Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris andalucia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris andalucia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 d’abril del 2012

NUEVA UMBRIA: FLECHA DEL ROMPIDO

Curta passejada per la platja de Nueva Umbria, a la Flecha del Rompido. Un lloc on observar diversos fenomens geomorfològics: evolució d'un sistema dunar i una fletxa litoral activa que separa mar obert de les maresmes.
Un sender arriba a la platja des del Terrón seguint un vell carril que temps enrere es va asfaltar i finalitza als peus del cordó dunar. Des d'ací iniciem la nostra ruta.
Uns cartells ens avisen de la fragilitat del sistema dunar i per aquesta raó hi ha unes passeres de fusta que travessen les dunes per arribar a la platja.
Passera a la platja.
Els arenals adjacents estan tancats per evitar l'erosió provocada pels banyistes.
Travessem el cordó de dunes que comencen a estar fixades per la vegetació, especialment borró i  ginestera, per arribar a la platja.
Dunes litorals.
Arribats a la platja se'ns ofereix una extensa platja de quasi 15 km sense cap edificació. Una part de la mateixa està reservada a la pràctica del naturisme (quan fa prou calor com per a treure's la roba).
Platja de Nueva Umbria.
Seguint cap a l'est podem observar com la marea baixa deixa un gran espai de platja fins a les primeres dunes. Tot aquest espai està ple de restes de petxines llançades per la mar i, curiosament i agradable, amb molt poca brossa.

El dia, ventós i cobert, no convida a entrar a l'aigua però si a passejar. Podem fer una llarga passejada fins a la punta de la fletxa i tornar (quasi 30 km) però ens conformarem en arribar a la part més estreta de la mateixa per passar a l'altra banda a vore la maresma del río Piedras.
Edifici derruit enmig de la fletxa.
Passem just al lloc on hi ha un antic edifici derruït que per la tipologia sembla una caserna de carrabiners i arribem a la zona de maresma des d'on s'observa la platja del Rompido a l'altra banda de l'estret canal que dona accés al port del Terrón, ja actiu des de l'edat antiga.
Maresma
Tornem a travessar la barra arenosa per arribar a la platja esquiant les grans ginesteres que fixen l'avanç de les dunes. Que deixen pas al borró al arrimar-nos a la mar.
Borró fixant les dunes.
Només ens resta desfer el camí inicial al punt d'eixida, això sí, aprofitant per remullar-nos els peus en l'aigua fresca.
Aprofitant la marea baixa per remullar els peus.
Ací està el track:



Powered by Wikiloc


Més informació:

divendres, 13 d’abril del 2012

DOÑANA: LA ROCINA I EL ACEBRÓN

A la vora del Rocío, però no tan visitat es troben dos centres d'interpretació del parc Natural de Doñana.
Donat que a dins el parc Nacional de Doñana no es pot entrar sense permís o en una ruta guiada per apropar-nos al parc haurem de visitar els diferents centres d'interpretació existents.
Des del Centre d'interpretació de la Rocina podem visitar el Charco de la Boca al Arroyo de la Rocina, una de les principals aportacions d'aigua permanent a les maresmes, no debades a la maresma annexa (la més propera al Rocío) se l'anomena la "madre de las marismas".
Des del centre mou un sender adaptat per davant d'una casa tradicional "marismeña" reconstruida.
Casa tradicional.
Continuem camí per sota dels pinars acostant-nos, entre tanques vegetals, a un mirador que s'obre sobre el arroyo de la Rocina a la seua desembocadura, just al seu final al qual se li dona el nom de "Charco de la boca" per a poder observar les aus, en silenci, també construït a la manera de les cases tradicionals amb teulada d'empall.
Observatori d'aus.

Arroyo de la Rocina.

Continuem la ruta baixant a travessar una de les "algaidas", zones baixes que sumen aigua cap al Charco. Ací trobem la Vera, entre les zones altes i eixutes i les baixes i humides. Zona de transició on trobem sureres i vegetació més fresca, mentre que a l'algaida es troba vegetació pròpia de ribera: salzes, joncs i senills sobretot.
Passarel·la sobre l'algaida.
Passem l'algaida del Carrizal i arribem a un encreuament. Si volem recurtar la volta continuem recte i retornem al punt d'inici, però nosaltres girem a la dreta i travessem l'algaida del Meloncillo per a pujar a terrenys més eixuts, coberts per l'anomenat "monte blanco"; matollar format per "jaguarzo blanco", tomaní i romer entre d'altres clapejats per algun pi, ullastre o llentiscle.
Passera pel Monte Blanco.
Continuem el recorregut fins a l'observatori d'aus on finalitza i refem el camí de tornada, tornant a travessar l'algaida del Meloncillo i travessant novament el pinar per arribar a l'inici després de travessar l'algaida del Carrizal prop del seu inici.
Taules al recorregut.
Continuant uns pocs quilòmetres des del centre de visitants de la Rocina per un camí estret que travessa el "monte blanco" i alguns pinars arribem al pàrquing del Palacio del Acebrón que es complementa amb la Rocina.
Palacio del Acebrón.
Al palau hi ha una exposició explicativa sobre la forma de vida i els usos tradicionals a Doñana, i des del terrat un magnífic mirador de l'entorn.
Després de visitar el palau seguim el sender que, fent la volta al Charco, retorna a l'aparcament.
Comencem travessant la capçalera del Charco per unes passeres de fusta sobre l'aigua, voltats per una espessa vegetació de ribera on abunden els salzes i els freixes.
Vegetació de ribera.
Continuem per la "vera", l'espai humit que hi ha a la vora dels cursos d'aigua i que fa de transició a les zones més altes i eixutes. Ací els salzes deixen pas a les sureres i als pinars, en una gradació de més prop a més lluny de l'aigua.
La vera.
Continuem fent la volta al charco, per un bonic sender vorejat d'alcornocs i pins.
Sender del Acebrón.
Malgrat que no sempre veiem la làmina d'aigua es troba ben a prop, encara que l'abundant vegetació l'oculta.
Charco del Acebron.
Travessem novament el charco i continuem per sota d'un magnífic bosquet de sureres amb un sotabosc de falagueres on trobem reconstruccions de carboneres, aprofitament tradicional del bosc.
Carbonera.
Arribem així finalment al punt d'inici.

Ací està el track de la Rocina:



Powered by Wikiloc

I ací el del Acebrón:



Powered by Wikiloc


Més informació:

dimecres, 11 d’abril del 2012

VISITA A LA CORTA ATALAYA, RIO TINTO

Després de la visita al Parque Minero de Rio Tinto i les seues diferents seus a Minas de Rio Tinto hem fet una visita a la mina més famosa de la zona: Corta Atalaya. Tot i ser un recorregut curt resulta molt interessant i complementa la visita a la resta del Parque Minero.
Casa 21.

Des de la casa nº 21 del barri, ara reconvertida en museu seguim el carrer Bellavista cap al nord, passant per davant de la Capella Anglicana fins que gira i arriba al final del barri.
Des d'ací cal continuar un sender prou marcat que comença sota sureres i continua per un pinar planejant.
Eixida del barri.
Arribem al final d'una llometa i ja veiem els "vacies" o escombreres de la "corta" a la dreta.

Continuem recte baixant cap a una trinxera oberta per a desviar l'aigua de pluja per a que no inundara la "corta" quan s'estava explotant.
Trinxera.
Travessem la trinxera i de seguida arribem a un alter des d'on hi ha un magnífic mirador de "Corta Atalaya", totalment inundada amb el perill que suposa això.
Tornem pel mateix camí.

Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací el recorregut del ferrocarril miner que forma part del parc miner:



Powered by Wikiloc


Més informació:

dimarts, 10 d’abril del 2012

SALINAS DEL DUQUE

Encara que el dia era un poc ventós ens hem animat a travessar les planes maresmes d'Isla Cristina per fer l'únic sender accessible circular del Paraje Natural de las Marisma de Isla Cristina, situades a la vora de la Ria de Carreras. El sender fa la "vuelta de fuera" que es com s'anomena el dic que tanca les salines i les separa de la maresma.

El sender s'inicia a la Isla del Moral dins el terme d'Ayamonte, al costat del poblet pescador de Punta del Moral ara insignificant al costat de la macrourbanització d'Isla Canela que, com ens informaran més tard, fou construïda pels implicats en el major cas de corrupció d'Espanya, el caso Malaya.

Iniciem el recorregut només passar el Caño Franco, que separa les Salines de Punta del Moral. Com que la marea està baixa hi ha alguns mariscadors que busquen cloïsses i escopinyes.
Tot el camí discorre per camins amples i en perfectes condicions i tancats al trànsit rodat per una porta que hem de passar per la vora.
Inici de la ruta.
Anem veient la diferent vegetació de maresma on es diferencien les plantes de la maresma alta, quasi mai inundada de les de la baixa que s'inunda cada marea. Així mateix contrasta la làmina d'aigua de la salina amb  els Caños i Esteros on la marea baixa deixa ben poca aigua.
Punta del Moral.
A l'altra banda del Caño Franco es troba Punta del Moral, l'antic poble de pescadors i des d'on s'arrimen en marea baixa alguns mariscadors.
Passem una de les comportes que regula l'entrada i eixida d'aigua  a les salines i des d'on l'aigua ix semblant a un riu. Trobem allí un xic pescant que ens explica que ha vingut a vore si ja han arribat les "lubinas de estero" a desovar. Parlant ens explica que la seua família descendeix d'Alcalà de Xivert i és parent llunyà del  brigadier Cucala.
Isla Cristina al fons.

Un poc més avant i ja a les envistes d'Isla Cristina ens desviem de l'itinerari original per acurtar per una drecera a l'esquerra que travessa pel mig de les salines fins a la vora del Caño de la Cruz.
Salines.
Arribats ací continuem la "Vuelta de fuera" per la vora del Caño, fins que tornem a girar per enfilar recte al punt d'inici, vora un xicotet caño.
Vell vaixell al Caño de la Cruz.
Passem per la vora d'un observatori d'aus i arribem finalment a la porta que dona pas al pontet que salva el Caño Franco acabant així la volta.
La ruta es pot completar amb una visita en barco a la ria de Carreras, oferint una visió diferent de la maresma i els caños des de la mar.
L'altra possibilitat és arrimar-se a Punta del Moral amb la barca que enllaça esta població amb Isla Cristina regularment.
Les salines des de la Ria.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc
Ací el track del recorregut en barco per la ria:


Més informació:

  • Visor cartogràfic IDEA
  • Paraje Natural de las marismas de Isla Cristina Ventana del Visitante.
  • Fullet d'informació del Paraje Natural de las marismas de Isla Cristina

dilluns, 9 d’abril del 2012

CERRO DEL CASTILLO I CUEVA DE LOS MUÑECOS

Excursió seguint el SL-A-320 que puja des de la casa forestal del collado de los Jardines al Cerro del Castillo i  baixa a la Cueva de los Muñecos. Hem provat de fer-la circular i ens ha quedat una ruta molt aventurera (pot ser massa), sobretot anant amb xiquets.

Des del centre d'interpretació del Collado de los Jardines mou el sender que presenta dos ramals: un que puja al Cerro del Castillo i l'altre que baixa a la Cueva de los Muñecos.
Centro de interpretación del Collado de Jardines.

Pugem primer al Cerro del Castillo per un sender no massa empinat que discorre per un carrascar aclarit i entreverat de ginebres i aurons.
Senda de pujada.

Conforme pugem les vistes s'obrin sobre bona part de la vall del Guadalquivir, Sierra Morena i la Mancha. Al cap de poc arribem a les restes arqueològiques del poblat del Cerro del Castillo on només són visibles els forats deixats per l'excavació feta per les excavacions de principis de segle i els saquejos anteriors i posteriors.
Aquest Castillo fou habitat des de temps neolítics fins a la conquesta cristiana, sent un important lloc de culte a l'època ibèrica i una fortalesa estratègica durant l'Emirat i el Califat de Còrdova.
Arribem al cim des d'on es controla estratègicament el pas de Despeñaperros i les vistes se'ns obrin cap a Sierra Màgina i Sierra Nevada, pel sud i la Mancha pel nord. Ací mateix hi ha un panell informatiu del que es veu.
Cim del Cerro del Castillo.

Com que a la cartografia del GPS ens apareix la Cueva de los Muñecos decidim baixar al recte buscant-la. Anem cap al nord i girem a l'oest buscant un pas entre els cingles de roca del monument natural de Los Órganos de Despeñaperros.
Anem seguint el rastre d'animals que davallen per canals que s'obrin entre els cingles, sota un bosc més humit de roures i orons.
Bosquets de fulla caduca a los Órganos.
El recorregut és aventurer, i més amb els xiquets menuts de manera que ens toca agafar-los a coll o braços en molts trossos i hem de fer i refer el camí buscant el millor pas per a baixar.
Quan arribem on està la cova (segons el topohispania) ens trobem la desagradable sorpresa que no hi és. Com que refer el camí de pujada és més difícil busquem un camí de baixada al peu dels cingles per a eixir d'ells.
Finalment baixem per un pedregal al bosc adevesat de carrasques dels peus dels cingles.
Camí de baixada.
Des d'ací remuntem les faldes del Cerro buscant el Collado de los Jardines i, sorpresa, allí davant nostre apareix la Cueva de los Muñecos.
La Cueva de los Muñecos és un antic santuari ibèric on s'han trobat centenars d'exvots deixats ací pels indígenes al llarg de diversos segles. Juntament amb el Castellar  de Santisteban són els més importants, en quan a exvots, de tota la cultura ibèrica.
Cueva de los Muñecos.

Visitem la cova on trobem un matrimoni que ve del coll, i continuem la curta senda de pujada que ens retorna al Collado.

En resum, un recorregut molt bonic però massa aventurer per a fer-lo amb canalla, això sí, recomanable per a qui li agrade un toc d'aventura.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc


Més informació:
  • Sendero Cueva de los Muñecos Ventana del visitante de los Espacios naturales de Andalucia
  • Rueda, C. Gutiérrez, L.M. i Bellón, J. P. Collado de los Jardines. Nuevas propuestas para la caracterización de su proceso histórico, Universidad de Jaen, 2003 accessible a la web.
  • cosas de andalucia
  • Rueda, C. "Las imágenes de los santuarios de Cástulo: los exvotos ibéricos en bronce de Collado de los Jardines (Santa Elena) y los Altos del Sotillo (Castellar)" Paleohispanica 8, 2008 accessible a la web.