dimecres, 1 de març de 2017

VOLTA AL SITJAR


Un dimecres més eixim a caminar. Hui però no tenim massa temps ni massa ganes de fer una ruta dura així que decidim anar més prop i fer una ruta exploratòria per tal de mirar de fer una ruta més interessant per pujar al vèrtex del Sitjar.
Així que sense moltes pretensions deixem el cotxe al pàrquing del bar del Pi, al camí Fondo, i ens posem a caminar cap al mas de la Ximorra per un camí de terra que passa pel costat del mas.
Restaurant el Pi.
Ací ja podem fer-nos una idea del paisatge que anirem trobant al llarg del recorregut: antics bancals de garroferes deixats ermar, altres transformats totalment en camps de tarongers, alguns camps de taronger abandonats, casetes i paranys, rodals de malea i alguns pinarets, tot això acompanyat de la rambla i d'algunes urbanitzacions.
Mas de la Ximorra.
Pot ser no és el paisatge més interessant ni bonic però té la seua història darrere i com a ruta etnogràfica és més que interessant.
Deixem enrere el mas de la Ximorra i arribem al parany de Balaguer, ara sense ús. Ací hi ha un antic encreuament d'assegadors. El que segueix recte és el del mas de Capblanc, mentre el camí per on hem vingut es correspon a l'assegador que va del riu a la rambla. Ara és molt difícil seguir-lo perquè al transformar finques no n'han respectat el traçat i s'han apropiat del terreny públic de manera que dels 15 metres d'ample que li pertoca per llei només hi ha 5 metres justos, allí on s'ha aprofitat per a fer-ne camí de cotxe. En altres llocs ni això.
Hort Solar.
Seguim ara per un camí asfaltat, deixant a la dreta un «hort» solar, un dels dos que podem trobar per ací. No farem però molt de tros per l'asfalt perquè l'abandonem per baixar cap a un barranquís que travessem remuntant a l'altra banda per la vora d'un hort de tarongers fins que arribem a un rellomet.
Caminant amb la mar al fons.
Per ací dalt passava un camí que ara s'ha convertit en una senda, molt usada per les bicicletes, i la seguim enfilant avall cap a una granja.
No arribem tampoc a la granja perquè abans girem a l'esquerra baixant a un altre barranquís. Ens trobem ara dins del coto Paco León. Este va ser un dels darrers terratinents del Sitjar al qui pertanyia un gran rodal de terres.
A baix trobem antics bancals de regadiu, ara embassats per les pluges caigudes, on encara podem distingir si ens fixem bé els reguers i les parcel·les mig colgades per l'herba.
Antics bancals de regadiu.
Avall continua una senda que seguim deixant a l'esquerra el mas de Font (o de Paco León) i a la dreta el fumeral d'un antic pou.
Seguim baixant i quan ja tenim davant la carretera de Castelló a Ribesalbes abandonem la senda que baixa a buscar-la i trenquem a la dreta, per un sender que passa per una ombria coberta de pinar.
Davant nostre hi ha la urbanització del Pinar de la Rambla que, malgrat el nom, no té ja pinar.
Urbanització del Pinar de la rambla.
El pinar s'acaba quan la senda aboca a una pista. Davant nostre queda la rambla i cal baixar per la pista a buscar-la.
Senda per l'ombria.
Arribem a la vora de la rambla en un lloc també molt transformat i que no fa molts anys va servir d'abocador. Ara ja no però encara hi ha restes d'escombro escampades.
La Rambla des de dalt.
Seguim rambla avall per un camí que la voreja fins que este s'enfila a les finques que baixen des del Sitjar. Ací ja no tenim més remei que continuar per dins de la rambla per on, en alguns moments, corre l'aigua.
Rambla de la Viuda.
Anem buscant a la dreta la manera de pujar per la font dels Xaquets però l'antic camí es troba totalment tapat, així que ens cal seguir un poc avall i buscar un pas per un antic hort de tarongers abandonat. Seguim la senda que han fet els senglars per a pujar i travessem el brossegam que cobreix els cavallons on abans hi havia arbres.
Aigua que baixa de la font dels Xaquets.
A la punta baixa una bona fila d'aigua des de la font dels Xaquets i després de travessar-la trobem el vell camí formigonat que baixava, ara molt tapat per la vegetació.
Camí de la font dels Xaquets.

Font dels Xaquets. Inaccessible.
Pugem un poc i a l'esquerra veiem la caseta de la font on és impossible arribar de tan tapada que queda pels esbarzers. Des d'ací per la dreta puja una senda (suposem que al Panyet) però decidim assegurar i pugem per la pista que ens porta als plans que queden dalt, on el pinar i la malea tornen a deixar pas a finques de tarongers.
Eixim al camí del Panyet davant del parany del Coheter. Ací hi ha una pirotècnia i entre les garroferes tot de casetes per a confeccionar els cohets.
El Panyet.

Masos assolats al panyet.
Ara toca seguir la tanca cap a la dreta mentre els gossos ens segueixen. On acaba la tanca hi ha les casetes del Sitjar, més conegudes com el Panyet, per ser un pany de cases que formen un carrer, l'únic per ací. Un poc més avant hi ha l'antiga ermita que fins fa poc només s'obria a l'octubre quan feien la festa on acudien tots els paranyers de les rodalies.
Ermita del Panyet.
Després de guaitar per fora les casetes (per dins estan en molt males condicions), seguim per la vora d'un gran hort fins a una altra casa. Ací continuem al recte pel pinar que cobreix els antics bancals de garroferes, travessant un altre barranquís molt frondós. De l'altra banda trobem uns caminals i finalment eixim a un camí que, entre pinars i tarongerars, ens portarà al camí Fondo.
Camins entre el pinar.
Ens queda remuntar el camí Fondo, sempre que podem per fora perquè és molt estret i amb molt de trànsit, fins que arribem a un camí travesser que passa per la sobalba de la urbanització del Sitjar Baix.
Travessant la urbanització del Sitjar Baix.
El travesser ens porta al camí de la Cantera i el seguim fent la volta a la urbanització fins que ens desviem per un entrador entre casetes. Ací es troba el vèrtex, voltat de cases i dalt d'un alt piló amb un rètol que prohibeix pujar-hi. Fem cas al rètol i no pugem.
El piló del vèrtex entre casetes.
Vèrtex geodèsic.
Continuem recte per un reguer que ens porta entre masets al camí de la Cantera que ací pren el nom de les Delícies i el seguim entre els masets fins que, quasi passada la urbanització, trenquem a la dreta per la vora tornant al bar del Pi des d'on hem eixit.
Les Pedrisses des del Sitjar.
Ha estat una ruta més interessant del què semblava en un principi, i que es pot completmentar amb una volta pel Pla dels Olivars per fer una excursió més completa per un terreny molt transformat i humanitzat però així i tot interessant com és el Sitjar de baix, part de la gran partida del Sitjar.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:


dimecres, 22 de febrer de 2017

ULLALS DEL MONTLLEÓ AL PLA DE MEANES



Un dimecres més tornem a eixir a fer una volta vespertina. Esta vegada ens hem acostat novament al Montlleó per vore'l amb aigua ... i també perquè hem quedat amb Juanramón i està a meitat camí.
Deixem el cotxe al punt on la carretera d'Atzaneta travessa la ramblella de Meanes. Ací hi ha una parada d'autobús per als masos propers.
Inici de la ruta.
Des d'ací seguim un camí asfaltat que entra cap al mas Blanc, nosaltres el seguim només uns metres mentre travessa un pinaret. De seguida trobem un camí de terra perpendicular que seguim a la dreta. Es tracta del vell camí carreter que des d'Atzaneta anava a Vilar de Canes i a la venta Segarra. El seguim entre camps llaurats mentre travessa el pla cap al riu de Montlleó. A la dreta (i un poc lluny) queda el mas del Pont i, al fons, les muntanyes de Benafigos i Culla que tanquen el pla per l'oest i entre les quals s'obre pas el riu Montlleó.
Arribem al riu i seguim el vell camí, ara mig perdut, que baixa a travessar el riu a gual. Un poc més amunt hi ha el pont de la carretera i un poc més avall les restes d'un antic pont penjat. Llàstima que encara no es conserve perquè ens vindria bé per travessar el riu sense banyar-nos els peus.
Pont del Montlleó.
El riu corre amb prou aigua i ens cal descalçar-nos per travessar-lo. La idea original era remuntar el riu però no ens abelleix ficar els peus dins de l'aigua ... encara, així que travessem i seguim un camí que remunta el riu pel sud.
Caminem vora un quilòmetre per la plana al·luvial que ha format el Montlleó que corre per la nostra dreta però quasi 30 metres més avall. La terra és fèrtil i encara està majoritàriament treballada, plantada d'oliveres i ametlers que comencen a florir.
Al mateix llit del riu n'apareix un altre que també comença a fluixejar, i és que ja ha passat un mes llarg des de les últimes nevades importants i el nivell de l'aqüífer baixa a ulls vista. Estos ullals descarreguen l'aigua que xuclen les muntanyes calcàries de les vores, plenes d'avencs i foies per on s'escola l'aigua de pluja que reapareix al riu però només quan els aqüífers són plens a vessar.
Camí vora riu.
Arribem així al camí del mas de Lluna, per on ve el SL-CV-65.1 que enllaça Atzeneta amb els Molins de Vent (on enllaça amb el SL-CV-65.2 que puja des d'ací a Culla).
El seguim a la dreta baixant, per fi, al riu. Ací el riu corre ample entre alts talussos excavats a les terrasses sedimentàries formades en altres temps on el nivell de base era més alt.
Ens canviem de calcer i comencem a remuntar el riu per dins, travessant-lo tantes vegades que en perdem el conter.
El paisatge és impressionant i amb aigua encara més. El riu baixa clar entre la grava i l'aigua, per ser febrer, no està gens gelada.
A les parets de les vores veiem restes de tunels excavats per a conduir l'aigua a molins ja desapareguts enduts per les riuades del riu que poden ser veritablement salvatges.
Caminant per dins del riu no podem vore molt més que les parets de les vores, així que hom no es dóna conter que poc a poc va abandonant el pla i entrant a la muntanya. Només quan darrere un altre revolt apareixen per dalt dels talussos del riu tossals plens de pins som conscients que les muntanyes ja estan a tocar.
Això també ens avisa que ja deu quedar poc per arribar als Ullals, el nostre destí de hui.









Les parets de grava comencen a alternar amb la pedra calcària abans d'arribar a una volta on s'alça l'assolat molí dels Ullals, ja dins del terme de Culla. Un poc més amunt queden els ullals i ja per camí ens dirigim a ells.
A la dreta i separat del riu en trobem un que, a hores d'ara és sec, però que ha estat traient aigua fins fa ben poc.
Molí dels Ullals.

Ullal de dalt.


El mateix ullal amb aigua uns dies abans.
Ullal de baix.
Al mateix llit del riu n'apareix un altre que també comença a fluixejar, i és que ja ha passat un mes llarg des de les últimes nevades importants i el nivell de l'aqüífer baixa a ulls vista. Estos ullals descarreguen l'aigua que xuclen les muntanyes calcàries de les vores, plenes d'avencs i foies per on s'escola l'aigua de pluja que reapareix al riu però només quan els aqüífers són plens a vessar.
El mateix ullal uns dies abans.
Al mateix llit del riu n'apareix un altre que també comença a fluixejar, i és que ja ha passat un mes llarg des de les últimes nevades importants i el nivell de l'aqüífer baixa a ulls vista. Estos ullals descarreguen l'aigua que xuclen les muntanyes calcàries de les vores, plenes d'avencs i foies per on s'escola l'aigua de pluja que reapareix al riu però només quan els aqüífers són plens a vessar.
Després de visitar els ullals ens canviem el calcer i desfem el camí fins al molí. A partir d'ací el retorn el farem per la vessant esquerra del riu. Seguim primer una pista que ens puja al Racó del Fumero, ampla raconada ja dins del terme d'Atzeneta.
Bancals al Racó del Fumero.

Olivera mil·lenària.

El Racó del Fumero és un antic meandre excavat pel riu al terciari i reomplert posteriorment per materials quaternaris. Ara el riu ha excavat el seu llit travessant els darrers materials dipositats. Tota una lliçó de geomorfologia.
Tot el pla està cultivat. Ací trobem velles oliveres i garroferes i també ametlers més jòvens. Un seguit de casetes s'estan a les parts més altes (i menys aprofitables per al cultiu). Per dalt nostre queda una caseta on va tindre lloc un tiroteig que va acabar amb la vida d'un maqui i en va ferir un altre. A la vora mateix del nostre camí queda el mas del Fumero amb una gran garrofera esgallada a la porta i una gran cisterna al costat.
Cisterna del mas del Fumero.
Seguim avant per la pista que planeja. Els ametlers en flor posen un toc de color a la gama de verds que s'estèn per tot arreu.
Anem deixant cases i masos a dreta i esquerra. La majoria d'ells en ús, ben arreglats i voltats de camps treballats.
Finalment travessem un pinar i eixim al pla. Ací els camps de cereal que verdegen contrasten amb el blanc rosaci dels ametlers.
Arribem així a l'antic camí de Culla (ací pista) i el seguim per l'esquerra per la falda dels tossals fins que l'abandonem per enfilar recte cap a la ramblella de Meanes.
La Ramblella.
Baixem a la rambleta i continuem per dins, vorejats d'un bosquet de pins i carrasques seguint les traces de les ovelles.
Pont de la Ramblella.
Travessem per baix el pont de la carretera i eixim de la rambla a pocs metres del punt d'on hem començat a caminar, completant una ruta senzilla però preciosa, com totes les que hem fet al voltant del Montlleó.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací un altra ruta pel riu montlleó:

Del Pla de Meanes al Collado al voltant del riu Montlleó


Més informació:
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. Avantpress
  • Serrador Almudéver, José Pascual  blog descubriendo Penyagolosa