goterris: Ovronnaz

Estant com estem visitant Suïssa, era imprescindible fer una ruta per la muntanya, encara que no hem vingut a caminar sinó a fer turisme. Per tant hem triat una ruta fàcil i propera al lloc on ens allotgem, al municipi d’Ovronnaz, situat als peus de l’estació d’esquí del mateix nom.

Per a fer la ruta encara més fàcil, hem aprofitat el telecadira, obert a l’estiu, que ens pujarà des del poble a le Jorasse, estalviant així sis-cents metres de desnivell de pujada, i començant a caminar ratllant ja els dos mil metres.

Eixim doncs del pàrquing de l’estació i el primer que fem és recórrer els cent metres que ens separen del telecabina. Ara només haurem de pujar-hi i en uns minuts, i cómodament asseguts, ens deixarà a le Jorasse des d’on començarem la ruta que serà majoritàriament de baixada.

Ací trobem un baret, lloguer de bicis de descens, i molts altres serveis. Però nosaltres seguirem caminant per a fer una de les rutes que ens ofereixen per a l’estiu: el tour de la Seya. Per a fer-ho agafarem el sentier de la Traverse que travessa en diagonal les faldes de Châtillon. El camí està perfectament indicat, ample i molt clar. Caminem pel límit superior del bosc que cobreix les vessants i passem per l’àrea de descans de Les Mélèzes, un curiós lloc amb bancs i tumbones de fusta per a prendre el sol mentre disfrutem de les vistes, penjant de la vessant.

El nom de l’àrea ja ens informa del tipus de vegetació que trobem, mélèze o larix decidua, una confífera caducifòlia semblant als avets que creix als Alps. Serà el bosc que anirem trobant al llarg de la llarga baixada a Ovronnaz.

El camí continua faldejant i ix del bosc per a pujar cap al Petit Pré, on hi ha un encreuament de camins perfectament senyalat, i des d’on hem d’agafar el que puja cap a la Seya. Ací mateix hi ha una sèrie d’antigues bordes de pastors, que ara ja no s’usen per a guardar ramats sinó per a l’oci.

Enfilem des del Petit Pré l’única pujada important que farem, salvant un desnivell de dos-cents metres que ens portarà al cim. A la dreta deixem el refugi de Lui d’Août, situat en una comalada que queda entre la Seya i el Grand Chateau. El nostre camí deixa enrere els prats i puja per dins del bosc.

Tot i que caminem per un sender de muntanya, anem trobant bancs per a seure i descansar, i també panells informatius que ens expliquen la flora i fauna que hi podem trobar.

Quan el bosc acaba estem ja prop de coronar la Seya, on hi ha una gran creu. Estem a més de dos-mil metres i les vistes des d’ací són impressionants ... si no fora què els núvols no ens deixen vore les muntanyes que ens envolten. I és que des de la Seya es poden vore trenta-sis quatre mils, encara que hui només encertem a distingir el Mont Blanc entre els núvols que el cobreixen.

Telecadira de Jorasse.

Ovronnaz des de Jorasse.

Sentier de la Traverse.

Encreuament de camins ...

... al Petit Pré.

Creu de la Seya.

Fem un mos a una tauleta que hi ha als peus de la creu, disfrutant de les vistes que tenim més prop com són el poble d’Ovronnaz, just als nostres peus, i Leytron, ja a la vall que obre el riu Roine.

Cal però continuar camí seguint tot el serrat que enllaça la Seya amb la Grand Garde. Es tracta d’un serrall pelat però prou planer, sempre al voltant dels 2180 metres d’alçada i que ens permet disfrutar d’unes vistes que serien millor sense els núvols que creixen a les muntanyes.

Un poc més avant deixem a l’esquerra el sender de la Gouille, que baixa a Quieu directament. Nosaltres també anirem però fent un poc més de volta i passant per la Grand Garde, que tenim al davant alçant-se com un centinella de la vall.

Només hi ha un tram de baixada amb un poc més de dificultat al baixar un cinglet, però que no representa cap perill doncs està equipat amb passamans de manera que hom no pot patir cap mal.

A dalt de la Grand Garde també hi ha una taula i, just al punt on aboca cap a la vall del Roine, un panell panoràmic on s’explica tot allò que es veu, o que es podria vore en un dia més clar. Tot i això les vistes són espectaculars, i destaca l’ampla vall glacial del Roine, dos mil metres més avant, i mil sis-cents més avall.

Toca tornar uns metres enrere per a agafar el sentier de la Grand Garde, que ens baixarà a Quieu, travessant un bosc adevesat de làrix de grans dimensions. La baixada és ràpida i còmoda i ens porta als prats de Quieu. Ací hi ha una antiga cabana de pastors, reconvertida en habitatge d’oci i on hi ha gent. Ací enllaça també el sender de la Gouille, que retalla la ruta, i fins ací puja una pista per a cotxes.

Nosaltres seguirem recte pel camí més curt de baixada a Ovronnaz. De fet amb tantes indicacions no tindrem cap problema d’orientació per a continuar el camí.

Fent un mos a meitat camí.

Ovronnaz des de la Seya.

Cresta des de la Seya a la Grand Garde.

Un descans al camí.

Le Grand Garde.

La plana del Roine des de la Grand Garde.

Bosc adevesat de làrix i pastures.

Boscos de làrix baixant per Quieu.

Prats de Quieu.

Deixem enrere els prats de Quieu i entrem al bosc de la Fieudière, també de làrix però estos més joves i espessos, formant un bosc dens que s’estén per les vessants pronunciades.

El camí continua ample i net doncs s’han desbrossat les herbes de les vores i continua per dins del bosc travessant el barranc de la Combe, on el bosc deixa pas als prats a causa de la continua caiguda d’allaus, recordant-nos així que a l’hivern a estes muntanyes que semblen modestes cau molta neu.

A partir d’ací el bosc s’alterna amb els prats, que dominen quan arribem al planell d’Odonne, coberts per prats de dalla i, per a guardar l’herba hi ha un parell de bordes a la vora fins on puja una pista. Es tracta d’un llarg estable, dels antics amb teula de teula de fusta, tipus de teula que s’usava antigament a les zones de muntanya per l’abundància de boscos. Ací es conserva en perfecte estat i en ús.

Fins ací arriba una pista que puja des de davant del telecadira, i fora una opció de baixada. Però optem pel Sender de Vérolet, més bonic i curt, que en forta baixada travessa el bosc de Crête.

El sender baixa recte, primer, i després fent llaçades per a salvar el gran desnivell que ens separa del Centre Esportiu de La Coppe on arribem (i també la pista). Ací hi ha un poliesportiu cobert, camp de futbol, pistes d’atletisme, i tot tipus d’instal·lacions per a la pràctica de l’esport. I es troba només a cent metres del telecadira de Jorasse, on hem començat a caminar i a on arribarem en uns minuts acabant així una ruta tant interessant i bonica com fàcil.