divendres, 13 d’abril de 2012

DOÑANA: LA ROCINA I EL ACEBRÓN

A la vora del Rocío, però no tan visitat es troben dos centres d'interpretació del parc Natural de Doñana.
Donat que a dins el parc Nacional de Doñana no es pot entrar sense permís o en una ruta guiada per apropar-nos al parc haurem de visitar els diferents centres d'interpretació existents.
Des del Centre d'interpretació de la Rocina podem visitar el Charco de la Boca al Arroyo de la Rocina, una de les principals aportacions d'aigua permanent a les maresmes, no debades a la maresma annexa (la més propera al Rocío) se l'anomena la "madre de las marismas".
Des del centre mou un sender adaptat per davant d'una casa tradicional "marismeña" reconstruida.
Casa tradicional.
Continuem camí per sota dels pinars acostant-nos, entre tanques vegetals, a un mirador que s'obre sobre el arroyo de la Rocina a la seua desembocadura, just al seu final al qual se li dona el nom de "Charco de la boca" per a poder observar les aus, en silenci, també construït a la manera de les cases tradicionals amb teulada d'empall.
Observatori d'aus.

Arroyo de la Rocina.

Continuem la ruta baixant a travessar una de les "algaidas", zones baixes que sumen aigua cap al Charco. Ací trobem la Vera, entre les zones altes i eixutes i les baixes i humides. Zona de transició on trobem sureres i vegetació més fresca, mentre que a l'algaida es troba vegetació pròpia de ribera: salzes, joncs i senills sobretot.
Passarel·la sobre l'algaida.
Passem l'algaida del Carrizal i arribem a un encreuament. Si volem recurtar la volta continuem recte i retornem al punt d'inici, però nosaltres girem a la dreta i travessem l'algaida del Meloncillo per a pujar a terrenys més eixuts, coberts per l'anomenat "monte blanco"; matollar format per "jaguarzo blanco", tomaní i romer entre d'altres clapejats per algun pi, ullastre o llentiscle.
Passera pel Monte Blanco.
Continuem el recorregut fins a l'observatori d'aus on finalitza i refem el camí de tornada, tornant a travessar l'algaida del Meloncillo i travessant novament el pinar per arribar a l'inici després de travessar l'algaida del Carrizal prop del seu inici.
Taules al recorregut.
Continuant uns pocs quilòmetres des del centre de visitants de la Rocina per un camí estret que travessa el "monte blanco" i alguns pinars arribem al pàrquing del Palacio del Acebrón que es complementa amb la Rocina.
Palacio del Acebrón.
Al palau hi ha una exposició explicativa sobre la forma de vida i els usos tradicionals a Doñana, i des del terrat un magnífic mirador de l'entorn.
Després de visitar el palau seguim el sender que, fent la volta al Charco, retorna a l'aparcament.
Comencem travessant la capçalera del Charco per unes passeres de fusta sobre l'aigua, voltats per una espessa vegetació de ribera on abunden els salzes i els freixes.
Vegetació de ribera.
Continuem per la "vera", l'espai humit que hi ha a la vora dels cursos d'aigua i que fa de transició a les zones més altes i eixutes. Ací els salzes deixen pas a les sureres i als pinars, en una gradació de més prop a més lluny de l'aigua.
La vera.
Continuem fent la volta al charco, per un bonic sender vorejat d'alcornocs i pins.
Sender del Acebrón.
Malgrat que no sempre veiem la làmina d'aigua es troba ben a prop, encara que l'abundant vegetació l'oculta.
Charco del Acebron.
Travessem novament el charco i continuem per sota d'un magnífic bosquet de sureres amb un sotabosc de falagueres on trobem reconstruccions de carboneres, aprofitament tradicional del bosc.
Carbonera.
Arribem així finalment al punt d'inici.

Ací està el track de la Rocina:


I ací el del Acebrón:




Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada