaret sota unes grans sureres. A partir d'ací
segueix el barranc per on també corre l'aigua amb alegria.
El barranc del Juncaret i el Batalla. |
Barranc del Juncaret. |
Arribem al final on
es junta amb el barranc Roig i continuem un tros per enllaçar amb el
camí de Chóvar, no molt lluny d'on ens havíem desviat per fer els
dos barrancs.
Seguim ara camí
amunt, per la pista formigonada que remunta la part alta del barranc
de la Caritat que ací normalment sol estar sec però on ara també
corre l'aigua.
Camí de Chóvar. |
Barranc dels Noguerals |
Pujant pels terrers de Múria al coll de Barres. |
Abandonem el barranc
quan ho fa també el camí de Chóvar camí del coll de Barres que a
Aín, comprensiblement, s'anomena també coll de Chóvar.
Deixem així els
barrancs i enfilem la llarga pujada al pic de la Batalla o del
Benialí.
Coll de Barres. |
Arribem al coll i
abandonem els vells camins i el GR per enfilar amunt seguint la senda
que puja al cim salvant els dos-cents metres de desnivell que ens
separen.
Des de dalt del
Batalla les vistes són impresionants i ens entretenim a mirar-les
mentre recuperem l'alé i les forces després de la llarga pujada.
Pujada al Batalla. |
Però no podem
estar-nos molta estona que ja toca baixar i ho fem per l'ombria de
Batalla per a buscar els dos darrers barrancs del dia.
Cim del Batalla. |
Baixem per una senda
de rossegar pins que baixa directament des del cim a buscar el camí
d'Eslida a Aín. La senda està molt neta doncs per ací passa ara la
marató dels Dements. Fa anys, quan la senda estava perduda, Carles
Janés va anar embolicant altres companys del Centre Excursionista de
Vila-real per ajudar-lo a recuperar-la i poder pujar així per un
altre camí al Batalla, gràcies a gent com ell ara podem fer esta
circular sense problemes.
Baixant per l'ombria de Batalla. |
Travessem la pista
que acaba a l'ombria de Batalla, a la capçalera del barranc de
Manyes, i seguim per un crestall cobert de sureres que ens porta a
enllaçar amb el camí d'Aín a Eslida per l'Artiga (el camí vell
seguia un traçat més baix, prop de la moderna carretera).
Des d'ací baixem a
buscar el barranc de Manyes per un bosc de sureres dels més màgics
d'Espadà, i més amb la humitat que regalima per totes bandes.
Barranc de Manyes. |
El camí per
l'ombria ens porta a trobar el darrer barranc del dia que més que
barranc ja és riu. Arribem així al riuet d'Eslida que sol portar
aigua (poca això sí) en este tram.
Davant nostre queda el túnel de
la carretera i per l'esquerra, seguint les marques blanques i verdes
continua el vell camí d'Eslida a Aín, l'únic que hi havia fins que
no es va obrir el túnel.
Riu d'Eslida. |
El camí fuig de
l'ombria i busca la solana passant per dalt una volta del riu. En
este tram és ample i ben empedrat.
Quan torna a baixar
al riu continuava per dins i les riuades s'han endut l'empedrat i no
només això sinó que ara el camí corre per la vora del riu que ve
tan ple d'aigua que impedeix el pas al caminant (que no vulga
banyar-se els peus).
Riu d'Eslida. |
Així que ens toca
pujar recte amunt a la carretera que està dalt nostre i seguir per
ella un tros.
Carretera d'Eslida. |
Abans que la
carretera travesse el barranc de la Basseta baixem pel camí que
també segueix el SL-29.
Barranc de la Basseta. |
El camí travessa el
barranc que també baixa fartet d'aigua, i continua travessant les
hortes del poble.
Salt d'aigua a les Hortes d'Aín. |
Però encara ens
queda travessar novament el riu d'Eslida que forma una gran bassa al
camí formigonat que puja de les hortes al poble.
Ací hi ha l'opció
de continuar saltant pels bancals de la vora, o simplement
descalçar-se i travessar la bassa.
Ja estem a tocar del
poble però fem la volta per la vora del barranc de la Caritat,
acostant-nos a la font de Sant Ambrós per tal de seguir disfrutant
de la remor de l'aigua fins al final de la ruta.
Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
Al Bellota per la pedrera des d'Aín
El Picaio, Espadà i Batallla des d'Aín seguint la marató dels Dements
Aín, Eslida i Artana
Ain a Mosquera amb tornada per les Penyes Blanques
D'Ain al Batalla i retorn pel Bovalar
D'Ain al castell i la font de Sant Ambrós
D'Ain a la Penya del Pastor
Cims d'Eslida: Puntal de l'Aljub i la Batalla
Més informació:
- Cebrián Gimeno, Rafael Montañas Valencianas VII. Sierra Espadán Ed. CEV, 1999
- Ajuntament d'Aín
- Senders d'Aín, fullet realitzat per la SASE i editat per l'Ajuntament d'Aín. accessible a la web.
- Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
- Cartoweb
- Puchades, Sento Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE, 2009
- (1909) Minuta del MTN de Ain Ed IGN
- Arnau Juan, Oscar (2010) Mapa del termino municipal de Chovar Ed. eltossalcartografies
- Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada