GR 333: DE SUERA A BENITANDÚS I VEO TORNANT PER LA SERRA

Un dimecres més aprofitem la vesprada per a caminar, i ho fem seguint el nou GR333. En esta ocasió eixim de Suera, per a completar el tram entre Suera i Veo passant per Benitandús.
Així que eixim des de la Fontseca buscant les marques de GR que entren al poble pel carrer Nou i pugen cap al camí de Veo per a eixir pel camí de Veo cap al collet de Mano. En este tram el GR coincideix amb el PR-CV-140 que enllaça Benitandús amb Suera, un vell conegut, i comencem a caminar per la pista que ha substituït el vell camí a l'eixir del poble per la Muntanyeta.
Arribem a l'encreuament per on puja la pista que mou de la Fontseca i continuem recte amunt pels Secanets travessant un pinar que creix sobre els antics bancals de secà.
Quan la pista traspon un rellomet la deixem pujant recte cap al collet de Mano que ja tenim a tocar. La pista continua per la dreta pel camí de la Serra cap a la font del Porc.
La pujada al collet de Mano és curta per un vell camí que encara conserva bona part de l'empedrat i a l'arribar a dalt trobem un important encreuament de camins: per l'esquerra puja una senda a les Àguiles (que continua a Tales pel camí d'Entrerrius); per la dreta continua el camí vell d'Alcúdia per on puja el PR-CV-161 cap al cim dels Órguens (tot i què el vell camí no hi passava pel cim sinó per dalt dels Òrguens).
Nosaltres no seguirem cap d'eixos camins i trasponent el coll continuem per l'altra banda baixant cap a Benitandús mentre deixem a l'esquerra el barranc de les Àguiles primer i el de Paús després.
El vell camí baixa a poc a poc fins que enllaça amb el camí dels Òrguens (per on baixa el PR-CV-161). A patir d'ací enfila avall cap al pantà de Benitandús que ja tenim davant travessant un alcornocal en solana que conviu amb carrasques que creixen allà on hi ha menys molla i més pedra. Seguint-lo arribem a la carretera de Veo just davant del molí de Benitandús del qual només en resten les parets, visibles quan el pantà està baix.
Seguim ara la carretera fins a Benitandús on entrem després de travessar el riu de Veo pel pont.

El GR333 pels carrers de Suera.

Camí de Veo pels Secanets.

Tram empedrat del camí de Veo (i d'Alcúdia).

Collet de Mano que separa la conca del riu Veo de la del Sonella.

Baixant per la falda dels Òrguens.

Bosc de sureres vora el camí.

Pantà de Benitandús.

Carretera de Veo.

El riu de Veo naix a Alcúdia de la confluència del barranc de Xinquer i el de la Xelva, ambdós amb aigua, i sol dur aigua més o menys constantment fins a Benitandús tot i què el cabal es aprofitat exhaustivament per a regar les hortes d'Alcudia i Veo i, en menor mesura Benitandús.
Passem per l'església del poble i el travessem per l'únic carrer que pot ser digne de tal nom. El poble està desert i només a una casa trobem uns quants gats, únics éssers vius que trobem un dimecres de vesprada.
Eixim del poble pel camí de Veo també anomenat allí i a Alcudia camí d'Onda doncs es correspon a l'antic camí, existent abans de la construcció de la carretera. El camí coincideix ací amb el PR-CV-161 i el PR-140. Tots dos se'n desvien del vell camí per a pujar al coll de la Basseta i poc després se'n separen; el primer baixa a Tales pel barranc d'Aín o de l'Ullastre mentre que el segon puja a Aín pel vell camí de Tales.
Nosaltres no en seguim cap dels dos i continuem per un ample entrador que baixa entre les Hortes de Benitandús a buscar el riu de Veo.
Travessem novament el riu, esta vegada a gual, cosa fàcil doncs no sol dur molta aigua. De l'altra banda retrobem el vell camí de ferradura que puja recte, ample i empedrat cap a Veo. Este tram (com altres dels voltants de Veo) conserva intacte l'empedrat original.
Pugem la costera que deixa enrere els bancals d'horta i travessa els més amunters que ja són de secà i, abans d'eixir a la carretera, es junta per l'esquerra el vell camí de Veo a Artana que venia per Xautena. Un camí ben bonic que fa un parell d'anys va perdre la verdor a causa d'un incendi.
El camí ix a la carretera per on continuava fins al poble. El traçat del GR per tal d'evitar tanta carretera ha optat per desviar-se'n de seguida a l'esquerra per una ampla pista oberta als anys 90 per donar accés a les hortes de Veo.
Baixem per la pista i la seguim fins que ens desviem a la dreta per pujar al poble per un camí entre les hortes que ens durà directament al llavador i poble de Veo.

