divendres, 10 d’agost de 2018

GR 333: D'ESPADILLA A AYÓDAR PEL COLLADO DEL OLMO TORNANT PEL CAMÍ VELL


Aprofitant que el dia s'ha alçat núvol i frescot (per a ser l'agost) decidim eixir a fer una volta per la muntanya. En esta ocasió ens acostem a Espadilla per a continuar recorrent el GR-333 en este cas el tram entre Espadilla i Ayódar. No és la millor ruta per a l'estiu doncs les ombres no abunden però com que no fa sol ho compensa un poc.
Eixim d'Espadilla seguint el GR-333 que comença per la part de dalt del poble i coincideix ací amb el  PR-CV-314 que fa la volta a la Peña Saganta. El sender passa per la vora del  "jardí botànic" i el refugi adjunt a buscar les marques   que seguirem remuntant el barranco de la Piqueta. Deixem ací a la dreta la pista que puja cap a la fuente el Mèlig seguint (més o menys) el vell camí de Fuentes i continuem pel camino de la Piqueta que remunta el barranc del mateix nom.
Només entrar al barranc deixem a l'esquerra una vella construcció de l'època en què es va fer el túnel que baixa l'aigua a la central hidroelèctrica de Vallat. Continuant amunt deixem a l'esquerra i ben amunt el Castillo de Espadilla o el que en queda d'ell després de segles d'abandó. La senda travessa alguns pinars joves que davallen per la falda del castell, crescuts després de l'incendi del 1994 i tan espessos que llevat del tram netejat vora la senda són impenetrables.
Finalment quan els cingles s'ens acosten fent-se més presents el camí gira a la dreta cap a la font de la Piqueta que queda a la part de baix d'un conjunt de bancals esglaonats que davallen des del Corral Blanco. 

Espadilla.

Penya Saganta i el castell d'Espadilla.

Panell del GR a l'eixida del poble.

Camí de ferradura de la Piqueta.

Espadilla des del barranco de la Piqueta.


El castell d'Espadilla des de la Piqueta.

Fuente de la Piqueta.
La fuente la Piqueta és de pou i malgrat que l'estiu està sent prou humit no raja quasi aigua. Només un bassiol al pouet i els juncars que l'envolten recorden que ací hi ha una font. I també el cartell. Segurament li falta una bona neteja per a què l'aigua torne a fluir cap al pouet.
Per dalt de la font la senda es converteix en pista i abandonem definitivament el PR que continua cap a la Penya Saganta (i a Ayódar pel camino de la Solana) pujant pels bancals abandonats de los Higuerales.
La pista puja entre els bancals que aprofitaven un tros més pla entre les vessants de les muntanyes. Arribem així a un ample collet i per l'altra banda trobem la pista que pujava des d'Espadilla i que hem abandonat a l'eixir del poble on trobem les marques d'un altre PR el PR-CV-386. Ara ens tocarà seguir-la cap a l'esquerra. Des d'ací veiem les hortes de Toga a la desembocadura del barranco de Truchelles que forma un tall fondo en les muntanyes separant les llomes on ens trobem de la Peña de los Ojos i la Loma Solanica de Toga.
Seguint pista amunt no fem massa tros que arribem a un ample caminal a l'esquerra que entra a la fuente del Sastre. L'aigua brollava sota unes penyes i un pouet amb porteta n'impedeix l'accés dels animals. Ara però es troba seca. Davant de la font hi ha un parell de tauletes i aprofitem per descansar i fer un glop de l'aigua que portem.
Camí caminant a pocs metres de la font trobem un encreuament de camins, per l'esquerra continua el PR-CV-386 cap al vèrtex de la Cueva Negra mentre que nosaltres seguim a la dreta baixant cap a la fuente del Mèlig.
Pista a los Higuerales.

Toga des de los Higuerales.

Fuente del Sastre.

Encreuament de camins i d'itineraris.

Baixant a la fuente del Mèlig.
Arribem a la fuente del Mèlig que es troba al barranc del mateix nom envoltada d'un pinar jove que creix amb força gràcies a la humitat present. Escampades vora la font hi ha unes quantes tauletes i la font es troba canalitzada fins a una pica de pedra on brolla amb força.
La font és aburador de l'assegador del Mèlig que baixa pel barranc i que continua eixint-ne per fora pel camí que seguirem a partir d'ara. Ací arriba també el PR-CV-386 que des d'Espadilla puja per la pista que, aproximadament, segueix el traçat del vell camí de Fuentes.
El vell camí puja per un pinar jove que creix sobre una llometa que baixa des del Alto de Mélig. Després de seguir un tros per dalt del llomet gira i travessa un barranquet abans d'enfilar cap a la part més alta on hi ha l'assolat corral del Alto.
Arribats ací el PR gira a l'esquerra per a seguir sempre pels alts pujant al Alto del Mélig, el de la Cueva Negra, la Peña de la Mula abans de baixar pel corral Blanco a los Higuerales. Nosaltres seguim a la dreta també per dalt les llomes i passem per la vora de la gran fita de terme que marca el límit del terme de Toga.
Seguim sempre prop de la ratlla i un poc més avant arribem a un nou encreuament de camins; per la dreta baixa el SL-CV-70 cap a Toga (pel camí de Toga a Fuentes), però nosaltres seguirem recte per la Loma del Alto cap al Pilón de Torrechiva on parteixen termes Toga, Torrechiva i Espadilla.
Fuente el Mèlig.

Camino de Fuentes i azagador del Mélig.

Corral del Alto.

Encreuament de camins dalt del corral del Alto.

Encreuament amb el camino de Toga.

Loma del Alto.

Alto del Olmo.

Pilón de Torrechiva.
Al mateix Pilón hi ha un encreuament de camins. Recte continua el GR baixant a Torrechiva per la Masadeta. Nosaltres no el seguim i abandonem les marques roges i blanques baixant a l'esquerra pel vell camí de Fuentes.
El camí baixa fent voltes (llevat d'algun tram on no s'ha recuperat el vell traçat) fins al collado del Olmo on trobem un nou encreuament de camins. Recte continua el camino de Fuentes (a Espadilla i Toga) que puja al Alto del Olmo abans de baixar-hi. Mentre que el camí d'Ayódar a Torrechiva s'encreua amb este pujant pel barranco del Olmo i baixant pel de l'Higueral.
Podríem allargar la ruta fins a Fuentes i tornar pel GR-333 que transcorre pel vell camí de Fuentes a Ayódar, però com no volem allargar massa la ruta trenquem a l'esquerra pel camí de Torrechiva cap a Ayódar baixant cap a este poble.
El camí baixa per la vessant esquerra del barranc, en un principi a una certa altura però de seguida fa un recte per a buscar el fons del barranc per on continua un bell tros. Fa poc que s'ha repassat este (i altres) camí així que és tan fàcil de seguir com difícil de punxar-se.
Després de seguir un tram per dins del barranc en torna a eixir continuant per l'esquerra a una certa altura per defugir les estretors del barranc quan s'encaixa entre les penyes que davallen de la Peña Alta.
A la nostra dreta de l'altra banda del barranc se succeeixen el Alto del Olmo, la Peña Broda i la Peña Alta mentre que per l'esquerra, molt per dalt nostre, queda la Loma del Alto i a continuació el Alto de la Cueva Negra i la Peña la Mula. El pinar s'ensenyoreix d'uns paratges deforestats d'antic per la mà de l'home i més recentment pel foc.
Seguint aigües avall passem finalment per la vora del corral del barranco del Olmo, quasi completament assolat. Un poc més avall el camí conflueix en una pista traçada sobre l'antic camí d'Ayódar a Fuentes on retrobem el GR-333 que segueix el vell camí entre els dos pobles. Cal seguir a l'esquerra per la pista que puja un poc a buscar un collet que ens portarà a la Hoya.
Collado del Olmo.

Camino de Torrechiva a Ayódar.


Camí vora el barranco del Olmo.


La Hoya.

