PELS CAMINS DE PELEGRINACIÓ DE LES USERES: EL CAMÍ DELS PELEGRINS I EL PILÓ DE LA CREU

Un any més i com cada últim divendres d'abril tretze veïns de les Useres van en pelegrinació cap a Sant Joan de Penyagolosa, i en van ... uns quants segles.
Nosaltres hem acompanyat altres vegades els pelegrins en dissabte, de tornada a les Useres, però divendres és més difícil perquè cal treballar. Sortosament hui tenim festa i podem fer la pujada, encara que no la farem tota doncs hem de tornar a les Useres, així que farem només la primera part fins a l'ermitori de les Torrocelles retornant després pel Piló de la Creu on els joves de les Useres assagen el que serà anys després la pelegrinació grossa.

El primer que toca és despedir els pelegrins, que ixen des de l'església després d'oir la missa de càrregues de les quatre del matí i la dels mateixos pelegrins a les cinc (cal recordar que l'horari dels pelegrins es regeix per l'hora solar, dos hores abans que el nostre horari d'estiu). Ja amanits física i espiritualment per a la pelegrinació va eixint pels carrers del poble la processó de despedida amb els pelegrins descalços a qui els veïns han preparat un enramat per a no haver de xafar el terra fred.
Nosaltres els esperem davant l'ermita del Loreto, on la campana va sonant marcant el pas dels pelegrins i on la processó s'atura i també ho faran els pelegrins seguint l'exemple del guia, com és costum al llarg de tota la pelegrinació.
La processó acompanya els pelegrins fins al Raval on acabava antigament el poble i on despedeixen als pelegrins i on els esperaran l'endemà a la nit.
Nosaltres ens esperem que torne la processó i es buide un poc de tota la gentada que s'ha congregat per a despedir-los amb un respectuós silenci i comencem a caminar darrere passant pel Raval on els veïns ja estan recollint l'enramada per a deixar el carrer net. Travessem la carretera de Costur i eixim del poble pel Filador on s'han aturat els pelegrins per a descansar i calçar-se. Ací hi ha un matxo amb els argadells on van els cànters d'aigua que serà el que els acompanyarà de més prop per si tenen sed, la resta de càrregues mou per davant per a amanir l'esmorzar. Els pelegrins una vegada calçats i descansats comencen a pujar cap a la Vilavella seguint la pista que s'ha traçat sobre l'antic camí.
Nosaltres els deixem passar i seguim camí darrere, a una distància prudencial per a no molestar ni importunar la pelegrinació. Just darrere els pelegrins van les sis "promeses", és a dir, aquells que han fet promesa de seguir la pelegrinació i que formen part oficial de la mateixa participant de les misses i tots els rituals que corresponen.
El camí que seguim es troba perfectament abalisat amb les marques roges i blanques del GR-33 que puja des de Castelló a Sant Joan de Penyagolosa. Eixint de les Useres segueix per l'ombria del tossal Gros i deixa a la dreta el PR-CV-316 que puja al Piló de la Creu seguint la ruta que fa la processó al Piló de la Creu el cap de setmana següent als pelegrins (per on tornarem).
Continuem camí i arribem a les Arteses de baix on deixem la pista i seguim la senda que enfila el tram final de pujada cap a la Serra. El camí no és molt costerut i en alguns trams puja fent voltes i és tot un espectacle vore el riu de gent que hi puja, com formigues una rere l'altra amunt per la muntanya. Anem trobant-nos gent coneguda i mentre caminem anem xerrant en companyonia, més com una romeria que com correspon a una pelegrinació on l'esperit ha de ser de sacrifici i penitència ... però eixa part la deixem als pelegrins que és a qui els toca.
Ja quasi a dalt, apartats del camí uns metres per a tindre més tranquilitat, hi ha pelegrins i càrregues esmorzant. Nosaltres passem de llarg i assolim el capoll de la Serra on hi ha molta gent esmorzant formant grupets escampats per l'ample llom.

Reverència a l'ermita del Loreto.

Netejant l'enramada al Raval.

Matxo amb argadells.

Les càrregues.

Pelegrí.

Acompanyants pel camí de Sant Joan.

Pujant a la Serra per les Arteses de baix.

La llarga còrrua de persones pujant per les Arteses.

Els pelegrins i les càrregues esmorzant a la Savina.

Alguns acompanyants esmorzant al Corral Blanc.

Seguim camí deixant a l'esquerra l'assegador que porta al mas de la Serra per on hi ha traçada la ruta al Castellet que enllaça al capdamunt mateix de la Serra (seguint el camí vell d'Atzeneta a Figueroles). Des d'ací el nostre camí travessa unes foietes que hi ha a la part alta de l'ampla serra abans de baixar per l'altra vessant, mirant ja a Penyagolosa. Ací la vella senda baixa fent voltes per salvar el desnivell que la separa d'un collet per on passa el camí vell de Llucena a Atzeneta entre la Polla Rossa i el mas de Pau. Quan arribem finalment a un bassot que hi ha a la falda de la Serra enllacem amb el camí vell d'Atzeneta que seguirem durant un bon tros, girant al nord i baixant per la capçalera del barranquet de la Sénia i travessant grupets de carrasques que es van salvar del foc que, fa una dotzena d'anys, va arrasar les muntanyes que envolten les Useres. Ara la vegetació en bona part ja s'ha recuperat, sobretot la Serra on dominava el coscoll, però les clapes de pinar i de carrasques encara mostren els efectes del foc.
Deixem enrere les carrasques i, passada una bassa, el camí continua entre bancals d'ametlers. Quan acaben els bancals seguim altra vegada cap a ponent deixant el vell camí de Llucena a Atzeneta, ací totalment perdut, que continua recte passant per la veïna casa del Joncaret. De seguida trobem l'ample pas de Guardamar, que travessa el terme de Llucena de sud a nord i per on hi ha traçada la pista que ve a substituir el vell camí de Llucena. El deixem enrere i encetem la baixada a la Vall on el camí la salva fent voltes i revoltes fins que arriba al fons del barranc de la Vall. A la part baixa creixen amb força els roures recuperant el que en temps antics deguere ser una ombria boscosa. El fons del barranc fa honor al topònim i aigües amunt d'on el travessem s'obre una xicoteta vall de fons pla entre muntanyes on encara queden bancals treballats que pugen costera amunt pels voltants del mas de la Vall, situat a la solana i dominant la Vall.
Passem la font del mas, de pouet i emblanquinada, com ha de ser, i pugem un poc més amunt fins a les primeres cases del mas on ens aturem a descansar una estona mentre esperem que per l'altra banda de la Vall baixen els pelegrins.
Des d'on estem s'observa la llarga filera de persones que van baixant, fent voltes, per l'ombria de la Vall. Quan apareixen els pelegrins pel canto de la muntanya es fa el silenci i només s'escolten les ferradures dels cavalls xafant les roques, els bordons estropessant amb les pedres i el cant dels cantors que ressona a les muntanyes.
Esperem mentre baixen i quan els pelegrins s'aturen a descansar a la font del mas de la Vall nosaltres continuem camí cap a les Torrecelles deixant enrere les cases del mas que han retornat a la vida encara que només de forma efímera.

Al capdamunt de la Serra de la Creu.

Penyagolosa des de la Serra de la Creu.

Travessant el Joncaret.

Baixant al barranc de la Vall.

La font de la Vall.

Ombria de la Vall.

Casa del mas de la Vall.

El mas de la Vall.

El camí continua en una llarga diagonal ascendent per a eixir-ne de la Vall pujant cap a la lloma de la Matassa. En este tram trobem trossos de camí ben empedrats. Fa anys no ho estaven tant i és que quan l'any 2007 la Generalitat Valenciana va declarar el "camí dels pelegrins de les Useres" Monument Natural va crear una brigada per a realitzar tasques de manteniment, consolidació i recuperació del camí. Malauradament no s'ha mantingut en el temps però per sort els empedrats solen durar més que la voluntat política.
Camí caminant finalment arribem a una ampla collada que uneix més que separa la lloma de la Matassa que queda a la nostra esquerra de la dels Pericos o de la Pallissera que queda a la dreta. Travessem una pista que va al mas de Fabra i per la vora d'uns bancals treballats continuem camí trasponent cap a les Torrocelles.
Quan comença la baixada ja podem vore davant nostre l'ermita fortificada de sant Miquel de les Torrecelles, pròxima fita en el camí de Penyagolosa.
El camí comença a baixar per l'ombria de les Fonts on es troba (separada del camí uns metres) la font dels Xops on els pelegrins s'aturen a berenar dissabte de tornada a les Useres.
El tram de l'ombria no ha estat afectat per l'incendi i ací trobem rodals de carrascals i alguns roures sota els cingles i la verdor dels xops i salzes que destaca al fons de la Canaleta que baixa des del mas de Fabra cap al barranc de les Torresselles. Nosaltres baixem mirant de no esvarar amb el fang i l'aigua que regalima per la vessant, més abundant quan més avall, fins que arribem al fons del barranc de les Torrocelles. Ací ens sorprén el boix que creix pels voltants i que no es prodiga massa en les nostres terres trobant-se només en contats rodals fruit, segurament, d'una explotació intensa en altres temps.
Travessem la pista que baixa del mas de Fabra i continua cap al Castell d'Atzeneta i seguim el camí que travessa el barranc per on hui corre un rajolí d'aigua, pujant pel rocam que domina la solana de les Torrecelles on dominen les savines i, curiosament, les oliveres bordes fins que entrem a l'ermita de les Torrecelles per la porta principal.
Segurament Sant Miquel de les Torrecelles és un dels ermitoris més singulars de tota la província de Castelló. Es tracta d'una fortificació circular amb l'ermita adossada a la part de fora de la muralla. Presenta una torre davant la porta principal, que mira al migdia mentre que actualment té una entrada secundària cap al nord.  A la banda de dins del mur hi ha una llarga porxada, una part feta de cap nou als anys 90. Davant per davant un edifici on abans vivia l'ermità o ermitana i que ara només s'usa en les romeries i pelegrinacions, en este cas on dinen els pelegrins. Al centre hi ha una gran olivera i d'un costat l'aljub que recull l'aigua de pluja. Adossat per llevant hi ha l'església on s'accedeix des de fora per un curiós porxe obert al sud. L'església és menuda i fosca i ací oiran missa els pelegrins quan arriben així que nosaltres entrem per acompanyar-los en la missa i les cerimònies que s'hi fan en honor a Sant Miquel.

Tram de camí empedrat cap a les Torrocelles.

Deixant enrere la Vall.

Ermitori de les Torrocelles des de la lloma de la Matassa.

Ombria de la font dels Xops.

Barranc de les Torrocelles.

Pujada final a les Torrecelles.

Preparant la missa a les Torrocelles.

Missa dels pelegrins.

El matxo dels argadells.

Oïda missa els pelegrins s'estan en silenci a la banda de llevant. Els acompanyants eviten que la multitud de gent que acudeix els moleste mentre esperen per a dinar.
Nosaltres dinem a ponent, a l'ombra del mur i acompanyant altres companys i amics que han vingut a la pelegrinació. Ells continuaran camí acompanyant els pelegrins fins a Sant Joan mentre nosaltres hem de tornar a les Useres. Només Manolo i Eva ens acompanyaran de tornada a les Useres doncs també han d'estar a casa no massa tard.
Eixim de l'ermitori per la porta principal i refem el camí d'anada baixant al barranc de les Torrecelles per on corre un fil d'aigua. El barranc sol dur aigua encara que a l'estiu podem trobar-lo sec i és per eixa raó que trobarem alguns molins a la seua vora. Aigües amunt d'on el creuem hi ha el molí de les Torrocelles mentre que ja en terme d'Atzeneta trobarem el molí de l'Espinal i el de Beltran. Ara l'aigua que duu no sembla suficient per a justificar tant de molí però en d'altres temps la major superfície forestal i el clima més plujós devien fer que portara aigua més a sovint.
Travessat el barranc arribem a la pista que baixa del mas de Fabra i cal seguir-la avall, abandonant el camí dels Pelegrins que munta a la font dels Xops. En conte de la dura costera ens espera un camí planer i fàcil a l'ombra dels xops que voregen el barranc.
Pel camí anem trobant les marques d'elcamí en el seu tram d'Atzeneta a Xodos i també marques i pals indicadors blaus d'un sender que des d'Atzeneta s'acosta a les Torrocelles pel Castell.
La pista poc a poc puja separant-se del barranc per l'esquerra abans d'entrar al terme d'Atzeneta. De l'altra banda queda un bonic carrascar a l'ombria de la Roca de la Pallissera on hi ha també una escola d'escalada.
Passem per la vora del mas del Corretger i a partir d'ací sovintegen els bancals treballats que s'alternen amb els coscollars. Quan el barranc s'estreta la pista, formigonada ara, deixa a la dreta un brancal que puja a la font i mas de la Pallissera. Nosaltres seguim recte amunt buscant el Castell d'Atzeneta que ja tenim al davant i on arribarem just havent enllaçat amb la pista que hi ve des de les Torrecelles.

Eixint de les Torrocelles pel camí de les Useres.

Camí de baixada al barranc de les Torrocelles.

Pista del barranc de les Torrocelles.

El camí vora el barranc de les Torrocelles.

Roca de la Pallissera.

Les Torrocelles des de la pista del Castell.

Barranc de les Torrocelles.

El Castell d'Atzeneta no és pròpiament un castell. Es tracta d'una torre fortificada medieval que ja apareix en la documentació de la conquesta cristiana amb el nom del Castellar. Del castell original només s'ha conservat la torre que possiblement fou torre de l'homenatge. A finals del segle XV es va afegir una ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança i Sant Sebastià que, posteriorment, canvia l'advocació per Sant Joan què és l'actual titular. Al llarg dels segles ha anat modificant-se però mantenint l'estructura bàsica i servint d'habitatge als ermitans que cuidaven l'ermita. Es va rehabilitar tant el Castell com els voltants després del gran incendi del 96 quan va cremar el pinar que l'envoltava i quasi el tapava així com algunes parts de l'edifici.
A la vora del Castell hi ha una gran àrea recreativa amb tauletes i torradors i fins a ell puja un camí asfaltat des d'Atzeneta.
Nosaltres aprofitem per fer la visita al Castell i disfrutar de les vistes abans de continuar camí. Per a continuar volíem seguir les marques de "elcamí" cap a Atzeneta però baixa per un gorgontxo amb pedra solta i decidim tornar enrere baixant cap a la Pallissera i desviar-nos a baixar al barranc de les Torrocelles pel mas de Beltran.
Només passar el mas trobem el camí marcat des d'Atzeneta que pel barranc puja fins ací i se'n desvia cap al mas de la Pallissera, nosaltres el seguirem barranc avall passant pels tolls del Castell.
Travessem el barranc, amb aigua, i seguim als peus del Castell passant pel toll de l'Ofegador i el toll del Peix. En este mateix punt és on engrava per la dreta el barranc de la Vall amb el de les Torrocelles i a partir d'ací es coneix ja com a barranc o rambla del Castell i, més endavant, com la rambla d'Atzeneta.
Passem els tolls per dalt i baixem per un tram pedregós equipat amb una cadena a buscar el caixer d'una vella séquia. Cal seguir la séquia avall fins al punt on unes escales de fusta ens permeten baixar a un bancal i, travessant-lo, arribar a la vora del barranc. Des d'ací el camí es tot planer per la vora del barranc que porta un fil d'aigua.
Sempre és agradable passejar vora l'aigua però ací a més el camí és planer i còmode i caminem a l'ombra de xops, salzes i espinals que li donen una verdor primaveral a la ruta.
Passem sota una vella sénia amb un espectacular mur de pedra seca de quasi quatre metres d'alt i continuem avall travessant diverses vegades l'aigua. Darrere nostre queda el Castell que domina tota l'horta que hi ha vora el barranc a les Foies, partida que s'estén a banda i banda de la rambla en un terreny pla que enllaça amb el pla d'Atzeneta.
Travessem una altra vegada el barranc per una pista i trenquem ara a la dreta seguint la séquia del molí de l'Espinal que ja no abandonarem quasi fins al molí. Un poc abans hi ha a la dreta la font de l'Espinal, un simple pouet d'on brolla l'aigua i, uns metres més avant el molí de l'Espinal, ben conservat i amb una gran noguera i un parell d'avets al davant que no li peguen molt. Ací davant enllaça el camí de Llucena, ara pista.
Seguim per pista una trossada i de seguida l'abandonem per continuar prop de l'aigua fent una xicoteta volta fins que en un punt donat el camí baixa a travessar el riu per una passera nova però feta a la manera tradicional: es tracta d'un llarg cabiró de fusta recolzat en dos pilons d'obra. El cabiró es troba enganxat amb una cadena a un dels dos pilons de manera que en cas que l'aigua passe per dalt es queda surant a favor de la corrent, així quan torna a baixar el nivell de l'aigua només cal tornar-lo a posar al lloc i no es perd el cabiró ni provoca majors desperfectes en la passera llevat de la molèstia d'haver de tornar lo a posar a lloc.
Unes passes més avant arribem una àrea recreativa amb tauletes i alguns arbres plantats (de moment amb poca ombra) situada a la partida de les Sorts. Per ací davant passa el camí asfaltat al Castell i des d'ací, per l'esquerra de la rambla continua la ruta del Castell a Atzeneta.

El Castell d'Atzeneta.

Les Foies des del Castell.

El Castell des del mas de Beltran.

Senda del Castell amb el mas de Beltran al fons.

Barranc de les Torrocelles ací anomenat del Castell.

Tolls del Castell.

Tram equipat amb cadenes per dalt dels tolls del Castell.

Escala per a baixar d'un antiga séquia.

Mur que sosté una antiga sénia.

Camí del Castell vora la rambla o barranc del mateix nom.

Molí de l'Espinal.

Passera a l'estil tradicional a les Sorts.

Àrea recreativa les Sorts.

Continuem camí amb ganes d'arribar pronte perquè ja comença a fer calor i portem uns quants quilòmetres però no ho fem cap a Atzeneta. Travessem la rambla pel camí asfaltat i davant s'obre un encreuament de camins vora un mas emblanquinat. Per la dreta mou el camí de Llucena i a l'esquerra (asfaltat) continua el del Castell. Nosaltres seguirem recte per un ample assagador passant per davant del mas i seguint entre bancals treballats a buscar el vell camí de Figueroles a Atzeneta.
Deixem a la dreta un pas per on hi ha traçada una pista cap al maset de Pernil (per on es podria fer drecera) i continuem baixant un poc a buscar un encreuament de camins. Recte continua l'assegador cap al Bovalar mentre que perpendicularment es creua el camí vell de Figueroles, ara transformat en pista, que ve d'Atzeneta pels Freginals. Nosaltres el seguirem cap al sud mentre va pujant per les faldes de la Serra de la Creu.
El camí voreja el barranc del Pou del Viudo fins que n'ix per la dreta fent unes voltes per a pujar a un llom. El paisatge humanitzat amb masos i bancals que ens ha acompanyat per les Foies deixa pas ací a extenses superfícies de "monte" on els bancals i casetes són l'excepció i no la norma. Malauradament el "monte" consisteix en coscolls, romers i argelagues perquè els pocs rodals de carrasques que van escapar a la destral en d'altres temps van cremar al gran incendi de l'Alcalatén.
Deixem al barranc el mas del Guirro, amb una llarga nau per a animals i ja dalt del llom passem per davant del maset de Pernil i per la vora de la granja de Miquelo, tots dos abandonats.
El camí continua pujant, ample, per un llarg llom que davalla de la Serra entre els barrancs del Pou del Viudo i de la Figuerassa i arribem a un darrer mas, el del Gat, este sí arreglat. Ens sorprén trobar al davant una piscina i al passar trobem gent i preguntem per saber sí anem pel bon camí. Amb un poc de dificultat els nous masovers, anglesos, ens expliquen que sí.
Deixem enrere el mas del Gat i els seus "masovers" i seguim un carril estret per on passa un tractor menut que s'obre pas entre el coscollar. Conforme pugem el carril va deixant derivacions a alguns bancals encara treballats. El vell camí de Figueroles corre per dalt nostre però està tapat de malea.
Finalment arribem a un punt on abandonem el carril i enfilem en diagonal la darrera part de la pujada a la Serra. Ací s'ha netejat un sender que més o menys puja seguint les traces del vell camí, sempre recte a buscar el llom de la Serra. Quan ja estem prop del capoll la senda gira a l'esquerra enfilant la part més alta mentre que el vell camí continua cap a Figueroles passant pel Corral Blanc (on creua el camí dels Pelegrins) i el mas de la Serra abans de baixar per la Torreta a Figueroles. Malauradament el tram fins al Corral Blanc està perdut.
Pugem ja cansats el darrer tram que ens separa del Piló de la Creu que corona la Serra de la Creu, si no en la seua part més alta sí en la més destacada distingint-se des de dalt el poble de les Useres i el d'Atzeneta.
El Piló de la Creu fou una creu de terme, segurament gòtica, situada dalt de la Serra a qui dóna el nom. De la creu no n'ha quedat més que la base de pedra picada i un molló de maçoneria bastit sobre ella al damunt del qual hi ha una senzilla creu de fusta.
Al Piló de la Creu puja una romeria des de les Useres el cap de setmana següent als Pelegrins i en ella participen dones i xiquets però també els cantors, el guia dels pelegrins, els clavaris, el capellà i el dipositari sent per tant com una pelegrinació en menut per a la gent del poble que no podia participar en l'altra.

Seguint l’itinerari de la pelegrinació s’ha traçat el PR-CV-316 que puja per les Arteses i baixa per la font de la Presola. Nosaltres el seguirem en direcció contrària a la rogativa per ser el camí més curt de tornada a les Useres.
També ara pel mateix Piló de la Creu passa la CSP115, cursa d’ultrafons que puja de Castelló a Penyagolosa per les Useres, Atzeneta, Culla i Vistabella i de la qual hem aprofitat el tram que puja i baixa al Piló de la Creu entre Atzeneta i les Useres.

Encreuament de camins al Vinté Ferrandes.

Assegador central.

Camí d'Atzeneta a Figueroles.

Pujant a la Serra de la Creu. Al fons el tossal d'Esparreguera.

Ginebres brotats després de l'incendi.

Tram final de pujada a la Serra de la Creu.

Piló de la Creu.

Les Useres des del Piló de la Creu.

Des del Piló baixa la senda marcada amb les marques blanques i grogues del PR-316. Només començar a baixar el camí millora i és que s'ha arreglat i mantingut al llarg dels anys per a facilitar el pas de la pelegrinació al Piló. Uns metres més avall del cim deixem a la dreta les runes de l'assolat mas dels Pelegrins i enfilem avall pel camí. Davant nostre ja tenim les Useres a poc més d'una hora a vol d'ocell. Nosaltres però farem més volta perquè encara hem de baixar per les Arteses a travessar el barranc de la Sabatera i tornar a pujar per l'altra banda. Sortosament la baixada és més llarga que la pujada.
Baixem per senda fins que es converteix en pista i continua a buscar la pista principal, traçada sobre el camí del Piló, on hi ha el pal indicador del PR, però no hi arribarem perquè uns metres abans, just on travessa una antiga passada (què és com diuen ací als camins ramaders), baixem recte seguint un senderol que retalla el camí marcat (que no l'antic traçat).
Ja per pista seguim baixant a buscar el barranc del mas de Carxet i el travessem. A la clotada que forma el barranc encara hi ha un rodal gran de bancals treballats que contrasta amb la malea dels voltants. Pugem per l'altra banda entre els bancals d'ametlers fins a un collet on hi ha els masos de les Arteses de Dalt on tornem a anar avall.
Des dels masos el camí abalisat baixa per la pista fent voltes cap al barranc de la Sabatera però nosaltres no la seguirem sinó que enfilem pel vell camí, recuperat, que baixa més dreturer fins al fons del barranc.
El camí va retallant la pista i encreuant-se amb ella una i altra vegada fins que finalment la continua un tros fins al mas de Parranda. A partir d'ací se'n desvia passant per davant del mas per a resseguir quasi per dins el barranc de la Sabatera mentre que la pista continua per fora. Seguim barranc avall fins que quan ja comencem a eixir del barranc per a pujar cap a les Useres enllaça per la dreta el sender marcat.
A partir d'ací el vell camí traça una llarga diagonal pujant per la falda del Tossal Gros fins que arriba al camí dels Pelegrins prop de la Vilavella on enllaça amb el GR i el camí que hem seguit d'anada. Des d'ací de seguida tornem a vore el poble de les Useres i apretem el pas perquè només ens queda baixada.
El camí ara és més solitari que a l'anada i no trobem ningú quan arribem finalment a les Useres pel Filador. De fet no els veïns de les Useres no esperen la tornada de cap pelegrí o acompanyant fins demà la nit quan, després d'esperar a fer-se fosc, els pelegrins entraran al poble altra vegada descalços i tornaran a passar, en silenci, entre la gentada que els espera i els ha preparat una enramada d'heura per a que es refresquen els peus cansats de dos dies de camí.
Després d'entrar a l'església es donarà per acabada la promesa de no parlar però no serà fins a l'endemà, quan tornen a oir missa i dinen en germanor quan es donarà per acabada oficialment la pelegrinació.
Nosaltres travessem el poble però no oïm missa, entre d'altres coses perquè l'església ara està tancada. Passem per davant de ca la Vila i eixim per l'altra banda on hem aconseguit aparcar al matí. Però tampoc donem per acabada la marxa, ho farem després de fer un traguet i un mos al bar.

Camí del Piló de la Creu.

Drecera al camí del Piló.

Les Arteses de dalt.

El barranc de la Sabatera i el Tossal Gros des dels masos de les Arteses.

Baixant pel camí vell al barranc de la Sabatera.

Barranc de la Sabatera.

Camí empedrat de pujada al Tossal Gros.

Camí dels Pelegrins.

Arribant a les Useres.

Cartell dels "Camins de Penyagolosa" a l'entrada de les Useres.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

La Foia, la Parra i les Useres pels antics camins de l'Alcalatén
les Useres - Trauantes - la Serra - GR33
les Useres - Piló de la Creu PRV316


Més informació:

• Ajuntament de les Useres
• Diversos autors (2000) S.G.R. 33 Castelló de la Plana Sant Joan de Penyagollosa. Sender de la Lluna Plena. Ed. Centre Excursionista de Castelló
•  Monferrer, Àlvar (1995) Els pelegrins de les Useres. Ed. Generalitat Valenciana
• Reglament dels Pelegrins de les Useres
• Rutes d'Atzeneta
•  Huguet Enguita, Jesús (2019) Els pelegrins de les Useres Ed. AVL accessible a la web.
• Soler, José Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per a viure Ed. Diputació de Castelló 
• Beltran Zaragozà, Andreu i Rubio Miguel, José (2010) Estudi de la toponímia històrica i actual de les Useres (l'Alcalatén) Ed. Butlletí de la societat d'onomàstica. Accessible a la web.