DE COCENTAINA A AGRES PEL MOTCABRER

Com cada any el centre excursionista de Vila-real organitza una eixida de cap de setmana per a recórrer les muntanyes d'Alacant.
Enguany tocava acostar-nos a Alcoi i la seua serra de Mariola pujant al Montcabrer i visitant el barranc del Cint i el Preventori. Malauradament donaven aigua per al cap de setmana però per sort dissabte va eixir un bon dia i vam poder completar la ruta, el barranc del Cint també el vam visitar però amb paraigües i sota una pluja que es feia més intensa per moments quedant-se la ruta en un simple intent.

Però anem  a poc a poc perquè la ruta què sí vam fer és tot un clàssic de la Mariola, la travessa des de Concentaina a Agres passant pel Montcabrer. De fet la ruta és més curta però nosaltres la vam allargar passant per algunes de les moltes caves o pous de neu de la Mariola.
La ruta proposada per Joan comença a l'ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina, als peus del castell. L'ermita es troba en un bell paratge envoltat d'una pineda i on hi ha des de zona de pic-nic a àrea d'acampada. Un bell lloc per a començar el dia.
Des d'ací cal seguir el PR-CV-37 que ens portarà al cim del Montcabrer, sender que coincideix fins a les Saleretes (on enllaça amb el GR7) amb el PR-CV-27 que va de Cocentaina a Agres.
Comencem a caminar per dalt de l'ermita eixint del paratge de Sant Cristòfol. A la nostra dreta queda la foia d'Alcoi i la plana contrasta vivament amb la vessant de Mariola per on anem pujant. Seguim el camí de la Penya Banyada, ací asfaltat, que passa entre algunes casetes de camp abans d'arribar a l'antic camí de ferradura que puja cap a Mariola. Un panell ceràmic en marca l'inici i també ens informa del que anirem trobant pel camí.
El camí va pujant a poc a poc, resseguint les vessants de les Penyes Monteses que queden dalt nostre. Passem primer per la font de la Penya Banyada, al barranc del mateix nom i fa honor del nom perquè la trobem sota una Penya que està banyada però no té prou aigua per a omplir la font. Passat un mirador arribem a la font de les Huit Piletes on cal aturar-se a esmorzar sota els pins que l'envolten. Havent esmorzat cal continuar i ho fem enfilant la costera de l'Esquerola on ens espera el tram més bonic de la pujada; passem primer sota els cingles de l'Esquerola d'on raja l'aigua que ompli la font i enfilem després un gorgontxo per on muntem a la part de dalt dels cingles on trobem la font de Sanxo i les restes d'una antiga cava o pou de neu que es confonen amb una bassa. Descansem i ens reagrupem després de la forta pujada abans d'enfilar un tram menys costerut cap al mas de Llopis.
Arribem a l'altura de l'assolat mas de Llopis, només la font d'on quasi no n'ix aigua per a regar un grapat d'arbres fruiters i les parets del mas deixen constància de que ací va viure gent. La vida seria molt dura ací dalt i les vistes, magnífiques, de segur que no compensaven els masovers de les dificultats per guanyar-se les garrofes.

Ermita de Sant Cristòfol.

Camí de la Penya Banyada.

Panell informatiu a l'inici de la senda.

Camí de l'Esquererola.

Muro d'Alcoi des del vessant de Mariola.

L'Esquererola.

Font de Sanxo.

Mas de Llopis.

Cocentaina des del mas de Llopis.

Passem el mas i enfilem una senda en diagonal que ens allunya del Montcabrer que queda just tres-cents metres dalt nostre. En esta part més alta les argelagues han desaparegut i els pins i carrasques es fan escassos. Només alguns matolls arredonits coronen els cims desafiant el vent i el fred.
Després d'una altra costera arribem a les Saleretes. Ací trobem el GR7 que ve d'Alcoi i continua cap a Bocairent travessant tota la serra de Mariola. Arribats a este punt el Montcabrer el teni a tir de pedra, però una pedrada llarga perquè encara ens queden quasi dos-cents metres de desnivell a salvar així que acabem fent dos grups: els qui estan més cansats segueixen el PR-CV-27 cap al refugi del Montcabrer (i Agres) i la resta enfilem el GR-7 (i el PR-CV-37) cap a Alcoi i el Montcabrer.
El camí enfila al peu dels cingles que cauen del cim per llevant i passa per sota on hi ha la fonteta del Pouet de l'Herbassana, quasi sense aigua. Passada esta trobem un nou enforcall de camins; el GR-7 continua cap a les Penyes Monteses per a baixar a Alcoi pel barranc del Cint. Nosaltres girem a la dreta seguint un nou PR, el PR-CV-57 que passa a pocs metres del cim.
Enfilem amunt i quan el sender comença a baixar girem a la dreta i salvem les poques passes que ens separen del cim del Montcabrer on ja no hi ha cabres però sí una gentada impressionant.

Camí del coll de les Saleretes.

El Montcabrer des de les Saleretes.

Les Penyes Monteses.

El cim del Montcabrer, molt animat.

Després de la foto de cim continuem camí que encara no estem ni a la meitat de la ruta baixant pel PR-57 cap a la Foia Ampla on s'alça el mas del mateix nom. No arribarem a la Foia Ampla ni al mas perquè abans trenquem a la dreta per un sender prou clar però sense abalisar que ens porta a travessar la part baixa del Racó del Sapo travessant el barranc de Paradets que baixa de les Saleretes. Seguint el barranc baixa també el GR7 que també travessem pujant per l'altra vessant passant per alguns bancals treballats i enfilant pel que sembla una antiga pista o camí per a tractors que ens portarà a enllaçar amb el PR-27 que havíem deixat en les Saleretes a l'altura de la Boronada. Des d'ací només ens cal seguir-lo pràcticament pla fins al refugi del Montcabrer però un grup reduït encara farem un altre desviament pujant cap a l'Alt del Teix on hi ha una caseta de vigilància forestal i unes magnífiques vistes, abans de baixar al refugi passant per la cava de l'Habitació.
No ens aturem al refugi i deixant a la dreta el camí que baixa a Agres seguim un centenar de metres més per la pista que puja (fent més volta) des d'eixe poble, fins que arribem a la Cava Gran, la més espectacular i gran i la imatge més icònica de la serra de Mariola.
Visitem la cava per dins on s'ha instal·lat una escala per poder baixar fins al fons abans de seure al pedrís de fora per a dinar.

Part alta del Montcabrer.

Baixant cap a la Foia Ampla.

Aranyoners en flor al racó del Sapo.

Pujant cap al Teix.

El Montcabrer des de la Boronada.

Caseta de vigilància forestal al cim del Teix.

Agres des del Teix.

Cava de l'Habitació.

Refugi del Montcabrer.

La Cava Gran.

Interior de la Cava Gran.

La Cava Gran i el Montcabrer.

Havent dinat cal continuar camí i ho fem pel  Recingle, prenent la "senda botànica dels teixos" que mou davant mateix de la Cava Gran i passa pel Clot de la Vila, pou de neu menut i sense coberta. Tenim ací els dos extrems dels dipòsits de neu: el més simple (o quasi) el Pou de la Vila, un simple pou on es colgava la neu i es tapava amb branques i palla per a evitar que el sol la fonguera, i la Cava Gran, un pou també però amb un sostre (ara perdut) sostingut per arcades i amb un moll de càrrega per a les cavalleries en la principal entrada al pou. Falta ací el ventisquer, simple paret on s'acumula la neu per a què es conserve a l'estiu, però a la Serra de Mariola no fa prou fred per a conservar la neu d'esta manera.
Anem seguint ara el SL-CV-168 que des d'Agres fa la volta per les Caves i pous de neu que queden dins el seu terme i per ell ja hem visitat la Cava de l'Habitació, la Cava Gran i el Clot de la Vila i, seguint el sender sota el Recingle arribem a la Caveta del Buitre, menuda però molt ben conservada. Des d'ací continuem cap a ponent per la carena no molt espessa d'arbres que ens permet disfrutar de les vistes de la valleta que s'estén d'Agres a Bocairent des dels peus de la serra de Mariola fins a la d'Agullent. A la nostra esquerra queden una sèrie de plans que s'estenen entre els dos braços principals de la serra des d'on naix el riu Vinalopó i el riu de Barxell.
Quan la carena s'acaba arribem al Portell, per on passa una pista que ve des de la Cava Gran i baixa cap a Agres. Nosaltres la seguirem per l'ombria coberta de pinar de Mariola. Quan la pista trenca ala dreta nosaltres seguirem a l'esquerra fins que acaba a la caseta d'Ignacio, just a sota de la Penya del Rellotge. Des d'ací continua la senda que puja a buscar el capoll de la Lloma Blanca, i per ella, entre carrasquissos i coscollars baixem a buscar la Cava de Don Miguel, l'´ultima que visitarem.

Senda de l'Ombria.

Cava del Buitre.

Baixant al Portell.

Camí del Portell.

Pels peus de la Penya del Rellotge.

La Lloma Blanca.

Interior de la Cava de Don Miguel.

Cava de Don Miguel.

La Cava de Don Miguel és la més moderna de la serra de Mariola i segurament de tot el país doncs va ser construïda a la segona meitat del segle XIX, pocs anys abans que el gel artificial acabara amb el comerç de la neu. És també la més gran de la serra i juntament amb la Cava Gran la més espectacular.
Al mateix collet on s'alça la cava hi ha un important encreuament de camins; el SL-168 baixa cap al refugi Zamorano per la dreta, seguint també el traçat del PR-CV-104, mentre que el PR-CV-370 continua per l'esquerra a buscar la Cova del Bolumini. Nosaltres seguirem cap a llevant per la senda que baixa cap a Agres i a uns tres-cents metres arribarem a la pista de les Caves que hem deixat més amunt. A partir d'ací el nostre camí ja va tot per pista encara que per sort no es fa massa pesada perquè és de baixada i està voltada d'un espès i bonic pinar.

Camí de la Cava de Don Miguel.

Pista de les Caves.

Refugi Zamorano.

Arribem finalment al refugi Zamorano, curiosa construcció de fusta situada dalt de l'àrea recreativa del Molí Mató. Ací trobem també un fum de pals amb indicacions de rutes i direccions: el SL-168 que venim seguint i que ens portarà a Agres, el PR-104 i el PR-370 i també el GR-330 en el tram que discorre entre Agres i Alfafara.
Des d'ací tenim 900 metres de camí asfaltat en baixada fins a Agres i, just uns metres abans d'arribar enllacem amb el camí del Convent que entra al Castell i ermitori de la mare de Déu d'Agres (des d'on també es puja a la Cava Gran).
Entrem finalment a Agres per dalt i ens cal travessar el poble de dalt a baix a buscar la carretera on hem d'esperar l'autobús que ens portarà a Bocairent per acabar el dia visitant les Covetes dels Moros, que per elles soles bé mereixen una visita.

Camí d'Agres al refugi Zamorano.

Castell d'Agres.

Travessant el poble d'Agres.

Arribant a la carretera, final de la ruta.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Segura Martínez, Natxo (2009) Serra de Mariola. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
• Nebot i Cerdà, Josep (2003) Mariola i la Font Roja: caminades amb Alcoi de fons. Ed. Tande de la Terra
• Cuéllar Pardo, Esteban (2002) Senderos de Gran recorrido GR-7 Comunidad Valenciana. Ed. IRV
• Cebrián Gimeno, Rafael (2006) Por las cumbres de la comunidad valenciana. Ed. Centre Excursionista de València