Punt on es junten els camins de Torrechiva i Fuentes (GR-333).
Baixem deixant a la vora del camí alguns olivars treballats i amb la vista ja posada en el poble d'Ayódar que ja es veu al fons.
La pista ens porta a la carretera de Fuentes poc abans d'arribar a la base dels bombers forestals que hi ha allà on se'n separa la carretera de Torralba i abans d'entrar a l'Estrecho que travessa el río Chico (com li diuen a Ayódar) o Pequeño (nom que pren a Espadilla), conegut oficialment com a río de Ayódar.
Travessem la carretera (sempre amb precaució), abandonem el vell camí de Fuentes (que continua per la carretera) i  per l'altra banda baixem entre bancals abandonats i ocupats pel pinar fins que arribem a la sèquia mare que ve des de l'Azud i reparteix les aigües entre les diverses hortes d'Ayódar, situades a l'esquerra del riu. Cal seguir el caixer de la sèquia i un cable ajuda a no perdre l'equilibri.
Quan arribem a un ample camí ens desviem a la dreta uns metres, baixant al riu on hi ha uns tolls aptes per al bany. Nosaltres només ens banyem els peus i aprofitem per fer un mos que ja és hora.
Ayódar des de la Hoya.

Carretera de Fuentes.


Sèquia mare.

Tolls de l'Azud o de la Hoya.
Després d'un descans no massa llarg reprenem el camí. Els núvols s'han alçat i el sol ja calfa de valent i més ens val apretar el pas per acabar pronte la ruta.
El GR segueix ací el camí que voreja per dalt les hortes d'Ayódar i dóna accés a les poques partetes que encara se treballen.
El camí va fent voltes mantenint la cota per dalt del límit del regadiu fins que finalment i després de travessar el barranquet de la Solana puja a buscar la carretera just quan esta entra dins del poble d'Ayódar.
Travessem el poble per la carretera passant per la vora del campanar de l'antic convent dels Dominicos, única resta de l'antic convent derruït el 1950 i construït per tal de cristianitzar els moriscos d'Espadà amb no massa fortuna. Ara al lloc del convent hi ha tot d'apartaments fets a la dècada del 1970 per a fomentar el turisme d'interior.
Tot i què el traçat del GR ens convida a fer una volta pels carrers d'Ayódar nosaltres passem per la carretera i aprofitem per agafar aigua d'una font pública abans d'eixir-ne per les Eras, per on mou el camino de Espadilla que seguirà el GR entre els dos pobles.
Camí de Fuentes que voreja per dalt les hortes.

Entrant a Ayódar.

Carrers engalanats a las Eras.
El camí comença sent una pista formigonada que puja cap a l'antena de comunicacions de la Solanica.
Quan arriba a l'antena el camí formigonat deixa pas a l'antic camí de ferradura que, en alguns trams, encara conserva part de l'antic empedrat molt malmés pel pas del temps i la falta de manteniment.
El camí passa per la Solanica d'Ayódar i la Solana d'Espadilla i ens fa suar de valent doncs les ombres són escasses i la Solana fa honor al seu nom i el sol alfa de valent.
Pugem poc a poc, llevat d'una curta costera que ens porta al Alto de la Cueva Larga, on hi ha la ratlla d'Ayódar i Espadilla. Ací mateix mou una senda a l'esquerra cap a Peña Saganta per on ve el PR-CV-314 i continua cap a Espadilla juntament amb el GR. A partir d'ací el camí és majoritàriament de baixada deixant a l'esquerra la Peña Saganta que ens domina des dels seus 726 metres d'altura. De l'altra banda del río Pequeño destaca el Turio, un poc més baix, i entre els dos corre el riu obrint-se pas entre les estretes vessants quasi 400 metres més avall.
Ayódar des de las Solanicas.

El Turio, la Sillata i las Picorzas.

Començament del camí de ferradura.

Restes de l'antic empedrat.

Desviament a Penya Saganta dalt de la Cueva Larga.

Estrets del río Pequeño entre Saganta i el Turio.
Quan ja estem arribant prop d'Espadilla el camí fa una volta per a salvar el barranco de las Carboneras, que separa Peña Saganta del Castillo de Espadilla, situat dalt d'un crestall que domina el poble. Baixem al barranc i dins mateix del barranc hi ha la fuente del Castillo, d'on no cau aigua perquè una canalització la porta fins al poble. Seguint-la també es pot anar a Espadilla i, si fa falta, a pocs metres s'hi pot agafar aigua. De tota manera queda ben poc per a arribar al poble i només passar la senda que puja al castell ja veiem el poble als nostres peus.
Només ens queda baixar pel vell camí que ací conserva bona part del seu empedrat i que fa voltes per a salvar l'última costera del dia, això sí cara avall.
Peña Saganta.

Fuente del Castillo.

