Aprofitant les
vacances i el solet eixim a fer una volta amb els xiquets, i per a
que vagen coneixent un poc més allò que està més aprop ho fem
pujant a una de les muntanyes emblemàtiques de la Plana, el (Pare)
Bartolo.
El cim del Bartolo
destaca en la serra del Desert de les Palmes coronat per les noves
antenes de comunicacions. Fa cent anys fou una creu monumental la què
va cristianitzar la seua imatge (igual que a moltes altres
muntanyes), i abans, al segle XVIII ho feu l'ermita de Sant Miquel. I
si ens remuntem encara més enrere fins i tot un frare li va donar el
nom a l'antic Montsoliu, rebatejant-lo amb el seu nom.
El seu cim, cobert
de pins, ha sofert multiples incendis, el més antic recollit en
forma de cançó popular i els més recents a les darreries del segle
XX. Per això ara només hi ha alguns rodals de pinar jove i la resta
està cobert d'un matollar espès de coscoll i argelaga.
Comencem a caminar
seguint la pista asfaltada que puja al cim. La pista ha substituït
en este primer tram a l'antic camí de cavalleries que pujava al cim,
el vell camí que seguia el Pare Bartolo i tants altres frares que
s'estaven a l'ermita de Sant Miquel.
Nosaltres pugem a
bon pas per l'asfalt mirant com s'alça entre les boires el vell
Montsoliu.
 |
| Pista asfaltada al Bartolo. |
 |
| Senda al cim del Bartolo. |
Seguim camí
endavant fins que gira cap a migdia per remuntar la pendent. És ací
on l'abandonem seguint unes fites i un track de C.E.B. Ferran que ens
porten per un senderol obert per a pujar a la cova del Pare Bartolo,
oberta a un cingle davant nostre.
 |
| Senderol a la cova. |
Ací el Pare
Bartolo, un dels primers frares del Desert, va passar un parell
d'anys d'ermità. Ara només hi viu una família de falcons que fa
niu a la part alta de les penyes.
Pugem la dura
costera que ens separa de la boca de la cova, no molt gran ni massa
còmoda, pensant que algunes roques han d'haver caigut des del segle
XVII quan va viure fra Bartolo.
 |
| Cova del Pare Bartolo. |
Aprofitem per
esmorzar mentre veiem pujar i passar la boira que ve de la mar.
Després d'esmorzar
continuem camí del cim. Cal fer primer un pas entre les roques un
poc exposat, sobretot per als menuts, i enfilar una costera pedregosa
abans d'enllaçar amb la senda que puja des de la font de Sant Josep.
 |
| "Senda" cap al cim. |
Seguim ara la senda
amunt en dura pujada que ens durà a salvar quasi cent-cinquanta
metres de desnivell en tan sols tres-cents metres de distància. Una
pendent considerable.
 |
| Tram final de pujada. |
Arribem finalment al
cim on la vella ermita de Sant Miquel aguanta encara envoltada
d'antenes. Ací hi ha també un vèrtex geodèsic que té l'honor
d'haver participat en la mesura del meridià que va donar lloc a la
creació del sistema mètric decimal, i ací estava treballant A.
Mechain en el mesurament quan va emmalaltir i va morir.
A l'ermita era on
s'estaven els matemàtics i des del costat era on feien foc a les
nits i fum al dia per a triangular amb l'Espadà (ben proper), la
Mola d'Ares, el Montsià, el Montgó i fins i tot Eivissa. En un dia
normal es poden vore totes llevat d'Eivissa. Hui que les boires de la
mar cobreixen la Plana encara podem vore'n unes quantes.
 |
| Família de gats al cim del Bartolo. |
 |
| Carena per on continua la ruta. |
 |
| Naixement del Desert. |
El sender recorre
tota la carena de la serra en un tram on no es nota ja l'efecte dels
incendis en els pins rodenos que creixen cada any més alts i grans.
 |
| Sender pels cims. |
Seguim la carena
fins que arribem al Caragol de Panxa. Ací abandonem el PR i seguim
una senda enfitada que baixa cap al mas d'Huguet.
 |
| Senderol que baixa al mas d'Huguet. |
La senda fa una
ràpida baixada entre un pinar jove, repoblat després dels incendis
del 87 i el 92, i ens deixa a pocs metres del mas on passa una pista.
Per la pista passa
la ruta Groga del parc natural que puja des de la Bartola al pic del
Bartolo.
Nosaltres no la seguirem sinó que trenquem avall per una
pista en males condicions que ens porta a la part de dalt de la
Porteria Alta. Ací retrobem la senda roja del parc i la seguim de
baixada cap a la Bartola, on hi ha el centre d'interpretació del
Parc Natural del Desert de les Palmes.
 |
| Pista al mas d'Huguet. |
 |
| El Convent i la Porteria Alta. |
Els xiquets fan tota
la baixada corrents, i ja va bé perquè ens hem entretingut massa en
la pujada i ja se'ns fa tard. I així arribem de seguida al camí de
la Pobla que ve pel coll de la Mola, i el seguim cap al convent.
 |
| Camí de la Porteria Alta. |
El camí abans
entrava per la Porteria Alta, una de les dos porteries d'entrada al
Desert. L'altra porteria, la baixa, fa anys que es va perdre. Esta es
trobava en molt males condicions però gràcies a les ajudes de la
Diputació es va rehabilitar fa pocs anys igual que les dos ermites
que la flanquegen: l'ermita del Carme i la de Sant Joan. Ara es troba
la porta tancada i no podem passar pel vell camí, cal seguir per la
vora de les restes del corral de la Porteria Alta i baixar per la
vora de l'Antro de San Franco abans de retornar al convent.
 |
| Antro de San Franco. |
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
les Agulles i el Bartolo fent la volta al Desert
del Convent a la Mola del Morico
de la Pobla a les Santes pel Bartolo
de la Pobla a Benicàssim pel Bartolo
del Convent a la Mola del Morico
de la Pobla a les Santes pel Bartolo
de la Pobla a Benicàssim pel Bartolo
- Sarthou Carreres, Carlos (1984) Impresiones de mi tierra Ed. Jose Huguet
- Parc Natural del Desert de les Palmes
- Desierto de las Palmas
- Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló
- Pedro de la Madre de Dios (1915) Desierto de las Palmas: monografia histórica, impresiones y recuerdos. Ed. Libreria Fenollera. Accessible a la web.
- Blat, Vicente (1978) Historia del Desierto de las Palmas Ed. Unión Gráfica, Zaragoza
