dissabte, 6 d’octubre de 2018

D'ARAIA AL PAS REAL D'ARAGÓ PEL MASOS DE LLOSAR I ALFONSO, TORNANT PEL JUNCAR I EL MAS DE GUAL

Tornem a Araia per a fer una ruta des d'ací als masos de la part sud del terme de Llucena. Com fem sovint deixem el cotxe al pàrquing de la zona d'escalada d'Araia, al barranc del Llosar (ja dins del terme de Llucena), al coll dels Cauets per on passa el camí (i ara pista) a Llucena.
La ruta de hui és senzilla, pujar per les Calçades al mas del Llosar i, des d'allí, seguir una senda netejada recentment, que pel mas d'Alfonso puja al Batanero, dalt de la font de la Calitja. El track que passa per ací el va publicar fa un any Masover i des d'aleshores hem estat un parell de vegades per la zona però no hem pogut passar per eixa senda així que és una espina que tenim pendent.
La tornada serà pel pas Real d'Aragó al Juncar i per allí seguint l'assegador de les Pedroses buscarem el camí que baixa pel mas de Gual per tornar al punt d'inici.

Comencem a caminar amb la frescor del matí esperant que dure però sabent que només el sol puge un poc de seguida començarà a calfar en estes muntanyes que miren a l'est. Anem pujant pel camí de les Calçades que des dels Cauets puja cap al Corral de les Calçades, i enllaça amb la carretera d'Argelita a Llucena per sota del Colladet.
Fem un primer tram recte on la pendent és moderada i a mà esquerra trobem unes fites que marquen el punt on se'n desvia el sender que entra al barranc del Llosar i a l'escola d'escalada d'Araia. Nosaltres continuem pel vell camí de ferradura que continua recte fins que la costera s'empina i el camí flanqueja fent un gran revolt per a suavitzar el pendent. La volta ens porta prop del barranc del Llosar per dalt de les parets d'escalada abans de girar i enfilar cap a l'altra banda, on queda el barranc del Salt al que no arribem. Un nou gir enfila cap al pas més fàcil per a superar el tossal que tenim al davant, una incisió a la muntanya per on baixa un barranquet que el camí salva amb una gran llosa a manera de pontet.
El camí es troba ben empedrat i prou ben conservat malgrat que els moteros s'han encarregat de passar per fer malbé els vells empedrats, pràctica prohibida per la legislació i què deuria ser durament castigada doncs un parell de motos poden fer malbé fàcilment un empedrat centenari i què costa molt de refer (en cas que hi haguera algú que ho fera), és molt més senzill desbrossar un quilòmetre de senda que reparar un metre d'empedrat.
A la part de dalt ens emboliquem un poc perquè hi ha un senderol que puja al Pinar de Lliberato des d'on es domina per dalt el Salt del Cavall. Nosaltres estem tentats a fer-ho però desistim al vore com baixen per la senda uns caçadors que es preparen per a fer una batuda.
Continuem per la senda i deixem a la dreta la boca de la mina de les Calçades i seguim amunt quan ens trobem al primer caçador que baixa al "puesto". Ens comenta que encara no han començat, que només estan situant-se als llocs i que tindrem temps d'eixir a la carretera abans no comencen. També li preguntem pels topònims de la zona i ens en conta alguns i més ens haguera dit però no tenim massa temps a perdre si volem estar a la carretera abans que comence la cacera així que seguim amunt saludant un parell de caçadors més que destaquen entre la malea amb el jupetí taronja. A partir d'ara tocarà anar de taronja a la muntanya per a poder ser vistos de lluny i que no ens confonguen amb cap senglar, cabra, cabirol o similar.

Pàrquing de la zona d'escalada al coll dels Cauets.

Camí de les Calçades.




Salt del Cavall.

Arribem a la carretera d'Argelita i la seguim a l'esquerra. Uns instants després arriben els cotxes amb els gossos que mouen des del punt on nosaltres hem eixit.
Seguim la carretera dos-cents metres i trenquem a l'esquerra per una pista que baixa al barranc del Llosar. Per la carretera també podríem anar al mas del Llosar però així fem la volta més interessant.
Baixem per un pinar de pi ver (o rodeno) que es va salvar parcialment del foc. El pinar és la vegetació dominant de bona part de la ruta, sobretot de la part més baixa, però es tracta d'un pinar molt jove i massa espès al qual li caldria una aclarida. El pinar de pi blanc o bort creix amb força després de l'incendi que als anys 90 va arrasar tota esta part dels termes de l'Alcora i Llucena. Però a les parts altes hi ha rodals on afloren els gresos grocs i sobre ells creixen els pins vers o de rodeno. Però tant a a pujada per els Calçades com a la baixada el que trobem són terrenys calars on la pedra aflora a la superfície i només creixen algunes savines i molts ginebres donat que les primeres no rebroten com els segons després d'un incendi.
Baixem entre pins i alguns bancals treballats cap al fons del barranc i, abans d'arribar, trenquem a la dreta per un senderol no molt clar però curt que ens porta als bancals que baixen des del mas del Llosar. Travessem el barranc i per un bancal d'ametlers pugem a buscar el camí del mas que, seguint-lo ens portarà a la font del Llosar.

Cotxes dels caçadors vora la carretera d'Argelita.

Carretera d'Argelita.

Pista cap al barranc del Llosar. El mas del mateix nom és el que es veu al fons.


Font del Llosar amb bassi, safareig i bassa.

Travessant el mas del Llosar cap al mas d'Alfonso.

Entrem al mas del Llosar des de la font seguint el traçat del vell camí de Llucena a Argelita i eixim per la part de dalt buscant el camí del mas d'Alfonso que puja cap a la Selleta del Camp. El camí de ferradura es va ampliar per a poder passar amb un tractor menut fins a uns bancals d'ametlers deixats ermar. Per sota dels bancals continua el camí del mas d'Alfonso que puja en diagonal faldejant a buscar la part alta de la lloma de l'Om per on passa un ample assegador i, seguint-lo, arribem al mas d'Alfonso que s'alça al capoll de la lloma.
Al mas no queda cap casa ben conservada, només les parets d'algunes i els sostres d'unes poques aguanten el pas del temps que, poc a poc, acabarà assolant-les totalment.
Després de fer una ullada al mas el deixem a l'esquerra i continuem pel pas que corre per dalt les llomes. A la nostra dreta queda el barranc de la Mina i quasi a sota nostre hi ha el mas de la Mina (antigament anomenat de la Font d'Alba). La carretera d'Argelita passa per dalt les cases disperses on destaca l'antiga escola construïda durant la república amb els mateixos plànols que l'escola de la Costa, les Pedroses, el Mosquerí o la Parra.
Nosaltres continuem lloma avant per l'estreta senda que s'obre pas entre el matollar i que ha estat repassada de fa poc. Quan comencem a baixar cap a un collet trobem a la vora d'un bancalet el pou del mas d'Alfonso. Es tracta d'una gran construcció de pedra seca amb una volta alta que va fent-se més menuda de manera que sembla un embut fins que acaba dins de la muntanya. Malauradament el pou es troba sec.
Baixem uns metres fins al colladet on hi ha uns bancals treballats. Continuem per la pista que n'entra pel mateix pas pujant per l'altre costat. Quan la pista gira cap a l'esquerra a buscar el pas Real d'Aragó seguim recte per la senda que ressegueix el pas ramader que per la dreta d'una llometa va a buscar la font de la Calitja que queda a la capçalera d'un barrancusset que baixa al barranc de la Mina.
A la font trobem un abeurador esglaonat que recollia l'aigua en un seguit de banyeres modernes que fan la funció de les antigues piques o gamellons. De fet des del pouet d'on brolla la font l'aigua baixava a dos antigues piques menudes de pedra. Ara ja no hi cau però no perquè no tinga aigua la font sinó perquè es perd sense canalitzar.
Per dalt de la font continua el pas pujant uns metres per a eixir al pas Real d'Aragó a l'altura del mas del Batanero.

Pista traçada sobre el camí del mas d'Alfonso.


Vell camí de ferradura del mas d'Alfonso.

Mas d'Alfonso.

Pou del mas d'Alfonso.

Camí i pas cap a la font de la Calitja.


Font de la Calitja.

Pel pas Real (o camí Real d'Aragó) hem passat moltes vegades i és que al seu voltant s'hi poden fer moltes rutes tant a un extrem com a l'altre. Hui el seguirem també cara avall cap al mas del Juncar.
Per on passa el pas fa de ratlla entre pobles (i comarques), ací entre Llucena i Ludiente i un tros més avant entre Llucena i Argelita. Deixem a l'esquerra una calera, la més gran que hem vist per estes muntanyes, i un poc més avant un mas nou a la part de Ludiente. Davant d'ell hi ha la pista que ve del mas d'Alfonso (o del pou per a ser més exàcte) i just ací està la fita entre els termes de Llucena, Ludiente i Argelita.
Continuem camí caminant i arribem a la carretera de Llucena a Argelita a l'altura dels masos del Juncar. Ací hi ha la font del Juncar dedicada a Sant Vicent però ara amb poca aigua.
Els masos del Juncar estan arregalts però no trobem a ningú i ací aprofitem per a seure al pedrís d'uns masos a fer un mos i descansar abans d'agafar el camí de tornada cap al cotxe.

El Batanero. El pas real d'Aragó continua recte i la pista a la Reduela mou a l'esquerra.

Transitant novament pel pas real d'Aragó.

Masos del Juncar.

Descansant i agafant forces a meitat de camí.

Abandonem ací el pas Real i continuem per la pista que entra a les Pedroses. Avancem per la vora d'una ampla lloma coberta de malea baixant cap al mas que queda a la capçalera del barranc fins que arribem a un punt on la pista fa un gir brusc a la dreta per a buscar la font i masos de les Pedroses per on passa el camí de Llucena a Argelita. Nosaltres però trenquem a l'esquerra seguint un senderol no massa clar que entre ginebres i romer enfila cap al collet de les Pedroses seguint el pas de la Lloma de les Pedroses (que ja no abandonarem fins al mas de Gual).
Passem per la vora d'un parell d'avencs i baixem sense camí clar fins al collet per on passa el camí vell de Llucena a Argelita que ve del Llosar a les Pedroses. Nosaltres continuem per l'altra banda del coll on hi ha el tossal del Gavell i per on un sender més clar segueix el traçat del Pas.
Pugem al tossal des d'on es domina la baixada que ens queda fins al mas de Gual i els Cauets. De l'altra banda del tossal la senda es converteix en pista que baixa per la vora d'uns bancals d'ametlers i vinya voltats d'una tanca per a evitar que els senglars s'ho mengen tot. La pista baixa a un collet on es junta una altra per la dreta que ja vam seguir l'any passat eixint del barranc de les Pedroses. Ací mateix el terreny canvia i la calcària deixa pas als gresos bruns i ocres i dalt d'un altet encara es conserva un rodal de pins de rodeno grans d'abans de l'incendi. Un poc més avant torna a aflorar la pedra calar.

Pista de les Pedroses.

Pas de la Lloma de les Pedroses.

Lloma de les Pedroses al fons.

Collet de les Pedroses.



El mas del Llosar (i Penyagolosa) des d ela Lloma de les Pedroses.

Abans que la pista gire a l'esquerra a baixar al barranc del Llosar cal buscar un punt on una fita marca l'inici de la senda al mas de Gual. Este primer tram no està gens clar però s'ha d'anar a passar sota uns pins grans que coronen un capoll davant nostre. Des d'allí cal seguir sempre la divisòria buscant el pas més fressat que ens acabarà portant a un puntalet ple de pedres com si hi haguera hagut unes parets enrunades, pot ser restes d'alguna antiga construcció. D'ací es domina completament el barranc del Llosar i les seues parets d'escalada, també es veu des de dalt tota la clotada on es troben els masos d'Araia.
Just ací retrobem el vell camí empedrat que baixa fent voltes fins al mas de Gual. El traçat és espectacular salvant un gran desnivell en poc tros sempre per un camí empedrat i ben fet al qual només li falta una neteja per a estar a punt. No és la primera vegada que hi passem però malauradament ara l'empedrat que es conservava perfectament està prou malmés per culpa de les motos, i és que un parell de motos fan més mal en un camí empedrat que mil senderistes passant, i si les motos prenen la costum de passar pel camí el desfaran en poc temps. Segons els motoristes gràcies a ells els camins es mantenen nets però cal dir que netejar un camí com el del mas de Gual és un dia de faena per a un parell de persones, refer l'empedrat que desfan pot ser siga un més de faena, per tant millor que no passen i que deixen els vells camins tranquils com ho estaven. Cal recordar que la circulació de motos per senders està totalment prohibida a la legislació per tant és denunciable, encara que pot ser el més efectiu siga tombar un parell de pins travessats al camí fent-lo impracticable per a les motos.
Amb el sentiment d'impotència per vore què un camí tan bonic pot acabar desapareixent o convertint-se en un riu de pedres, com ha passat en tants altres camins empedrats per culpa de les motos, arribem al pouet del mas de Gual. Ací ens trobem una gossa extraviada de la batuda i que sembla desorientada i esgotada. Li donem aigua i se'n ve darrere nostre.

Tram sense camí clar de baixada al mas de Gual.

Camí empedrat de baixada al mas de Gual.

Barranc del Llosar.

Donant aigua a un gos caçador.

Passem pel mas de Gual i continuem per la pista que hi puja. Uns metres avall del mas hi ha una bifurcació; per la dreta la pista va cap al barranc de les Pedroses i a la pista del mas del Moro però nosaltres seguim a l'esquerra cap al barranc del Llosar. Abandonem així el Pas de la Lloma de les Pedroses.
La pista, molt malmesa per l'aigua, s'obre pas entre el pinar jove que creix a l'ombria del mas de Gual. Baixem de pressa i la pobra gossa que ens segueix quasi no pot ni seguir-nos.
Travessem el barranc del Llosar i pugem per l'altra banda fins on tenim els cotxes. Ací acaba la ruta però com que no volem que ens seguisca la gossa doncs l'amo la deu estar buscant aprofitem i li fem un toc al número de telèfon que duu al collar. Ens diu que ja la té localitzada (fàcil doncs duu un gps al collar) i que li la deixem lligada per a què no es menege del lloc, així que la nuguem a l'ombra d'un pi deixant-li aigua per a que bega encara que pareix que després d'un litre begut ja s'està recuperant.

Pista del mas de Gual.

Barranc del Llosar als Cauets.

Només ens queda tornar cap a casa però aturant-nos al bar d'Araia a recuperar forces.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Des d'Araia al Cabeço Blanc pel barranc del Llosar
D'Araia al Llosar, les Pedroses i el mas del Moro
Al Salt del Cavall per la cova de l'Ocre i la lloma de les Clapisses
Del mas del Rogle al Salt del Cavall pel molí Ros i les Calçades

Més informació:
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau (2008) L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora
  • Muñoz Badía, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Antinea
  • Escrig Fortanete, Joaquin (coord.) ( 2011) La Llucena masovera