dissabte, 29 d’abril de 2017

LA MOLA DE SANTA MAGDALENA DES DE L'ERMITA DE SANT VICENT

Entre Santa Malena i Cervera hi ha la Mola. Bé podríem dir que hi ha un parell de moles. La Mola dels Revoltons i la Mola d'Eixaudí o la Mola per excel·lència, i dalt de cada mola hi ha un vèrtex.
La primera, la Mola dels Revoltons, ja la vam visitar fa uns anys des de la Salzadella. La segona, la Mola, la teníem encara pendent i ja tocava fer-li una visita, així que hui aprofitant que Ramiro està per Alcossebre ens hem arrimat per a què ens faça de guia i ens puge al vèrtex de la Mola.


Hem començat la ruta a la nova ermita de Sant Vicent, no molt lluny del poble de Santa Malena de Pulpis. El dia s'ha alçat núvol i fresc i fins i tot amenaça aigua, el millor dia que podíem triar per a caminar per estes terres on l'ombra no és precisament abundant.
Sense perdre temps comencem a caminar pel camí de la Salzadella, abans camí de carro i ara una ample caminal asfaltat que travessa el terme cap al Molló on s'alça l'ermita de Sant Josep, ja a la ratlla de la Salzadella.
Deixem a la nostra dreta lo Pla del Llop, parcel·lat en trossos menuts que encara es cultiven. Un poc més avant deixem a la dreta la granja de Marçal i un tros més amunt la gran finca del Maset, plantada de tarongers. A l'esquerra queda la falda del tossal de l'Esquerola cobert de coscoll i carrasquissos. Allí dalt també hi ha un vèrtex que haurem de visitar un altre dia.
Quan portem ja quilòmetre i mig per l'asfalt el camí baixa a travessar la rambla del Mas i comença a pujar la Costera de Puça. Nosaltres aprofitem per abandonar l'asfalt i trencar a l'esquerra per dins del barranc del Pleit. L'aigua ha deixat net el fons del barranc i per ell es camina bé, sense punxar-se, i amb un peany més variat que l'avorrit asfalt.

Ermita de Sant Vicent.

Camí de la Salzadella.

El Maset.

Barranc del Pleit.
Però no fem massa tros per dins del barranc i abans que es tanque i siga impossible el pas remuntem uns vells bancals per l'esquerra a buscar un camí que entra cap a les Clapisses.
Arribem al caminal i el seguim fins que mor a uns bancals treballats. Ací els ribassos de pedra s'han fet servir més per a despedregar que per a aguantar els bancals.
El camí mor als bancals on hi ha una caseta d'una aigua envoltada de velles oliveres i garroferes. Travessem els bancals a buscar uns senda que mou del cap de dalt cap al corral de les Barraquetes, que s'alça dalt d'un llomet i  quasi a tocar.
Al corral no arribem però sí a un altre caminal que puja a este corral i continua fins al corral del Cara-sol. Ací deixem enrere tot bancal i les vessants de les muntanyes ens apareixen pelades i cobertes per un matollar de coscolls, romer i argelaga que ho cobreix tot. Estes han estat tradicionalment terres de pastura i l'antic bosc es va deforestar de tal manera que ara només resta una gran extensió de matollar que entapissa totes les muntanyes.


Entrador a les Clapisses.

Caseta a les Clapisses.

Bancals a les Clapisses. Al fons l'Esquerola.

Pujant cap al corral del Cara-sol.

Corral del Cara-sol.
Passem pel corral del Cara-sol, un dels molts corrals que s'escampen per la falda de les muntanyes denotan el marcat caràcter ramader d'estes partides.
Des del corral del Cara-sol el camí baixa a buscar el barranc de la Cardanxa des d'on puja l'assegador del mateix nom cap al Collet de la Cardanxa.
La senda fa unes voltes per guanyar altura i continua faldejant per la vora del tossal de la Cardanxa que deixem a la dreta a buscar el collet.
Quan finalment arribem al collet després d'una llarga però no massa dura pujada el paisatge canvia bruscament. De l'altra banda el matollar ha deixat pas a un pinar de repoblació de pi blanc que s'estén per les vessants de l'Eixaudí.
Un tallafocs recorre la ratlla del terme i per ell passa una pista forestal que seguim cap a l'esquerra, continuant la pujada a la Mola.

Barranc de la Cardanxa.

Camí de la Cardanxa.

Collet de la Cardanxa.

Tallafocs per la ratlla dels termes de Cervera i Santa Malena. Al fons la Mola dels Revoltons i la Serrancanes.

Anem trobant algunes grans fites de terme doncs el camí discorre per la mateixa ratlla que separa els termes de Santa Malena i Cervera que queda de l'altra banda.
Abandonem momentàimament la ratlla seguint la pista però de seguida l'abandonem per una senda que ens retorna a la partició d'aigües per on passen les fites. Ja només ens queda una curta tirada abans d'assolir el cim de la pelada Mola i el vèrtex geodèsic que la corona.
Des dels 480 metres d'altura es domina bona part de les terres dels voltants i podem distingir Cervera, allà al lluny, i tota la plana de Vinaròs quasi als nostres peus. El dia gris i emboirinat ens deixa endevinar, més que vore, la mar, el delta de l'Ebre i el Montsià.

Camí de la Mola.

Tram final de pujada.

Cervera des de la Mola.

Vèrtex de la Mola.

La serra d'Irta, veïna propera, s'allargassa de l'altra banda del corredor d'Alcalà i cap a ella encaminem els nostres passos de baixada de la Mola.
Seguim el camí de lo Cingle que enfila recte avall, però a l'arribar a l'altura de la bassa del Cingle deixem el vell camí que continua a la dreta (segons els mapes ací tan sols una fina senda) i continuem cap a la Codina.
Passem per dalt del corral del Cingle, del qual no en queden més que les parets i no senceres, i enfilem avall cap a un barranc que s'obre pas excavant els tossals.
Ací el camí presenta més bona factura però està un poc més tapat pel matollar que ací creix més. De totes maneres es passa més que bé i seguint-lo arribem al corral del mas del Marqués.
Tota la falda de la muntanya que mira cap a la mar forma part de la gran finca del mas del Marqués de Benicarló, gran explotació agropecuària pertanyent a la família Sanmillan (per això abans l'anomenaven mas de Sanmillan) que va obtindre el títol de Marquesos de Benicarló a principi del segle XX.

Baixant de la Mola amb Montsià al fons.

Pel corral del Cingle.

Barranc de Codina.

Camí de Codina.

El corral del mas del Marqués és un gran corral, sembla que en ús fins no fa tant de temps, on tancar les cabres i ovelles que pastureven les muntanyes. Ara ja no hi ha animals de pota per tancar i l'única vida la posa un niu dins d'una paret.
Des del corral el camí principal baixa cap al mas del Marqués, però nosaltres agafem una senda que des de davant la porta del corral travessa un barranquís que baixa de la Codina i puja cap a la part alta de la Figuereta.
Quan assolim el cim de l'altra banda el matollar deixa pas als bancals, molts abandonats i alguns encara treballats, i entre els bancals baixa l'antic camí que hi pujava.

Corral del Marqués.

El corral vist des de dalt.

La vall d'Alcalà amb el castell de Xisvert al fons.

Santa Malena i l'Esquerola.

Continuem camí avall i quan arribem als peus de la muntanya retrobem els bancals treballats que ens acompanyaran de retorn a l'ermita de Sant Vicent.
A l'esquerra i dalt d'un tossalet queda la torre de Sanmillan. Torre de comunicacions de meitat del segle XIX, construïda per a traçar una línia de telegrafia òptica entre Barcelona i València que mai va arribar a funcionar perquè abans d'acabar-se va aparèixer el telègraf elèctric. Un altre dia haurem de fer-li una visita.
Ara però continuem camí passant entre algunes granges abans d'arribar al Pla de la Senyora.
Només ens queda travessar el pla, que no és menut, entre camps d'oliveres i ametlers que, després de travessar la rambla del Mas, deixen pas a la terra campa.
Arribem així al camí de la Salzadella i seguim per l'asfalt passant per l'antiga bassa d'Albert on hi ha un pou, malauradament tapat per les deixalles de la gent. Només uns metres ens separen de l'ermita de Sant Vicent i a l'ombra de les seues oliveres centenàries ens espera el cotxe.

Torre de Sanmillan.

Bancals de garroferes.

Bancals d'oliveres.

Pla de la Senyora.

Bassa d'Albert.

Finalitzem una ruta interessant i entretinguda en un paisatge que, vist des de la carretera, semblava que no tenia massa que oferir, i és que anant a peu les coses se veuen d'una altra manera.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:
  • Borrego, Juan Carlos et al. (2015) Mapa del parc natural de la Serra d'Irta Ed. Piolet
  • (1910) Minuta del mapa topográfico nacional. Termino municipal de Santa Magdalena de Pulpis. Ed. IGN
  • Xafamons


diumenge, 23 d’abril de 2017

GEOCACHING AL CASTILLO DE PRADAS


Aprofitem la visita a la Villanueva per a fer una curta excursió pels voltants del terme, i com que la fem amb els xiquets que millor que fer-ho seguint  una sèrie de caches que ens portaran des del poble a l'ermita de Pradas de la veïna localitat de San Agustín.


La sèrie, de Leikka, és una de les quatre rutes de geocaching que es poden fer eixint des de la Villanueva, i és la triada per a la ruta de hui.
Eixim del poble per la carretera seguint un passeig que acaba cent metres més enllà de les darreres cases del poble. Ací acaba també el terme de la Villanueva, ben menut, i comença el de San Agustín, ja dins d'Aragó.
Ací trobem també el primer geocache, just quan abandonem la carretera per seguir el camí de l'ermita de Pradas que baixa recte a buscar los Planos que s'estenen al voltant de la capçalera del río Maimona.
L'ampla planícia està coberta d'un mosaic de cultius, carrasques truferes i terres ermes on, cada vegada més, són les carrasques qui guanya terreny. No debades ens trobem dins la principal zona productora de trufa negra del món.

Començament de la ruta.

Camino de San Agustín i de Pradas.

Carrasques truferes.


Arribats a los Planos deixem a l'esquerra el camí vell de la Villanueva a San Agustín, ara perdut, i un poc més avant ens estem una bona estona buscant un nou cache que sembla que se'ns resisteix. Sort de les fotos spoiler perquè si no ...
Seguim avant i travessem el barranco de la Canaleta. Un pontet ens ajuda a salvar l'aigua que corre pel llit i un poc més avant trobem un nou cache.
Travessem la carretera de la Puebla i continuem travessant los Planos cap al Molino. Arribem a un encreuament on hi ha un altre cache i seguim recte. Per la dreta continua el camí de los Mases i per l'esquerra el que va de San Agustín al Molino.

Barranco de la Canaleta.

El Molino.

Camino de Pradas.

Geocache?
Pugem un tossalet i davant nostre queda ja el castell i l'ermita de Pradas.
Arribem en dos camellades a l'ermita, ben cuidada i arreglada, que està sota el castell. El castell és del segle XIII, bastit pels barons d'Escriche per a protegir les seues terres. Al costat del castell es troba l'ermita del segle XIV on hi ha la imatge de la Virgen de Pradas i on els pobles dels voltants acudeixen de romeria. Per esta raó hi ha una porxada al davant per als anys amb mal temps. L'ermita també era propietat del baró d'Escriche qui la va donar als veïns al segle XIX tal i com consta en una inscripció.
Tot i la llegenda que parla de la troballa de la imatge sembla una típica església de reconquesta bastida per a donar servei religiós als masos dels voltants i al mateix castell.
Del castell en queda poca cosa, només destaca la torre d'entrada, la resta de construccions es degueren reutilitzar per a explotació agrícola quan va perdre el caràcter defensiu.

Castillo de Pradas.

Ermita de la Virgen de Pradas.

Torre i porta d'entrada.

Trobem un nou geocache i ens disposem a continuar la sèrie baixant cap a San Agustín. Arribem així a la fuente Honda, lloc on ens donem conter que ens hem equivocat de camí i toca tornar enrere. Per sort la visita a la font paga la pena.
Retornats a l'ermita continuem per dalt del tossal on es troba i que domina los Mases. Algunes fites ens ajuden a seguir el bon camí que ens baixa al puente de Pradas sobre el río Maimona.

Fuente Honda.

Los Mases.

Deixant enrere el castell i l'ermita.

Camí de baixada a los Mases.

Arribem ací (on hi ha un altre cache) i ens aturem a descansar a la vora de l'aigua. Dalt del pont hi ha un parell d'assuts que agafen aigua per a regar i per al Molino, i per la vora estan los Mases, un bon grup de masos. Un poc més amunt queda l'Alameda on com diu el nom crèixen els àlbers.

Riu Maimona.

Puente de Pradas o de los Mases.

Los Mases.

Quan continuem camí ho fem avall, resseguint el curs del riu per la vora i passant per davant d'alguns masos.
A la nostra dreta queda el riu i, dominant-ho tot des de dalt, el castillo de Pradas. A l'esquerra bancals i masos que miren al riu.
Arribem així a la fuente de la Carrasca on hi ha un nou cache. Des d'ací el camí continua cap a los Planos i enllaça amb el camí d'anada però nosaltres portem idea d'allargar un poc més l'excursió i, sobretot, de fer-la circular, així que seguim a l'esquerra per l'altra banda del riu per un caminal que s'endinsa al Rebollar.

El castell des de los Mases.

Fuente de los Mases.


Fuente la Carrasca.

El castell des de la fuente la Carrasca.

El Rebollar és el bosc més extens de San Agustín format bàsicament per roure valencià (quercus faginea) amb coscoll, una combinació curiosa. Un sender local el travessa però nosaltres no el seguirem sinó que trenquem pronte a la dreta per seguir un vell camí que s'acosta a un corral.
El camí travessa el bosquet de roures no massa grans on es nota que han patit el carboneig i la tala de la primera meitat del segle XX. Tot i això conformen un bonic bosquet encara que a estes altures de la primavera encara no tenen fulla, i fan bé perquè la setmana passada encara va gelar i alguns dels brots que hi havia s'han semat.

Camí del Rebollar.

Banquets al començament del Rebollar.

El Rebollar.

Corral del Rebollar.


Eixim del rebollar i arribem a un corral que domina los Planos. Ací acaba el camí i cal anar recte a buscar la carretera de la Puebla. La nostra primera idea era seguir-la per l'esquerra a buscar una pista que ens portaria de retorn al poble, però com se'ns fa tard i ens esperen per a dinar seguim carretera a la dreta de tornada.
Travessem per la carretera los Planos i el río Maimona, i l'abandonem després per seguir sense camí per la vora del barranco de la Canaleta buscant una manera de travessar-lo sense banyar-nos.
Finalment ho fem quasi al costat del camino de los Mases on enllacem amb l'itinerari d'anada.

Pico de Santa Bárbara des de los Planos.

Carretera del mas de Pastores.

Entrant a la Villanueva.


Ja només ens queda la "rochica" de pujada al poble on ens espera un bon paelló per a recuperar forces.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Més informació: