Així que a les nou del matí hem eixit des del Pla de Salandó, travessant-lo per a pujar pel camí de la Comba fins al camí de Miravet des d'on, seguint els senderols que s'encreuen i se perden hem pujat a l'Agulla Grossa o Agullot a esmorzar.
Després d'esmorzar hem fet la part més entretinguda, bonica i espectacular del recorregut passant per totes les crestes fins al coll de les Agulles.
L'any passat l'itinerari (que no sender) estava marcat amb fites. Enguany hi ha també punts de pintura groga que ajuden i fan més fàcil seguir el viarany que es perd entre les penyes i pins.
Passem pel nord de l'Agullot fins a un collet ample que travessem. Després deixem a la dreta un pujador que ve des de la carrerassa del Reboll i trobem la primera dificultat i, pot ser, el pas més complicat de la ruta on cal salvar una penya en un pas un poc aeri però fàcil.
A partir d'ací anem fent la volta per baix a la següent agulla, travessant un forat natural que passem a peu pla abans d'anar pujant cap a la tercera agulla.
Ací nosaltres ens desviem a buscar l'aresta i pujar al trampolí, però no es necessari fer-ho per a completar la ruta.
Després de pujar i fer fotos retornem a l'itinerari principal i cal estar atents per a seguir les marques que baixen molt avall per a salvar un espadat per una canaleta relativament fàcil. És un altre dels punts delicats però l'alternativa és travessar un forat amb alguns passos d'escalada.
Des d'ací cal tornar a pujar un poc fins que enllacem amb la senda que passa pel forat i, a partir d'ací anar seguint les fites, perquè les marques de pintura ja no arriben, que ens duran al coll de les Agulles.
Pel coll passa el PR- que fa la volta a les Agulles i seguint-lo avall per la Carrerassa del Reboll i tornem al pla del Salandó des d'on hem eixit.
 |
| Les Agulles des del Pla del Salandó. |
 |
| Collint alborços al barranc de la Comba. |
 |
| Boires al barranc de Miravet. Al fons la Ferradura. |
 |
| Emulant al mestre Josep. |
 |
| La colla al cim de l'Agulla Grossa. Foto de J. Segura. |
 |
| Cresta de les Agulles. |
 |
| Passant pel forat natural. |
 |
| Pujada al trampolí. |
 |
| Aconseguit!! |
 |
| La foto del cim, que a això (en part) hem vingut. |
 |
| La foto més característica de les Agulles: el trampolí. |
 |
| Travessant la vessant est de les Agulles on creix un xicotet bosquet de sureres, el més gran del Desert. |
 |
| Fites i punts grocs ens marquen el camí a seguir fins ací. |
 |
| Les Agulles des del Coll de les Agulles. A partir d'ací ja hi ha senda bona. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
L'agullot des del Pla del Salandó
Agulla del Salandó i Agulles de Santa Àgueda
Rapelant a les Agulles de Santa Àgueda
Benicàssim de la mar a la muntanya: de Voramar a la font Tallà per Santa Àgueda i Cantallops
La Pobla a Benicàssim pel Bartolo
La cresta de les Agulles versió fàcil
Les Agulles i el Bartolo fent la volta al Desert
Més informació:
- cartoweb
- Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
- Web del parc natural del Desert de les Palmes
- desertdelespalmes
- Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló
- Ajuntament de Benicàssim
- (1909) Minuta del MTN de Benicasim IGN
¡Hola Xavier! Clàssica i espectacular ruta amb excel.lents vistes i fotagràfies des de eixe trampolí tan emblemàtic.
ResponEliminaSalutacions.
La veritat és que sí, i ara que hi ha una alternativa apta per a qualsevol senderista mitjà ja no hi ha excusa per a fer-se la foto dalt.
Elimina