dimecres, 19 de juny de 2019

VOLTA AL BOVALAR DE CULLA

Com cada dimecres de matí la gent gran (i desfaenada) del Centre Excursionista de Vila-real ix a la muntanya seguint una costum que va encetar Paco Ortells. Seguint també el què ja s'ha convertit en una tradició al final del trimestre s'organitza una excursió en autobús amb dinar inclós, en este cas a Culla.
Sempre havia volgut afegir-me als companys majors dels que sempre s'aprén i hui ha estat el dia que, desfaenat, també ho he pogut fer acompanyant-los a fer una volta pel sempre interessant terme de Culla.

Després del trajecte en bus per la nova carretera dels Ivarsos, movem de Culla pel GR-7 seguint el camí de Benassal que coincideix ací amb el del Bovalar. Eixim del poble de baixada i això vol dir que la tornada serà de pujada. Seguim el camí vell de Benassal que ací coincideix amb el del Bovalar i per on s'ha traçat no només el GR-7 sinó també el PR-CV-297 que fa la volta al Bovalar i què seguirem quasi en la seua totalitat.
Deixem enrere el poble i a l'altura d'un peiró de pedra cal seguir a l'esquerra el vell camí que passa per davant de la font de les Fontanelles abans d'entrar al Pla dels Noguers, terreny planer que davalla cap al Bovalar i voltat d'antics bancals, molts d'elles encara en ús.
Arribats al Pla dels Noguers abandonem el GR que continua pel vell camí de Sant Cristòfol del Benassal que s'alça davant nostre al cim del Montcàtil. Nosaltres seguirem un poc més a la dreta pel camí del Bovalar que travessant la nova carretera dels Cantonets n'entra a l'antic Bovalar, parcel·lat després de la desamortització de Madoz però que no es va arribar a artigar conservant encara un bon carrascar, majoritàriament fruit del rebrot de les velles carrasques després de tallar-les per a fer carbó.
Entrem al Bovalar pel carreró de la Cova que el travessa recte com un fil entre parets de pedra que en delimiten les propietats veïnes. Seguint-lo arribem als Quatre Cantons on s'encreuen quatre camins que parteixen a les quatre direccions. Es tracta de camins traçats al recte dins l'antic Bovalar quan es va parcel·lar per tal d'accedir a les noves propietats. Nosaltres seguirem recte l'antic camí del Bovalar que el recorre de part a part passant per la Cova del Bovalar.
Passats els Quatre Cantons el camí es fa menys clar i un poc més tapat però segueix sent evident que seguim un vell camí. A més les marques blanques i grogues tot i què no abunden ens confirmen que anem pel bon camí. A partir d'ací el camí deixa d'anar recte i comença a baixar poc a poc resseguint les corbes de nivell fent la volta a la capçalera del riu del Molinell que ací pren el nom de barranc del Bovalar. Dalt nostre queden la Lloma de Sant Cristòfol i altres llomes que davallen des del Montcàtil suaument fins que, just per damunt dels nostres caps, acaben en un seguit de cingles que cauen des de les altures. En un d'eixos cingles es troba la cova del Bovalar on ens portarà el camí.



Escalfant al sol abans de començar la ruta.

El peiró de les Fontanelles al camí de Benassal.

Culla des de les Fontanelles.

El Pla dels Noguers, el Bovalar i al fons l'ermita de Sant Cristòfol de Benassal al cim del Montcàtil.

Deixant enrere el Pla dels Noguers amb el Montcàtil al davant.

Camí del Bovalar.

El Carreró de la Cova.

El barranc del Bovalar.


El Bovalar i el mas de la Serra d'en Porta.

El Montcàtil amb l'ermita de Sant Cristòfol al cim.

Culla des de la Cova del Bovalar.

La Cova del Bovalar és una gran balma oberta als peus d'un cingle i que ha estat aprofitada d'antic per a guardar raberes. És per això que trobem una sèrie de construccions de pedra seca i fins i tot un lloc on es recollia l'aigua que sumava per la paret.
Davant la cova hi ha un magnífic carrascar, madur i espès, un dels millors rodals que hem trobat en tot el trajecte fins ací i això que n'hem anat trobant rodals de carrascar que no s'han artigat ni tallat per a llenya o carbó on es troben exemplars de carrasques notables.
El camí travessa la cova de punta a punta i continua sota els cingles fins a eixir-ne a un rellomet assolellat. Des d'ací continua resseguint les corbes de nivell fent una gran volta per a no perdre altura al travessar el barranquet del Pou de la Bleda i, passant sota els cingles de la Roca del Crebalòs, eixir als bancals del mas de la Serra d'en Porta. El topònim és significatiu i s'adiu al lloc on hi ha roques i penyes un poc per tot arreu facilitant el crebar els óssos als crebalosos que hi volaven en d'altres temps pels nostres cels. Es possible que puguem tornar-los a vore i tornen a usar la roca si el projecte de recuperació del Crebalòs reintroduït a la tinença de Benifassar acaba quallant, el temps ho dirà.
Deixant enrere la Roca del Crebalòs el carrascar queda enrere i davant nostre hi ha els vells bancals del mas de la Serra d'en Porta. Ací cal estar atents a les marques del PR per a seguir el vell camí que passa entre els vells bancals abandonats i no entrar dins dels bancals encara en ús.
El camí ens baixa al mas però nosaltres ens desviem uns metres a buscar l'ombra d'unes grans carrasques per a esmorzar que ja ve sent l'hora.


Cova del Bovalar.

Carrascar de davant la cova.

El camí sota els cingles.

Sota la roca del Crebalós.


Travessant els antics bancals del mas de la Serra en Porta.

Buscant un lloc a l'ombra per a esmorzar.
Després d'esmorzar cal continuar camí i ho fem baixant fins a les cases del mas de la Serra en Porta. Des d'ací el vell camí de ferradura s'ha transformat en una pista que passa per dalt dels bancals del mas, plantats d'ametlers i ben treballats, que davallen fins al fons del barranc del Bovalar. Ens trobem ja dins de la partida del Molinell que engloba el que fou l'antic terme del llogaret medieval del Molinell, despoblat a l'edat mitjana i annexionat al terme de Culla. Hui en dia només són un conjunt de masos a la part dreta del barranc del Bovalar que pren el nom de riu del Molinell.
A partir d'ací les dos vessants del riu del Molinell o barranc del Bovalar com encara es diu la seua part més alta es troben totalment abancalades i encara es cultiven en bona part. De fet el poble del Molinell s'enclava en una ampla vall que obre el riu aprofitant els gresos grocs cretàcics més tous i també més fèrtils de manera que quan el riu torna a travessar la calcària els bancals treballats desapareixen.
El nostre camí ens porta als peus del tossal del Mas de la Cova per on baixa cap al barranc pel vell camí de ferradura que segueix el límit entre els bancals treballats sobre el terreny de sauló blanc i la malea que creix al tossal, més dur al tractar-se de margues i calcàries i que ha ressistit l'erosió.
A l'arribar al fons del barranc topetem amb una pista que corre per la seua vora. El PR munta cap a la dreta però ens desviem uns metres avall a trobar la font de la Llosa d'abundant aigua que naix al mateix llit del riu.
Des d'ací el PR puja barranc amunt fins al mas del Barranc i, per pista, travessa la Roureda fins a la Bassa del Collao. Jose Manuel i jo decidim fer un camí alternatiu i pugem seguint el vell camí del Molinell a Culla que des de la font hi puja al recte cap al Collao.
El camí, no massa net però per on encara es pot passar gràcies al pas d'ovelles, ens porta a una pista que baixa des del Collao a la Roureda. De la roureda només en queden un parell de roures al voltant del mas del Rourar, la resta ha estat convertida en bancals i encara es treballen.
Com que la resta del grup està molt més lluny doncs el camí que hem fet és prou més curt ens acostem per la pista, què és per on puja el PR des del barranc del Bovalar al Collao. Passem pels bancals fins que trobem una bassa que recull l'aigua que regalima per la vessant. Ací ens trobem a la resta del grup. Ara caldria tornar a desfer el camí per la pista però decidim pujar per una vella senda que travessa els bancals cap al mas de les Vinyes, dalt nostre. Una conducció d'aigua ens serveix de guia i seguint-la arribem al mas, antic i prou ben conserat. Segueix la tipologia de les torres fortificades presents en altres llocs del Maestrat però ací han anat afegint-se altres construccions desvirtuant un poc la fesomia original.
Deixem enrere el mas i per un camí entre bancals que passa pel pouet d'on s'abastien d'aigua els masovers passem sota el mas del Perxet fins que arribem al camí del Molinell a Culla a l'altura del mas del Cocó. Ací esperem la resta del grup i tots junts pugem pel mas de la Bassa del Collao al Collao on hi ha la bassa que li dóna nom i per on passa la carretera dels Cantonets que des del Bovalar va al mas dels Cantonets.
Mas de la Serra d'en Porta.

El tossal del mas de la Cova.

Baixant al barranc del Bovalar. Davant la Roureda.

El riu Molinell a la font de la Llosa.

La font de la Llosa.

Camí de Culla al Molinell.

La vall del Molinell.

En primer lloc el Rourar i al fons la Serra en Porta i el Bovalar.

Deixem el camí de Culla que puja per la dreta i travessem la Roureda, ara plantada d'ametlers.

Fonteta a la Roureda.

Sender cap al mas de les Vinyes.

Mas de les Vinyes.

Aljub del mas de les Vinyes.

Camí de les Vinyes a la Bassa del Collao.

Camí del Molinell a Culla.

Bassa del Collao.
Ara toca seguir la carretera asfaltada cap a Culla que ja trau el cap allà lluny. El vell camí anava quasi recte per la carretera però el traçat del PR no el segueix o no ho fa molta estona doncs quan arribem a l'altura del mas de Matoa trenca a l'esquerra per una caletxa entre parets dels bancals a buscar el camí vell de la Torre (d'en Besora).
El PR baixa un poc entre bancals treballats per un camí on passen els cotxes fins que s'acaben els bancals treballats i el pas dels cotxes. A partir d'ací cada vegada és més difícil passar pel vell camí, menjat per les argelagues i les carrasques de manera que al final és més fàcil passar pels bancals abandonats de la vora que pel mateix camí que circula entre parets pel mig d'ells. Finalment tornen a haver bancals treballats, en este cas plantats de cirerers i pel bancal vora l'antic camí es pot passar ràpid i fàcilment fins que arriba al vell camí de la Torre, ara convertit en una ampla pista.
Cal seguir ací a la dreta tal i com ens ho mostren les indicacions del PR. La pista deixa enrere els cirerers i travessa una zona de matollar que envolta el mas de la Mireta que queda a la nostra esquerra un poc apartat del camí. Ací la pista abandona el vell camí i baixa a buscar el barranc del Sargar. Quan la pista el travessa pujant per l'altra banda el PR l'abandona seguint per dins del barranc.
Remuntar el barranc no resulta cap problema doncs està quasi desprovist de vegetació. Sense camí aparent cal seguir barranc amunt fins que el travessa la pista que entra al mas de les Forques.


Carretera dels Cantonets.

Mas de la Matoa.

El PR pel Carrascalet.

Tram impracticable del camí tapat de vegetació.

Cirerers a la Mola.

Assegador de la Mola i camí vell de la Torre.

Pista que baixa a buscar el barranc del Sargar.

Barranc del Sargar.
A l'arribar a la pista del mas de les Forques trobe a una veïna del mas passejant i m'explica quin camí s'ha de seguir per anar a Culla, i també em parla de la font de la Teuleria entre d'altres coses. De l'altra banda del mas passava l'antic camí de Castelló i és on deurien estar les forques que li van donar nom al mas ja que solien situar-se a les entrades principals dels poble. Cal recordar que els pobles importants com Culla solien ser la seu de la justícia senyorial (o reial) i disposaven del "mer imperi" o dret d'exercir la justícia plena, fins a les últimes conseqüències i estes eren les de penjar el malfactor i per a informar els visitants d'esta potestat es posaven les forques a les entrades dels pobles.
Però deixem enrere les Forques i cal pujar per un ample erm cap al camí del Molinell que passa per dalt d'una llometa una vegada deixada enrere la carretera dels Cantonets.
Una vegada al vell camí cal seguir-lo a l'esquerra cap al collet de l'Eriàs per on traspon a Culla, però just abans d'arribar el PR ens fa desviar-nos a l'esquerra cap a la Teuleria (allargant uns centenars de metres el recorregut).
El camí passa entre uns bancals i un carrascar i corre planer fins a la font de la Teuleria, amb la casa de la Teuleria a la vora. La font té una llarga pica i l'aigua es recull a una bassa d'on s'aprofita per a regar. A la vora hi ha una era i la casa on es feien antigament les teules aprofitant l'aigua i la terra argila que hi ha a la vora.
Als bancalets de sota hi ha un home que confirma l'ús que se'n feia de la Teuleria per part dels masovers del mas de la Teuleria. D'allí eixien les teules de les cases de Culla on toca dirigir-se ara seguint el camí real de Castelló que passa a l'ombra del tossal de la Serrada abans d'enllaçar amb el camí del Molinell i el de Benassal a les Fontanelles i entrar tots junts pel mateix lloc que havíem eixit del poble de bon matí.

Mas de les Forques.

Les Forques.

Camí vell de Culla al Molinell.

Culla des del collet de l'Eriàs.

Travessant a la Teuleria.

Font de la Teuleria.

Camí real de Castelló.
Acabada la ruta toca visitar el poble i dinar a la Setena a l'ombra però amb bons aliments i millor companyia.




Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que comparteix part del camí:

GR7: Ares - Benassal - Culla


Més informació: