Aprofitem que ha eixit un dia ventós i frescot per a eixir a caminar després de dinar, i ho fem per les terres altes de Llucena, entre el mas de Foios i la Mançanera, una part del terme on el paisatge dominant està marat per les llomes arrodonides i, en part, desboscades, siutades al voltant dels mil metres d'altura, que formen l'antiga superfícies d'erosió realçada on s'ha excavat la xarxa hídrica que aprofita les línies de debilitat i falles per on afloren els algeps i les argiles.
Comencem la ruta a la Venta Marieta, situada a la vora de la carretera que des de Llucena porta cap a l'interior i per on, abans de fer-la, ja passaven els camins del Castillo i de Villahermosa. De fet en este punt en concret es bifurquen els antics camins i nosaltres seguirem durant la primera part de la ruta el camí vell de Villahermosa, un dels tres itineraris que unia Llucena amb la capital de l'antic ducat del mateix nom.
Comencem seguint una pista que puja lleugerament i als pocs centenars de metres l'abandonem per seguir la traça del camí vel, ara recuperat per al pas de la carrera de btt Gegant Small. El camí faldeja la Serra (de Foios) no massa lluny dels cims, deixant a la dreta el mas de Fabra de l'altra banda del barranc del Batle. Travessem un paisatge vegetal més divers que abundant on dominen els ginebres sobre els pins, roures i les carrasques xaparres que mostren senyals d'haver estat carbonejades en temps no massa llunyans.
El camí baixa lleugerament mentre segueix recte com un fil a buscar el mas de Roque. quan finalment arribem als amples bancals del pla del mas de Roque, on conflueix la pista que s'acosta al mas, abandonem el vell camí que continua recte i pugem a l'esquerra per una vella pista pedregosa fins al capoll de la Serra. Per l'altra part queda el mas de Foios (on baixa el camí) dins d'una de les foies que queden entre les llomes, ocupades pels bancals al ser les zones més fèrtils. Nosaltres seguim per dalt la Serra (ací de Foios, més avant de la Torreta) cap a ponent mentre els ginebres es fan omnipresents.
El caminal s'endinsa entre dos llometes i baixa per travessar uns bancals treballats abans de pujar per uns carrasquissos a buscar el camí de la Mançanera on enllaça amb una nova pista que ha substituït el vell camí que, emboscat, enfila pel mig del carrascar al mas.
 |
| Venta Marieta. |
 |
| Mas de Rodrigo dominant el barranc del Batle. |
 |
| Camí de Villahermosa amb Penyagolosa al fons. |
 |
| Seguint el camí vell. |
 |
| Mas de Fabra. |
 |
| El camí avança entre vells carrascars carbonejats. |
 |
| Pla i mas de Roque. |
 |
| Pujant a la Serra de Foios. |
 |
| Avançant entre ginebres per la Serra de la Torreta. |
La pista ens porta pels bancals i seguint-la travessem els grans bancals de la vora del mas, amples i amb molta molla. Ací el terreny calar que ens havia acompanyat des de l'eixida deixa pas als gresos que retenen més l'aigua i per això trobem una vegetació diferent amb pins rojals (o de rodeno), rosers i oms vorejant l'antic casalici. A això ajuda també el fet d'estar a la cara nord del tossal de la Torreta. A partir d'ací la pista es converteix en un estret camí que puja deixant a la dreta els costers que davallen cap al barranc del Gorgàs. Arribats a un planell per on passa un ample assagador ens acostem al limit de les llomes, que cauen bruscament cap al barranc del Gorgàs que corre al fons. Ací hi ha també el vell camí de la Mançanera que davalla en diagonal buscant la font als peus del mas abans de pujar-hi.
El barranc del Gorgàs separa el massís de Penyagolosa i els seus contraforts, al nord, de les llargues llomes i cabeços que davallen suaument cap a la Plana i per on corre el Pas Real d'Aragó. Es tracta d'una gran falla que delimita el gran bloc realçat de Penyagoolosa, falla que s'allarga des de Linares fins a Figueroles i que ha estat aprofitada per la conca del riu Villahermosa primer i del barranc del Gorgàs i el riu de Llucena, després. Davant nostre està el coll de Portapaús, que separa les dos conques i on hi ha un imparable procés d'erosió sobre els algeps i argiles que afloren aprofitant la falla. De l'altra banda queda l'Aldua, Miret, i un poc més lluny la Costa de camí a Penyagolosa.
Retornem al camí i travessem el Pla de les Beses i els pinars de la Mançanera abans d'arribar a la Venteta al Pas Real d'Aragó.
 |
| Mas de la Mançanera. |
 |
| Ombria de la Torreta. |
 |
| Barranc del Gorgàs amb el coll de Portapaús tancant-lo. |
 |
| Pla de les Besses. |
 |
| La Venteta. Enllaç amb el Pas Real d'Aragó. |
El Pas Real d'Aragó és des de fa segles la principal via de comunicació que travessa estes muntanyes des de la Plana fins a les terres altes de Penyagolosa. Ara ja no hi passen les raberes amunt i avall buscant les herbes verdes però la pista traçada seguint la major part del seu itinerari continua sent un lloc molt transitat per ciclistes i, no tant, caminants.
Seguim pel Pas de baixada cap a la Plana i arribem al Mas Cremat on ens trobem de cara un tractor, tota una sorpresa en estes terres tan buides. Al mas hi ha un parell de cotxes, més que cases arreglades doncs de la trentena de cases que va arribar a haver només una es troba en condicions de viure-hi.
Deixem enrere el mas (Cremat a Llucena i Quemao al Castillo) i continuem pel pas que fa de divisòria entre termes (i també entre aigües, llengües, diòcesis, senyories, ...) i continua solcat per una ampla pista de terra fins que ens desviem a l'esquerra, seguint sempre entre les parets de l'assegador separades una trentena de metres, molt menys del centenar que li correspondria per importància.
Avancem ací entre romer, coscoll i argelaga que ara està florida i posa un toc de color al terreny. Davant nostre queda la carretera i cap a ella anem baixant després de passar sota l'Alt del Collao on hi ha el vèrtex del Cabeço Escoba.
 |
| Un tractor l'únic vehicle que trobem al pas. |
 |
| El mas Quemao. |
 |
| Penyagolosa des del Pas d'Aragó. |
 |
| El mas de la Lobera en primer pla i l'Altís al fons. |
 |
| L'Altís des de les vessants del tossal del Collao. |
 |
| La Serra d'Espadà i la mar al fons. |
 |
| Coll del Revolcador. |
Arribem al coll del Revolcador. fins ací pujava el camí del Castillo pel barranquet que puja des del mas de Foios. Fora una bona opció de baixar si estiguera net, com no és el cas travessem la carretera i seguim amunt pel pas travessant cap a la Cantera de la Torreta on hi ha una bifurcació de camins i passos. Abandonem el Pas Real que baixa a la dreta pel barranquet a buscar la font de la Penella, un dels pocs llocs d'abeurada que hi ha, i seguim recte pel Pas del barranquet del Llop.
Seguim per dalt la lloma per un carril que segueix l'assegador travessant entre ginebres i savines. A la dreta deixem el camp de tir de Llucena. Quan el carril gira a la dreta clarament nosaltres continuem recte travessant el bosc de carrasques que es transforma en pinar de pi rojal conforme anem baixant. Ací el substrat calcari deixa pas als gresos grisencs i la vegetació marca el canvi de substrat.
Conforme baixem el camí està més clar i acaba travessant un pinar de pi rojal que, de sobte ens deixa davant del gran roure de la Corralissa. Ací el camí es bifurca i per la dreta continua la senda al mas de Magdalena mentre que nosaltres seguim per l'esquerra cap a la foia del Mosquerí.
Deixem enrere els pins i els roures i espinals posen un toc de color més verd als nostres voltants mentre arribem al barranquet de Foios on trobem una pista que segueix, més o menys, l'antic camí del Castillo.
Seguim per ella sota uns grans xops i deixant a l'esquerra la carretera. Per la dreta queda un bosquet de carrasques i roures i dalt d'ell la torre ibèrica de Foios, controlant el pas dels vianants conforme ha vingut fent els darrers vint-i-cinc segles.
 |
| Penyagolosa sempre omnipresent. |
 |
| Replaça de la Cantera on abandonem el Pas Real. |
 |
| Pas del Barranquet del Llop. |
 |
| Baixant pel pinar del mas de Magdalena. |
 |
| Torre ibèrica de Foios. |
 |
| Barranquet de Foios. |
 |
| Vell camí del Castillo. |
Arribem a la Venta de Coroso i enllacem amb el camí asfaltat que ve del mas de Magdalena i, seguint-lo pugem lleugerament a buscar la carretera on eixim just davant la Venta Marieta, tancant finalment el cercle.
 |
| Venta de Coroso. |
 |
| Carretera del Castillo. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que es poden combinar amb la ruta:
de Fanzara a Penyagolosa
de Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
de Llucena a la Foia de la Nou passant pel camí de Foios
Més informació:
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
- Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
- Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
- Moliner, Odet (1998) 10 Excursions a peu pel terme de Llucena Ed. Associació cultural Llucena
- Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid Generalitat Valenciana
- (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
- Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina
- Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
- Gil-Mascarell Boscà, Milagro; Fernández Izquierdo, Asunción i Oliver
Boix, Arturo (1996) "Resultado de las excavaciones arqueologicas en el
yacimiento ibérico de la Torre de Foios (Llucena, Castelló)" dins Quaderns de Prehistòria i arqueologia de Castelló nº17 Ed. Diputació de Castelló accessible a la web< http://hdl.handle.net/10234/45427>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada