divendres, 25 de març de 2016

LA FOIA, LA PARRA I LES USERES PELS ANTICS CAMINS DE L'ALCALATÉN

Aprofitant que tothom està de vacances he anat a fer una ruta més llarga, a vore com estan les cames de cara a la setmana que ve que tenim una ruta llarga. En esta ocasió he aprofitat per xafar el camí vell de l'Alcora a les Useres, que fa anys que tenia ganes de fer, i ja posats també el camí vell de Llucena a Atzaneta, i per a completar-ho el camí vell de l'Alcora a Xodos. Tota una col·lecció de camins que tenen molta història per contar.

Així que de bon matí he eixit de la Foia seguint el barranc per a passar per baix de la carretera de Figueroles.
La Foia.
Només eixir en conte de continuar pel camí de Xodos, que travessa recte el pla del Vinyé, continue pel barranc de la Foia seguint unes fletxes  grogues i negres que formen part d'un recorregut del btt de l'Alcora.
Margalló al barranc de la Foia.
Per ací passa l'assegador de la Foia que puja recte a la Trauanta i segueix per la vora del barranc fins que arriba a l'assut de la Foia d'on pren l'aigua la sèquia que rega l'Horta de la Foia.
Penya Naram des del Pla del Vinyé.
Just després el camí esdevé pista i continua i n'ix del barranc després de passar per davant d'una granja.
El Campiello.
El camí travessa ara el pla del Vinyé on les vinyes que li van donar nom han donat pas a les oliveres i garrofers, però no el seguisc massa perquè se'n desvia del recorregut i així continue per l'assegador que travessa entre uns bancals després d'entrar al terme de Figueroles, enllaçant amb un camí per on passa el PR-CV-341.
Camí de Xodos. Al fons la Penya Naram.
Seguint-lo el camí baixa a travessar el barranc de la Volatera, pujant en acabant per una dreta costera que ens retorna al pla i ens porta a enllaçar amb el camí de l'Alcora a Xodos, que travessa recte el pla entre la Foia i la Barceloneta.
Pel camí de Xodos haguera arribat abans però així he evitat este tros, interessant però completament asfaltat. Bé, asfaltat dins del terme de l'Alcora perquè a Figueroles l'asfalt deixa pas al formigó.
Cal seguir recte el camí de Xodos que va pujant cap al final. A l'esquerra queda el Pinar Burgà per on continua un braç del PR cap a Figueroles, i un poc més avant ja en la Barceloneta s'acaba el formigó i continua el vell camí de ferradura.
El Pla del Vinyé i la Foia des del camí de Xodos.
Deixem el PR que continua a les Trauantes per la font de Barceló, dins del barranc, i seguim el vell camí que traça una llarga diagonal de pujada a la Torreta per la vessant que cau al barranc de la Volatera.
De l'altra banda queda la roca Naram que destaca i serveix de fita de tota la contornada.
Camí cap a la Torreta.
El paisatge dels voltants no destaca per la vegetació, reduïda a un matollar baix d'argelagues i coscoll després del darrer incendi, però no deixen de ser espectacular el traçat i la factura del camí i també les vistes que tenim, a no res que pugem, del pla que deixem enrere.
Mas de la Torreta.
El camí fa un poc de volta, l'única, per pujar cap al mas de la Torreta i enfila al xiprer que guarda l'única casa que es manté dreta.
Arribe a la Torreta després de creuar-me amb un corredor que ja hi baixa, i no m'entretinc massa a disfrutar de les vistes que hi ha des de l'era, però és igual perquè la continuació del camí permet disfrutar d'unes vistes semblants o millors amb la Plana al fons.
Bancals de la Torreta.
El camí, ara convertit en pista, continua passant per dalt dels bancals de la Torreta del Campiello, anomenada així per diferenciar-la d'altres torretes del terme de Llucena.
Mas del Campiello o de Villalonga.
La nova pista aboca a una altra pista, més ampla i també més vella. Es tracta d'un antiga pista que puja des del Maset de Figueroles al mas del Campiello o de Villalonga salvant el fort desnivell mitjançant un conjunt de corbes i ponts tan ben traçats com de bella factura. Segurament la pista fou construïda pels Villalonga de Figueroles, propietaris dels dos masos a cavall dels 50 i 60, quan encara podia semblar rentable l'explotació agrícola de grans finques.
Pista del Campiello.
Seguint la vella pista, vorejada per pins plantats a la vora per fer ombra i que s'han escapat parcialment de la crema fem la volta a les terres del Campiello fins que en un moment donat la pista se n'entra per anar a buscar el mas mentre que els nostres passos ens portaran per fora a pujar a la Portera del Campiello per on passa un assegador.
El Tossal de Goçalvo des de la Portera del Campiello.
Des de la Portera del Campiello s'obri la vista cap a la part alta del barranc de la Volatera, on hi ha el mas del Pobill i el de la Parra. Per darrere d'ells aguaita el cap Penyagolosa, i de l'altra banda i dominant-ho tot queda el tossal de Goçalvo.
El Pobill i la Parra des de la Portera del Campiello.
El camí deixa a l'esquerra la pelada lloma del Campiello i a la dreta, com si fos un miracle, apareix una rourera ben conservada que s'ha escapat de la destral i del foc, mostra de la vegetació que hi havia en estes terres no fa tants anys.
Font de la Parra.
Quan deixem enrere el bosquet, en una revolta del camí apareix davant dels ulls del caminant la font de la Parra.
La font de la Parra és una de les fonts importants del terme. Sempre amb aigua i ben cuidada, emblanquinada i amb un aprofitament de l'aigua immillorable. L'aigua cau als bassis de pedra per beure els animals, d'ací passa al llavador per a la roba i finalment es recull a una bassa per al reg.
Ara el llavador ja no està en ús i la bassa de reg ha estat substituïda per una nova bassa per als incendis.
Mas de la Parra.
Camí avant es troba el mas de la Parra. Abans però queda a la dreta i, de l'altra banda del barranc que cada vegada és menys profund, el mas del Pobill.
El camí travessa el barranquís en que s'ha convertit a la capçalera el barranc de la Volatera, que abans d'arribar al Pla del Vinyé obre un tall fondo entre la Torreta i la Roca Naram. Dalt en un llomet hi ha les cases del mas de la Parra, un dels grans masos del terme. Ara només viuen de manera permanent en una, en temps antics van arribar a ser unes desenes de tal manera que ací es va fer una de les cinc escoles rurals del terme.
La Creu de la Parra.
Després de travessar el mas i l'escola, construïda a la part alta, el camí de Xodos es junta amb el camí de Llucena a Atzeneta, ara una pista formigonada que puja cap a la Creu de la Parra.
Penyagolosa des de la Creu de la Parra.
A la Creu de la Parra ara hi ha un encreuament de pistes.  Abans també hi havia un encreuament de camins. Recte continua el camí (i la pista) cap a Atzeneta per la Polla Rosa, a l'esquerra continua el camí de Xodos pel Pla de Talladures, pista i assegador.
Per ací he passat sempre cap al Pla de Talladures, camí de Penyagolosa, però hui la idea és un altra.
Camí d'Atzaneta al tossal del Rouret.
Des d'ací baixa pel carrascal del mas de Garcia la pista a la Polla Rosa, però també el vell camí d'Atzaneta i vull mirar si encara es pot passar. I sí, de moment els incendis han deixat prou pelats de malea els tossals com per poder passar.
Camí d'Atzeneta cap al tossal de Goçalvo.
El camí és poc més que un corriol que travessa en diagonal la falda del tossal del Rouret fins un collet on arriben tres assegadors. L'un puja des del Pobill, l'altre des de la Tosquella i el darrer continua pel capoll d'un tossalet cap al mas de la Lloma.
Estic tentat de seguir-lo però com que ja porte els deures fets de casa (cosa rara) decidisc continuar el plan previst que no és altre que seguir el vell camí.
Plataforma del camí vell.
La plataforma del vell camí està prou clara, i un senderol obert per la vora permet passar ... almenys fins als peus del tossal de Goçalvo.
Allí en un collet hi ha el camí que puja de les Useres, per on ara passa un carril que ve del mas de la Serra.
Camí de les Useres a la Serra.
Ací cal transpondre el collet i seguir recte per l'ombria del tossal de Goçalvo. Una paret de pedra seca ajuda a trobar el camí que sense perdre altura i fer cap revolta avança ràpid en direcció nord.
Camí per l'ombria del Tossal de Goçalvo.
