Hem eixit pronte d'Eslida amb una temperatura més que baixa, però no hem sigut tan matiners com els venedors del mercat que ja estava parat, tot i el fred, i d'algunes dones que anaven a comprar.
Hem eixit seguint el GR-36 per l'Horta Alfeig, deixant-lo després per travessar el barranc de Castro i enllaçar amb el PR-CV-384 que passa per la Solana del barranc de Castro que hem abandonat just a l'arribar a la pista de Costera, on hem seguit recte per una senda menys definida, tot i que al mapa encara està assenyalada com senda clara.
Hem seguit pujant pel pinar que entapissa els vessants de la Costera passant per la vora d'unes carboneres i per sota d'una pedrera, fins que el sender, ja més tapat, gira al nord per fer la volta a la Costera. L'hem abandonat ací per seguir un sender "poc definit" (segons el mapa) i (quasi) perdut que puja seguint un rellomet cap a una de les puntes de la Costera.
Al principi la senda s'intueix un poc, després es perd i al final hem pujat per unes penyes fins el cim.
 |
| Passos on toca ficar les mans. |
 |
| Tram de pujada final. |
A l'arribar al cim ens esperen les restes de les fortificacions de la guerra. El lloc és estratègic, Eslida es troba als nostres peus cap a ponent i Artana queda a llevant separada de la Plana per les Penyes Altes.
 |
| Cim de la Costera. |
Hem descansat i hem baixat un poc per enllaçar amb el SL-CV-101 que puja de la font dels Llops, seguint-lo per la carena fins arribar a l'enllaça amb el GR-36 que hem agafat de baixada cap al coll Roig.
Comparat amb la pujada anterior estes sendes se'ns han fet còmodes i fàcils.
Hem passat el coll i hem seguit el PR-CV-138 que puja seguint la ratlla de termes d'Eslida i Alfondeguilla fins el coll de la Malladeta.
Com que no sabíem encara com estarien les sendes que ens quedaven hem optat per la versió curta, seguint la pista a ponent cap al Pinar dels Vidals on, hem abandonat la pista per baixar per la senda cap al Collado de Nariz on l'hem tornada a trobar.
 |
| Collado de Nariz. |
Ací hem buscat la senda a la mina de los Sejas que fa la volta al Sastre (a Chóvar o Terraguan com s'anomena a Eslida). Per sort hi ha una fita de pedres que marca l'entrada d'una senda que no mereix massa confiança.
Comencem a caminar i ens trobem que, tot i que un poc bruta, es pot passar bé per un vell camí de ferradura molt ben traçat i que al seu temps degué ser ample i còmode.
Passem un parell de pedreres i ens trobem alguns trossos que es van netejar fa alguns anys. Alguns altres estan molt tapats. Per sort són els brucs i no les argelagues el que domina així que no ens punxem massa.
 |
| El pitjor tros de la senda. |
Només hi ha un tros, no molt llarg, on el pas es fa difícil doncs la vegetació ha tapat el camí, que tot i així és evident. Després de passar-lo la cosa millora i al girar unes penyes ens trobem amb les escombreres de la Mina de los Sejas (o Cejas) al peu del forat de la mina. No és recomanable entrar ni arrimar-se doncs es nota que hi ha hagut solsides fa poc.
 |
| Mina los Cejas. |
Continuem camí per un tros on la vegetació es recupera després de l'incendi de l'hivern del 2003 i les sureres encara tenen les marques recents del foc.
 |
| Surera cremada però viva. |
La senda continua a nivell, sense grans pujades ni baixades, recorrent la capçalera del barranc que baixa del coll d'Eslida i just davant nostre es troba la caseta del Negre i la senda que baixa per la Rocha de las Minas (vegeu crònica ací).
 |
| Solana del Sastre. |
Arribem finalment al port. L'ajuntament de Chóvar ha posat unes paletes verdes amb la marca SL i la distància a diferents llocs. Esperem que es conserven.
Nosaltres seguim per la carretera baixant cap a Eslida vora mig quilòmetre. En eixe punt l'abandonem per seguir unes traces de senda que baixen per recurtar. La veritat és que gràcies a portar el mapa dins el gps que l'hem trobada doncs no es veu la senda per cap lloc.
Baixem uns metres i abans d'arribar a un barranquet ens trobem la senda perpendicular a la nostra marxa. La seguim a la dreta.
Aquest és el camí que seguien els caminants per anar de Chóvar a Eslida a peu, pujant per la Rocha de las Minas i baixant per aquesta senda que s'agarrava poc després del Port. Parlant amb Òscar Arnau, l'autor del mapa de Chóvar em va comentar que havia mirat de passar per poder-la cartografiar però estava impossible i veient les velles sendes que ha cartografiat, moltes d'elles poc més que perdudes no vull ni imaginar-me com estarà.
 |
| Camí de Terraguan. |
La senda que seguim està en molt bones condicions i neta. Arriba a la carretera però, just uns metres abans, n'agafem una altra a la dreta per anar a buscar amb el camí de la Malladeta que baixa del collado de Nariz a la font de Matilde.
Travessem la carretera i seguim ja per camí conegut fins a la font de Matilde on, abans d'arribar, enllacem de nou amb el PR-CV-384 (les fonts d'Eslida) fins la font, i des d'aquesta pel camí d'Alfondeguilla tornem a entrar a Eslida.
Al final ens ha eixit una ruta curta però entretinguda i més aventurera del que pot semblar a l'anar seguint sempre senders que ja eixen al mapa, això sí, no apta per a tots els públics.
Ací vos deixe la dificultat segons el MIDE:
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
i ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:
eslida - puntal - terraguan
sl-101
font de matilde - solana de la costera - ombria de castro
volta fonts d'eslida
eslida - xovar - eslida
font matilde - nevera - font matilde
eslida - castro més informació ací
font matilde - coll roig - castro
eslida terraguan per tres creus i font de matilde
santa cristina - nevera de castro
artana - coll roig - font de marc - mines
eslida - artana - la costera
eslida - costera - barranc de castro
eslida - castro per nevera i terraguan
Mapa de la ruta:
Més informació:
- Fullet informatiu dels senders d'Eslida (accessible a la web)
- Arnau Juan, Òscar Chóvar: mapa y guía excursionista ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011 (accessible a la web)
Molt bon recorregut. Esta gent del Tossal están fent molt bona feina, jo vaig comprar el mapa de Vallibona, el de Els Ports i el de la Tinença i realment están molt ben elaborats i me conste que busquen a gent de la zona per tal d'ajustarse al máxim als camins i nomenclatura de la zona. (a Vallibona, per exemple, van treballar juntament en mon padrí gran conéixedor del terme)
ResponEliminaHola Angel:
ResponEliminaJo conec a Òscar que ha fet el mapa de la Serra el de Chóvar i crec que el de la Tinença i et puc dir que treballen molt bé, busquen els camins antics, consulten amb la gent del poble i s'assessoren per gent que haja treballat molt bé la toponímia de la zona.
Els senders poc definits que trauen solen ser sendes antigues que ara estan en dessús i cartografien per a què no es perda (i per si es recuperen algun dia).
Ara estan fent el mapa d'Espadà, però crec que tardaran un poc perquè si els ixen faenes més segures ho deixen per al final ja que els mapes (no municipals) són d'autoedició.
La veritat és que feia falta una editorial valenciana per fer mapes senderistes i se'ls ha d'agraïr.
Per cert, si tens els mapes calibrats (compe els ven) els pots ficar al gps amb un programeta que els converteix en .jnx o .kmz.