SALES DE MATELLA AL TOSSAL D'ESPARRAGUERA

Hui hem anat a fer una visita a Jose que s'està amb uns amics al mas de Sales de Matella i hem pujat al tossal d'Esparraguera per fer gana de dinar.

Hem eixit del mas i ens hem dirigit cap als pous de les Fontetes per una antiga senda mig envaïda per la malea que ens ha fet anar més d'un tros pels bancals de cultius de les vores.
Ja de primer hora veiem davant nostre el tossal d'Esparreguera on hem de pujar, però queda lluny i el camí per arribar es fa llarg.

Tossal d'Esparreguera des de Sales de Matella.

Passem les Fontetes on hi ha un gran pou amb bassa i llavador i d'on devien abastir-se d'aigua els masos dels voltants i eixim a la pista asfaltada de la Cova de la Palla que recorre les faldes de la Serra d'Esparraguera, en part seguint el traçat de l'assegador de les Fontetes.
A l'altura dels Bancals de l'Olivar trobem alguns exemplars d'oliveres centenàries de les que li degueren donar nom al lloc.

Olivera als Bancals de l'Olivar.

Continuem camí deixant a la dreta  el mas del Surdo i la Teuleria i a l'esquerra el mas de Porcar fins arribar als Pous d'en Roqueta, a l'esquerra del camí i a just abans del mas d'en Roqueta, acondicionat per a turisme rural i rebatejat com "Aldearoqueta".
Passem el mas i després de passar el tossal del mateix nom acurtem per una pista que fa drecera a buscar la pista a l'altura del barranc Fondo que baixa directament del cim del tossal.
Ja portem més d'una hora caminant bàsicament per asfalt i encara no hem començat a pujar a la Serra, però només travessar el barranc de la Moreria el camí gira vers la Serra i, quan s'adreça novament cap al mas de Paulo, l'abandonem per seguir una senda poc evident i un poc perdedora al principi (i on perdem temps al enganyar-nos) però més avant amb algunes fites que remunta pel nord del barranc de la Moreria enmig d'un paisatge auster de savines i ginebres amb romer.

Entrada a la senda del barranc de la Moreria.

Anem pujant cap al fons del barranc per un paisatge que cada vegada esdevé més impressionant. Alts cingles ens envolten i no es veu enlloc per on pot pujar la senda. Savines centenàries que semblen bonsais per la duresa del sol on creixen s'escampen arreu i anem buscant amb la mirada les cabres que de segur que es troben en estos paratges.

Capçalera del barranc de la Moreria, voltat de cingles.

Travessem el barranc i comencem a pujar entre cingles i pedreres per la banda d'ombria i la vegetació canvia. Les carrasques s'alternen amb les savines i apareixen cirerers de pastor i grans heures arrapant-se a les roques.

Pedreres al barranc.

Sentim veus i al arribar a la Cova de la Moreria trobem uns xiqueta acompanyats dels seus pares que han pujat fins ací i fan la volta doncs la continua i llarga pujada ja els ha cansat.
Des de la cova estant veiem el Morral Petat enfront, dalt dels Cingles Tancats que fan honor al seu nom, i distingim enmig d'ells un parell de coves més: la Cova de la Vaca i la Cova de la Mangranera.
Continuem camí fent giragonses per arribar a la part de dalt de l'ampla esquena de la Serra a l'altura del Pou de la Serra.

Arribant al Pou de la Serra.

Fins ací havíem anat trobant algunes velles marques blanques i grogues. Ara ens trobem amb dos línies morades que es bifurquen, una continua per la dreta i l'altra per l'esquerra, per on seguim nosaltres. De tota manera s'ajunten més tard a l'artiga.
Continuem pujant per la vora d'uns antics bancals amb un magnífic panorama de les terres de més avall quan apareixen, per fi, les cabres. Dotzena i mitja de cabres que baixen cap al Racó de les Carrasques mentre nosaltres arribem a la carena de la Serra a l'altura de l'artiga on trobem la senda que havíem deixat abans i per on també es pot baixar a la Torre.
Seguim cap al sud per la senda que recorre la carena fins que la deixem per pujar al recte al vèrtex geodèsic on cal aturar-se i disfrutar del magnífic mirador que ens ofereix de bona part de la província de Castelló. El dia acompanya i així podem abastar amb la mirada des del Port i el Montsià, al nord, fins a la Serra d'Espadà, al Sud, quasi tota l'accidentada geografia del nord valencià.

Vèrtex geodèsic del tossal d'Esparraguera.

Continuem camí buscant la senda de baixada, prou clara i que s'endinsa a un bosquet de carrasques i savines que van donant pas als pins.
Trobem un nombrós grup de jòvens que pugen, alguns amb poca roba i no fa gens de calor.
Seguim les marques tot i que la senda del Coll del Blanco és prou clara i evident fins que arribem al coll del Blanco on es troba el mas del mateix nom.

Coll del Blanco i Tossal de Tàfer.

Baixem al recte des del mas per estalviar-nos una revolta que fa la pista d'accés del sud i continuem per la pista que ressegueix el vell Camí de Culla a la Serra d'en Galceran.
Deixem el mas del Racó de les Abelles a l'esquerra, als peus del racó i continuem baixant per la vora del barranc de les Coves, que baixa cap a les Fontetes.
Els bancals d'ametlers s'estenen per les faldes de la Serra i alternen amb els pinars i els matollars a partir d'ací.

Continuem baixant per pista deixant el mas d'Agustí i el mas de Porcar a l'esquerra fins que eixim novament a la pista de la Cova de la Palla, que seguim a la dreta passant pel mas de Tomàs on hi ha unes curioses escultures.
Seguim una trossada més per l'asfalt fins que l'abandonem a l'esquerra per arribar al mas de Sales de Matella on ens espera la taula parada per refer-nos de l'esforç.

Recuperant forces. Encara que només tres vam caminar.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• www.terrasit.gva.es
• Ferrando Muria, Aureli Toponímia dels pobles valencians: Culla Valencia, 2008 accessible a la web.
• Arnau Juan, Òscar La Serra d'en Galceran: mapa del terme municipal Ed. Ajuntament de la Serra d'en Galceran, 2009
• Informació turística de l'ajuntament de Culla.
• Web de l'ajuntament de la Serra d'en Galceran