És en estes vessants que miren cap a Penyagolosa on va tindre lloc la batalla de Llucena entre les tropes liberals d'O'Donnell i les carlistes de Cabrera al 1839 on el general O'Donnell va vèncer el general Cabrera alliberant així Llucena del setge que havia imposat. Gràcies a esta acció O'Donnell va rebre el títol de comte de Llucena.
Carrascal del mas de Garcia.
Encara que no sempre evident el vell camí per on va passar Cabrera i O'Donnell travessa les vessants del tossal de Goçalvo on, abans de l'últim incendi, creixia un incipient carrascar que ara tornarà molt més a ensenyorir-se dels tossals per tornar a tindre l'aspecte que tenia fa dos-cents anys quan va passar el Conde de Lucena.
Traces del vell camí tapat pel romer.
El camí segueix un traçat recte, quasi perdut entre el romer que el tapa i dificulta (però no impedeix) el pas de manera que cal estar atent a no perdre'n la traça fins que eixim a uns bancals treballats prop de la Fontanella.
Camí entre parets i bancals a la Fontanella.
Ací el paisatge canvia per diverses raons. La primera és que el monte i la malea deixa pas als bancals, la major part deixats ermar. L'altra és que la calcària dominant a la major part del terme deixa pas ací als gresos grisos, més frescos i que permeten una vegetació (i cultius) diferents. I encara una tercera i és que este rodal va escapar del foc de fa deu anys.
El camí a l'ombra de les carrasques.
El camí, ample com ha de ser un camí important, ha estat aprofitat per fer un entrador als bancals que passa per davant d'un mas i baixa fins que arriba a la pista que entra al mas de Goçalvo.
Ací el camí continua recte per la vora d'uns bancals treballats però està tan cobert d'estepes que fa quasi impossible avançar de manera que toca eixir-ne i continuar pels bancals, buscant per la dreta la traça del camí que voreja els bancals, fins que torne a eixir a ell quan passa a l'ombra de dos grans carrasques.
La Casa de Fermí i al fons la Serra Esparreguera.
Després de seguir uns metres el camí vell es torna a tapar i és més fàcil passar pels bancals de la vora, així que aprofita per avançar més ràpidament per ells sempre sense perdre de vista la traça del camí que circula entre parets de pedra recte per dalt la lloma.
Només se pot retorne al camí i, sense deixar-lo, el seguisc fins a la Casa de Fermí, on hi ha un cotxe i des d'on continua el camí arreglat per poder passar.
Baixant a la Casa del Gat.
L'estret camí es troba ací formigonat per facilitar el pas dels cotxes a la Casa de Fermí, i baixa en forta pendent fins a la Casa del Gat, un altre mas també arreglat i voltat de bancals treballats.
Des d'ací baixa fent voltes a buscar la nova pista, però a la dreta hi ha un parell de fites d'un vell camí que passa sota la Casa del Gat a buscar el barranc de l'Oli, i com no podria ser d'altra manera el seguisc per estalviar les voltes de la pista.
Drecera per senda vella.
En teoria el vell camí continua recte però se n'ha perdut la traça així que esta és una molt bona opció per retallar i estalviar pista.
Roures al barranc de l'Oli.
La senda arriba al barranc al mateix temps que la pista, i continua per una ombria on creixen alguns grans roures que s'han escapat als incendis.
De l'altra banda queda el gran mas de la Polla Rosa on es veuen moltes cases arreglades i senyals de vida.
Mas de la Polla Rossa.
Pista amunt enllaça amb el vell camí d'Atzaneta i puja cap a un collet als peus del Cabecet on es junta un assegador que ve de la Polla Rosa.
Ací travessa un altre assegador que baixa del Corral Blanc i pel Cabecet continua cap a les Torrecelles, i és este el camí aproximat que segueixen els pelegrins de les Useres de camí a Sant Joan.
Camí dels Pelegrins o de Sant Joan.
Al mateix coll hi ha paletes del GR-33 o camí dels Pelegrins i ací abandone el vell camí d'Atzeneta, que baixa recte com un fil a buscar la rambla d'Atzeneta i continue pel camí dels Pelegrins o de Sant Joan ara en direcció a les Useres.
Atzeneta des de la Sella.
Fins ara no m'he creuat més que amb un corredor en la pujada a la Torreta, ara però és un constant anar i tornar de corredors de muntanya que deuen estar entrenant la MIM i fan via amunt i avall del sender. Fins i tot em fa vergonya ser l'únic que va caminant.
Penyagolosa i la Lloma Bernat des del Corral Blanc.
Però els camins es van fer per a caminar i caminant, caminant remunte les voltes que pugen cap a la Serra de la Creu fins a arribar a la Sella, i des d'ací continua el camí planer pel llom de la Serra fins el Corral Blanc quan ja comença a baixar cap a les Useres.
Camí de Sant Joan.
El camí dels Pelegrins de les Useres està catalogat i protegit amb la figura de Monument Natural.  A resultes de la seua declaració a partir de l'any 2007 es van fer algunes obres de condicionament i reparació del traçat, seguint en la major part dels casos les tradicionals tècniques de pedra en sec per a aguantar la plataforma, tornant solsides i també empedrant alguns curts trams de camí.
A la pujada es nota un poc la faena feta marcant les voltes del camí que els corredors s'entesten en fer rectes. Baixant del Corral Blanc hi ha trams on l'actuació duta a terme ha estat més costosa, empedrant alguns trams de camí on l'erosió l'havia desdibuixat.
Empedrat modern.
Al coll de les Arteses el camí aboca a una pista que passa per l'ombria de la Roca Cervera fins que se'n separa quan la pista abandona el traçat del vell camí.
Ací també s'ha netejat de fa poc el camí i a l'estar tan transitat és ben clar i fàcil de seguir.
Camí vell i pista nova.
El camí gira i es veu el final de les muntanyes i davant queda el Pla de les Useres que s'estén fins a la rambla de la Viuda ... i més enllà.
La Vila Vella arribant a les Useres.
Després de travessar una pista es junta per l'esquerra el PR-CV-316 al Piló de la Creu on es fa una altra rogativa des de les Useres, la dels xiquets.
Les Useres.
Seguint els dos senders s'arriba al poble pel Calvari vell.
Arribats ací no entre dins del poble sinó que agarre el camí de la font de Més Amunt, paral·lel a la carretera però molt més agradable.
Camí de la font de Més Amunt.
Seguint el camí hom s'adona del perquè de la situació del poble de les Useres, a la part més alta d'un tossalet que domina les hortes que rega l'aigua de la font. Una posició defensiva però a la vegada propera al principal sistema de regadiu del terme municipal alimentat per l'aigua de diverses fonts i molt especialment de la font de Més Amunt d'on ix una sèquia d'aigua que va paral·lela al camí, alimentant la bassa del Molí d'on prenia l'aigua el molí de la Vila.
Font de Més Amunt.
Seguint el passeig s'arriba de seguida al paratge de la font de Més Amunt on hi ha tauletes i jocs infantils. Un bon grapat de canyos aboquen l'aigua en una llarga pica que se l'enduu per la sèquia. En anys plovedors ix també l'Ullal de la font Jordana, situat un centenar de metres més amunt, passada la carretera.
Camí de la Ponça.
Per davant mateix de la font i travessant el barranc hi ha les senyals que marquen l'inici de la ruta a la Ponsa i la Penyaroja.
A banda de les marques de la ruta anem trobant també les ferradures roges dobles que indiquen que per ací passa també elcamí entre les Useres i Costur.
Tram empedrat del vell camí de l'Alcora.
La ruta segueix ací el vell camí de l'Alcora (o de Costur) que circula paral·lel a la carretera per baix. Comença travessant un pinaret i va pujant fins a un collet a l'altura del Castanyol.
Aljub al camí vell de Costur.
Ací hi ha una bifurcació de camins. Recte continua el camí vell de Costur per on va també elcamí, mentre que per la dreta segueix el vell camí de l'Alcora i el de la font de la Ponça.
Camí de la Ponsa.
El camí ix a la carretera i circula uns metres per la vora abans de travessar-la i continuar per l'altra banda.

Ací el camí vell de l'Alcora continua aproximadament per on va la nova carretera i és el camí més curt, però per un poc més seguisc el sender marcat que continua per  la Passada de la Serra la Creu al Burguet, per dalt la carretera, fins que baixa a buscar el barranc de la Ponça ja quasi al davant de la font.
Passada (o assegador) de la Serra la Creu al Burguet.
Uns xops assenyalen el lloc on està la font, acompanyada de tauletes formant una raconada agradable i fresquívola. Una parella que ha vingut caminant s'està a l'ombra.
Faig un bon glop i carregue d'aigua per al que queda de camí que si bé és curt ja comença a apretar el sol i la calor.
Font de la Ponça.
Retorne per la pista que n'entra directe des de la carretera, trobant-me una altra parella que s'acosta a la font passejant. Seran les últimes persones que trobaré caminant tot i què a partir d'ara el paisatge es troba més humanitzat i és fàcil vore algú treballant al bancal.
Carretera de Costur.
Cal continuar obligatòriament la carretera durant quasi un quilòmetre abans de desviar-se a la dreta després de travessar el barranc de les Olles.
Ací a la vora, dins del barranc, hi ha el Molló dels Tres Termes on es junten els termes de Costur, les Useres i Figueroles.
Camí de l'Alcora.
El camí de l'Alcora arrenca amunt per una costera empedrada que, abans de l'incendi, deguere estar coberta de pins. Ara tan sols algun exemplar gran li fa ombra.
Pins a l'Ombria del barranc de les Olles.
Malgrat el matollar que pugna per tancar el camí real encara es passa prou bé i de seguida s'acaba la costera eixint a un carril més ample quan coronem el Collao.
El Collao.
Pel Collao passa un assegador que ve des de Costur i continua cap a les Trauantes pel mas del Quadrat, i també trobem algunes paletes de les rutes del patrimoni de Costur que fan la volta a quasi tots els racons del terme.
Camí real de l'Alcora a les Useres.
Però ara no toca anar cap a Costur sinó continuar recte pel vell camí que baixa per l'altra vessant buscant el barranc de la Foia.
Tot el tram de baixada es troba ben conservat amb un excel·lent treball de pedra en sec tan als costats amb parets de pedra que separen el camí dels bancals, com amb murs de pedra per sostindre la plataforma del camí, així com llargs trams empedrats a les costeres més fortes.
A l'arribar al barranc el vell camí continua per dins però es troba totalment tapat i cal seguir un senderol que per la banda de baix d'uns bancals ens trau a una pista.
El barranc de la Foia i la Foia des de l'Algepsar.
Cal seguir la pista avall cap a l'Algepsar on, el camí se'n torna a separar de la pista retallant al recte a buscar el modern pou de l'Algepsar que serveix de guia mentre es baixa.
A partir d'ací el camí ix del barranc i entra al terme de l'Alcora, i a partir d'este punt es troba tot asfaltat.
Travessant el Pla del Vinyé.
El camí segueix recte baixant paral·lel al barranc de la Foia que es va obrint a mesura que arribem al pla del Vinyé.
La Lloma del Campiello des del pla del Vinyé.
Els olivars i ametlars dominen el paisatge del pla i acompanyen el caminant fins a la Foia. La calor apreta i l'asfalt crema de manera que cal apretar el pas per fer més ràpid la darrera hora de camí, necessària per a tancar el cercle.
Carretera de l'Alcora.
El camí ix a la carretera de l'Alcora a Costur i, malgrat que hi ha la possibilitat de seguir per dins del barranc de la Foia la descarte per dos raons, la primera per no repetir el camí de l'anada i la segona per estalviar uns metres de recorregut.
La Foia des de les Hortes.
I per la vora de la carretera retorne a la Foia completant una llarga volta per l'Alcalatén seguint els vells camins que unien els diferents pobles. Camins que tanta gent va xafar i que, malauradament, sovint queden ara en l'oblit i l'abandó ... llevat d'algun caminant perdut.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

De la Barceloneta al Tossal de Goçalvo
Costur - mas de la Lloma
Una volteta per Costur pels senders del patrimoni
La Foia - les Trauantes - la Torreta
les Useres - Trauantes - la Serra - GR33


Més informació:
  • Ajuntament de les Useres
  • Ribes Pallarés, Josep Miquel Toponímia dels pobles valencians: Costur Ed. AVL, 2006 accessible a la web.
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.
  • Minuta del MTN del término municipal de Costur, IGN, 1938
  • Minuta del MTN del término municipal de Costur, IGN, 1909
  •  Ajuntament de Figueroles
  • Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera 
  • (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid, Ed. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
  • Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
  • Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Actas de clasificación de Lucena del Cid. Generalitat Valenciana.
  •  (1909) Minuta del término municipal de las Useras, Ed. IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada