Per despedir la temporada de bany i aprofitant la calor que encara fa tornem a la serra d'Irta per fer una ruta vora mar.
Eixim de la cala Pebret per ser esta la millor cala per a prendre el bany i escarmentats per les pedres que vam trobar a la cala Argilaga quan vam estar fa poc. A la cala Pebret costa més arribar però la pista que s'acosta des de Peníscola és troba en millor estat i amb molts trams formigonats.
Comencem la ruta seguint el sender adaptat que mou davant la vella casa de Carabiners i continua cap al sud passant per algunes caletes.
 |
| Antiga casa de Carabiners. |
Quan acaba la plataforma de fusta del sender adaptat continua la ruta blava del parc per la voreta de la mar, i seguint eixe sender continuem caminant.
 |
| Sender adaptat. |
Arriba un moment que la ruta blava es desvia per un ample entrador que ve des del camí del Pebret a Alcossebre. Este camí tota l'estona va resseguint la mar encara que no sempre per la mateixa vora. Nosaltres no seguim la ruta blava sinó que continuem per la vora de la mar, a vegades per la mateixa voreta, d'altres per un sender que va uns metres més endins.
 |
| Ruta blava. |
De tant en tant anem trobant marques del GR-92, marcat no oficialment al llarg de la costa valenciana.
 |
| Caletes i penya-segats. |
La costa que anem trobant és una costa baixa, una zona on els plans que s'estenen als peus d'Irta arriben a tocar la mar formant un alt esglaó de dos o tres metres d'alt on la mar ha excavat algunes coves, ha deixat esculls, caletes i fins i tot penya-segats en miniatura. Als primers metres no hi ha vegetació degut a la sal, i després trobem la vegetació típica mediterrània: pins, coscolls, romer, argilaga, ... tot i que sovint modelada pels vents salats de la mar.
 |
| Caminant per vora mar. |
Arribem així al Cap d'Irta, xicoteta punta abans de la Cala d'Irta i que domina la costa sud i ens permet unes boniques vistes d'eixa part de la Serra.
 |
| Platja de la Basseta i la Torre Nova des del Cap d'Irta. |
Continuant per vora mar travessem la cala d'Irta, on desemboca el barranc d'Irta que li dona nom a tota la serra. A la seua vora hi ha un pinar que permet dinar a l'ombra després de prendre el bany molt freqüentat. Però a esta hora del matí la cala està buida de gent.
 |
| Cala d'Irta. |
Continuem un tros més per vora mar i la senda aboca a la pista que segueix en part el camí del Pebret.
Travessem la platja de la Basseta, la més llarga d'Irta però no massa freqüentada doncs està delimitada per un cordó de graves tot i que dins l'aigua trobem sorra. Això i el fet que la pista passa just a la vora fan d'ella la més solitària de la serra.
 |
| Platja de la Basseta. |
Després de passar la basseta que li dona nom a la cala la pista s'endinsa al Pla de la Basseta mentre que nosaltres seguim el vell camí que continua prop de la mar. Tornem a travessar un pla cobert d'un matollar específicament mediterrani.
 |
| Camí del Pebret a la Torre Nova. |
Arribem finalment a la Torre Nova on hi va haver una altra caseta de Carabiners de la qual només en resta l'empedrat de davant la casa doncs les seues runes van ser enderrocades. El seu destí ha estat el mateix que la Torre Nova que li dona nom al paratge i de la qual tampoc en queda cap resta.
La Torre Nova era una més de les torres de defensa costanera que servien per avisar del perill d'atac de pirates algerians, bastides al llarg del segle XVI i XVII durant l'època de continus enfrontaments entre la corona d'Espanya i l'imperi Turc.
 |
| Erosió litoral. |
Continuem un tros per vora mar per arribar a la cala Argilaga on vam estar fa ben poc. Es tracta d'una cala llarga i més gran que les anteriors però no convida massa al bany doncs l'aigua està plena de pedres i cal anar amb molt de compte.
 |
| Cala Argilaga. |
Eixim de la cala per davant de la Villa la Cubanita, amagada entre el Pinar i que ha donat nom a una caleta propera.
Nosaltres continuem pel camí del Pebret que ressegueix l'assegador que passava per la vora de la mar al llarg de tot el litoral.
Abans d'arribar al barranc de la Parra trobem un camí que puja per la dreta i un pal indicador del
PR-CV-431 que seguirem uns metres.
 |
| Ratlla de Terme. |
Passem per la vora d'uns bancals de garroferes treballats al voltant de la caseta de Gallino. Es tracta d'un paisatge ara escàs però que fou l'habitual durant la primera meitat del segle XX, des que es van desamortitzar bona part de les terres comunals d'Irta i es va rompre i artigar el bosc per donar pas a nous cultius, en este cas la garrofera. La caseta que trobem als bancals és la
caseta de volta típica del baixa maestrat, quadrada i coberta amb volta de rajola, i usada per a viure quan s'havia d'anar a treballar als bancals i plegar les garrofes i així no haver de tornar al poble. No debades estem a tres hores de Peníscola.
 |
| Caseta del Gallino. |
El camí ens aboca a la pista del Pebret que uneix Alcossebre i Peníscola per la mar. El PR travessa el camí i enfila el barranc de la Parra per a remuntar-lo cap a la Torre Campanilles. Nosaltres però hui no fem eixa ruta i seguim cap al nord per la pista un centenar de metres fins que gira a buscar la cala Argilaga. Ací seguim recte per un vell camí convertit en senda.
 |
| Pla d'Argilaga. |
La senda travessa el pla de l'Argilaga i baixa per travessar el barranquet de la Torre Nova abans de pujar i passar per una caseta assolada.
Passada la caseta arribem a un ample i transitat camí que corre perpendicular a la nostra marxa. Es tracta del camí de la Font d'en Canes que puja des del pla de la Basseta a la font d'en Canes pel collet del Corral de la Denteta.
 |
| Camí de la Basseta a la font d'en Canes. |
Per ací passa una de les rutes ciclistes més populars d'Irta i ens trobem algun trànsit de bicicletes.
El camí puja recte cap a les muntanyes i el seguim quasi cinc-cents metres fins que l'abandonem continuant per la dreta, per un camí menys transitat.
 |
| L'Escutxa. |
Seguim ara el camí de l'Escutxa que passa per la partida de l'Escutxa, xicoteta vall per on corre el barranc del mateix nom.
El primer tram del camí és ample i hi passen els cotxes. Anem remuntant el barranc entre un pinaret jove i seguim, de lluny, la línia elèctrica que va de nord a sud des de Peníscola cap a Torreblanca.
 |
| Camí de l'Escutxa. |
Arribem però a un punt on el camí ample deixa pas a una estreta senda que segueix el vell camí de ferradura.
El camí passa entre antics bancals coberts de pinar i per la vora d'una caseta de les quals només es conserva en bon estat un clotxó per recollir aigua.
Finalment assolim el coll que tanca la valleta pel nord i des d'on podem disfrutar d'unes magnífiques vistes del pla del Pebret.
 |
| Coll de l'Escutxa. |
Iniciem el suau descens pel vell camí de ferradura que fa algunes voltes i passa per la vora d'un aljub que recull l'aigua de pluja, encara ple d'aigua i amb el poal de manera que se'n pot fer ús.
A partir d'ací el camí és més ample i voreja la falda del tossal de Barrau.
 |
| Baixant al Pla del Pebret. |
Quan arribem a la caseta del Toll el camí es fa més ample i apte per a vehicles de quatre rodes.
Continuem pel camí fins que travessa sota la línia elèctrica. Com que ací seguint els camins ens tocaria fer més volta optem per seguir el tallafocs obert sota la línia d'alta tensió.
 |
| Tallafocs. |
Fa temps que es deguere netejar però encara es pot passar sense massa dificultats i baixant per ell travessem una pista que porta al Pou del Moro i per on passa el
PR-CV-194. Seguim baixant per un tram on hi ha traces de senda fins que arribem al barranc d'Irta. A partir d'ací el tallafocs puja per l'altra banda del barranc per lo Clot de Maig cap a lo Pebreret. Fora una opció més curta però la deixem per a un dia de pantaló llarg, així que continuem barranc amunt seguint el camí que el recorre per dins.
 |
| Barranc d'Irta. |
Per este mateix camí passa també l'Assegador del Pou del Moro que remunta el barranc d'Irta fins al Pou del Moro. Nosaltres però no seguim l'assegador que continua per dins del barranc sinó que seguint una pista eixim d'ell per l'esquerra passant entre alguns bancals treballats que s'obrin enmig del pinar.
 |
| Pista pel pinar. |
Estalviem així la volta que fa el barranc fins que arribem al camí de la Font d'en Canes on, breument, enllacem novament amb el PR-CV-194.
El PR continua amunt cap al Pou del Moro i el mas del Senyor (on hi ha font i àrea recreativa), nosaltres trenquem a l'esquerra pel vell camí (ara pista) que baixa a travessar el barranc d'Irta.
 |
| Bancals de garroferes. |
Passat el barranc ens queda una llarga pujada al coll de la Capitana. Si girem la vista enrere podem vore l'extens pinar que cobreix esta part de la serra d'Irta. Pinar molt jove que va estenent-se com una gran taca i substitueix la malea que encara ocupa bona part de la superfície com a conseqüència de la deforestació dels darrers dos segles. Pot ser d'ací cent anys tornaran a haver pins prou grans i bons com els que es van usar a l'edat mitjana per a la construcció dels castells de Peníscola, Xivert o Polpís.
 |
| Camí de la font d'en Canes. |
El coll de la Capitana separa la Lloma del Senyor del tossal de la Cova Paredada, i passant-lo podem vore el barranc del Clot de Maig cobert de pinar i, al fons, el Pla del Pebret per on hem passat fa unes hores.
 |
| Pla del Pebret des del Coll de la Capitana. |
El camí continua vorejant la Lloma del Senyor i un poc més avant enllacem amb el camí del mas del Senyor per on passa el PR-CV-194.3 que des del mas del Senyor i seguint l'assegador del barranc de Carreres, baixa al Pebret.
Seguim el camí que passa per lo Pebreret i a l'altura d'una antiga venta ens desviem per una senda que travessa les faldes de lo Pebreret.
Quan estem ací ens adonem que tenim un vèrtex geodèsic just dalt nostre així que Àlvar i jo decidim pujar a trobar-lo entre els bancals de garroferes.
 |
| Pujant a lo Pebreret. |
Passem per la vora dels bancals, seguint el pujador que ens duu al capdamunt de lo Pebreret. Ací hi ha una senda que pel pinar ens duu a la vora del
vèrtex geodèsic que s'alça enmig del pinar.
El vèrtex té el nom de "coll d'imberri" prenent el nom del proper coll d'en Berri que queda just al nord de lo Pebreret i per on passen els camins que des de Peníscola porten cap a les partides de la serra d'Irta.
 |
| Vèrtex geodèsic "coll imberri". |
Pujar ha estat fàcil i per baixar desfem els nostres passos fins al garroferal i baixem per l'altra banda, mirant si hi ha algun senderol que ens porte a enllaçar amb l'assegador (i PR). Finalment però no tenim altra opció que baixar tots els bancals.
 |
| Garroferes a lo Pebreret. |
Apretem el pas per l'assegador per tal d'enllaçar amb els demés però no per això deixem de disfrutar de les magnífiques vistes que trobem quan enfilem un llomet que enllaça lo Pebreret amb els corrals d'Irta. Als nostres peus queda el pla del Pebret i la mar, i davant nostre quasi tots els racons que hem corregut el dia de hui.
 |
| Assegador al Pebret. Al fons el pla de Pebret. |
Passem pels corrals d'Irta, a la punta del llomet i on es creu que a estar l'antic poble d'Irta. Aldea medieval i despoblada a causa de la pesta, l'expulsió dels moriscos i l'inseguretat del litoral al llarg dels segles XVI al XVIII. Irta va correr la mateixa sort que Polpís i Xivert, i quasi la mateixa que Alcossebre que va estar despoblat durant eixos segles com tants altres poblets de prop de la mar.
 |
| Camí del Pebret. |
Deixant enrere els corrals enfilem la baixada cap a la mar per una estreta senda que travessa el pinar de manera que perdem de vista la mar fins que a l'eixir del pinar ja la tenim al davant.
Arribem a l'Ull de Bou per on passa el camí del Pebret, que ja hem seguit a l'inici de la ruta i que ara seguirem també per retornar a la cala del Pebret que tenim just davant.
 |
| Cala Pebret. |
I aprofitant la calor que encara ens fa i que l'aigua de la mar no està gens freda fem l'últim bany de la temporada pràcticament sols a la platja abans de tornar cap a casa.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Triangulant la serra d'Irta: Campanilles, Torre Ebrí i Cala Argilaga.
apts prestige - cala pebret - torre badum
santa madalena - mas del senyor - cala del moro
cala pebret - mallada rabosa
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada