CARTOGRAFIA PER A SENDERISTES

Des de que s'han popularitzat els GPS cada vegada és més fàcil no perdre's per la muntanya, només s'ha de seguir la línia del track que apareix a la pantalla del receptor GPS o del telèfon. Per desgràcia el track només ens informa del lloc per on algú ha passat, que ja és molt, però no ens dona més informació sobre com és el camí, ni que trobem al voltant. Per sort per a això tenim diferents formats cartogràfics que ens aporten tota eixa informació.

Smartphone amb Oruxmaps.

Els millors mapes per a l'ús de senderistes (i ciclistes, muntanyers, i demés fauna que ens movem per la muntanya) són, evidentment aquells formats específicament per a usos senderistes i excursionistes. A Espanya durant molts anys l'editorial Alpina ha tingut un quasi monopoli de la confecció i distribució dels mapes excursionistes i els seus mapes cobreixen un ampli ventall de serres d'arreu de l'estat. D'altres editorials n'han pres el relleu especialitzant-se en diferents zones, així l'editorial Pirineos està especialitzada en mapes dels Pirineus, Adrados en la serralada Cantàbrica, Prames a l'Aragó,  Piolet en les serralades litorals catalanes (tot i que també té mapes de serres valencianes, murcianes, ... i fins i tot del marroc),  A terres valencianes també hi ha una xicoteta editorial especialitzada en mapes excursionistes com són els d'El Tossal Cartografies.

Fragment del mapa d'Alpina de Sierra Nevada.

Tots estos mapes estan molt bé i costen menys del que valen, però presenten un parell de problemes: el primer és que no solen estar disponibles per a usar amb el receptor GPS (excepte els d'alpina i d'altres per a Twonav) i el segon és que no hi ha de tots els llocs on volem anar, així de la serra d'Espadà no trobarem cap mapa excursionista.

Receptor GPS TwoNav de CompeGPS.

Per tal d'adquirir mapes de zones no senderistes haurem d'anar als mapes topogràfics generals que editen els distints instituts cartogràfics. Així de tota Espanya tenim mapes a diferents escales i amb diferent grau de detall que confecciona l'Instituto Geográfico Nacional i publica i ven el CNIG.

MTN-25 IGN.

També a França l'Institut Geographique National disposa d'una bona col·lecció de mapes, entre ells la sèrie Rando especialitzada en senderisme. A més a Espanya hi ha diferents instituts cartogràfics regionals que han anat elaborant la seua pròpia cartografia: Institut Cartogràfic Català, Institut Cartogràfic Valencià, Instituto de Estadística y Cartografia de Andalucia, etc. encara que totes estan incloses dins el Sistema Cartográfico Nacional. Cal tindre en conte però que la cartografia generada per les administracions públiques no està pensada per a usos senderistes o muntanyers sinó per a un ús general i per tant manquen detalls que poden ser interessants per a senderistes però que no ho són per a d'altres col·lectius.

L'avantatge d'aquesta cartografia és que d'acord amb la directiva INSPIRE i a partir del 2008 és de lliure accés (no tota i amb restriccions, per suposat) per a finalitats no comercials, i gràcies a això podem disposar de cartografia de qualitat i totalment gratuïta facilitada pels diferents instituts públics.
Normalment la cartografia facilitada es troba en format raster i sovint georreferenciats usant el format ecw que permet guardar imatges georreferenciades.
Els moderns receptors GPS així com els smartphones ens permeten també usar mapes en format raster (jnx, kmz o formats propis) que podem convertir a partir dels mapes anteriors però no açò ara no toca, tot i què hi ha gent que ja ho ha fet.

GPS amb ortofotos jnx.

Podem per tant descarregar mapes de diferents tipus des de les pàgines dels instituts oficials, però no tots s'adeqüen a l'ús senderista per ser escales massa menudes, tipologies específiques o mapes temàtics. Per tant els mapes més adequats per a l'ús senderista són les sèries topogràfiques, especialment les escales que van d'1:50.000 a 1:10.000. Per dalt d'1:50.000 presenten massa poc de detall i per baix són escales massa grans i poc útils.
Alguns instituts cartogràfics com el valencià disposen per a la descàrrega i ús gratuït cartografia en format vectorial, preparat ja per a carregar als receptors gps Garmin (o smartphones). Però normalment la gran majoria d'instituts cartogràfics ofereixen la cartografia vectorial en altres formats que s'han de manipular per tal de carregar-la als receptors GPS.
 Per sort hi ha molta gent que ho ha fet i ha penjat els mapes per a descàrrega de la resta. Cal recordar que mentre no s'usen amb afany de lucre (no se'n faça negoci) això és perfectament legal, axí podem trobar el magnífic Topohispania de Sinrenkor que cobreix tota Espanya, elaborat a partir de la informació vectorial de l'IGN, o el Topopirineos, basat en l'anterior i el Topofrance i què és un dels mapes més complets dels Pirineus. Malauradament no es troben mapes lliures i gratuïts tan detallats d'altres zones però també en podem trobar si busquem prou.

Fragment del Topopirineos 6.1.

A banda dels mapes oficials o basats en els oficials també podem trobar els mapes oberts: Openstreetmap (OSM; amb les diferents capes: openpiste, opensea, ...) basats en la creació colaborativa, lliure i gratuita. Els podem trobar a tot el món però la seua limitació és el nombre de col·laboradors de cada zona, així conviuen mapes molt ben elaborats amb d'altres esquemàtics.

Openpistemap.

A banda d'eixos mapes que podem portar en paper o dins el receptor gps o smartphone també podem disposar d'altres fonts d'informació útils per a preparar rutes senderistes. Així els diferents sistemes d'informació geogràfica (SIG) que lliures i disponibles ens proporcionen una gran varietat de ferramentes per tal de localitzar sendes, pistes i llocs on poder passar.
El més popular dels sistemes és el Google Earth. Com tots els SIG presenta una capa base (imatge satèl·lit) i sobre esta es pot anar afegint informació georreferenciada: carreteres, oceans, temps, tracks, etc. a més es poden afegir i llevar capes mitjançant el protocol wms, crear mapes al nostre gust, crear i visualitzar tracks, etc. Però a més del SIG de Google també en podem trobar altres de lliure accés i amb informacions més detallades i actualitzades si bé no tan globals.

Google Earth.

Així podem trobar diferent visors que ens permeten accedir als SIG propis de diferents administracions: cartoweb, sitar, etc. on també podem visualitzar diferents capes amb informació diversa: mapes topogràfics, imatges aèries, carreteres, informació cadastral, forestal, etc. Que ens permeten traçar rutes tenint en conter multiples punts de vista i variades informacions.
Bona part d'estos visors estan inclosos en una Infrastructura de Dades Espacials (IDE) que inclou el SIG pròpiament dit (software) i les dades que es poden visualitzar, i permet incloure dades pròpies o alienes de manera fàcil i ràpida.
Però com podem usar-los per a traçar rutes? gràcies a les múltiples capes podem tindre a mà molta informació sobre per on traçar una ruta. Així per exemple si usem cartoweb per a traçar una ruta per la Comunitat Valenciana a més de visualitzar les imatges aèries podem incloure la capa cartogràfica (amb corbes de nivell, sendes, pistes, carreteres, ...) i també la forestal on s'inclouen les vies pecuàries o els senders homologats; la capa del cadastre on apareixen part dels camins públics (carreters o de ferradura) i els topònims, entre d'altres.

Visor Cartoweb amb diferents capes d'informació.

A més podem demanar informació sobre eixes capes de manera que podem conèixer el nom d'un assegador, la propietat dels boscos públics, o la referència cadastral d'un camí, entre d'altres coses.
Però això no és tot, mitjançant el WMS podem incloure informació d'altres IDE per a poder-la visualitzar doncs són compatibles.
Així podrem traçar una ruta tenint en conte el desnivell, l'estat de les sendes, la seua titularitat i com es diuen els llocs per on passem, entre moltes d'altres informacions.
A més tenim l'avantatge que tenim molts ides diversos, pràcticament de cada ministeri i comunitat autònoma, la majoria d'ells es recullen al Geoportal de l'IDEE. També l'IGN francés disposa d'un ide, el Geoportail on es pot accedir a molta informació, entre ella als magnífics mapes de l'IGN (encara que no permet baixar-se'ls gratuïtament) i el mateix podem trobar d'Itàlia, Andorra, Suïssa, ... i en general si busquem bé de tots els països europeus.
En general els visors a què enllacen permeten visualitzar i crear tracks i waypoints que podem usar al receptor GPS.

Track al Vissir3 de l'ICGC.

A banda d'estos instruments també podem fer un ús més avançat i utilitzar altres fonts d'informació històrica per a la recerca dels vells camins i sendes que recorren les muntanyes. Els més útils seran, com sempre, aquella cartografia creada quan eixos camins i senders encara eren d'ús habitual. Per sort bona part d'eixa cartografia s'ha digitalitzat i està a l'abast del públic de manera gratuita.
Així al CNIG a banda de descarregar-nos els mapes actuals de diferents formats també podem descarregar-nos els mapes històrics, tan els MTN25 com els MTN50, i de fa poc també les Minutas cartográficas. Tots ells georreferenciats de manera que els podem portar al GPS (passant per un procés de conversió) o dins un Smartphone (amb el format adequat), o bé podem traçar els tracks per damunt dels camins que volem seguir a la muntanya.

Minuta cartogràfica original (sud del terme d'Ares).

 Cal tindre present que les Minutas cartográficas es componen de tres documents: la planimetria on es recull la xarxa viària (i la seua amplada), hidrografia i toponímia; l'altimatria amb les corbes de nivell; i els quaderns de camp amb informació complementària sobre les anotacions del mapa. Este darrer no està disponible ... de moment.
La major part del treball de camp per a fer les minutes es va anar fent a les dos primeres dècades del segle XX tot i què hi ha algunes que es van actualitzar posteriorment. Així tenim un bon retrat de l'estat de la xarxa viària en estos moments.
El Mapa Topográfico Nacional es va elaborar posteriorment (a vegades trenta o quaranta anys més tard) a partir de les dades recollides a les Minutes. A més podem trobar diferents mapes topogràfics, alguns amb més informació que altres, així la sèrie g es correspon als mapes de guerra elaborats entre el 1936 i 1939 i on primen les vies de comunicació sobre l'altimetria, que sovint no està completa al fer-se els mapes molt ràpidament.

MTN Albocacer 1938 cgn (extrem sud del terme d'Ares)

A banda d'esta informació també podem accedir al catàleg de les vies pecuàries (almenys a la Comunitat Valenciana on es va completar als anys 1980), bé directament o mitjançant la capa corresponent de Cartoweb o Terrasit. Estos inclouen un plànol i una descripció de les mateixes tot i què la qualitat de la informació depèn molt de l'enginyer agrònom que va elaborar el catàleg així com de l'any d'elaboració, que va del 1950 al 1990.

Plànol de les vies pecuàries (extrem sud del terme d'Ares)

Capa de vies pecuàries a Cartoweb (extrem sud del terme d'Ares)

A més també existeix una altra font de cartografia històrica, directament difícil d'accedir, com és la cartografia històrica del Catastro  que va des de mitjans segle XIX fins a finals del segle XX. Entre esta documentació destaca l'Avance del Catastro que es va elaborar a primeries del segle XX coincidint amb les Minutas Cartogràficas del MTN.

Avance del catastro. (extrem sud del terme d'Ares).

Malauradament  la cartografia històrica del cadastre no sol estar disponible de forma senzilla i gratuita, però sí que és accessible el cadastre virtual, que sol estar disponible com una capa més als principals SIGs i sovint ha patit molt poques modificacions i recull els camins antics.

Capa del Catastro al Cartoweb.

A més a banda de les Ortofotografies actuals també podem contar amb algunes fotografies aèries històriques. Les primeres fotografies aèries que hi ha a Espanya són dels anys 1920 i estan realitzades per diferents Confederacions Hidrogràfiques i altres organismes públics. Algunes d'elles estan disponibles a la web. Més tard durant la guerra també es van realitzar vols de la zona del front però caldrà esperar al 1956 per a tindre una col·lecció completa de fotografies aèries de tota Espanya amb el vol americà. Posteriorment s'han elaborat altres vols d'àmbit nacional, entre d'altres el vol Interministerial també conegut com el vuelo de agricultura dels anys 1970, l'últim on podem vore clarament les sendes i camins, molts d'ells poc usats i mig esborrats.
A partir del 1980 i 90 es multipliquen els vols nacionals, autonòmics i locals, molts d'ells accessibles als diferents IDEs.
A la fototeca del CNIG es poden visualitzar les ortofotos del vol americà però amb una baixa qualitat, al menys de moment.

Fragment del vol americà (extrem sud del terme d'Ares)

En conclusió, actualment els senderistes i aficionats a la muntanya en general disposem d'un ample ventall d'informació cartogràfica per tal e preparar i planificar les rutes a realitzar, la majoria d'elles gratuïtes i accessibles. A més estes ferramentes poden ser molt útils per a la tasca de recuperació de vells camins que estan duent a terme molts particulars i agrupacions senderistes, així com per al marcatge de nous senders.

Més informació:

• Desnivel ofereix un ample ventall de mapes excursionistes d'arreu del món.
• Iogrea mapes jnx de tota Espanya
• elgps.com foro sobre GPS, smartphone i cartografia utilitzable en ells
• Curset de GPS a la Parreta tutorial sobre l'ús de GPS
• ICC diccionari sobre cartografia
• IGN informació sobre la cartografia història i actual d'Espanya
• Rochaludiente tot i què especialitzat en Ludiente és un exemple de bon ús de la cartografia
• Camins tradicionals d'Ares exemple d'ús de les fonts cartogràfiques dins la recerca de camins

30 RUTES PER LA SERRA D'ESPADÀ

Entre els anys 2004 i 2007 ens vam dedicar a recórrer la Serra d'Espadà de manera exhaustiva, mirant de passar per totes les sendes que les brigades del parc anaven recuperant, i per altres que no estaven tan netes. Així eixíem els dissabtes de matí a rodar, com ara, però també eixia algun dimecres o dijous de vesprada amb Àlvar a buscar noves sendes acabant sovint de nit i sense llum.

A més al llarg del 2005 i 2006 vam eixir també entre setmana amb els companys de treball fent excursions aptes per a tots els públics. Cada setmana anàvem a una zona diferent, depenent del temps i l'època de l'any, i abans completava un fullet amb informació de la ruta.

Tots els companys amb qui vam eixir m'animaven a completar un llibre amb les diferents rutes i vaig arribar a planificar-lo però, com sovint sol passar, mai vaig arribar a redactar les 40 rutes previstes i per tant vaig decidir penjar a la web del Centre Excursionista de Vila-real totes les rutes que tenia descrites. Així al llarg de l'estiu i la tardor del 2008 es van anar publicant 25 rutes per la Serra d'Espadà, rutes inèdites en eixe moment i algunes d'elles no massa conegudes.

Han passat els anys i algunes sendes que es descriuen no estan massa transitables (poques) i, per contra, moltes de les sendes que apareixen estan més clares i és molt més fàcil seguir-les. Així que calia revisar-ho tot però, com sempre, manca temps per  tanta cosa doncs sempre hi ha massa rutes pendents de descriure al blog, van més les cames que els dits. Així que simplement he fet un recull de les rutes originals, totes circulars i pensades per a realitzar en mitja jornada, i he afegit unes quantes rutes d'una jornada completa lineals que tenia recollides: algunes rutes realitzades per al SME de Vila-real i d'altres per qüestions de feina, de manera que no estiguen disperses i penjades en diferents llocs. A més he aprofitat per penjar-ho com a llibre electrònic fent realitat, d'aquella manera, el què els companys em deien fa anys.

Espere que a algú li puga ser útil.

Ací està el llibre en pdf:

30 rutes a peu per la serra d'espadà de xgoterris

Ací l'índex amb l'enllaç als tracks de les diferents rutes: 

ÍNDEX

1. D'Aín a la Penya del Pastor
2. D'Ayodar a Villamalur
3. D'Alcudia de Veo a Suera per Pedralba
4. D'Alcudia a Xinquer
5. D'Algimia a la Lastra
6. De Benitandús als Òrguens
7. D'Almedíjar a Aín
8. De Fuentes de Ayodar a Villamalur per Torralba
9. D'Eslida al castell de Castro
10. D'Eslida al Puntal de l'Aljub
11. D'Espadilla a la Penya Saganta
12. De Torrechiva a Fuentes de Ayodar
13. D'Alfondeguilla al castell de Castro
14. De la Fuente de la Calzada al Pic d'Espadà
15. De la Font de Castro a Quatre Camins
16. De la Fuente de la Calzada a Alcudia pel Pic d'Espadà
17. De Fuentes a Torralba
18. De la Vilavella al Puntal de la font de Cabres
19. Del coll de Marianet a la Balsa de la Dehesa
20. De Matet a Torralba del Pinar per Pavías i el Pinar
21. Volta a la Mosquera
22. De la Nevera a la Ràpita
23. De les Penyes Altes a la Murtera
24. De Suera a Pedralba pel Casalet i la font de Castro
25. De Tales als corrals de la Basseta
26. De Tales al Montí
27. De Torralba al Pinar
28. De Veo a la Cova dels Cocons
29. Volta al puntal d'Artana
30. De Chovar al pic de la Bellota

Ací està el llibre en format epub.

SOBRE TOPONÍMIA I TOPÒNIMS

Abans de parlar de toponímia potser cal explicar què és un topònim. Un topònim és el nom que se li dona a un lloc geogràfic, i prové del grec "topos"= lloc i "onoma" = nom propi.

La toponímia és per tant un conjunt de topònims però també l'estudi dels mateixos.

Però els llocs geogràfics no tenen un nom per se, sinó que tenen els noms que els humans els hem donat i com que les persones tenim tendència a batejar-ho tot segurament els topònims són tan vells com la parla.
Els topònims són necessaris per a diferenciar els diferents llocs, si només tenim un riu no cal posar-li nom, senzillament serà "el riu", però quan hi ha dos rius cal diferenciar-los: "el río Grande" i el "río chico", o el riu del Bosc i el riu de les Truites. Així els topònims sovint fan referència a alguna característica d'allò que anomenen: "les Penyes Altes", "la Penya Parda", la "Roca Roja", la "Penya del Migdia", ... i és per això que sovint es repeteixen perquè roques roges hi ha moltes, a cada poble tenen la seua.

Penya del Migdia a Artana.
Anomenada així al servir de rellotge natural assenyalant el moment de ser migdia.

Tots els pobles que han passat per una terra han donat nom als llocs, i alguns d'eixos noms s'han conservat fins avui en dia tot i que alterats i perdent el significat original. Alguns però s'han traduït d'una llengua a una altra conservant el significat, i la majoria han estat substituïts per d'altres nous.
Als lingüistes i historiadors però els topònims que els interessen són aquells més estranys, que no tenen un significat aparent, i intenten estudiar la seua etimologia (és a dir, d'on venen): Xautena, Artana, Culla, ... estos noms expliquen una història, la de la gent que els va crear i va batejar amb ells els paratges que encara coneixem.
Els topònims normalment es classifiquen en majors i menors. Els majors fan referència as fenomens geogràfics "grans" i "importants": un poble, una serra, un pic rellevant, un riu, ... mentre que els menors són ... bé són considerats menors: una font, un barranc, una lloma o una partida, etc.
A banda d'això els filòlegs tendeixen a classificar els topònims per l'origen etimològic. Així depenent de quina és la llengua original podem classificar els topònims en àrab, llatí o prerromà. Els topònims en valencià o castellà no es solen classificar perquè no hi ha dubte sobre el seu origen i significat (en teoria).
D'origen àrab hi ha molta toponímia major a les nostres terres: Almassora, Aín, Benitandús, ... i també menor, sobretot a zones com la Serra d'Espadà on els moriscos van romandre molts anys: Benialí, Ajuez, Benalises, entre d'altres. De toponímia llatina no hi ha tanta: Burriana, Borriol, entre d'altres. I després tenim el gran calaix de sastre de la toponímia prerromana, és a dir, tot allò que no sembla tindre un origen àrab o llatí clar és prerromà fins que es demostre el contrari: Terraguan, Trahuanta, Tales, ...
La toponímia per tant ens ajuda a estudiar la història d'un lloc així com l'evolució de les llengües. I per això cal considerar-la un patrimoni més, tot i que es tracta d'un patrimoni immaterial i oral que ha anat passant de generació en generació.

Les Trahuantes de Llucena.

Dins la societat tradicional la toponímia era indispensable per a la vida quotidiana. Així els bancals, barrancs, partides i paratges tenien un nom per poder indicar a algú on anar a collir figues, on dur (o no) a pasturar els animals, a quina font abeurar el matxo, per quin camí anar al molí, o on es trobava el bosc d'on s'havia de traure la llenya.
Hui en dia però bona part dels topònims han perdut la seua raó d'existir a la vegada que ha desaparegut la societat tradicional que els va crear i mantindre. Ja no cal posar-li nom a un bancal perquè ja no es treballa, i així com desapareixen les fonts, les casetes i els masos també ho fan els noms que els posaren qui les va bastir i habitar.
Però la necessitat de posar nom a les coses va de la mà de l'ús que se'n fa. Així els nous usuaris del medi natural: ciclistes, senderistes, escaladors, boletaires, ... sovint tornen a batejar llocs que ja tenen nom per a poder-se explicar les coses, perquè el posar nom als llocs per on es passa habitualment és una necessitat humana. Així trobem nous topònims, alguns que tenen lògica i s'han imposat (mas de la Campana) i d'altres que substitueixen vells topònims existents però que només tenen un àmbit limitat (senda la punxosa, leprosos). Estos neotopònims coexisteixen amb altres topònims, tradicionals, coneguts i usats encara per la gent major, per pastors, llauradors i caçadors.

Preguntant pels noms dels llocs al Pla del Vinyé.

Com ja hem dit, els topònims són quelcom més que el nom d'un lloc, expliquen la història d'eixe lloc i informen de les seues característiques, actuals o passades. Així el Tossal d'Escalamunda a Vistabella ens recorda que a l'edat mitjana eixes terres pertanyien a N'Esclaramunda; i la font de l'Agrèvol a la Serra d'en Garceran que en altres temps hi havia grèvols.
Per tant abans de posar noms nous als llocs per on passem caldria mirar de trobar els topònims originals. De tota manera no sempre és fàcil de saber quin és el nom d'eixe lloc. El millor és preguntar-ho a alguna persona de la terra que ho conega però cada vegada queden menys persones al camp, i no tots coneixen els noms de les partides, paratges i racons del seu poble, per tant sovint és difícil saber-ne el nom i per això cal recollir els topònims existents abans que desapareguen.
Els reculls toponímics es fan a partir dels coneixements de la gent major que ha viscut i treballat al camp i que coneixen la toponímia local. Però no a partir d'un únic informador sinó contrastant la informació que aporten, almenys, dos persones i preferiblement tres, per evitar errors tant per part de l'informador com de qui recull la informació.
Al País Valencià la Conselleria de Cultura va començar a fer un recull toponímic l'any 1994 per a fornir de topònims els mapes 1:10.000 editats posteriorment per l'Institut Cartogràfic Valencià. Posteriorment l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va continuar la tasca ampliant el recull toponímic i publicant una sèrie de monografies locals on consten els principals topònims així com també aportant un atles toponímic (o una capa de toponímia) als mapes i SIG de l'Institut Cartogràfic Valencià (com el Terrasit).
També podem trobar reculls toponímics fets a partir d'enquestes a nivell més local, sovint fets per filòlegs més interessats en la paraula que en situar-la al lloc geogràfic a que dona nom (com a exemple Borriol), i que per tant no ens ajuden a conèixer i conservar els noms dels llocs.

Quaderns de toponímia de l'AVL.

A banda d'estos reculls toponímics fets amb criteris científics trobem altres reculls realitzats amb més o menys rigor com són els fets per a l'edició del Mapa Topográfico Nacional a partir de principis de segle XX. Així entre les tasques dels topògrafs que recorrien els termes municipals, a banda de cartografiar camins i barrancs i realitzar l'alçament topogràfic, també es recullen els noms dels llocs i la vegetació existent.
Estos topònims, recollits fa més de cent anys, són els que encara figuren als mapes publicats per l'Instituto Geográfico Nacional, tot i els errors evidents en molts d'ells. Així hi va haver topògrafs que van recollir i transcriure fidelment els topònims existents, mentre que d'altres foren molt més descuidats. És per això que cal canar amb molt de compte amb les fonts que usem per a conèixer els noms dels llocs, doncs no totes tenen el mateix rigor. Així trobem com el Mas de la Font Blanca es converteix en la Flor Blanca o el mas de Miravet es recull com el mas de Maribel. Per més que preguntem a Xodos pel mas de Maribel, segurament no ens adreçaran al lloc on volem anar.

Extracte del MTN50 492 on es mostren una sèrie de topònims del terme de Llucena mal ubicats o recollits.

Extracte del Terrasit de la zona anterior.

Una altra font toponímica és el Cadastre que ve realitzant la seua pròpia cartografia cadastral des de primeries del segle XX tot i que sol ser una font poc usada.

Full de l'Avance del Catastro, realitzat entre els anys 1900 i 1920 on es recullen no sols parcel·les sinó també camins, masos, barrancs, ... i també topònims.

Un darrer problema en la toponímia és que molts llocs no tenen nom perquè no feia cap falta que en tingueren. Així quan els primers muntanyers van començar a pujar tres-mils als Pirineus es van trobar que els pics que pujaven eren anònims, i es van dedicar a batejar-los. La raó és molt clara, llevat dels pics més significatius, no per l'altura sinó per servir de fita, la resta no calia batejar-los perquè ningú hi passava. En canvi les comes i els prats tots tenien nom, perquè eren els llocs humanitzats o aprofitats pels humans. Així molts dels pics prenen el nom de l'estany, coma o pleta que hi ha als seus peus. Però això no és més que una tria artificial doncs als seus peus pot haver-hi més d'un estany a cada una de els vessants.
Sense anar més lluny això també passa a les nostres muntanyes. A la Serra d'Espadà hi ha pics que han pres el nom de la partida que hi ha a sota, i si esta està entre dos pobles a cada poble se l'anomena d'una manera. D'igual manera passa amb els camins i colls. Així al coll d'Alfondeguilla (a Artana) a Alfondeguilla se l'anomena coll d'Artana per ser el punt de pas del camí d'Artana (a Alfondeguilla) o d'Alfondeguilla (a Artana).

Extracte del mapa de Chóvar d'El Tossal Cartografies.
Es pot vore com la Mesquita i el Puntal de l'Aljub són els noms que donen a Chóvar i Eslida a un mateix cim.

Però, com hem d'usar la toponímia per tal de respectar-la i conservar-la?
El primer que hem de fer és informar-nos de quins són els topònims correctes d'un lloc. Evidentment els que usa la gent de la terra, tot i què com ja hem vist pot haver més d'un topònim per a un lloc. També podem usar les bases cartogràfiques de l'AVL o altres reculls topogràfics realitzats amb cura, tot i que no estan desprovistos d'errors, i mirar de contrastar, sempre que això siga possible, la informació que aporten amb informadors locals. Eixa és la forma de treballar d 'El tossal Cartografies per a omplir de topònims els seus mapes, i per tant són molt de fiar.
D'altra banda cal respectar sempre la llengua original del topònim no traduint-la, excepte aquells topònims que tenen una llarga tradició de traducció (per exemple Londres, Milan, Ginebra o també Cantavella o Anglesola).
Encara que els nomenclàtors (recull de topònims) oficials de la Comunitat Valenciana els elabora l'AVL i són els que recullen el nom oficial d'un lloc (no sempre el nom tradicional) i és eixa una de les raons d'haver realitzat tota una tasca de recull, catalogació i georreferenciació dels topònims tradicionals. A més els topònims de l'AVL s'incorporen al Nomenclàtor Geogràfic Bàsic d'Espanya de l'IGN, que recull els topònims oficials que han d'usar les administracions públiques.

Fonts toponímiques:

• Sèrie Toponímia dels pobles valencians de les publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• WMS de l'Atles toponímic valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• Mapes d'eltossalcartografies.

Bibliografia:

• Pérez i Piquer, Aigües Vives (2007) "Els treballs toponímics de l'AVL" a Actes de la I jornada onomàstica. Sant Mateu 2006. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Llibre en línia] <http://www.avl.gva.es/data/colleccions/Col-lecci---Actes-/Actes-de-la-I-Jornada-d-Onom-stica--Sant-Mateu--2006/contentDocument/Actes_01.pdf> [Data de consulta: juliol 2013]
• Mollà Vilaplana, Mª Teresa (2013) "Els treballs onomàstics de l'AVL" a Actes de la VI jornada d'onomàstica. Alzira 2013. Acadèmia Valenciana de la Llengua [Llibre en línia] <http://www.avl.gva.es/data/colleccions/Col-lecci---Actes-/Actes-de-la-VI-Jornada-d-Onom-stica--Alzira--2012/contentDocument/Actes_11.pdf> [Data de consulta: juliol 2013]
• Diversos Autors "El mapa Topográfico Nacional" [Document en línia] Instituto Geográfico Nacional <http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/CARTOGRAFIA/ANTECEDENTES/MAPA/> [Data de consulta: juliol 2013]

CURSET DE GPS A LA PARRETA

Este cap de setmana he estat per Vilafranca realitzant un curset d'iniciació a l'ús del GPS en muntanya organitzat per l'alberg la Parreta.
Com sempre, l'estada a l'alberg ha estat molt bé, un lloc tranquil, relaxat i en contacte amb la natura i on els xiquets s'ho han passat d'allò més bé.
El nivell del curset era d'iniciació i per tant no hem entrat a fons en totes les coses que es poden fer amb un receptor GPS al camp, encara que si en les funcions bàsiques i fonamentals, així com tampoc hem incidit massa en el software per a GPS disponible.
Com que ja fa temps que volia dedicar-li una entrada al tema del GPS aprofite l'excusa del curset per a fer-ho, tal i com vam acordar amb els assistents, de manera que puguen refrescar la memòria del què ja vam dir.

Abans de començar a  parlar dels GPS cal entendre alguns conceptes cartogràfics indispensables per a evitar errors en l'ús conjunt de GPS i mapes.
Els tres conceptes fonamentals de cartografia que cal tindre prou clars són les coordenades, el Datum i les projeccions.
En qualsevol mapa topogràfic o excursionista trobarem la informació de les tres coses, imprescindible per a georreferenciar-lo i usar-lo amb GPS.

Les coordenades ens serveixen per a situar un punt a l'espai, en aquest cas per a situar un punt a la superfície de la terra. El primer sistema de coordenades van ser les coordenades geogràfiques inventades pels grecs i usades a l'europa occidental des del segle XVI.
Les coordenades geogràfiques situen qualsevol punt a la superfície terrestre a partir de la seua latitud i longitud, en graus minuts i segons (tradicionalment) tot i que hui en dia s'ha simplificat usant només graus i minuts. Són molt precises però no sempre són pràctiques.
Les coordenades planes s'anomenen així perquè consideren la terra plana, per tant no són tant precises com les geogràfiques però són molt més fàcils d'usar. Els mapes espanyols solen usar les coordenades UTM que venen representades en forma de quadricula superposada al mapa. Les coordenades UTM van ser creades per l'exèrcit nordamericà per a calcular de forma fàcil i ràpida les coordenades d'un punt del mapa o ubicar-nos en ell coneixent les coordenades d'un lloc.

El Datum és el següent concepte que hem de conèixer. Per a entendre bé el concepte de Datum hem de saber que la terra no és esfèrica ni el·lipsoidal, sinó que té una forma pròpia anomenada geoide. Però a l'hora de representar-la sobre un mapa ho fem suposant que és un el·lipsoide. El Datum és el punt (o punts) on fem coincidir l'el·lipsoide usat amb la realitat del geoide.
Resumint, el Datum és el punt d'origen de les coordenades que usem. Cal tindre present que el Datum del sistema GPS és el WGS84 (World Geodetic System 1984) però eixe no és el Datum usat als mapes europeus.
Si usem coordenades en un datum equivocat li estem donant un origen diferent i presenten un error més o menys gran, per tant cal conèixer el Datum de les coordenades que ens donen per a no tindre problemes.

En darrer lloc cal parlar de les projeccions geodèsiques. Una projecció geodèsica és la manera de representar una superfície esfèrica com la terra a un plànol.
Al passar d'una superfície esfèrica a la plana esta es deforma i no manté totes les propietats originals. Les projeccions proven de mantindre totes o la major part d'aquestes qualitats: forma, tamany o distància; però no hi ha cap projecció que les mantinga totes, així les projeccions que mantenen les formes distorsionen el tamany o les distàncies, i les que mantenen les distàncies distorsionen la forma.
Els mapes usen un determinat sistema de projecció depenent de la finalitat que tenen.
En general per a georreferenciar un mapa cal sempre conèixer la seua projecció i indicar-la al georreferenciar-ho.

2 coordenades i datums from xgoterris

En segon lloc cal parlar del sistema GPS, que no és més que l'evolució dels diferents sistemes de localització desenvolupats per la US Navy i la US Air Force al llarg de la Guerra Freda.

El nom original del sistema és NAVSTAR-GPS (Navigation Signal Timing and Ranging Global Positioning System), tot i que s'ha acurtat. El sistema, dissenyat als anys 70 del segle XX pel departament de Defensa dels Estats Units va començar a operar a partir de finals dels anys 80, i està plenament operatiu des del 1984.

Tot i ser el primer no és l'únic sistema de navegació global per satèl·lit. L'extinta Unió Soviètica va dissenyar un programa semblant anomenat GLONASS (Globalnaya navigatsionnaya sputnikovaya sistema) que no ha estat completament operatiu i en ús a tot el món fins el 2012 degut a la caiguda del règim comunista i la crisi econòmica subsegüent.

A més la Unió Europea (Galileo), la China i la Índia estan desenvolupant programes semblants.

El sistema es basa en la triangulació a partir de la senyal de ràdio emesa pels satèl·lits, per tant la precisió del posicionament depén de la qualitat i quantitat de la senyal rebuda.

4 sistema gps from xgoterris

Hem parlat dels sistemes de coordenades i del sistema GPS, però abans d'explicar com funcionen els receptors GPS cal que ens familiaritzem amb una sèrie de termes relacionats amb el món dels GPS de camp: waypoints, tracks, rutes, ... així com també els distints formats de dades usats pels receptors i programes més habituals.
A més cal distingir també entre els formats de mapes raster i vectorials.

3 conceptes bàsic from xgoterris

Ara ja tenim clars els conceptes bàsics, però el GPS només és el sistema de posicionament que consta de tres parts: el control, els satèl·lits i els receptors. Un receptor GPS no és més que un xip que reb la senyal del satèl·lit. Els més usats són els SIRF que els podem trobar integrats als receptors de Garmin, o als telèfons mòbils.
Per això mateix podem trobar molts tipus de receptors GPS: portàtils, integrats, fixes, ...

5 tipus de receptors gps from xgoterris

 

Donada la varietat de receptors, cadascú amb un software diferent és impossible descriure totalment les funcions, pantalles i usos que se li pot donar, però les més importants (les bàsiques) són marcar un waypoint i gravar un track; i també navegar cap a un waypoint o seguir una ruta (o track). Els GPS no poden navegar per un track per tant quan volem fer-ho cal usar la funció trackback que converteix el track en una ruta i per tant el fa navegable.
A més els GPS incorporen cartografia vectorial (que pot ser navegable) o raster.
Ací teniu un exemple de pantalles i funcions d'un GPS que, si bé és antic, no ha canviat en les seues pantalles i funcions bàsiques:

6 receptors etrex legend from xgoterris

 

La millor manera que hi ha d'aprendre a usar un GPS és eixint al camp, però cal recordar que els receptors GPS no estan exempts de problemes: mala senyal del satèl·lit, mala triangulació, ... o simplement quedar-nos sense pila, per tant sempre s'ha d'anar amb un mapa de paper i una bruixola, que mai falla. (per a saber més de l'ús de la brúixola mireu ací)

I per a quan tornem a casa després d'una eixida al camp, o bé per a preparar-la, hi ha una sèrie de programes per a GPS que ens ajuden a fer-ho, i a fer moltes altres coses.

7 programes gps from xgoterris

Per a gestionar els mapes, tracks, rutes i waypoints en un receptor Garmin (els més habituals) el millor és usar el seu programa gratuït Basemap que ens permet fer-ho de forma fàcil, senzilla i barata.

8 basecamp from xgoterris

A banda del Basecamp i els programes per a Garmin, també podem usar altres programes més complets per a gestionar i crear tracks, waypoints, i poder-los visualitzar sobre mapes de tot tipus. Els més coneguts són l'OziExplorer i el CompeGPS.

I a banda d'estos hi ha una sèrie de programes que ens permeten crear i modificar els mapes que posteriorment usarem al software o als receptors GPS. Els més útils són el Globalmapper, que permet fer-nos el nostre propi SIG però per al cas que ens interessa és un convertidor universal de formats de mapes i dades.
El Mapc2mapc és un programeta que permet de forma fàcil i senzilla convertir els mapes raster georreferenciats per a ozi o compe en jnx o kmz per a poder usar als receptors que ho permeten.
Per a aconseguir tracks i waypoints podem fer-ho de tres formes diferents: la primera i més senzilla és creant-los nosaltres durant una eixida pel camp; una segon és creant-los a casa a partir de la informació cartogràfica amb el software abans descrit o amb alguns SIGs que ho permeten, i la tercera és descarregant-los d'alguna de les pàgines d'intercanvi de tracks. A Espanya la més usada és wikiloc.

9 wikiloc from xgoterris

L'altra forma de crear tracks és a partir de Sistemes d'Informació Geogràfica que ho permeten. Wikiloc ens permet crear els nostres propis tracks però està prou limitat. Google Earth ens permet fer moltes més coses, entre d'altres crear i visualitzar les rutes en tres dimensions i incorporar altres capes mitjançant les WMS.

10 google earth from xgoterris

A banda d'aquest també podem crear tracks amb alguns SIGs, el més interessant dels quals per a la Comunitat Valenciana és el cartoweb de la conselleria d'infraestructures territori i medi ambient de la Generalitat valenciana, que ens permet incorporar moltes capes útils per a crear les nostres pròpies rutes: toponímia de l'AVL, Vies Pecuàries, Senders, camins del Cadastre, terrenys d'utilitat pública, zones protegides, etc.

Amb tot la teoria està molt bé, però la major part del curs fou pràctic, així després d'explicar els conceptes previs i el funcionament del sistema GPS vam començar a trastejar amb els receptors, configurant-los de diferents maneres i provant algunes de les coses que es pot fer amb ells (les més bàsiques): crear waypoints, rutes i tracks. Per a crear tracks ens va caldre eixir al camp a fer una xicoteta ruta pels voltants de l'alberg buscant alguns punts que ens va marcar Sergi.
L'altra part de la pràctica va consistir en crear un track a partir de tracks preexistents descarregats del wikiloc.

Punt d'inici de la pràctica del diumenge.

Per parelles s'havia de seguir el track creat a l'aula, passant per una sèrie de waypoints preestablerts, escampats per Palomita.

Seguint el track.

Fins arribar a la font d'Horta, on estava el punt final i lloc per a esmorzar i recuperar forces.

Esmorzant a la font d'Horta.

Per a acabar la pràctica va caldre trobar el geocache senda d'Horta, seguint les pistes deixades.

Buscant pistes per a trobar el cache.

Ací està el track complet d'un dels recorreguts:

Powered by Wikiloc

LLISTA D'ENLLAÇOS D'INTERÉS PER A USUARIS DE GPS:

GENERAL

http://www.elgps.com/ pàgina d'informació general.

http://gpsando.blogspot.com.es/ Blog d'informació sobre GPS.

http://www.eltallerdegps.com/joomla/index.php?option=com_content&view=frontpage Blog sobre GPS.

http://gpsando.blogspot.com.es/ blog on s'explica l'ús de programes per a GPS i tutorials.

FÒRUMS

http://www.mendiak.net/foro/viewforum.php?f=76 Fòrum sobre GPS, un dels imprescindibles. Centrat sobretot en l'ús del GPS a la muntanya.

http://www.elgps.com/foroGPS/ Fòrum general sobre GPS. Molta i variada informació. Imprescindible.

http://www.foromtb.com/forumdisplay.php?f=53 Fòrum sobre GPS. Centrat sobretot en bicicleta de muntanya. Imprescindible.

PROGRAMES GRATUITS

http://www.garmin.com/us/support/#/{e4f5b800-b9c8-11de-73d6-000000000000} Software oficial de Garmin: Basecamp; Training Center; Webupdater (actualització software receptor); drivers, Mapinstall; etc.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/help_g7towin_es.html g7towin, programa conversor de formats de dades de GPS (i més coses) amb un tutorial.

http://www.geopainting.com/ Mapedit, permet crear, modificar i gestionar mapes.

http://www.amigosdelciclismo.com/Perfils/ Perfils, programa per a fer perfils, gestionar tracks, etc.

http://www.the-thorns.org.uk/mapping/ Mapc2mapc; conversor de mapes d'uns formats a altres.

MAPES

http://www.elrincondelmapa.com/Inicio.php Pàgina web amb enllaços a mapes.

http://www.elgps.com/foroGPS/viewtopic.php?f=41&t=8646 Mapes TOPOHISPANIA. Magnífics mapes vectorials de tota Espanya per a GPS Garmin.

http://topopirineos.blogspot.com.es/ El millor mapa dels Pirineus, vectorial per a carregar als GPS Garmin.

http://terrasit.gva.es/es/descargas Mapes de l'Institut Cartogràfic Valencià. Vectorials per a GPS Garmin.

http://dasorsan.blogspot.com.es/ Blog amb mapes de tot tipus.

https://sites.google.com/site/pilpilmaps/pilpilmaps Pàgina amb mapes per a GPS de creació pròpia.

http://centrodedescargas.cnig.es/CentroDescargas/ Mapes raster de l'Instituto Geográfico Nacional. Tota Espanya a diferents escales i també mapes històrics.

http://www.icc.cat/ Mapes de Catalunya.

SIG (sistemes d'informació geogràfica) i IDE (infraestructura de dades espacials)

http://www.google.es/intl/ca/earth/ Google earth, estèticament molt aconseguit, permet visualitzar i crear tracks. Abraça tot el món.

http://www.idee.es/ Enllaços a IDEs d'Espanya. Entre d'altres:

http://sitar.aragon.es/ SIG del govern d'Aragó.

http://terrasit.gva.es/val/ver IDE de l'ICV

http://cartoweb.cma.gva.es/visor/ SIG de la conselleria de Territori de la Generalitat Valenciana.