CAMINS OBLIDATS DE LA SERRA D'ALBARRACÍN

Una vegada més ens acostem a la Sierra de Albarracín que sempre ens depara grans rutes. Hui caminarem per una zona que no tenim gens xafada perquè a priori no sembla oferir gran interés mediambiental i paisatgístic però que, com sol passar, ens reserva moltes sorpreses.
L'objectiu és conéixer i xafar els camins que anaven des de Moscardón a Albarracín per tal de trobar el millor camí per a la ruta que farem amb el centre excursionista de Vila-real el proper novembre.
Amb eixa intenció i després d'un treball previ de recerca cartogràfica que acaba amb una col·lecció de tracks dels antics camins de la zona, ens acostem a la rambla de Capalana per on passa el vell camí d'Albarracín a Royuela per on ara s'ha traçat el PR-TE-2.

Deixant el cotxe al Hondo del Picache, a la vora de la rambla  de Capalana, comencem a caminar seguint el PR que de seguida abandona el pla i comença a pujar per la falda de la Loma Gorda cap al alto del Majano però no el seguirem massa tros doncs als pocs centenars de metres cal desviar-se del camino de Royuela per on continua el PR i travessar un barrancusset per a pujar per la vessant d'una llometa seguint els passos de l'antic camí d'Albarracín a Moscardón.
Seguim el camí gràcies al track carregat al GPS perquè el què fou el vell camí s'ha perdut totalment per falta d'ús. Només en algun tram podem observar les restes del vell camí en forma d'un xicotet mur de pedra o, més clarament, de grans fites de pedres que en marcaven el lloc de pas. El vell camí travessava i travessa llomes amb poca vegetació on només creix el savinar i el camí no precisava de cap tipus de construcció ni adequació i per eixa raó no en trobem cap resta excepte en alguns llocs concrets. Per sort la feina feta prèviament de recerca cartogràfica ens permet disposar d'un track pràcticament fidel al traçat original. El track s'ha obtingut a partir de les minutes del Mapa Topográfico Nacional disponibles, de la primera edició del Mapa Topográfico Nacional i a partir d'este primer track s'ha traçat el definitiu sobre les ortofotos digitalitzades de la serie A i B del vol americà dels anys 1946 i 1956.
Gràcies al track podem seguir el camí fidelment sense desviar-nos de l'original que travessa el savinar passant en alguns llocs pel que foren antics bancals, ara també ocupats per savines. Travessem la xicoteta "cañada" de Cañalvira i pugem a la part més alta de la Loma de las Parideras per on passa la moderna pista del Alto que recorre totes les llomes que tanquen la depressió de Royuela per l'est.
Trasponent la Loma al davant ens queda l'ampla i llarga Hoya de Royuela. Es tracta d'una extensa depressió excavada pel rierol del Algarbe que també pren el nom de arroyo Molinares (pels molins situats aigües avall del seu naixement a l'Algarbe) que aprofita una extrusió dels algeps i argiles triàsiques, més blanes, i per eixa raó més fàcilment erosionables que ha permés al arroyo Molinares excavar una ampla i plana foia entre els tossals calcaris de les vores. 
Des de dalt la Loma de las Parideras podem divisar quasi tota la Hoya de quasi 6 quilòmetres de llarg per 2 en la part més ampla. En un extrem de la mateixa hi ha el poble de Royuela que pren el nom del color rogenc del terreny. Prop d'ell hi ha un aflorament d'aigües salobres que ha donat peu a l'aprofitament de la sal, imprescindible en una comarca marcadament ramadera.
Nosaltres no ens dirigim cap a Royuela i deixant-la enrere trasponem la Loma i anem baixant cap al pla fent una llarga diagonal que ens portarà per davant del mas i ermita de Santa Lucía a eixir a la carretera de Terriente.
Comencem baixant per la vessant travessant un sabinar un poc més espès que el què hem deixat enrere dalt la lloma. En la baixada la traça del vell camí es fa més evident i més fàcil de seguir encara que no estiga gens xafada. A meitat baixada travessem un camí que es creua perpendicularment i puja des de Royuela cap al camino del Alto. Es tracta de l'antic camí de Royuela a Saldón que més tard seguirem en part. De moment seguim recte baixant pel savinar fins que trobem un parell de savines mil·lenàries a la vora del camí. Fins ací puja un caminal poc evident des de l'ermita de Santa Lucía però no el seguim i continuem buscant les traces del vell camí que ací es fa un poc més difícil de seguir doncs la inestabilitat del terreny argilós ha fet que s'esborren en molts llocs les traces a causa de les solsides.
Finalment després de travessar un reguer que baixa per la falda de la muntanya i una espècie de collet arribem a la carretera de Terriente que travessem buscant el pla.

Inici de ruta pel PR-TE-2 al Hondo del Picache.

Camino de Royuela per la falda de la Loma Gorda.

Punt on cal abandonar el camino de Royuela i seguir pel de Moscardón.

Camino de Moscardón.

Traces de l'antic camí pujant cap a Cañalvira.

Travessant la Loma de las Parideras.

Antiga fita per a marcar el camí enmig de la Loma.

Royuela des de la Loma de las Parideras.

El Prado i al fons el barranco del Castellar.

El vell camí baixant cap a la Hoya de Royuela.

Exemplars de savines mil·lenàries.

Arribant al fons de la Hoya de Royuela.

Mas i ermita de Santa Lucia.

Carretera de Royuela.

Als peus de les muntanyes s'estén la Hoya de Royuela i la planura contrasta amb la pendent deixada enrere. Travessem la carretera i ens desviem per un ample prat que s'estén a banda i banda del arroyo Molinares, ací canalitzat i per on corre un bon toll d'aigua. Un cabiró gros ens permet passar a l'altra banda sense haver de banyar-nos els peus.
Tota la plana està travessada per canals artificials de drenatge per tal de fer cultivables les terres argiloses. En d'altres temps el que tenim per davant serien unes zones de pastura inundades en èpoques de pluges o de desgel. Ara només allí on afloren els materials més salins no s'ha posat en cultiu.
Davant nostre hi ha un assegador que passa per dalt d'uns tossalets coberts de carrasques que divideixen la plana. Nosaltres no passem per dalt sinó per la falda seguint el traçat de l'antic camí de Moscardón a Albarracín.
El camí ací s'ha perdut totalment i cal anar enllaçant els camins d'accés a les finques i, on no hi ha, directament per la falda dels tossals on creixen les savines i carrasques.
Finalment arribem al davant del mas de la Peña, situat dalt d'un tossalet però completament assolat. Als seus peus hi ha un corral d'ovelles nou i tot al voltant una ampla zona de prats de pastura on creixen algunes grans savines. Com que hem perdut el camí pugem recte pels prats fins que en retrobem la traça quan el camí enfila amunt per la solana de la Peña situada a la falda del puntal de Maricalvo.
No pugem massa que enllacem amb el camino viejo de Royuela a Moscardón, este sí més clar, ample i fàcil de seguir. El seguirem amunt cap a Moscardón mentre puja per la solana clapejada de savines. La pujada és suau i sense quasi adonar-nos-en salvem els cent metres de desnivell arribant a un primer collet que trasponem deixant enrere la Hoya de Royuela. El camí passa ara per la capçalera d'un barranquís que aboca al barranco del Castellar. Ací el savinar deixa pas a un bosquet mixt amb pins i carrasques que ens acompanya fins a traspondre un nou collet que s'obre als peus del cerro del Hornillo.
Trasponem el collado del Estrechuelo i davant nostre queda Moscardón coronant un tossal. Als seus peus hi ha la Vega que excava el barranco de la Fuentecilla, ocupada pels camps de cereal.
Seguim el camí de baixada mentre fa un parell de voltes per arribar al fons del barranc on passa a convertir-se en una ampla pista per accedir als bancals. Travessem el barranc i pugem amunt fins al cementeri de Moscardón, molt a prop del poble. Des d'ací un camí asfaltat continua cap al poble que queda a poc més de quatre-cents metres.

La Hoya de Royuela.

Travessant el arroyo Molinares o del Algarbe.

Pista per la falda del Pinarejo.

Prats del mas de la Peña.

Travessant al recte a buscar el vell camí.

Camino de Moscardón a Albarracín.

Camino de Moscardón a Royuela (i a Albarracín).

El Solano de la Peña.

Collado del Estrechuelo.

Moscardón des del Collado del Estrechuelo.

Camino de Moscardón, ara un ampla pista agrícola.

Moscardón des del cementiri.

Cementiri de Moscardón.

En contes de continuar cap al poble seguim el camí de Carrascallano que, des de davant del cementeri, gira a la dreta i baixa cap al Batan.
Quan arribem al fons del barranc travessem el regajo del Batán o del Castellar. El camí de Carrascallano continua davant nostre pujant cap a Carrascallano (per on vam arribar a Moscardón fa un parell d'anys) però hui girem a la dreta i ens dirigim al Batán.
A pocs metres a l'esquerra queda el llavador del Batán, rehabilitat i arreglat de manera que sembla nou. Sota un cobert hi ha un gran safareig on antigament es remullava i llavava la llana per a traure-li el greix i la brutícia. Segurament també deguere haver un batà mogut per la força de l'aigua però no en queden restes visibles.
L'aigua que corre pel rierol es recull un poc més avan en una bassa per a regar abans que desaparega filtrada sota terra per a poder-la usar en l'horteta que hi havia a la vora. Ara tan sols queden un parell de bancals treballats mentre que la resta romanen erms.
Cal seguir barranc avall primer per un ample entrador per a cotxes i després sense camí clar travessant els antics bancals deixats ermar que ocupen la part plana i més ampla del barranc abans que les muntanyes de les vores tanquen l'eixida de l'aigua que ha hagut d'excavar un profund i estret gorg per tal de drenar el terreny.
Habitualment el barranc no porta aigua i podem continuar pel seu llit sec mentre s'obre pas entre altes parets de pedra. Anem salvant els tolls secs i només en la part més estreta trobem un tollet on sol haver-hi aigua però que se passa bé per la vora. En cas de pluges recents no és aconsellable passar, almenys a l'hivern, doncs hi ha tolls que poden arribar a tindre dos metres de profunditat i ens caldria nadar per travessar-los. No cal dir que en cas de possibilitat de tormenta cal abstindre's de travessar-lo perquè les crescudes poden ser sobtades i brutals, tal com es mostren al llarg de tot el barranc les senyals deixades per l'aigua.
La primera part de l'estret és la més estreta amb parets verticals que en algun punt arriben a quasi cent metres d'altura, però arribem a un punt on l'estret s'obre i on ens tocarà baixar per la dreta del llit del barranc en un punt on forma un salt. A partir d'ací l'estret és més obert i cada vegada més pla de manera què és molt més fàcil avançar, encara que no deixa de ser espectacular.
Al final ens trobem amb un ample barranc cobert de grava que circula entre altes parets de pedra abans d'eixir de les muntanyes i obrir-se al pla de la Hoya de Royuela al davant de la paridera del Castellar d'on pren el nom.

Camino de Carrascallano.

El Batán.

Seguint el barranco del Castellar.

Començament del Estrecho del Castellar.

Estrets del barranco del Castellar.

La part més estreta del barranc on sol haver algun tollet amb aigua.

Final de la part més estreta del barranc.

El barranc ja amb un fons mes obert entre altes parets de pedra.

Eixint del Estrecho del Castellar.

Final dels estrets al Castellar.

Quan eixim dels estrets ens trobem amb la paridera del Castellar que queda arrapada a la muntanya. Un poc més avant hi ha dos casetes noves en una zona de cultius d'horta que aprofiten la humitat de la terra. Davant nostre s'obre l'ampla plana de la Hoya de Royuela.
Uns metres més avall i deixant enrere les casetes trobem una bifurcació. A la dreta hi ha la fuente del Castellar i seguint la pista arribaríem al mas de la Peña (per on hem passat abans) però ara seguirem recte per un camí que segueix la mateixa direcció que el barranco del Castellar.
Seguim recte fins que arribem a un encreuament de camins. Perpendicularment ens creua una pista que ve del mas de la Peña i que ací segueix l'antic camí de Moscardón a Royuela. Nosaltres seguim recte per la vora del barranco del Castellar, ací canalitzat per tal de drenar el terreny i fer-lo apte per al cultiu. Seguint este camí arribem a un punt que hem de travessar el Prado, zona de pastures propietat del mas de Santa Lucía per tant fora millor no seguir-lo sinó trencar a la dreta fins que trobem una pista a l'esquerra que entra al mas seguint el camino de Abachas. D'eixa forma evitem entrar a les propietats privades i anem sempre per camí públic on no ens poden impedir el pas.
Nosaltres no ho vam fer i quan al final vam eixir al recte al mas de Santa Lucía els veïns del mas ens van saludar i recordar que havíem passat per una propietat privada, per tant millor seguir sempre els camins públics com el que passa per davant del mas.
Seguim camí avant i passat el río del Algarbe o arroyo Molinares trobem una porta que talla el camí públic al pas de vehicles rodats. La passem per la vora i continuem fins a la carretera de Terriente. Travessem la carretera i pugem pel que sembla una antiga pista molt desfeta. Deixem enrere el pla i els camps de cultiu i travessem novament el savinar que ens acompanya al llarg de quasi tota la ruta.
A meitat pujada creuem el camí vell de Moscardón a Albarracín per on havíem passat abans, just al punt on hi ha els exemplars de savines més grans. Des d'ací continuem pujant campa través fins que arribem a la pista del Alto. Ací dalt enllacem amb el camino viejo de Royuela a Saldón que coincideix amb la pista però només uns metres. Després de passar un colladet de seguida trenquem a l'esquerra seguint el camino del mas de Roclos que baixa cap al Llano Mariana.
A la nostra esquerra corre la rambla de Capalana descrivint una sèrie de meandres encaixats entre les llomes calcàries on creix un bonic savinar madur. Esta és la vegetació que ens acompanya mentre baixem descrivint una llarga diagonal cap al pla. Arribem així a l'extrem nord del Llano Mariana que queda als peus del Corral del Alto. De l'altra banda del pla hi ha la masía de la Conejera per on continua el camino de Saldón. Nosaltres no entrem al pla, travessem la rambla que ací és un simple barranc per on corre un bon toll d'aigua i seguim per l'altra banda el camino del mas de Roclos.
El camí, ample i ben traçat, puja fent voltes per la vora d'un barranquís cap a la Lomilla del Caño. Este tram de pujada és el tram de camí més clar i més ben conservat de tots els que hem xafat hui, només cap al final quan arribem al capoll de la lloma el traçat es fa més difús i finalment es perd. Per sort només hem de seguir recte en la direcció que veníem fins que trobem una pista traçada sobre l'antic camí de Terriente a Albarracín per on hem de continuar la ruta.

Camino del Castellar.

Camí vora el barranco del Castellar, ací canalitzat.

El Prado. Al fons Royuela.

Mas i ermita de Santa Lucia des del Prado.

Travessant novament la carretera de Royuela.

Seguint una vella pista quasi imperceptible.

Tram final de la pujada camp a través pel savinar.

Pista del Alto.

Camino viejo de Royuela a Saldón.

Las Covatillas.

Rambla de Capalana amb aigua.

Camino del mas de Roclos.

Lomilla del Caño.

Des que hem començat a caminar hem seguit el camí vell d'Albarracín a Moscardón, el de Royuela a Saldón i ara toca seguir el de Terriente a Albarracín ... o un dels dos que hi havia per a anar a Albarracín. El camí discorre per la Lomilla del Caño, el Escobar i finalment per l'estreta lloma que queda entre la rambla de Capalana i la rambla del Pino.
Comencem seguint la pista traçada sobre la loma que de seguida deixem per seguir un carril que, més o menys, segueix el traçat del vell camí. Arribem a un punt on el carril acaba i hem de continuar recte sense cap altra fita que el track carregat a partir del traçat del camí antic en les fotos aèries. En alguns punts sembla que podem endevinar la traça del camí vell però la veritat és que no hi ha massa evidència fins que arribem al punt on la lloma s'estreta entre la rambla de Capalana i la rambla del Pino que s'encaixen a les seues faldes. Ací trobem alguna vella fita que marca el punt per on seguia el camí o pot ser són les fites que delimiten el terme de Royuela que ací quasi coincideix amb el camí. Ens trobem ara al Puntal de Terriente i des d'ací ens toca començar a baixar la Cuesta de Terriente cap al Hondo i en la baixada retrobem les traces del vell camí encara que tapades en part per argelaga. És l'únic punt del camí que no està totalment net per a passar encara que hi ha un senderol d'animals o caçadors que baixa recte retallant les voltes que fa el camí al baixar per l'ombra d'un grupet de pins que posen un toc de diversitat en la monotonia del savinar.
Baixada la primera part de la Cuesta de Terriente el camí és fa més clar al passar per un punt més estret on només unes desenes de metres separen la rambla de Capalana i la del Pino deixant-nos unes vistes espectaculars a una i altra banda.
Des d'ací cal estar atents per a no perdre el traçat del camí (nosaltres vam equivocar el traçat però igual vam baixar) que baixa per la dreta pràcticament recte fins al Hondo de Picache on conflueixen les dos rambles juntament amb el barranco de la Quebradilla i on finalment arribem al punt on es junten els camins de Royuela, Moscardón i Terriente per a continuar conjuntament cap a Albarracín seguint el traçat del PR-TE-2.

Meandres encaixats a la rambla de Capalana des del Puntal de Terriente.

Camino de Terriente.

El Hondo del Picache.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

 I ací una altra ruta que coincideix en un punt amb esta:

De Tramacastilla a Moscardón per la Hoyalda i la cascada Batida

Més informació:

• Iberpix
• Fototeca digital cnig
• Senderos turísticos de Aragón
• VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
•  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
• De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES