ULLALS DE LA RAMBLA

Hui hem fet una ruta molt diferent al que sol ser habitual. En primer lloc hem anat continuament per la rambla i en segon lloc ens ha eixit una ruta linial, en contra del que tenim per costum.

Aprofitant que ha eixit la Rambla de la Viuda amb les darreres pluges i nevades hem anat a fer una ruta seguint-la des d'on es junta amb el riu de l'Alcora cap amunt.
La idea inicial era remuntar-la fins arribar sota el mas de la Xurumbela des d'on retornaríem per dalt passant pel Pla de la Bassa Roja i el Racó del Corb, però ens ha estat impossible travessar-la així que hem hagut de fer una ruta d'anada i tornada.
Hem eixit de la confluència de la Rambla de la Viuda i el riu de l'Alcora i hem pujat rambla amunt, sempre per la dreta (esquerra geogràfica) fins arribar a la volta de la Fleixa, on ens ha tocat fer la volta perquè ja no hem pogut passar més avant.

Confluència de la Rambla de la Viuda i el riu de l'Alcora.

Hem eixit des d'on conflueixen el riu de l'Alcora i la rambla de la Viuda i hem passat sota la cantera del Frontó , just a la vora d'una curiosa penya en forma de piràmide.

Passant entre la cantera i la rambla.

Este ha sigut el primer punt interessant del dia. El camí que recorre la rambla la travessa i hem passat per fora per estalviar-nos travessar a gual.

Curiosa penya en forma de piràmide.

La continuació per pista és fàcil i bonica, i diferent sentint el llunyà remor de la rambla que passa aprop nostre però que no sempre veiem.

Tros de pista davant la Rabosera.

Passem el desviament a Costur pel barranc del Savinar i poc després arribem a la Volta del barranc del Savinar on el camí travessa novament la rambla.

Volta del barranc del Savinar. Camí tallat.

Ací optem també per fer la volta per fora, sense camí, perquè la rambla baixa ampla i amb força i no estem segurs de poder-la travessar, a més que ens caldria passar-la dos voltes.

Passant per les roques.

Anem fent la volta per les roques de la vora, o per les graves entre les que s'encaixa la rambla en este tram.

Passem per la vora de l'Ullal de la Marmosa, que ha eixit en força però que ara no duu aigua.

Ullal de la Marmosa.

La rambla s'encaixa entre la grava i crea uns ràpids interessants per a fer rafting, però no per a qui va a peu.

Ràpids a la Marmosa.

Arribem al pla de la Marmosa i passem per un bancal abans de poder baixar a la pista just quan torna a travessar la rambla.
Nosaltres continuem per les roques de la vora cap a la font del Comte, i anem alerta que un mal pas no ens faça caure a l'aigua.

Passant per les Penyes cap a la font del Comte.

Arribem a la font, amb un fil d'aigua i desbrossada de fa poc, i continuem per un senderol que torna a abocar a la rambla.

Font del Comte.

Ací hem d'anar obrint-nos camí prop de l'aigua què és el lloc on hi ha menys malea, encara que en algun lloc ens toca grimpar per les penyes.

Buscant un camí vora la rambla.

Eixim a una senda que passa per la volta dels Villomos. Just de l'altra banda hi ha l'Ullal dels Villomos, també sense aigua, tot i que sembla que n'ha eixit doncs als peus l'aigua és més verdosa i no roja com la que baixa per la rambla.

Ullal dels Villomos, sense aigua.

Fem la volta dels Villomos per dins, per senda i quan dona pas a la Volta de la Fleixa ens caldria travessar per pujar a la Xurumbela seguint els senders marcats de Costur.
La rambla però baixa forta i no abelleix travessar així que mirem de fer la volta per fora i provar d'arribar a la Miloqueta per on puja una senda a la Bassa de les Oronetes.

Volta de la Fleixa.

Anem passant penyes però arriba un punt on se'ns fa molt difícil i perillós, així que decidim pegar la volta i tornar per on hem vingut.

El camí es complica cada vegada més.

Just al retornar a la senda aprofitem per recuperar forces i celebrar que no hem caigut dins la rambla. (sempre hi ha coses per a celebrar).

Recuperant forces on passa el camí la rambla.

Només ens queda desfer el camí d'anada, fins la font del Comte. Des de la font sembla que hi ha algun senderol que puja cap als Alts del Comte, però no ens decidim a tentar la sort que hui sembla que no tenim de cara.

Vista panoràmica des de dalt la font del Comte.

Retornem pel Pla de la Marmosa i la Volta del barranc del Savinar, i just ací trobem uns homes que passen amb cotxe per vore si han eixit els ullals. Per desgràcia si han eixit ja no duen aigua així que no podem disfrutar tampoc de l'espectacle.

Pista tallada.

Refem els nostres passos i acabem la ruta un poc desanimats però per sort al mas de Flors ens espera Jesús amb unes cerveses fresques i una conversa animada per a escalfar-nos l'ànim.

Recuperant líquids.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

mas de flors - racó del corb
costur - mas de flors
sant pasqual - sant joan per xodos
frontó - bassa de les oronetes més informació ací


Més informació:

• terrasit
• web de l'ajuntament de Sant Joan de Moró
• Gil i Peris, Palmira Toponímia dels pobles valencians: Sant Joan de Moró València, 2006 accessible a la web.
• Ribes Pallares, Josep Miquel  Toponímia dels pobles valencians: Costur València, 2006 accessible a la web.
• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008. accessible a la web.
• Associació cultural la Fontanella de Costur
•  Una volteta 

DEL FRONTÓ A LA BASSA DE LES ORONETES

Hui tocava fer una ruta no massa difícil. Ramiro per fi s'ha recuperat de la lesió que va patir a Artana i cal anar a poc a poc per a no forçar. Però això no vol dir fer una ruta senzilla així que hem anat a explorar algunes sendes que apareixen a les ortofotos per mirar d'anar del mas de Flors a la Bassa de les Oronetes i li hem fet visita a Jesús.

Hem arreplegat a Jesús al mas de Flors però hem fet un tros amb cotxe per eixir des de la Rambla, només passar la cantera que s'està menjant el Frontó, per tal de recurtar la ruta.
Remuntem la rambla de la Viuda cap amunt per la pista que la voreja (i la travessa) fent més fàcil la ruta que anant sempre pel mig.

Pista vora rambla.

Deixem a l'esquerra la Rabosera de l'Alcora i un poc més avant el vell camí de Costur que remunta el barranc del Savinà fins el pla de la Bassa Roja. La rambla separa ara els termes de Costur i Moró.
Fem la volta del barranc del Savinar amb la rambla i deixem a la dreta el pla de la Marmosa i el cingle del Pardalero on acaba el terme de Moró i comença el de Vilafamés.
Passem la font del Comte, l'únic punt d'aigua de tot el camí, a banda dels ullals que neixen a la rambla després de fortes pluges.

Font del Comte.

A partir d'ací la pista desapareix i deixa pas una senda que discorre per la vora de la rambla, travessant-la de quan en quan.

Comença senda.

La senda està ben marcada i prou xafada i als llocs on travessa la rambla trobem fites.

Fites a la rambla.

Fem una nova volta, la dels Villomos on, quan plou, ix l'ullal homònim i enfilem cap a la Miloqueta. Un poc més avant a la nostra esquerra mou la senda que, per la Txurumbela i el pla de la Bassa Roja puja a Costur marcat per l'associació cultural la Fontanella de Costur.
Abans d'arribar a una nova volta, la de la Penya (on es troba una xicoteta escola d'escalada), eixim de la rambla per la dreta i enfilem una senda que puja cap als alts de la Miloqueta.

Agarrant la senda de la Miloqueta.

La senda mou per un pinar jove, que creix amb força després dels incendis patits fa no tants anys. La senda està molt marcada per les motos que passen però per eixa mateixa raó hi ha molta pedra solta que fa de mal caminar.

Senda de la Miloqueta.

Deixem arrere els pins i enfilem una zona de matolls que ocupen els antics bancals cap a la par alta de la Miloqueta. Quan arribem la senda gira i planeja baixant cap a un collet on es troba el Corral Cremat.
Continuem senda per tota la Lloma, amb unes vistes magnífiques cap a la rambla, Costur, Les Useres i Penyagolosa al fons.

Masos de Rabosa.

Arribem finalment als masos de la Rabosa i eixim a la carretera de Vilafamés a Costur just davant la Bassa de les Oronetes per on passa el GR-33.
Arribem a la capelleta i a la bassa, ara quasi aterrada on trobem un xic esperant uns companys que estan entrenant la marató i mitja. Tot el tram de GR que seguim trobem molta gent que està entrenant la ruta.

Capelleta de Sant Antoni a la Bassa de les Oronetes.

Seguim un tros de carretera a la dreta i ens desviem, seguint una variant del GR que passa per la font d'en Plenes i Sant Micalet per a unir-se al traçat original al Pou del Mollet.
A la Bassa de les Oronetes trobem una parella que ens explica els noms dels llocs, així ens conten que als masos de la Rabosa els deien senzillament els masos per diferenciar-los dels masos de la Bassa de les Oronetes, que anomenaven el Poblet doncs hi havia escola, taverna i tenda.

Masos de la Bassa de les Oronetes o el Poblet.

Passem pels masos de la Bassa de les Oronetes que s'allarguen a banda i banda del camí del mas de Polinari i continuem per pista fins que arribem a un punt on la pista gira a llevant i continua planera. Ací abandonem la pista i seguim una senda que baixa cap al mas d'Avall.
Baixem per la vella senda, molt malmesa per les motos i passem per la vora d'alguns bancals treballats.
Passem per la vora del mas, ara per pista, i just ací es troba un magnífic exemplar d'olivera mil·lenària. Continuem un poc més i al arribar a un ample coll on hi ha una bassa i un nou piló de Sant Antoni continuem recte per una senda que puja pel pinaret que cobreix l'ombria de les Llomes.

Capelleta i altar de Sant Antoni al mas d'Avall.

Arribem a les Llomes on la roca que aflora impedeix el creixement de la vegetació. Només trobem margalló, romer i alguns ullastres i llentiscles.

Senda de les Llomes.

Continuem per una senda que travessa les Llomes, ja dins del terme de Moró. Estem al camí de les Llomes que enllaça amb la pista traçada per damunt la vella senda per accedir als pocs bancals d'ametlers encara treballats.

Camí de les Llomes.

Baixem fins al mas del Coll i travessem el barranc de les Serretes deixant a la dreta el mas de Grangel, on tenen ara bous braus, per agafar un senderol que travessa per dalt d'un tossalet (per estalviar-nos un tros d'asfalt) fins a eixir novament a una pista, que seguim a la dreta enfilant la cantera del Frontó.

Les Serretes.

Aquesta és la part més aventurera de tot el camí. El sender es va perdent i trobant, es tracta d'un sender obert pels caçadors que busquen un bon lloc per a tirar al tord, tant a l'alba com a la joca. Trobem beines de cartutxos al llarg de tot el tossalet i, just a l'eixir a una pista, un bidó per llençar les beines i un cartell convidant els caçadors a recollir-les. Pot ser molts caçadors són analfabets.
Continuem per la pista que baixa per un pinar més espès i passa després entre uns bancals treballats tot vorejant la cantera fins que arribem finalment al punt d'eixida.
Per acabar bé el dia només ens queda prendre alguna cosa a la fresca als carrers del Mas de Flors.

Recuperant forces.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

sant micalet - bassa de les oronetes - font penella
mas de flors - racó del corb
costur - mas de flors
sant pasqual - sant joan per xodos


Més informació:

• terrasit
• web de l'ajuntament de Sant Joan de Moró
• web de l'ajuntament de Vilafamés
• Gil i Peris, Palmira Toponímia dels pobles valencians: Sant Joan de Moró València, 2006 accessible a la web.
• Ribes Pallares, Josep Miquel  Toponímia dels pobles valencians: Costur València, 2006 accessible a la web.
• Diversos autors S.G.R. 33 Castelló de la Plana - Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la Lluna Plena Centre Excursionista de Castelló, Castelló, 2000
• Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008. accessible a la web.
• Associació cultural la Fontanella de Costur