Espadilla.




Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

GR 333: de Toga a Torrechiva tornant pel pilón de Espadilla
d'Espadilla a Ayódar, volta al río Pequeño per Saganta i el Turio
Senderisme aquatic al río Pequeño
D'Ayódar a Peña Saganta pel collado del Olmo i la Cueva Negra
De Fuentes a Ayódar pels camins antics
Volta entre Torrechiva i Toga 
de Fuentes a Torrechiva: pel collado del Olmo, el Mojonet i Zailes
espadilla - penya saganta més informació ací


Més informació:

divendres, 27 de juliol de 2018

DES DE LA VEGA AL CHAPARROSO PER VELLS CAMINS

Entre tronada i tronada ens acostem novament a Alcalá de la Selva per a gaudir d'este estiu tan verd i humit que estem tenint. Si la vegada anterior vam anar cap al nord, acostant-nos al naixement del Mijares i les muntanyes dels voltants, esta vegada anirem cap al sud, cap a Linares per a navegar per nous paratges i partides.

Eixim des de la Vega, movent just davant de l'ermitori de la Virgen de la Vega. Eixim entre els xalets de la Vega per un carrer traçat sobre el vell camí de Rubielos i Linares. Caminem per ací només un curt tram perquè de seguida deixem enrere els xalets de la Vega arribant al mas de la Encrucijada, vell mas que s'alça al final de la urbanització. Davant mateix hi ha un peiró que marca la "encrucijada" o cruïlla de camins. Per la dreta puja el camí de Rubielos (per on tornarem) i per l'esquerra cotinuem pel camí de Linares que ara es troba asfaltat i convertit en un camí rural fins a l'ermita de San Miguel.
Seguim per ací el PR-TE-29 que enllaçava Alcalà i Linares seguint l'antic camí però que a l'asfaltar-lo s'ha variat el recorregut passant per la Capellania.
Continuem de moment per l'asfalt deixant a l'esquerra l'extensa Vega coberta de prats on pasturen les vaques. L'herba creix alta i fins i tot hi ha parts que s'han dallat. A la dreta queden els pinars que s'enfilen cap al Cerro on hi ha una altra urbanització on puja un entrador. Passat este cal desviar-se a l'esquerra seguint el PR. Les marques han desaparegut però el camí hi és i amb el track a la mà no és difícil de seguir.
El primer tram va per una pista que travessa la Vega del río Alcalá. Arribem al riu, ací un simple rierol i passem a l'altra banda. Ací cal deixar la pista i continuar pel vell camí que passa entre bancals treballats. En algun lloc trobem algun pastor elèctric que cal passar per dalt però en general l'única dificultat està en trobar el vell camí entre l'herba alta que l'ocupa. El camí puja recte cap al mas de la Capellanía fins que arriba als seus peus. Es tracta d'una gran casa en bloc, com sol ser l'habitual als masos de la serra de Gúdar, amb els estables i quadres baix i la vivenda dalt per tal d'aprofitar la calor dels animals. Sembla que encara hi ha gent almenys ara a l'estiu.
El camí passa prou allunyat per a no molestar i continua entre bancals. Un seguit de fils del pastor elèctric ens obliguen a passar per dalt o per baix amb cura perquè estan electrificats i no és agradable tocar-los. Des d'ací el camí planeja enfilant al recte el mas de Sobre la Vega. Anem travessant prats i bancals deixats ermar per a convertir-los en zones de pastura. El camí continua clar però ple d'herba alta que ens arriba en alguns punts quasi fins a la cintura en aquelles zones on no entren les vaques. Llevat d'això és agradable de xafar i una experiència diferent a caminar pels camins pedregosos de les muntanyes més baixes.


Ermitori de la Virgen de la Vega.

Inici de la ruta.

La Encrucijada.

La Vega amb el Monegro al fons.



Camino del Capellán.



Mas de la Capellanía.
Deixem enrere les terres del mas de la Capellanía i entrem a les del mas de Sobre la Vega on l'herba desapareix i apareixen les vaques que se l'han menjada. El nom del mas és ben apropiat doncs domina la part alta de la Vega. Enfilem cap al mas on només hi ha les vaques i, abans d'arribar travessem un rodal d'avellaners i espinalbs.
Ací el camí arriba a les eres del mas. Una tanca improvisada ens barra el pas i cal passar per una portera feta amb un somier per passar de l'altra banda on hi ha un altre grup de vaques. Ens desviem ací un poc del traçat del camí per no molestar les vaques i el retrobem a l'entrar al pinar que ens acompanyarà mentre pugem cap al collado del Buey. El traçat del camí antic va paral·lel a un carril que puja al capdamunt d'una costera. A l'arribar dalt mor en un bancal redó. Ací cal seguir per l'esquerra entre el pinar on les traces del vell camí es perden un poc però a l'eixir del pinar ja veem davant nostre el mas del Collado del Buey i, per fi!, una marca del PR.
El camí continua amb un marge de pedra a la dreta i enfila cap a l'era del mas travessant un bosquet d'espinalbs i rosers, però ací també l'hem d'abandonar i seguir a l'esquerra perquè el vell traçat està impracticable. Passem així per davant del mas i enllacem amb una pista que hi entra.
Continuem avant per la pista que deixa enrere el mas passant pels bancals que l'envolten i baixem un poc fins a la carretera traçada sobre el camino de Linares. Només ens queden uns metres per a arribar al collado del Buey on mor l'asfalt i on s'alça la reconstruïda ermita de San Miguel.
Cap al mas de Sobre la Vega.


Mas de Sobre la Vega.




Primera marca de PR.

Mas del Collado del Buey.


Carretera arribant al collado del Buey.

Ermita de San Miguel al collado del Buey.
Completada ja la primera part del recorregut anem a per la segona, més aventurera encara. La idea és seguir el vell camí d'Alcalá a Nogueruelas que se'n separava del de Linares a l'altura del mas del Espinar i trasponia una serreta per a buscar la Valle (del Becerril) i travessant-la pujar a la serra que separa la vall del riu Linares de Nogueruelas. El problema és que un tram d'este vell camí no apareix reflexat al catastre i, per altra banda, hem d'anar a buscar-lo tornant un poc enrere. Així que des de la important bifurcació de camins què és el collado del Buey ens dirigim cap al mas de la Valle Alta però abandonem el camí per seguir recte a buscar el lloc per on hauria de passar el camino de Nogueruelas. Arribem a la tanca de la finca del mas de la Torre i la seguim a la dreta cap al Cubico buscant una portera que seria el lloc per on passaria el vell camí. Finalment en trobem una i la travessem baixant avall a buscar el camino del Cubico (ja que no hem trobat l'altre) que enllaçava els dos masos (el del Cubico amb el de la Torre).
On sembla que devia estar el camí el seguim avall però les traces s'han perdut entre els antics bancals i la falta de vegetació així que anem un poc perduts per on sembla que hauria de ser el camí fins que arribem prop del mas de la Torre on hi ha traces del camí.

Camino de Mora a Valdelinares.

La Valle Alta.

Mas del Cubico.

Mas de la Torre.
Arribem finalment al mas de la Torre on hi ha dos cases, una mig assolada i l'altra arreglada. Una tanca ramadera separa les dos finques i el camí corre pel mig, ara ben clar. Procurem seguir-lo avall però es troba cobert d'oms joves que ocupen tot el caixer i n'impedeixen el pas. Provem de baixar seguint-lo per fora però és prou difícil així que mirem de tornar enrere perquè no ens fa gràcia ficar-nos dins d'una finca particular on, a més, hi ha gent. Per sort trobem l'ama del mas i ens deixa passar per la seua finca i ens explica per on anava el vell camí que ara està perdut. També que si seguim per un carril de traure fusta dins de lo seu podrem retrobar el vell camí i seguir-lo així que donant-li les gràcies per l'amabilitat continuem avall travessant el barranco del Becerril i pujant per l'altra banda, ja dins del pinar, a buscar el vell camino de Nogueruelas.
El camí es fa més fàcil de seguir per dins del pinar encara que en algun moment ens és difícil seguir el rastre. Per sort el track que portem (traçat sobre el mapa del cadastre) ajuda a no eixir-nos-en i saber on buscar quan perdem la traça.
Anem pujant constantment seguint una llarga diagonal sobre la vessant de la muntanya que busca salvar la Singla de los Cristos sota la Peña del Rayo.
A la part alta el traçat del camí es fa més evident i finalment arribem al cim on ens espera un ample i pla pinar per on el camí també es difumina.
El Chaparroso.

Pista de traure fusta.

Camino de Nogueruelas.

Mas de la Torre i de la Valle Alta.

 Identificant parts del camí.


Las Carihuelas al fons de la vall.

Arribant al pla i entrant en el Pinar del Pueblo de Nogueruelas.
Arribat al pla abandonem el camino de Nogueruelas que continua cap a los Raimundos i trenquem a la dreta camp a través per a buscar la part més alta del Chaparroso.
Anem travessant el pinar sense senda però sense dificultat fins que, ja prou amunt, arribem a un carril que corre prop de la Singla de los Chaparrosos, que fa de límit al pinar i al terme de Nogueruelas i des d'on se domina les valls per on hem passat. A les vores del carril s'ha netejat el sotabosc per a formar un tallafocs tou i facilita el caminar. Quan arribem a la part més alta ens desviem cap a la dreta per a arribar a dalt de la Singla on hi ha restes de trinxeres, lloc amb immillorables vistes i adequat per a fer un mos que ja va sent hora.
Després del descans retornem al carril i el seguim mentre voreja el canto del Chaparroso passant per dalt d'un pinar madur. Busquem des d'ací el punt on conflueixen els termes d'Alcalá, Nogueruelas y Mora encara que no trobem la fita que n'hauria de marcar el punt. Des d'allí un curt tram de pujada ens porta al vèrtex ara dit de la Bandera i abans del Chaparroso encara que es troba al Cerro de las Tres Cruces (per ser el lloc on conflueixen els tres termes municipals).
El vèrtex també estava dalt d'un pilar per a tindre millors vistes, estava perquè ara el pilar està partit per algun llamp tal i com li passa al del Portillo Ramiro i és que les tormentes en estes muntanyes són una cosa a evitar tant pels llamps com per la pedra associada.
Ens estem una bona estona al canto observant bona part del recorregut que hem fet per a pujar, i també altres vèrtex que s'hi veuen: el Monegro, Peñarroya, el Portillo Ramiro, la Olmedilla, ... i d'altres que encara ens resten per pujar.
Tram netejat del pinar.


Vista del Monegro des de la Singla del Chaparroso.



Vèrtex del Chaparroso o de la Bandera.

La Olmedilla i el Portillo Ramiro des del Chaparroso.
Continuem camí baixant recte cap al nordoest. De seguida deixem enrere el pinar espès i passem per unes rocams que s'han llaurat per a replantar pins amb poca fortuna.
Després de salvar un cinglet arribem a un collet que ens separa d'un altre tossal que a les minutes de l'IGN té el curiós nom del Pijador del Lobo. Ara però no en trobem cap i menys "pijando". Salvem el Pijador del Lobo per l'est i baixem per l'altra vessant entre pins fins que arribem a un replanell per on passa una pista. Per les vores han estat tallant i aclarint el jove pinar a la partida de la Multa que s'estén a banda i banda de la ratlla de terme. Com és pinar comunal l'aprofitament de la fusta (per a llenya) és per als veïns de Mora que tenen dret a trossejar i recollir els pinets aclarits.
Per ací passa (seguint en part la pista) el camino de Alcalà al Reino (un dels dos que hi ha) que coincideix també amb el d'Alcalá a Rubielos i per ell continuem deixant la pista a l'esquerra que fa un poc més de volta per a baixar al collado del Pradillo que ja tenim a tocar.
Arribem al collado on trobem un encreuament de pistes i de vells camins. Ací confluïen i conflueixen els camins que venen des del Reino (recorrent la part alta de les muntanyes), el de Mora a Valdelinares i el de Peñarroya per una banda i per l'altra el del Cubico i el que continua a Valdelinares pel mas de las Juesas i el collado del Buey.
Nosaltres seguirem el del Cubico que és el que ve d'Alcalá al Reino. Cal aclarir ací que el Reino és com s'anomenava popularment a esta part d'Aragó el regne de València, i els pastors que baixaven a extremar en dien d'això "bajar al Reino". El camino del Reino és per tant el que seguien els pastors per a baixar a extrem cap a la Plana, i també el que seguien comerciants i arriers que pujaven de la Plana cap a les terres altes.
Repoblació (frustrada) de pins.

Salvant un cingle al Puntal de las Tres Cruces.

Baixant del Pijador del Lobo.

Collado del Pradillo.
A partir del collado Pradillo una pista se superposa al vell camí i ens permet avançar més ràpidament. De fet tota la volta que hem fet fins ara hem xafat ben poca pista però a partir d'ara quasi tot el que ens queda és pista encara que no per això abandonem els camins vells, ara ampliats i transformats per al pas dels cotxes.
Seguim el camí de Rubielos a Alcalá que ja no abandonarem fins arribar a la Vega. El camí flanqueja el Cerro del Cubico passant per dalt del mas del Cubico que queda a la nostra dreta en un esperó que se'n separa del tossal, dominant la Valle que hem travessat abans. El camí passa a vista del mas i continua planejant fins que arriba al collado Valero on hi ha un encreuament de pistes. Per l'esquerra continua el vell camí que seguim cap a Alcalá mentre que per la dreta el camino de las Juesas baixa cap a las Juesas. Recte una pista segueix el traçat d'un assegador a buscar el collado del Buey.
El camí que seguim se n'entra per l'esquerra a l'ombria de la Hoya. A la dreta deixem una font amb un gran abeurador encara dins del Pas que travessa el coll i que se'n puja a buscar el Puntal de la Rabosera.
Camí avant ens endinsem a l'ombria on sota el pinar creix una vegetació més humida i fresca de tendència eurosiberiana. De fet quan el camí gira per a enfilar cap al Cerro a l'esquerra queda el Castillejo, en tota esta zona aflora l'arenisca que ajuda a tindre una vegetació clarament eurosiberiana amb abundància de caducifolis entre els prats mentre que a la dreta queda la Hoya del mas homònim coberta de prats on creixen bardisses de rosers, aranyons i espinals.
Camino de Rubielos a Alcalá.

Mas del Cubico, las Juesas i la Valle al fons.

El Chaparroso des del Cubico.

Font del Collado Valero.

Umbría de la Hoya Nava.
Arribem al mas del Cerro, situat als peus del Cerro i dominant el collet que separa la Hoya on naix el barranco de las Juesas i el del Castillejo on la frescor del terreny ha ajudat a reconvertir els prats en un camp de golf, l'únic de la província de Teruel.
Nosaltres travessem el coll passant per davant del gran casalici del mas que, en altres temps, va albergar colònies d'estiu. Ara però resta tancat i fent-se malbé.
Des d'ací la pista baixa per la vora d'un barranquís deixant el Cerro a la dreta coronat per unes antenes que dominen la Vega. Per les vores creix un pinar espès que es converteix en prats amb una orla espinosa al voltant del barranc. Arribem a un punt on la pista gira a la dreta resseguint les faldes del Cerro mentre nosaltres seguim recte pel vell camí, ací ben ample, que no perd de vista el barranc portant per l'esquerra una tanca ramadera.
El camí baixa entre el pinar, sempre ample i amb alguns trams pedregosos fins que assoleix el fons del barranc per on corre un fil d'aigua. Només cal travessar-lo per arribar al Peirón de la Encrucijada. Des d'ací una curta passejada entre els xalets de la Vega ens separa de l'ermitori on hem començat i acabarem la ruta aprofitant per a fer una visita a l'ermita.
Mas del Cerro.




Arribant a la Encrucijada.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc


Més informació:
  • Turismo de Gúdar - Javalambre
  • Senderos turísticos de Aragón
  • González Cano, J. M. et al. (2001) Inventario abierto de los bosques singulares del sector S.E. de la provincia de Teruel Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón
  • Diversos autors (2001) Guía de la red de senderos de la sierra de Gúdar Ed. Mancomunidad de la Sierra de Gúdar
  •  (1919) Minuta del termino municipal de Alcalá de la Selva  IGN
  • Diversos autors (1889-1919) Actas y cuadernos de líneas límite de Alcalá de la Selva.  IGN
  • Diversos Autors (2004) Gúdar-Javalambre. Colección rutas CAI por Aragón nº21 Ed Prames 
  • Diversos Autors (2006) Gúdar-Javalambre. Colección red natural de Aragón nº 9 Ed. Prames
  • Peña Monné, J. L.; Longares Aladrén, L.A. y Espinalt Brillas, M (2000) Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses