La ruta que volem fer és pujar al mas de Montoliu des del mas de la Costa, un recorregut proposat per Francesc Garcés, autor de la majoria de rutes d'esta part del terme de Llucena que consona ja amb el de Xodos. Aprofitem també així que en tota la ruta caminarem per damunt dels mil metres d'altura fugint així de la calor de les terres baixes. De fet la primavera encara és present en tot el seu esplendor a les terres altes.
Comencem a caminar eixint del mas de la Costa pel camí dels Nevaters, el camí que seguien els arriers que baixaven la neu de la nevera de Penyagolosa cap a la Plana de Castelló. En aquells moments era un camí molt xafat, no debades a l'estiu arribaven a baixar dos càrregues de neu al dia, i també molt ben conservat doncs els mateixos arriers s'havien de comprometre a arreglar-ne els desperfectes causats pel pas constant dels matxos.
El camí ix entre els bancals del mas i continua un tros per la pista que entra al mas del Pelegrinet abans de començar a pujar. A partir d'ací està marcat amb les marques blanques i grogues del PR-CV-79 que comparteix camí amb el PR-CV-328.
Baix nostre queda l'escola de la Costa, que segueix el mateix plànol que la resta d'escoles rurals de Llucena construïdes durant la República (les Pedroses, la Parra, el Mosquerí, la Mina) i queda dalt justet de la font.
Pugem per una vessant coberta de carrasques que davalla des de la Picossa, que des de dalt domina el mas de la Costa i els seus voltants. Travessem una pista que entra al mas del Collet i continuem amunt per la solana fins que enllaça amb el nostre camí una pista que volta a buscar la falda de la Picossa que mira cap al riu de Llucena.
Hem deixat enrere el tram més costerut i ara el camí planeja sota el pinar que envolta el mas del Pelegrinet, situat costera avall d'on nosaltres passem. Quan acaba la pista continua el vell camí de ferradura ample i ben traçat fins que arriba a un llomet rocallós. Ací se'n desvia per la dreta el PR-CV-328 camí d'Arminyà mentre que nosaltres seguirem el camí dels nevaters per l'ombria de la Picossa.
El camí passa pel pinar que cobreix l'ombria deixant a la nostra dreta el barranc del Bosquet que de l'altra banda, la solana, està cobert d'un espès carrascar. De fet travessem el barranquet a la seua capçalera el bosc passa de ser pinar a carrascar que ens acompanya el tram final de pujada fins a l'encreuament de camins que trobem davant del mas del Sabater: ací entra una pista des del Pas Real d'Aragó que continua cap al mas de Bernús passant per la Font Blanca, i és eixe el camí que seguirem, pista dreta cap a la Font Blanca.
 |
| La Picossa des del mas de la Costa. |
 |
| La Talaia des de l'era del mas. |
 |
| Camí dels Nevaters eixint del mas de la Costa. |
 |
| Costera de pujada per la solana de la Costa. |
 |
| Barranc del Bosquet. |
 |
| Encreuament al mas de Sabater. |
Camí caminant seguim la pista que passa prou per sota dels cingles que envolten la Lloma Saltadora. A la nostra esquerra als peus dels cingles creix el carrascar mentre que per la dreta tenim el pinar que ocupa els vells bancals del mas de Xiron. Deixem el mas a la dreta, totalment assolat, i trobem un camí que baixa per l'esquerra des de les Grades baixant a la dreta a la font de la Canaleta, les marques blanques i blaves ens mostren què és un dels molts camins oberts pels "amics dels camins" de Llucena. Per ací a més passa l'Ultraferradura, carrera de muntanya que aprofita els antics camins de ferradura recuperats.
La pista principal gira a la dreta i envila avall cap al mas de Bernús, nosaltres seguirem recte i arribem un poc més avant a la font Blanca, de pouet que aboca a un gran bassi de ferro. Només en cau un rajolí d'aigua segurament perquè li falta una bona neteja.
Passada la font la pista es converteix en un estret carril que fa volta per a pujar al mas del Polit. Per l'esquerra puja un camí que passa sota el mas de la Font Blanca cap a la Lloma Saltadora. Nosaltres seguirem recte seguint la direcció d'Otrelles tal i com indica una de les paletes que han ficat els "amics" per tal de saber on van els camins.
Pugem un poc per la vessant i trobem un nou encreuament amb un pal de ferro ple de paletes. Ací descartem el camí de la dreta que pel mas del Polit i la font dels Bassis baixa al mas del Vincle (on enllaça amb el camí d'Arminyà) i seguirem cap a Otrelles i les Roques Llises. Per sort les marques blaves ens ajuden a seguir el camí allà on presenta alguna dificultat d'orientació i als encreuaments les paletes ens ajuden a seguir la direcció correcta. Tot molt ben marcat i sense cap altra dificultat que el desnivell a salvar.
El camí continua sense perdre altura fent la volta a la capçalera del barranc dels Bassis i passant sota el Cabeço Pelat. Des d'ací es domina tot el riu de Llucena que passa entre el Cabeço Pelat i la Lloma Bernat. De fet des de que hem eixit de la Costa que anem tenint quasi sempre molt bones vistes de la profunda i estreta vall que obre el riu als nostres peus.
El paisatge que travessem està fortament desboscat, només ací i allà anem trobant rodals de carrasques i pins que alternen amb ginebres. Ací la terra és pobra, l'hivern llarg, l'estiu sec i el sol pega fort de manera que als arbres els costa molt créixer. A nosaltres el sol també ens pega fort però per sort a esta altura corre un aire ben fresquet que no ens fa buscar l'ombra sinó més bé el sol.
 |
| Cingles de la Lloma Saltadora. |
 |
| La font Blanca. |
 |
| El Cabeço Pelat. |
 |
| El camí arribant a Otrelles. |
 |
| Llucena destaca per darrere dels Canterons de Miralba. A la dreta queda la Picossa. |
 |
| La lloma d'Otrelles i la Lloma Bernat al fons. |
Sort de les indicacions perquè l'inici del camí és molt poc evident però de seguida queda clar què és un camí antic que ens pujarà cap al Pou de la Crebà entre la lloma de la Carrascosa i el Cabeço Pelat.
Encara que seguim les marques blanques i blaves dels "amics dels camins de Llucena" hem deixat enrere el terme de Llucena i hem entrat al de Xodos on els veïns amics dels camins han assenyalat una sèrie de rutes però amb el blanc i verd dels senders locals.
El camí ens porta sense perdre altura a fer la volta per dalt al Raconàs, ample racó que forma com un circ a la capçalera del barranc de la Fontassa. Per la banda de migdia baixa la falda de l'Ombria d'Otrelles mentre que per l'altra part el seguit de cingles que cauen del capoll de la Carrascosa tanquen el Raconàs pel nord formant les roques llises que li donen nom al mas que hi ha just on acaben els cingles.
Si als peus dels cingles encara es poden trobar carrasques a l'ombria i a les parts altes per on passem només creixen els pins negres, no molt espessos, que mostren l'altura a què estem. Després de passar a la solana enfilem amunt els metres que ens queden per arribar al colladet on hi ha el pou de la Crebà on trobem el camí que des de la Carrascosa va al mas de Montoliu. Un pal amb indicacions ens marca les opcions a seguir, tant les marcades en blau i blanc de Llucena com les verdes i blanques de Xodos. Nosaltres seguirem cap a Montoliu.
El camí planeja sota el pinar que creix a l'ombria per dalt del barranc de Montoliu. Fa frescor sota els pins i és que ja estem prop dels 1.300 metres d'altura. El camí ens porta a travessar el barranc prop de la capçalera on acaba el pinar i queden els cabeços i llomes pelades on pasturen les vaques que ens miren com preguntant-se que fan ací estos perduts. Nosaltres no els fem massa cas o no més del que elles ens fan a nosaltres, i seguint el camí pugem a la pista que munta al mas de Montoliu des del barranc dels Frares. Només uns metres més amunt hi ha el mas.
 |
| Camí del pou de la Crevà. |
 |
| El mas de les Roques Llises. |
 |
| El capoll de la Carrascosa i el colladet de la Crebà. |
 |
| El barranc de la Fontassa. |
 |
| Darrer tram de pujada a la Crebà. |
 |
| El tossal del Marinet des de la Crebà. |
 |
| Camí de la Carrascosa a Montoliu. |
 |
| Vaques al mas de Montoliu. |
 |
| Penyagolosa des del mas de Montoliu. |
Descansem al davant del mas de Montoliu i aprofitem per fer un mosset. Des d'ací tenim una vista magnífica de Penyagolosa que tenim ja a tocar (pot ser menys d'una hora de camí a bon pas), però hui no toca anar més enllà sinó tornar enrere.
Eixim del mas buscant el vell camí que enllaçava amb el Pas Real d'Aragó que passa davant nostre. Encara que no queden moltes traces sembla que l'hem encertat perquè de tant en tant trobem un senderol més evident i ben traçat que el que fan les vaques. Arribem així al Pas Real d'Aragó, que pujava des de la Plana fins a les terres altes d'Aragó sempre per la divisòria d'aigües i també per la frontera lingüística entre el castellà i el valencià. De fet fa anys quan encara vivien al mas dels Collaos (que queda un poc més al nord) demanant per la font a la masovera ens va explicar on era la font de la Cova del Torrater en un meravellós dialecte aragonés trufat de valencianismes, mentre que quan vam trobar l'home ens va parlar en un valencià típic de Xous, i és que ella era dels Collaos del terme del Castillo però ell no, era del mas del Torrater ja dins el terme de Xodos encara que només tres-cents metres separen els dos masos.
Però cal seguir caminant que se'ns fa tard i el matí avança. Per damunt el pas hi ha traçada una ampla pista que puja des del Revolcador a Penyagolosa i ens permet avançar a molt bon pas. Seguint-la fem la volta per ponent al Cabeço Roig, el cim més alt del terme de Llucena que ací acaba, i passem després pel Contador on hi ha un pas més estret que uneix (o separa) el Cabeço Roig de la Lloma Saltadora.
El camí dels Nevaters, el PR-CV-79 que hem deixat al mas del Sabater baixa seguint el pas des de Penyagolosa i el seguirem ara fins al mas de la Costa. Les marques del PR segueixen el camí vell que passa per l'esquerra, més prop dels cingles, però nosaltres seguim la pista traçada a l'altra banda del pas per a caminar més de pressa i així travessar la llarga lloma Saltadora (llarga perquè de punta a punta fa més d'un quilòmetre).
Per la dreta, la vessant del Castillo, queda l'ombria del Vedat coberta de pinar que arriba a la part alta. Per l'esquerra, la banda de Llucena, els cingles cauen avall i ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes que arriben fins a la Plana i la mar.
Travessem quasi tota la lloma fins al punt on el PR se'n desvia del Pas o Camí Real d'Aragó, que baixa recte a buscar el mas d'Agustina, i trenca a l'esquerra per a salvar els cingles de la lloma per les Grades.
 |
| El mas de Montoliu. |
 |
| Eixint del mas de Montoliu. |
 |
| El mas de Montoliu des del Pas Real d'Aragó. |
 |
| Pista del Remolcador o Pas Real d'Aragó als peus del Cabeço Roig. |
 |
| Penyagolosa des del Contador. |
 |
| La Lloma Saltadora. |
 |
| Desviament del camí dels Nevaters. |
Un poc més avall cal salvar els cingles que voregen quasi per tota esta vessant la Lloma Saltadora, i ho fem per les Grades que apropiadament s'han fet per a salvar el cingle al lloc on més fàcil és passar-hi.
Baixades les Grades el camí continua baixant fent una llarga diagonal cap al mas del Sabater. A l'esquerra deixem el camí que baixa cap al mas de Xiron i al Canaleta i continuem recte portant sota nostre la pista per on hem anat a la Font Blanca. Finalment enllacem amb la pista a uns metres de l'encreuament on se'n torna a separar el camí dels Nevaters. Esta vegada però farem un poc més de volta. La idea primera era pujar a les Picosses però com no estem segur de tindre temps ho deixem per a més endavant i canviem per un objectiu més modest, pujar al mas del Sabater.
Tot i què una pista hi puja ho fem al recte salvant els pocs metres que separen el pla del Sabater del tossalet on s'alça el mas. A l'era del mas, uns metres separat d'ell, hi ha un mirador amb un cartell cremat del sol que formava part d'una ruta que formava part d'un sender didàctic fet per l'extint Centre Excursionista de València que a més tenia un refugi a l'escola del mas de la Costa. Ara el sender didàctic està brut, els cartells cremats pel sol i el temps, el refugi tancat i el Centre Excursionista ha desaparegut.
Des del mirador podem vore bona part de les muntanyes de l'Alt Millars entre el Tis i la Serra d'Espadà, una bona col·lecció de cims molts dels quals ja hem fet.
Tornem a baixar i als peus del mas seguim el vell camí que anava al mas de la Costa, poc xafat però fàcil de seguir i què en pocs minuts ens porta al camí dels Nevaters a l'altura del pouet del mas del Sabater.
Des d'ací tocarà desfer el camí fet a l'anada baixant per l'ombria de la Picossa, passant per dalt del mas del Pelegrinet i trasponent el collet que ens porta a tornar al mas de la Costa per la solana.
Arribem finalment al mas i mentre descansem i ens refresquem al pedrís trobem alguns veïns que encara que no viuen estan habitualment al mas i estem xarrant amb ells abans de baixar cap a Llucena a buscar un bar.
 |
| Dient adeu a Penyagolosa. |
 |
| Buscant les Grades per salvar els cingles. |
 |
| Les Grades que salven els cingles de la Lloma Saltadora. |
 |
| El mas del Sabater. |
 |
| Runes del mas del Sabater. |
 |
| Mirador del mas del Sabater. |
 |
| Camí del mas del Sabater a la Costa. |
 |
| Mas d'Olària. |
 |
| El mas de la Costa des del collet. |
 |
| Arribant al mas pel camí vell entre bancals. |
 |
| Descans al pedrís del mas. |
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Cabeço Roig i Lloma Saltadora des del riu Llucena
A la Costa per la font Podrida i retorn pel barranc del Gorgàs
Del mas de la Costa al mas de Xiron
mas de la Costa - Lloma Saltadora
mas de la Costa - mas de les Roques Llises
L'estret del riu Llucena.
de Fanzara a Penyagolosa
XVII pujada de Fanzara a Penyagolosa
Xodos: de la Vega al mas de Montoliu per la Carrascosa i la Canaleja
Més informació:
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera
- (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
- Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid Generalitat Valenciana
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
- Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
- Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina
- Ajuntament de Xodos
- Fuster Puig, Pau (2008) Xodos. Mapa del terme municipal. Ed.XO2 naturalment
- Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
- Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
- Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada