dissabte, 21 de gener del 2017

DEL MAS DE LA COSTA AL MAS DE XIRON


Fa dos dies que no para de ploure i nevar, així que arribat el dissabte i amb un temps més bonancenc (o menys perillós) hem d'aprofitar per anar a fer alguna ruta amb raquetes.
Tenim previstes unes quantes rutes per a fer, però el principal problema és que ha caigut tanta neu que no sabem si podrem arribar al punt on començar la ruta, així que finalment ens decantem per anar al mas de la Costa on contem de pujar fins al mas (o prop) amb cotxe per a moure des d'allí.
Fa uns anys ja vam fer una ruta des d'ací pujant a la Lloma Saltadora d'on hi ha unes vistes magnífiques de Penyagolosa. Hui la idea era tornar a pujar però no repetint ruta sinó fent una nova variant aprofitant les sendes que han obert els Amics dels camins de ferradura de Llucena.
Com que no hi ha massa neu pugem amb el cotxe fins prou amunt. De fet comencem a caminar al punt on hi ha el començament (o final) del camí d'Arminyà, el PR-CV-328 .
Deixem ací el cotxe i comencem a caminar. Agafem les raquetes tot i què no ens fan falta. Ha plogut tota la nit i molta de la neu que va caure se n'ha anat.
Escola de la Costa.
La senda que ens porta a la font i l'escola de la Costa està plena d'aigua de la neu que es va fonent ràpidament, i cal anar per fora per no banyar-nos massa els peus.
Font del mas de la Costa.
Passem per la font que està ben plena d'aigua i fa goig vore-la, i pugem per la vora de la vella escola, ara tancada tot i haver-se habilitat com un alberg pel Centre Excursionista de València.
Escola del mas de la Costa.
Arribem a la pista que entra al Pelegrinet i la seguim baixant un poc cap al mas entre un pinar.
Ací només hi ha mig pam de neu i es camina bé sense raquetes, de fet ens plantegem si paga la pena portar-les i també ens deceb un poc perquè pensàvem trobar més neu.
Arribant al Pelegrinet mirem avall i només es veu neu al camí que puja per la font Podrida que ara dibuixa una ratlla blanca, la resta s'ha fos ja.
Mas del Pelegrinet.
Al Pelegrinet trobem un poc més de neu, i també uns gossos que lladren, pot ser d'alegria, o pot ser reclamant menjar. Nosaltres no en tenim i els deixem enrere.
Continuem per la senda que passa per la font del mas on també hi ha grans basses d'aigua. Un poc més amunt trobem uns gossos perduts. Ja hem vist petjades de gos a la neu i pensàvem que eren dels gossos del mas però sembla que són uns altres que van roders, amb el perill que això comporta si ataquen animals o persones.
Font del Pelegrinet.
Deixem enrere el mas del Pelegrinet i el camí s'enfila amunt entre carrasques, i no fem massa tros que ja hi ha prou neu per calçar-nos les raquetes. Al cap i a la fi ha valgut la pena portar-les.
Conforme pugem cap al mas d'Olària el toll de neu és més considerable. Per sort la senda avança prou clara entre carrasques i pins.
Arribem sota el mas i ací ja és més difícil de seguir, però fent memòria de per on anava i seguint les petjades dels gossos (que se la saben encara que estiga nevat) no perdem la traça del camí.

Mas d'Olària.



Arribem al mas i ací ja hi ha un bon toll de neu. Per sort amb les raquetes no ens afonem massa i podem avançar més bé, però així i tot es fa pesat.
Pugem a l'era del mas mig enrunat i cobert de neu, i seguim pels bancals de dalt buscant la senda que continua cap a la Canaleta.

Quan la senda comença a baixar entre bancals cap a la Canaleta la perdem. Tot és un mantell blanc i no es distingeix la traça del camí. Com que tenim que pujar a buscar el mas de Giron, decidim pujar fent un recte entre els bancals que s'enfilen amunt, tan blancs de neu que sembla que serà fàcil pujar-hi. Així ens estalviarem de fer la volta pel mas de la Canaleta, més llarga.
Només ens separen cinc-cents metres del mas però la neu està prou tova i ens toca anar pujant al recte els bancals fent esglaons. A més anem enfontsant-nos per culpa de les argelagues que hi ha sota la neu de manera que estem quasi una hora per a arribar al mas.
Mas de Giron.
A partir del mas avancem més fàcilment perquè la neu està més dura i només ens enfonsem un poc, però hem perdut massa temps i amb la quantitat de neu que hi ha se'ns ha fet molt més llarga la ruta del que pensàvem. Decidim així no pujar a la Lloma Saltadora que ja tenim a tocar, i anar tornant per la pista cap al mas de Sabater. Llàstima perquè des de dalt de la Lloma hi ha unes vistes magnífiques de Penyagolosa que deu estar a rebentar de neu. De fet només uns metres dalt nostre els arbres estan ben carregats de neu perquè segurament a partir d'ací tot el que ha caigut ho ha fet en forma de neu i no d'aigua.
Anem tornant per la pista passant sota les Graes per on munta el camí dels Nevaters, que trobem un poc més avant als peus del mas del Sabater.
Les Graes.



Pla del Sabater.
A partir d'ací seguirem el vell camí dels Nevaters que baixa des de Penyagolosa a Llucena pel mas de la Costa i per on baixaven la neu dels ventisquers i nevera de Penyagolosa cap a Castelló. Ara ja no baixen els matxos amb les sàries carregades de neu però continua sent un camí fressat per on hi ha marcat el PR-CV-79.
Deixant enrere la pista el camí baixa vorejant els vells bancals del mas de Sabater. Nosaltres comencem a seguir-lo però se'ns fa difícil perquè moltes de les branques de les carrasques que voregen el camí s'han trencat pel pes de la neu i tapen el camí. Quan podem ens n'eixim i continuem pels bancals fins que a la part de baix tornem a trobar el vell camí seguint-lo per l'ombria de la Picossa.
Resseguim el camí més fàcilment que no pensàvem, i és que anem cara avall. Ací podem vore com les carrasques han patit molt més que els pins els efectes de la nevada. Les primeres tenen moltes branques i fins i tot cimals trencats. Els pins negres només tenen algunes branques trencades.


Seguint la senda sota la Picossa arribem a l'encreuament amb el mas d'Olària. Per ací ve el PR-CV- que continua des d'Olària a Arminyà. Nosaltres el seguirem en direcció contrària al mas de la Costa, conjuntament amb el camí dels Nevaters.
Encreuament de camins.
Ací trobem també petjades d'algú que ha pujat i ha fet mitja volta. No deu de fer massa temps perquè no n'hem vist cap al començar a caminar.
Seguim ara la senda que passa per dalt del mas del Pelegrinet, que queda allà baix. Ací hi ha més neu que cent metres més avall on hi ha el mas i no ens cal llevar-nos les raquetes.

Arribem a una pista que ve del mas de la Costa acabant ací, i continuem per ella fins que arriba a un canto d'on es veu ja el mas. Ací hi ha un tros sense neu i ens llevem les raquetes pensant que a partir d'ací ja no hi haurà poca neu.
La pista fa més volta mentre que nosaltres baixem per la senda que retalla i trobem que encara hi ha molta neu, però com anem cara avall baixem prou bé sense les raquetes.
A la nostra esquerra queda un mas arreglat i a la porta hi ha un cotxe. Encara que no n'ix fum pel fumeral deu d'haver algú perquè el cotxe ha fet unes roderes eixint del mas avant i enrere. Pot ser hi ha massa neu i no ha pogut continuar, pot ser només ho ha fet per si de cas ha d'eixir tindre ja el carril obert.
Nosaltres arribem a les carrilades i les seguim un tros però de seguida la senda se'n desvia baixant directament cap a l'escola del mas.
Arribem així a la pista del Pelegrinet, per on hem passat a l'inici de la ruta, però en conte de baixar directament fem un poc de volta per un bancal dirigint-nos al mas de la Costa.
Mas de la Costa.

Travessem el bancal per la vora doncs està treballat i la neu i la terra tova fa que ens estaquem més que menys, fins que arribem al mas.
No hi ha ningú tot i què més d'una casa està arreglada i després de fer una ullada baixem cap a la font però ens desviem a la dreta per la vora d'un bancal enllaçant directament amb la pista de baixada.
Camí de l'escola (i la font).
Ací trobem un xic que puja i que ens conta que ha provat de pujar a Xodos però la carretera encara estava tallada. Mentre parlem baixa per la pista un altre xic que és qui ha fet les petjades que hem vist. Portava idea de pujar a Penyagolosa però vista la quantitat de neu, amb molt bon criteri, ha fet mitja volta.
L'acompanyem un tros però de seguida trobem el cotxe. Ell continua avall mentre nosaltres ens canviem de roba i calcer acabant així una jornada espectacular on se'ns ha quedat clavada l'espina de no poder arribar a la Lloma i fer la foto de Penyagolosa.




Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

mas de la Costa - Lloma Saltadora
mas de la Costa - mas de les Roques Llises
A la Costa per la font Podrida i retorn pel barranc del Gorgàs
Llucena: noves sendes per vells camins. Del mas de Galapo al mas de Bernús.


Més informació:
  • Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera 
  • (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
  • Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
  • Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
  • Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina 
  • Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
  • Hotel Llucena
  • Cartoweb
  • Llucena. La perla de la muntanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada