2 MILS D'ESPADÀ: ESPADÀ I RÀPITA

Un any més, i ja en van set (huit si contem els 4 mils) s'ha fet la clàssica travessa dels 5 mils d'Espadà.
La idea va nàixer l'any 2004 quan Jose Manuel Belaire va proposar als companys del Centre Excursionista de Vila-real fer els 3 mils d'Espadà: Espadà, Ràpita i Pinar. La idea era bona i el títol de la marxa millor, així que vam començar a buscar la millor manera de fer-ho.
El primer que vam fer va ser buscar quants mils tenia la Serra d'Espadà i ací va vindre la primera dificultat. Fins a on arriba la Serra? Tradicionalment es considera el Collado Arenillas el punt de separació de la Serra d'Espadà i la serra de Pina. Estructuralment és tot un mateix bloc que acaba al límit de Terol, quan la serra de Pina deixa pas a les llomes de San Agustín. El parc natural però acaba abans doncs no inclou la plataforma que s'estén des del Mas de San Juan a l'Alto de las Palomas.
Descartant arribar a Pina el cim més alt de la Serra és el Alto de las Palomas amb 1155 metres, tot i que alguns autors consideren aquesta part fora de la Serra d'Espadà i formant part de la Sierra Espina.
Si agafem només la superfície del parc natural el nombre de mils es redueix i en trobem nou. Vam descartar els tres de Higueras (cerro Elvira, Puntal Redondo i un tercer mil del qual en desconec el nom) per massa lluny, i vam eliminar el Picaio (mal anomenat Gurugú) d'Aín per considerar-lo un pic menor del Pic d'Espadà, i així va ser que ens en van quedar cinc.
Una vegada triats els pics calia buscar la ruta. Vam mirar de fer-la el més curta possible i, descartant eixir d'Aín, vam decidir eixir d'Alcudia per a pujar al pic d'Espadà i acabar a Torralba. Al revés el desnivell era menor, però com era per a valents.
El primer any vam fer només 4 mils doncs no vam trobar una manera de passar de la Lastra al Pinar, així que vam passar pels quatre camins del Xinquer per a baixar al Prao de Villamalur pel Fargueral.

Eixida dels 4 mils d'Espadà el 2005.

L'any següent vam fer per primera vegada els 5 mils després de trobar un baixador (no senda) de la Lastra a  la pista de Matet a Villamalur i de netejar el tros del camí vell de Villamalur a Matet que puja d'ací al Catalan i que estava poc més que impracticable.

Arribada a Torralba de la primera edició dels 5mils d'Espadà el 2006.

De tot això ja en fa set anys i l'itinerari no s'ha canviat. Només ho ha fet l'hora d'eixida (de les 9 a les 7 i mitja) d'Alcudia per tal d'arribar més pronte i de dia a Torralba, ni l'organització: cadascú és responsable de si mateix, del seu menjar i aigua i només s'apunta la gent per tal de mirar quants cotxes calen per a pujar a Alcudia i baixar de Torralba.
Així que enguany, com tots els anys pel febrer, calia matinar el dissabte per anar als 5 mils.
Vint-i-tres persones estàvem a la llista i al final en vam ser vint-i-quatre els que vam moure des d'Alcudia cap al Pic d'Espadà vora les huit del matí. El dia, molt fred i ventós no pintava massa bé però el vent només ens va fer patir en moments puntuals i menys del que esperàvem.

Eixida del sol per darrere de l'Espadà.

Pujant cap al Pic d'Espadà va acabar d'eixir el sol. La primera pujada, des d'Alcudia, és la més llarga i pesada de tota la jornada i cal agafar-la amb calma així que a l'arribar a la senda que recorre la cresta i girar cap al pic jo, que anava l'últim, em vaig trobar als primers que baixaven del Pic on habitualment ens reunim per fer la foto de grup. Vam quedar de trobar-nos a un bon recer per esmorzar o, com a molt tard, a la Ràpita.

Vaig anar trobant la resta dels vint-i-tres membres de l'excursió al llarg de la pujada, mentre baixaven. Dalt estava Victor fent recompte i va ser ell qui em va fer la foto del cim, només el moment de la foto perquè el vent no convidava a quedar-se.

Cim de l'Espadà.

En la baixada vam anar trobant altra gent fent un grupet que vam baixar junts, xerrant, fins la Nevera d'Algimia.

Arribant al coll de la Nevera.

Allí es van aturar alguns companys un poc mentre jo continuava camí cap a las Dos Teticas.

Coronant la "tetica".

Davant, però lluny, anava un nombrós grup de gent que poc a poc, com sempre passa en les pujades llargues i dures, es va anar estirant i trencant. A meitat pujada de la Ràpita en vaig trobar els darrers, a qui les dos llargues pujades començaven a passar-los factura, i quasi junts vam arribar al cim.

Esmorzant al sol. Els primers són un grup que vam trobar dalt amb botella de cacique inclosa.

Al carasol i a recer de l'aire estaven ja esmorzant tots els qui havien arribat ja així que calia donar-se pressa.

Se'n van els valents que completen la circular.

Qui més pressa es van donar van ser Ramón i el seu amic d'Eslida que, per segon any consecutiu, van completar la circular dels 5mils. Així que abans i tot de la foto de grup van moure per arribar prompte a Torralba. La ruta per a ells no acabava allí sinó que encara els quedaven 15 km més per tornar a Alcudia seguint el GR-36 (una marató en total). Com l'any anterior, ningú es va fer l'ànim d'acompanyar-los, i això que entre els que anàvem hi ha uns quants especialistes en carreres de muntanya.

Café i copa per entrar en calor.

Foto de grup a la Ràpita.

Després de la foto de grup vam encetar la baixada al coll de Villamalur on ens vam despedir de la resta del grup. Jo, per raons familiars havia d'estar a dinar a casa i Pascual i Jordi no estaven segurs d'acabar la ruta així que els tres vam deixar els valents que continuaven cap a la Lastra, agafant el camí vell d'Algimia a Villamalur fins els quatre camins (els quatre camins que s'encreuen a dalt del Xinquer són el d'Alcudia a Matet i d'Algimia a Villamalur).
Vam baixar per la banda de la Solana, passant per la font de la Solana fins al final de la pista on vam deixar les marques de PR (sense catalogar) que ens havien acompanyat des de l'inici de la ruta (i que pugen a Pedralba per la font del Corral) per seguir recte per una senda que passa per la vora del castell del Xinquer.

Senda del castell de Xinquer.

Després de passar per la vora del castell arribem al Xinquer, que hem de travessar per agafar la pista que ens conduirà de retorn a Alcudia.

Despoblat de Xinquer.

A l'arribar a los Olivares, on la vall s'obri i els olivars, com bé diu el topònim, es fan els amos del paisatge, abandonem la pista per seguir el vell camí que, per la vora d'un olivar va a buscar el barranc del Xinquer (ací ja Riu de Veo) per on arribem a la font de San Pedro, enllaçant amb el GR-36 i completant la ruta.

Baixant a los Olivares.

No hem pogut fer els 5mils però almenys n'hem fet 2mils quedant-nos amb ganes de completar la ruta l'any que ve, quan si tot va bé ens retrobarem a les 7 i mitja del matí d'un dissabte de febrer per tornar a fer els 5 mils d'Espadà.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Vos penge el track complet amb la tornada inclosa (per a valents):

Powered by Wikiloc

encara que jo no la classificaria com a "fàcil".

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

4 camins - campana - 4 camins
alcudia - xinquer - campana
alcudia - 4 camins
pedralba - la rapita - pedralba
sueras - 4 camins - sueras
alcudia - xinquer - campana més informació ací.
alcudia - espada - rapita - xinquer
fonts de castro - 4 camins més informació d'esta ruta ací.
alcudia - cueva el toro
5mils espadà 2012
4mils d'espadà
alcudia - picaio - espadà
alcudia - xinquer - calera
ain - espadà - font parra - ibola
nevera - ràpita (amb raquetes)
nevera - ràpita informació detallada ací
ft calçada - ft parra - pic espadà informació detallada ací.
ft calçada - pic espadà
algimia - espadà - alcudia
ft calzada - espadà - nevera
algimia - matet - algimia
algimia - la lastra informació detallada ací
volta pel xinquer més informació ací
4camins - rapita
betxí - pic d'espadà
vila-real - espadà 2010
GR-36 montanejos - alcudia

Més informació:

• Garcia Osuna, Antoni Toponímia dels pobles valencians, Algimia de Almonacid, Ed. AVL, València, 2010 accessible a la web.