dissabte, 23 d’abril del 2016

D'ATZENETA AL BOVALAR PER LA ROCA DEL SOL

Hui tocava continuar amb els vèrtex i com que els més propers ja els hem pujat tots cada vegada cal anar més lluny.
Com que havíem de tornar pronte a casa hem anat a Atzeneta a pujar el vèrtex situat dalt del Bovalar i per a fer-ho hem aprofitat una ruta de Carlos que hem seguit pràcticament en la seua totalitat.


Amb la frescor del matí i la humitat de les pluges d'anit hem eixit d'Atzeneta, però en conte de fer-ho per la carretera hem baixat a la rambla per buscar el lloc per on el camí vell de Castelló ix del poble i enfila cap al coll de la Bassa.

Atzeneta.
Així abans de travessar el pont de la carretera de Castelló hem baixat a buscar la rambla d'Atzeneta, que passa per davant del poble.
Atzeneta des de la Rambla.
Hem seguit per la vora de la rambla fins a les primeres cases del poble que donen a la rambla, on hi ha un panell d'orientació del sender que fa la volta al Bovalar i, que en part, seguirem hui.
Coves al camí vell de Castelló.
Deixant enrere les darreres cases del poble travessem la rambla i enfilem el camí vell de Castelló que puja per davant del Molí la Vila on la rambla s'encaixa entre els sediments i als talussos creixen roures i carrasques ja grandetes.
Al vessant de grava hi ha excavades algunes coves que, segons ens conta un veí, les van fer els camineros que vivien a dalt per tal de guardar animals.
Camí vell de Castelló a les Serrades.
Després de la costera eixim de la rambla i arribem al pla que s'estén entre les muntanyes del coll de la Bassa i el riu de Montlleó. I el travessem per la vora, resseguint el faldar de les muntanyes.
Encara que el camí està asfaltat és agradable de passar a estes hores del matí quan només alguns llauradors s'acosten als camps per vore si les plogudes han fet saó.
Pujant al coll de la Bassa.
Arribem a un punt on el vell camí se'n desvia de l'asfalt, i una paleta ens indica per on continua el camí de Castelló de pujada al coll de la Bassa, deixant enrere així el pla.
Picat per a les rodes de carro.
La pujada és molt suau. El camí és ample i en alguns llocs es troben senyals d'haver estat acondicionat per a passar els carros amb pedres picades per tal que facen de guia a les rodes, i amb revoltes amples per a poder maniobrar els carreters.
El Pla d'Atzeneta.
Malgrat tot el camí puja i ens deixa una panoràmica magnífica del Pla d'Atzeneta, amb els camps de cereals verds, tancat al fons per les muntanyes de Benafigos i Culla i, al mig, el tall per on el riu Montlleó travessa les muntanyes.
Mas del coll de la Bassa.
Arribem quasi sense adonar-nos al mas del coll dela Bassa. El mas presenta un casalici gran i d'obra bona però amb els sostres ja afonats de manera que no durarà molts anys més.
Coll de la Bassa.
Pel coll de la Bassa passa també la moderna carretera, construïda als anys 20, i és que abans com ara és el millor punt per passar al pla de les Useres (i cap a Castelló). Ací també està la bassa que li dóna nom al coll. Bassot d'aigua naixenta doncs mai s'arriba a assecar.
Camí de les Antenes.

Des del mateix coll mou un caminal asfaltat que puja a les antenes que hi ha dalt la Roca del Sol. Cap allí encaminem els nostres passos en la continuació de la ruta.
Antenes de la Roca del Sol o repetidor del Coll de la Bassa.
Conforme pugem la monotonia de l'asfalt es veu compensada per les magnífiques vistes que anem guanyant, i arribats a dalt de tot les vistes en els 360º que ens envolten són espectaculars. El dia és clar i es distingeixen almenys deu pobles i infinitat de muntanyes. Es nota que estem al punt més central de la província de Castelló.
El Bovalar des de la Roca del Sol.
Des d'ací dalt veiem també bona part del que ens queda per davant. Hem de travessar l'antic Bovalar d'Atzeneta.
Baixem per una senda que corre paral·lela a la ratlla de terme, per on passa també un assegador fins que arribem a una pista que seguirem travessant el que fou un gran pinar.
Pins salvats de l'incendi.
Fou perquè el Bovalar d'Atzeneta es va repoblar de pins fa unes dècades, dins la política forestal de l'ICONA, però d'aquell pinar només en queden retalls dispersos en la part alta. La major part va cremar a l'incendi de l'Alcalcatén del 2006, fent desparèixer el pulmó verd més proper al poble.
Pista al Bovalar.
Deixem a la dreta una pista que baixa a Atzeneta passant sota la Roca del Sol i travessem alguns rodals més grans de pins que van escapar de l'incendi.
Ací abans de l'incendi hi havia grans tallafocs oberts a la muntanya que sembla que no van ajudar massa a tallar el foc perquè el seu traçat no coincideix amb els llocs on es va aturar el foc.
Deixem a l'esquerra el mas de Pedanço i travessem per un tallafocs que segueix la ratlla de terme amb les Useres abans d'arribar a un encreuament de pistes.
Ací seguim recte per un camí més estret que ens puja al vèrtex del Bovalar que desprovist de vegetació arbòria ens mostra una extensa panoràmica de 360º al nostre voltant.

 Tot i què la visibilitat no és massa bona des de dalt del Bovalar es poden vore els vèrtex de  Penyagolosa, la Nevera d'Atzeneta, Benafigos, el Picaio, el castell de Culla, el Montcàtil de Benassal, el tossal d'Orenga, la Nevera de Catí, el Turmell, el tossal d'Esparraguera, el Tossal Gros d'Albocàsser, el tossal d'en Boix, el de Saragossa, el de Campanilles, el Bustal, el tossal d'en Bosc, Subarra, la Ferradura, el Gaidó, la Penya del Corn, el Montsoliu o Bartolo, el Sabinar i el Cabeço de Costur, el Puntal d'Artana, la Nevera de Fondeguilla, el tossal de Goçalvo i la Talaia de Llucena.
Vèrtex del Bovalar.
Després de la foto de record al vèrtex continuem el camí que es perd i ens toca baixar un curt tram camp a través (seguint senderols d'animals) per enllaçar amb una pista per on retornem a l'encreuament anterior.
Atzeneta des del Bovalar.
Des d'ací seguim la pista que ens porta de retorn a Atzeneta fent voltes per la falda del Bovalar on els efectes de l'incendi són més que evidents.
Pinar del Bovalar.
L'últim tros de camí és l'únic que es va salvar del foc i acompanyats per l'agradable ombra dels pins arribem a la sobalba de la muntanya i continuem pel pla on els olivars i ametlars ocupen el lloc dels pins i carrasques.
Oliveres als Clots.
Travessem els Clots per un camí recte que coincideix amb el camí vell de Vilafamés i arribem a la carretera nova just davant de la Casilla de Peones Camineros, ben conservada a l'haver-se-li donat un nou ús.
El cos de Peones Camineros va ser creat al segle XIX per al manteniment i vigilància de les carreteres. Per eixa raó es van construir cases per a viure al peu de carretera cada certs quilòmetres. Moltes d'elles encara estan en peu però moltes altres han estat demolides per amenaçar ruina, per a ampliar les carreteres, etc. Per sort algunes poques continuen en bon estat i han estat reconvertides per a donar-los un altre ús, una manera de preservar un patrimoni viari més que interessant.
Casilla de Peones Camineros.
Davant mateix la Casilla hi ha un altre cartell dels senders d'Atzeneta que mirem per a properes excursions per la zona, i ja només ens queda travessar el pont que salva la rambla i tornar a entrar al poble.
Arribant a Atzeneta.
Hem aparcat davant mateix de casa Ramón, i ahí que anem a prendre alguna cosa. Però l'oferta de la BBC (beguda, bocata, carajillo) pot amb nosaltres així que eixim ja quasi dinats cap a casa.

Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Més informació:

dissabte, 9 d’abril del 2016

D'ALMEDIJAR A LA VALL ENTRE LAS BALSILLAS I BELLIDO

Tornem a la serra d'Espadà, que darrerament la tenim un poc abandonada, i ho fem per recòrrer uns camins que no havíem xafat mai entre Almedíjar i la Vall.
Quan vam estar a la Vall pujant a la Costalata ja vam vore a la muntanya de davant una ratlla recta d'una senda neta i, preguntant, ens van dir que s'havia recuperat el camí de Bellido, i va quedar a l'apartat de pendents així que calia buscar una ruta per a passar per allí i aprofitant la trail de muntanya d'Almedíjar hem improvisat una circular més que interessant.

Eixim des d'Almedíjar seguint el track de la carrera de muntanya d'Almedíjar que es dirigeix a la font del Cañar i l'embotelladora (ara tancada) per seguir deprés la rambla.
Paratge del Cañar.
Seguim una pista que acaba a la depuradora del poble, i a partir d'ací continuem per dins de la rambla.
Acueducte de la Huerta Nueva.
Passem més avant sota els arcs de l'aqueducte de la sèquia de la Huerta Nueva, que porta l'aigua a la bassa del mateix nom des d'on se rega l'horta.
Velles Oliveres a la Huerta Nueva.
A la Huerta Nueva hi ha sobretot oliveres, algunes molt velles amb soques que adopten formes capritxoses.
Seguim el vell camí de Segorbe que la travessa prop del riu ara convertit en una ampla pista.
Sender vora els bancals.
Quan el camí enfila recte a buscar la carretera retornem a la rambla i seguim un sender obert per la vora dels bancals, amb un traçat un tant sinuós, que ens torna a portar a la carretera en un lloc on retrobem per uns metres el traçat antic del camino de Segorbe, però només per a abandonar-lo definitivament i travessar la carretera sota el pont que salva el barranco de Larroy.
Pont sobre el barranco de Larroy.
Seguim ara per dins del barranco de Larroy, passant per la vora d'un vell algepsar abans d'eixir del barranc i començar a pujar.
Barranco de Larroy.
El sender puja per la vora d'uns bancals treballats abans d'endinsar-se al pinar. Arribem així finalment a dalt de la Serrada des d'on comencem a tindre molt bona vista sobre els voltants, entre d'altres del camino de Segorbe per on hem passat abans.
El Castillo de la Rodana i el Camino de Segorbe.
La senda deixa enrere els camps treballats i busca la ratlla de terme de Castellnovo, per on passa l'assegador de las Balsillas que caldrà seguir per continuar el recorregut.
La Serrada.
Ara toca seguir el traçat de l'assegador que coincideix amb la ratlla de terme entre Almedijar i Castellnovo traçada per la partició d'aigües.
Pujant per l'assegador de las Balsillas.
El paisatge que travessem és ben trist, un matollar cobreix les vessants fruit dels incendis. Només es van salvar del foc alguns rodals de pinar. Però les magnífiques vistes sobre la vall de Sogorb i la serra d'Espadà compensen la monotonia del paisatge vegetal.
Castellnovo i Segorbe des de Malaltos.
Passem una zona més plana, pot ser on antigament hi havia alguna de "las Balsillas" que dona nom a la partida. La terra s'hi presta però la falta d'arbres no ajuda a conservar l'aigua.
Enfilem així la que sembla serà la darrera pujada.
Malaltos.
Al llarg del traçat hem trobat algunes fites de terme, i dalt de Malaltos trobem la darrera, la fita que parteix termes de Castellnovo, Almedíjar i la Vall. Unes pedres encastades al piló de mamposteria marquen per on va la ratlla dels termes respectius.
Fites de terme que marquen el camí.
A partir d'ací ja no pugem més. Entrem dins del terme de la Vall però seguim per la carena a buscar el collao de la Imagen. Abans però trobem encara un altra senda que baixa a l'esquerra a buscar la Matuta i la pista de Recuén que la recorre. Allí a sota hi ha el pinar que s'ha escapat del foc i estem tentats d'anar, però segurament després ens tocarà fer molt més tram de pista així que continuem seguint el track de la carrera.
Las Balsillas.
Al final de la carena la senda baixa ràpidament al collao de la Imagen. D'imatge no hi ha cap però és un bon lloc per a haver-ne doncs ací trobem el camí vell d'Almedíjar a la Vall, ara pista, que puja pel barranco de Larroy.
Baixant al coll de la Imagen.
Des d'ací la carrera d'Almedíjar continua per la pista que puja al corral del Alto, per on passarem després, però nosaltres continuem avall per allargar la ruta i arribar a la Vall.
Camí vell d'Almedíjar.
Deixem la pista que baixa a buscar la pista de Recuén i seguim recte seguint el vell traçat del camí que passa per la vora d'un bancal d'oliveres i continua per una vella pista traçada al seu damunt. Alguns trams empedrats són l'únic que queda del traçat original.
El Alto.
Trobem la pista de Recuén, ací formigonada, abans del Paniuvas, partida que forma com un semicercle entre el Alto i la Frontera, i on encara hi ha molts camps treballats que ja no donen "pan ni uvas" sinó oli, i travessant-la arribem a la Huerta Mayor.
Camino de Recuén i d'Almedíjar.
Estem ja a pocs metres de la Vall, però no arribem a entrar sinó que ens desviem pel passeig que va a la fuente Larga, buscant ja el camí de tornada perquè la ruta és llarga i no tenim temps d'entretindre'ns.
Camino de la fuente Larga.
El camí, de formigó imprés, ens porta a la balsa de la fuente Larga on hi ha una caseta per a patos i un panell explicatiu sobre els patos.
La Vall des de la balsa de la fuente Larga.
No serà l'únic cartell. Més avant hi ha d'altres que expliquen l'origen de la font, del poblament de la vall, ...
La fuente Larga.
Deixant enrere la font continuem seguint ara la ruta blava del parc que puja al castell d'Almonesir. La senda abandona les hortes i enfila amunt pel pinar que creix a l'ombria del castell, encara que nosaltres retallem un tros per la vora d'un bancal.
Senda al castell d'Almonesir.
La senda, ben cuidada i conservada, remunta fins a un collet on arriba una pista. Per ací continua la ruta blava pujant al castell d'Almonecir que està ja a tocar.
El castell d'Almonecir que dóna nom a la vall, fou un ribat musulmà, una fortalesa on vivien monjos guerrers. En passar a mans musulmanes fou propietat de diversos senyors feudals que van abandonar la fortalesa traslladant-se a la Vall on encara es conserva part del palau dels barons d'Almonecir.
Castillo de Almonecir.
No ens acostem al castell sinó que continuem recte cap a l'Alto del Bellido i conforme prenem altura les vistes sobre la Vall de Almonecir són cada vegada més espectaculars.
Camino de Bellido amb la Vall al fons.
Per una banda queda el poble de la Vall (l'antic Ayr morisc) i de l'altra Algimia, i entremig s'alça el castell d'Almonecir on destaca la seua magnífica torre de l'homenatge, ara restaurada.
Castillo de Almonecir i Algimia.
El camí salva un xicotet cingle on hi ha instal·lat un cable (que en condicions normals no fa cap falta) abans d'accedir a l'ample llom del Alto del Bellido, cobert només d'un matollar baix.
La falta de vegetació té una cosa bona i és que ens permet tindre bones vistes de tot el que ens envolta, i la panoràmica que s'obre sobre la Lastra i la Ràpita és immillorable. Des d'ací s'aprecia més bé que la Lastra, tot el que puga semblar quan estàs a dalt, és un autèntic mil d'Espadà.
La Lastra i la Ràpita.
Després d'acostar-nos als cingles per tindre millor vista reprenem el camí cap a llevant, i des d'ell se'ns obre una magnífica panoràmica de la serra Calderona, amb la vall de Segorb pel mig. Només per estes vistes ja paga la pena la pujada que hem fet.
Camí penjat sota l'Alto del Bellido.
Arribem al corral del Alto i ací trobem la pista que puja des del collado de la Imagen, per on hem passat abans, i per on puja el trail de Almedíjar.
A partir d'ací seguirem el track de la carrera fins al collado de Algimia.
Corral del Alto.
La pista substitueix la senda però les vistes continuen sent igual de magnífiques. A més el fet d'anar per pista fa que puguem prestar menys atenció al peany i més a l'entorn llunyà o proper.
Camino del Corral del Bellido.
Davant nostre veiem el que ens queda per fer; tota la carena fins al Cascalbar, i per darrere el collado de Algimia per a baixar a Almedíjar pel camí vell que unia els dos pobles.
Panarroy i el Cascalbar des del Bellido.
A vora camí queda el corral del Bellido, mirant a migdia per a buscar el sol que hui no fa massa falta però de ben segur que s'agraeix els dies freds d'hivern, quan les ovelles trashumants pasturaven estes serres.
Corral del Bellido.
Deixem enrere el corral del Bellido i baixem a un collet on mor la pista però continua una ampla senda que enfila amunt cap al Cascalbar.
Barranco de la Rodana.
A la nostre esquerra queda el barranc de la Rodana, un dels més bonics d'Espadà, cobert d'un espès alcornocal.
Primeres sureres cap al Cascalbar.
I també davant nostre comencen a apareixer sureres disperses que marquen el canvi en la litologia, així el terra deixa el blanc i groc de la marga i calcària i passa a ser roig de rodeno.
Rocha al recte.
Després de fer un tram costera amunt al recte, per la vora d'un antic bancal d'ametlers, arribem al final d'una pista que fa la volta al Monte del Cascalbar per ponent. Nosaltres continuem a l'esquerra per un senderol que fa la volta pel llevant.
Algimia des del Cascalbar.
La senda planeja per dalt del barranc de la Rodana i ens deixa vore al fons el poble d'Algimia, acarasolat als peus de Foraña.
Arribant al collado de Algimia.
Seguint la senda acabem de fer la volta al Cascalbar i arribem al collado de Algimia (per als d'Almedíjar) que s'obre entre el Cascalbar i Panarroy.
Camino de Algimia al barranco de la Foquia.
Per ací passa el camino de Algimia a Almedíjar, que remunta el barranco de la Rodana i davalla pel de la Foquia.
Camino de Algimia.
Este és el camí que hem de seguir per arribar al poble i ho fem ràpidament en part perquè va de baixada i en part pel bon estat del camí que, no fa molts anys, estava totalment tapat.
Tram de camí empedrat.
El camí de Algimia és un d'eixos camins de ferradura que unien els diferents pobles d'Espadà i com a tal és una mostra de l'enginyeria popular pel seu traçat, adaptant-se a les irregularitats del terreny i amb una pendent constant però no massa "enrochada" per a què els animals (i persones) amb càrrega no patiren massa. També ho és pel magnífic treball fet en pedra seca al caixer del camí; empedrant els trams més erosionables, construint murs per a suportar la caixa del camí en les vessants més costerudes, alçant parets allà on passa entre camps de cultiu per evitar que els animals hi entren, ...
Arribant a Almedijar.
Eixim finalment a una pista que baixa des del Cascalbar, fent voltes, abans de desviar-nos per entrar al poble per un tram de camí magníficament empedrat retolat com a "calzada romana" que si bé és una calçada no té res de romana, almenys en la tècnica constructiva actual, què és la tradicional en les terres valencianes per a construir camins empedrats. Però no per ser més recent deixa de tindre menys mèrit la construcció.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc



Més informació:
  • Llop Goterris, Josep Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
  • (1909) Minuta del MTN de Almedijar  Ed IGN
  •  (1909) Minuta del MTN de Vall de Almonacid  Ed IGN
  •  Asociación cultural Castillo de Almonecir