Riu de Veo.

Habitants de Benitandús a l'hivern.

Els Òrguens des del camí de Veo.

Travessant les Hortes de Benitandús.

Travessant novament el riu de Veo.

Camí d'Onda, empedrat i ample.

Camí entre horts.

Veo.

Arribats a Veo el GR continua direcció a Aín i Alcudia  però com eixa etapa ja la tenim feta emprenem la tornada cap a Suera i ho fem travessant el poble de baix a dalt.
Passem per l'església i la placeta que hi ha al centre i per les eres i pallisses del cap de dalt eixim del poble pel camí de l'Alcornocal que passa per la vora de l'antic calvari.
El camí de l'Alcornocal l'han netejat recentment i fa goig passar doncs travessa una de les raconades més boniques de la serra d'Espadà.
El camí enfila per la vora del calvari i coincideix ací amb l'assegador que puja al Casalet per la Creueta dels Trons. Comencem una pujada amb llaçades fins que ens desviem de l'assegador que continua amunt. Si estiguera net seria la forma més ràpida de pujar al Casalet, que és on ens dirigim, però com no ho està continuem per la senda que planeja a buscar un collet que separa el Puntalet de la Creueta dels Trons.
El camí continua per l'Ombria de la Mirona baixant a buscar la capçalera del barranc de l'Alcornocal, el travessa i passa a l'altre costat. Tota esta raconada està coberta d'un magnífic bosc de sureres que alterna amb els pins als llomets més asolellats.
De l'altra banda del barranc el camí continua un poc i es perd finalment la traça entre antics bancals. No molt més amunt passa el vell camí d'Alcudia a Suera i segurament antigament hi hauria alguna senda que hi enllaçava però hui no és el dia de buscar-la doncs tant l'una com l'altre es troben perduts, així que seguim la senda que s'ha netejat i que va baixant pels vells bancals barranc avall.
A les vores del barranc trobem una curiosa repoblació amb xiprers, que han crescut llargs i prims i que formen un bosquet singular.

Inici del camí de l'Alcornocal per les Eres de Veo.

El vell calvari de Veo.

El camí al Puntalet.

Baixant per l'Ombria de la Mirona.

Barranc de l'Alcornocal.

Arribem finalment al punt on hi ha la font de l'Alcornocal que no toquem per uns metres. Ací hi ha dos camins; l'un continua recte avall a parar a la carretera ben prop de Benitandús i l'altre, que seguirem, puja per l'esquerra a buscar la llarga lloma que a Suera anomenen la Serra i que conforma el cim dels Òrguens.
No és la primera vegada que passem per ací, ni serà la darrera però la pujada se'ns fa més dura del previst, més que res perquè la nit se'ns tira a sobre i volem arribar a l'altra banda amb llum, així que apretem el pas per tal de passar els estrets camins de la Serra abans de fer-se fosc.

Ombria de la Mirona als peus de la Creueta dels Trons.

Pujant per la solana de l'Alcornocal.

Arribem a la calera del Casalet, punt on conflueixen diversos camins. Per l'esquerra baixa una senda a la Barrancada d'Alcudia (punt de pas del GR-36), per la dreta ve una altra que recorre el llom de la Serra des del Cim dels Òrguens (i des del collet de Mano). No en seguirem cap de les dos i passant per dalt de la calera continuem el camí que voreja el Casalet i busca el collet que la separa de l'Altico de Molina. Ací novament trobem una derivació i abandonem el camí que recte va al coll de Molina (pas del GR-36 també) i baixem a la dreta a buscar la senda de la Serra que ve per la font del Porc.
La senda està més bruta del que pensàvem i ens retarda un poc. La nevada de l'any passat ha deixat moltes branques i pins caiguts, però tot i això es baixa bé seguint les grans llaçades que fa sota el pinar fins que arribem al camí (o senda) de la Serra a pocs metres de la font del Porc. Este camí sí està net doncs per ací passa la volta a Peu de Suera.
Seguim per l'esquerra el camí que voreja la capçalera del barranquet dels Ullals i després de passar un rellomet rocallós on creixen les carrasques enfilem avall pel Rebollar.
El Rebollar fa honor al seu nom. A tota la part alta de la vall de Suera creixen els roures (o rebolls com també s'anomenen) però només ací s'han conservat prou espessos per formar un bosquet que encara manté les fulles seques a dalt a l'espera de la primavera.
Fem la travessa del Rebollar entre dos clarors i arribem a la pista de Castro ja de nit amb fosca. La idea inicial era travessar el riu i continuar pel camí vell que va per l'altra banda de retorn a Suera, però com no duem llanterna ens acontentem amb baixar per la pista cap al poble. Baixada llarga però que no presenta cap dificultat malgrat la foscor doncs es troba perfectament asfaltada.
Així travessant la nit deixem a l'esquerra la font dels Ullals, segons alguns la millor del terme, i un poc més avant la baixada a la Bocamina a l'esquerra i davant per davant la pujada pel barranc de la Llosa al camí de la Serra per la dreta. Encara més avant deixem a l'esquerra el molí de León amb la seua gran bassa per al reg i per dalt les ruïnes de Suera Alta. Passem per la Pobila i no veiem per la foscor la cova de Quico Pato que queda de l'altra banda del barranc dominant les Passeres.
Deixem vora pista el Bassó i entrem al poble per les Eres, travessant Suera quasi a pla fins a la Fontseca on acabem la ruta.

Castell de Suera des de la Serra.

Fent-se fosc al Rebollar.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

Volta a la Serra de Suera
De Suera a Benitandús pel camí vell i retorn per la lloma dels Òrguens
Geocaching als Òrguens de Benitandús
GR333: de Veo a Aín i Alcudia tornant pel GR-36
De Veo als Cocons
De Benitandús als Òrguens

Més informació:

• Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea
• Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Esadà. GR-36 Ed. SASE
• Wikiloc de la Mancomunitat Espadà - Millars
• Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies  
• Mancomunitat Espadà - Millars 
• Fausto, Vicent (2009) Caminant per Suera
• Ajuntament de Suera
• Estall i Polés, Vicent (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web

BARRANC DEL RODENAL

Des que fa uns anys Daniponce va publicar una entrada amb la descripció del barranc del Rodenal de Benitandús que tenia pendent una visita amb els xiquets. Per una raó o per una altra no ha pogut ser fins ara que hem pogut fer-li visita. Així que aprofitant les vacances escolars ens hem arrimat a Benitandús per a provar de fer-lo.

Hem deixat el cotxe a la plaça de Benitandús. Des d'ací l'aproximació no és llarga però presenta un poc de perill, sobretot anant amb xiquets, doncs cal seguir la carretera en direcció a Veo.

Riu Veo.

Així que eixim del poble travessant el riu Veo que baixa amb aigua de les recents pluges. De fet fa un parell de setmanes ens haguera tocat dur neopré per fer el barranc com a Dani.
Seguim la carretera fins a la primera revolta i, abans de travessar el barranc de l'Alcornocal, ens desviem per la dreta per un camí de terra que remunta el barranc.

Font de l'Alcornocal.

El camí de terra deixa pas a una senda quan ens arrimem a la font de l'Alcornocal, que recull les aigües que baixen pel barranc del Rodenal.

Senda a la Calera.

Des de la font comencem a pujar per la senda que munta a la Calera, als peus del Casalet. És un camí que he fet infinitat de vegades, normalment de baixada. L'última este estiu passat també amb els xiquets baixant dels Òrguens.
Esta vegada però no pugem molt i de seguida ens desviem per una senda poc clara que mou per la dreta. Al començament hi ha una xicoteta fita que marca el punt on s'agafa.

Barranc del Rodenal.

La senda, de traure suro, puja un poc més i passa per un morret de rodeno als peus del qual corre el barranc del Rodenal, per on baixarem després.
Esta senda ja de per sí és una delícia, vorejada per alts brucs que ara estan en flor i entapissada de molses, verdes i toves després de les recents pluges; i seguint-la arribem al barranc.

Senda d'accés al barranc.

La senda travessa el barranc i continua per l'altra banda. És en este punt des d'on comencem el descens.
Comencem a traure de les motxiles el material usat i ens equipem. Cada xiquet amb el seu casc, arnés i una cinta a manera d'arnés de pit. També una baga llarga per a anclar-se a les reunions perquè no sabem com serà el barranc tot i que sembla per les descripcions que és fàcil.

Inici del barranc.

El primer tram de barranc no té altra complicació que anar destrepant i salvant els blocs de rodeno que hi ha al seu llit, fins que arribem al primer ressalt d'uns 5 metres i equipat amb una reunió amb doble anella a l'esquerra i una anella sola a la dreta, suposem que per a poder agilitzar la baixada de grups per part dels seus equipadors: sargantana aventura.

Primer rapel.

Rapelem amb els xiquets o, més ben dit, els despengem des de dalt amb un cordino tot i què es pot evitar el rapel (i tots els del barranc) baixant per l'esquerra sense cap dificultat.
L'únic problema és evitar un toll d'aigua que ha quedat a sota després de les pluges, la resta és fàcil.

Segon rapel.

Continuem avant i trobem un segon rapel, més llarg i també equipat amb doble reunió, una a cada costat del barranc.
El rapel permet baixar una xicoteta paret no massa inclinada (III- de pujada a ull) de manera que es pot pujar per ella sense dificultat per ajudar a baixar als xiquets.
Però als nostres no els cal cap ajuda i baixen amb més o menys estil, això sí, despenjant-los nosaltres.

Tram amb ressalts.

A partir d'ací hi ha un tram més llarg sense salts importants. Tan sols passem per un lloc on hi ha unes anelles per fer un passamà per una faixa tan fàcil que quan ens donem conter els xiquets ja l'han passada i baixada. Nosaltres aprofitem les anelles i fem un altre curt rapel, més entretingut que els anteriors.

Baixada amb corda.

Un mur que corre de banda a banda barra el barranc. Es tracta d'una vella construcció de la qual se'ns escapa l'ús. Semblant als actuals murs de contenció d'avingudes és però molt més antic.
Cal pujar per la dreta per a salvar-lo i baixar per aprofitant una corda fixa instal·lada.

Tercer rapel.

Continuem baixant i ja només ens queda un darrer rapel, també evitable, més curt i fàcil que els anteriors. El fem per a acabar de practicar el descens i els xiquets semblen agafar-li ja el truc.
Des d'eixe ressalt continuem baixant entre el bosc de sureres, omnipresent a tota la ruta, i de seguida arribem a la font de l'Alcornocal on ens traem tot el material usat.
La veritat és que hem portat més material que menys però al final només hem usat una corda de 30 mts, un descendedor per assegurar (els xiquets pesen tan poc que podríem assegurar-los només amb la mà), i arnés i casc per a cadascú.

Llevant-nos el material.

Des de la font només ens queda refer el camí d'anada per tornar al poble de Benitandús. I aprofitem també per guaitar a un refugi de la guerra que s'obri al costat de la carretera davant del poble.

Benitandús.

Com que se'ns ha fet tard deixem per a una altra ocasió visitar la zona de bloc, equipada amb reunions, que està a la cua del pantano a uns centenars de metres del poble.


Ací està el track:

I altres rutes que comparteixen part del traçat:

Geocaching als Òrguens de Benitandús
De Suera a Benitandús pel camí vell i retorn per la lloma dels Òrguens
Òrguens de Benitandús

Més informació:

• Sargantana aventura
• Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web

GEOCACHING ALS ÒRGUENS DE BENITANDÚS

Aprofitant les vacances i que les previsions meteorològiques donaven per a hui un dia frescot he eixit a passejar els xiquets i, pensant pensant on podíem anar hem decidit pujar als Òrguens de Benitandús, tot un clàssic, aprofitant els dos geocaches que hi ha allà dalt com a incentiu per superar la forta costera.

Hem eixit del poble de Benitandús i el primer que hem fet ha estat contar els barrots del pont sobre el riu Veo. Per què? per a poder trobar les coordenades que ens duran fins al geocache Benitandús. Es tracta d'un multicache on hem d'anar descobrint les pistes que ens donen per a trobar les coordenades del punt final.
Després de contar els barrots hem començat a caminar riu avall, passant per la font de Benitandús d'on només cau un filet d'aigua fruit de la sequera tan severa que estem patint.

Sota les vies de bloc.

Un poc més avall deixem a la dreta una senda recentment netejada que (crec) va a la via ferrata que Sargantana han equipat per a iniciar els seus clients en les vies ferrades. De moment la deixem per a més avant quan els xiquets siguen més fadrins i continuem ruta.
Passem sota unes penyes on hi ha unes anelles per a practicar escalada, ideal per a xiquets, equipat també per Sargantana, i continuem per la vora del pantanet de Benitandús que ara està prou baix d'aigua però cobert d'un verd que fa goig.

Travessant el Pantanet de Benitandús.

Travessem el pantanet a l'altura del molí de Benitandús que passem just per dalt la Bassa i pujant a la carretera just on s'agafa el camí de Benitandús a Suera. Per este mateix camí passa el PR-CV-161 que ens acompanyarà fins al cim dels Òrguens i el PR-CV-140.
Este no és el camí oficial dels PRs però és el millor per tal d'estalviar-se el tros de carretera que hi ha del poble fins ací, sempre i quan el nivell del pantanet siga prou baix com per a poder passar per la vora.

Camí de Benitandús a Suera.

Pugem pel camí vell que no té massa pendent fins que arribem a la cruïlla on hi ha la senda que munta als Òrguens. Ací hauria d'haver un pal informatiu dels dos senders que hi passen però malauradament es troba a terra i trencat. Això no hauria de representar cap problema doncs recte continua el PR-CV-140 a Suera on arriba en uns 45 minuts (aproximadament). Per l'esquerra puja el PR-CV-161 que també va a Suera pels Òrguens però li costa prou més d'una hora. Gràcies a conèixer prèviament eixa informació vam poder trobar el multicache.
Continuem la pujada tot i què aturant-nos sovint per a què els jòvens agafen forces, i és que la pujada no deixa un moment de descans. Per sort anem a l'ombra i la calor no apreta.
Finalment arribem a l'aljub dels Òrguens que es troba a la vora del vell camí de Suera a Alcudia.

Camí vell de Suera a Alcúdia.

Després d'aguaitar, amb molt de compte, als Òrguens, continuem un tros pel camí vell de Suera a Alcúdia que passa per dalt de tots els orgues enllaçant amb el camí de baixada a l'Alcornocaret. És l'opció còmoda i l'hauríem triada sinó haguerem hagut de trobar el multicache.
Dalt d'un dels Òrguens trobem el geocache Órganos i just a la vora la tercera pista per a trobar el multicaches.

Geocache als Òrguens.

Després de signar al llibre de registre i deixar alguns joguets continuem camí per a trobar el segon i darrer geocache del dia. Gràcies a que recordava el que posava la paleta desapareguda (aproximadament) arribem a les rodalies de l'emplaçament del darrer cache. Ací ens toca separar-nos i buscar en un radi molt ample perquè les coordenades de segur que són errònies però gràcies a la foto spoiler acabem trobant-lo.

Cim dels Òrguens.

Comença a fer calor i els xiquets es troben ja cansats. A més se'ns ha fet tard a causa de les continues aturades així que continuem pel llom de la Serra travessant les trinxeres que hi ha prop del cim, i passant per la vora de la Mallada de la Serra.

Llom de la serra del Rodeno.

Enfilem l'últim tros abans de la calera que es troba als peus del Casalet amb bon pas i no ens aturem a vore-la. Al cap i a la fi ja vam estar per ací al gener passat.

Cap a la calera del Casalet. Davant el pic d'Espadà.

Deixem doncs a la dreta la senda del Casalet, que baixa també a la font del Porc i continuem per dalt del Rodeno deixant uns metres més avant també a la dreta la senda a la Barrancada que baixa vora un castanyer.
Passem un collet per on passa l'assegador de la Creu dels Trons sempre per dalt la carena fins a Veo i enfilem a l'esquerra pel rellomet que separa el barranc del Rodenal del de l'Alcornocaret.

Senda al Rodeno.

Conforme anem baixant passem pel costat d'un parell de casetes, la primera encara conserva la teula, la segona ja no. Passades les casetes anem un tros per damunt el camí de Suera a Alcudia. Per la dreta el camí passa a Alcudia per un collet i baixa directe a la fuente de San Pedro però a hores d'ara està quasi impracticable a l'espera que torne a netejar-se, cosa que faran segurament d'ací poc quan toque tornar a traure el suro.

Baixant a la font de l'Alcornocal.

Una trossada més avant deixem a l'esquerra el mateix camí que enfila cap a Suera per dalt dels Òrguens i continuem avall buscant el barranc de l'Alcornocaret per on veiem que passa la senda que va a Veo. Des d'ací es pot baixar al barranc del Rodenal, equipat també per Sargantana, però això queda pendent per a un altre dia.
Quan ja quasi arribem al fons del barranc arribem a la font de l'Alcornocaret i aprofitem per a beure. Tot i què no ha fet massa calor no ens queda massa aigua. Els xiquets aprofiten i fiquen els peus dins l'aigua per a refrescar-se.

Font de l'Alcornocal.

Ja ens queda poc i cal anar de pressa que ja és l'hora de dinar tocada així que continuem camí sense entretindre'ns. A partir de la font el camí és ample i bo per a cotxes tot i què no en passa cap a l'haver un cadenat. Passem vora una caseta que s'alça entre les hortetes regades per la font i els gossos que hi ha ens lladren però per sort estan tancats.

Arribem així a la part més perillosa de tot el recorregut doncs hem de fer 300 metres de carretera abans d'arribar al pont de Benitandús des d'on hem començat la ruta.

Entrant a Benitandús.

Però a meitat de camí encara podrem vore una de les curiositats del dia, una cova artificial construïda com a polvorí durant la guerra i que anant amb el cotxe passa totalment desapercebuda.

Ací està el track:


I altres rutes que comparteixen part del trajecte:
Volta a la Serra de Suera
de Suera a Benitandús pel camí vell i retorn per la lloma dels Òrguens
Els Òrguens de Benitandús

Més informació:

• Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
• Cartoweb
• Barberà i Miralles, Benjamin Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea, Vinarós, 2002
• Puchades i Vila, Sento Serra d'Espadà. GR-36. Ed. SASE, 2009
• (1909) Minuta del MTN de Alcudia de Veo IGN
• (1909) Minuta del MTN de Suera IGN accessibles al cnig