dilluns, 31 de desembre de 2018

15 RUTES CIRCULARS SEGUINT EL GR 333

Ara fa poc més d'un any la Mancomunitat d'Espadà-Millars va inaugurar el GR-333 que fa la volta als quinze pobles de la Mancomunitat. Una iniciativa molt interessant que ha permés recuperar antics camins i netejar-ne d'altres que es trobaven prou perduts.
Com és normal vam decidir recòrrer els 120 km del nou sender de Gran Recorregut, però com que fer-ho tot d'una tirada està fora del nostre abast i per a realitzar-lo en etapes consecutives no tenim prou temps hem anat fent-lo a trams, sempre fent rutes circulars prenent com a base el traçat del GR i al final ens n'han eixit quinze etapes que ja he anat publicant al blog. Ací en farem un recull però no seguint l'ordre cronològic sinó seguint l'itinerari per etapes que ha publicat la Mancomunitat:


1 TALES - SUERA

La ruta proposada recorre el GR de Tales a Suera que segueix el camí entrerrius i la senda de les Àguiles.
El retorn a Tales se fa pel PR-CV-161 que segueix el camí vell de Suera a Fanzara fins a Xiclà. Ací abandona el PR i enllaça altra vegada amb el GR333 en l'etapa de Ribesalbes a Tales i el segueix fins a Tales passant pel camí vell de Fanzara a Tales (excepte un tros que se'n desvia pel Pantano per evitar una ramaderia de bous).

GR333: de Tales a Suera tornant per Xiclà

Una altra possible variant fora retornar pel camí vell de Suera a Onda, molt més curt i tot pista.

I també continuar de Suera a Benitandús i tornar a Tales per la Penya Negra o pel barranc de les Vinyes.


2 SUERA - BENITANDÚS - VEO

La ruta proposada recorre el GR entre Suera i Veo passant per Benitandús. De Suera a Benitandús segueix el camí vell i de Benitandús a Veo també llevat de l'últim tram que se'n desvia per a no coincidir amb la carretera per on anava aquell.
La tornada la fa pel camí de l'Alcornocal i des d'allí puja a la Serra i per l'Alt de Molina traspon i baixa cap a la font del Porc baixant a la pista de Castro per on retorna a Suera.

GR 333: de Suera a Benitandús i Veo tornant per la Serra


L'opció de tornada sense xafar asfalt és travessant el barranc de Castro i enllaçant amb el camí vell que passa per l'altre costat. Només hem de seguir les paletes de la "Volta" a peu de Suera per travessar el barranc.
Una altra opció fora retornar per dalt la Serra a buscar el Collet de Mano per on traspon el GR per a baixar a Benitandús. També hi havia l'opció de tornar pel camí vell de Suera a Alcudia que passa per dalt dels Òrguens però que actualment es troba molt tapat.



3 VEO - AIN

La ruta proposada segueix el GR333 i el GR36 que coincideixen en el seu traçat entre Veo i Aín. Ambdós discorren pel camí vell i només se'n separen abans d'entrar a Aín quan el GR333 baixa als Corrals per a entrar al poble per l'horta.


GR333: de Veo a Aín i Alcudia tornant pel GR36


Malauradament no hi ha moltes més opcions, encara que també podríem mirar d'anar a Aín pel barranc de les Vinyes.


4 AIN - ALCUDIA

Des d'Aín el traçat del GR segueix el camí vell d'Alcudia fins al collet d'Alcudia, a partir d'ací el camí vell coincideix amb la carretera i el GR baixa pel barranquet dels Morts a buscar la fuente del Toro i el barranco de la Chelva, continua barranc avall i entra a Alcúdia pel camino de la Chelva.

GR333: de Veo a Aín i Alcudia tornant pel GR36


Una opció molt interessant és combinar este curt tram de GR amb la pujada al pic d'Espadà per la Penya del Pastor i fent la travessa pel Picaio sempre per la cresta, baixant per la Chelva. Una altra opció molt més curta és retornar a Aín pel camí que puja a l'Escapulari i el tossal de la Campana, recentment recuperat per a la carrera de muntanya d'Alcudia.


5 ALCUDIA - VILLAMALUR


Des d'Alcudia el GR-36 i el GR-333 eixen pel mateix camí però  el el 36 segueix el camino de Villamalur mentre el 333 continua pel camino de Matet que remunta tota la vall de Xinquer fins al collado de Cuatro Camino. Des d'ací el 333 es dirigeix al colladico Royo per la Nevera de Villamalur i l'ombria de la Talaia.
La ruta retorna a Alcudia des del colladico Royo.

 GR333: d'Alcudia a Villamalur tornant pel GR36


Per a completar la ruta fins a Villamalur podem fer una ruta curta però interessant pels pinars de Villamalur on, si volem allargar-la, podem pujar al castell o a les trinxeres del Cabezo.

GR333: de Villamalur a la Talaia tornant pel camino del mas de Taide

Una altra opció fora allargar la primera ruta seguint des del colladico Royo al Prau pel GR36 i pujant a Villamalur per tornar al colladico Royo pel GR333.


6 VILLAMALUR - TORRALBA

La manera més fàcil de completar la circular és anant pel GR333 i tornant pel GR36.

GR333: de Villamalur a Torralba tornant pel GR36


Hi ha més opcions però totes són prou més llargues.


7 TORRALBA - FUENTES

El GR segueix ací el vell camí de Torralba a Fuentes que baixa per la rambla del Catalan, passant per la poza Rac, travessant entre los Morrones i los Morrones de Gil fins a la fuente del Nacimiento on naix el riu de Ayódar. Un poc més avant baixa al riu per passar per la Poza Negra i seguiex vora riu fins a la fuente del Zuro retornant al vell camí (ací pista) per a entrar a Fuentes per la fuente del Cañar.

GR333: Ayódar, Fuentes i Torralba tornant per Benatar

Encara que la circular més senzilla és anar pel GR333 i tornar per la Bailía la ruta proposada enllaça dos etapes, la 7 i la 8 i segueix el GR333 entre Torralba i Ayódar retornant per l'alto de Benatar i el camí vell d'Ayódar a Torralba.
La ruta més senzilla és seguir el GR i retornar per la Bailía: fuentes - torralba - fuentes

O per Macasta: fuentes - torralba - macasta - fuentes


8 FUENTES - AYÓDAR

La ruta segueix el vell camí de Fuentes a Ayódar que passa per dalt de las Peñas Altas i la Peña Zamela abans de baixar al barranco del Olmo. Des d'ací per la Hoya travessa la carretera i baixa a buscar el río de Ayódar a l'altura del Azud i continua per dalt de les hortes fins a Ayódar. 

GR333: Ayódar, Fuentes i Torralba tornant per Benatar

Com ja s'ha dit abans esta etapa està inclosa a l'itinerari anterior. De totes maneres si no es vol allargar la ruta també es pot realitzar només la part d'Ayódar a Fuentes retornant pel Cubico i Peña Redonda: de Fuentes a Ayódar pels antics camins


Des de la Hoya l'itinerari coincideix amb la proposta següent.


9 AYÓDAR - ESPADILLA

 Com que l'itinerari no és molt llarg està inclòs dins la ruta que des d'Espadilla puja al Collado del Olmo baixant a Ayódar i retornant a Espadilla pel camí vell què és el que segueix el GR.
El primer tram coincideix amb el GR333 fins al Pilón de Torrechiva des d'on el GR es dirigeix per la Masadeta a Torrechiva (inclós a l'itinerari següent). La ruta proposada baixa al collado del Olmo (important encreuament de camins) i segueix barranc avall pel camí vell d'Ayódar a Torrechiva. A la Hoya enllaça amb el camí vell d'Ayódar a Fuentes (per on ve el GR333 des de Fuentes) i el segueix fins a Ayódar continuant pel GR fins a Espadilla pel camí vell.

GR333: d'Espadilla a Ayódar pel collado del Olmo tornant pel camí vell

La manera més curta de fer una circular és però tornant pel camino de la Solana i baixant per la Piqueta; o bé pel Turio: espadilla - ayódar - espadilla
o fins i tot fent una ruta aquàtica per dins del río Pequeño: senderisme aquàtic al río Pequeño


10 ESPADILLA - TORRECHIVA


El GR ix d'Espadilla i remunta el barranco de la Piqueta fins a la font del mateix nom, després continua passant per la fuente del Sastre fins a la del Melic des d'on puja al corral del Alto (en este tram coincideix amb el PR-CV-386 que se'n separa per a pujar al Alto de la Cueva Negra). Continua cap al Pilón de Torrechiva i des d'allí baixa per la Masadeta i el barranco de la Jara cap a Torrechiva.

El recorregut d'esta etapa l'hem dividit en dos rutes diferents, la primera puja des d'Espadilla al Pilón de Torrechiva però en conte de baixar a Torrechiva continua pel collado del Olmo a Ayódar (i en la part final coincideix amb la ruta anterior).

GR333: d'Espadilla a Ayódar pel collado del Olmo tornant pel camí vell

La segona part s'inclou dins la ruta que des de Toga va a Torrechiva continuant fins al Pilón d'Espadilla, retornant a Toga pel SL-CV-70.

GR 333: Torrechiva a Toga tornant pel Pilón d'Espadilla  

Una altra opció seria fer la ruta sencera entre Espadilla i Torrechiva continuant fins a Toga i tornant a Espadilla o bé pel Plano, pels camins asfaltats de vora riu Millars, o bé per la senda que travessa el barranco de Truchelles i enllaça amb el PR-CV-386 d'Espadilla.


11 TORRECHIVA - TOGA


La ruta entre Torrechiva i Toga segueix el cami vell que puja cap a la Tierrica Blanca i fa la volta per la ombria de los Morrones travessant el riu de Millars a gual per a entrar a Toga.


GR 333: Torrechiva a Toga tornant pel Pilón d'Espadilla

La ruta se pot allargar pujant des de Toga pel SL-CV-71 al camino real de Aragón per la Herradura de San Jaime i baixant per la fuente del Almayud.
Una altra opció per a l'estiu és fer la tornada per dins del riu de Millars.


12 TOGA - ARGELITA

El GR segueix en tot moment el camí vell entre Toga i Argelita que per la fuente Caliente puja al collet que en separa els dos termes i les valls del río Villahermosa i el riu de Millars i baixa a Argelita. En este cas la proposta és juntar dos etapes en una i continuar fins a Vallat retornant pel riu.

GR333: de Vallat a Argelita i Toga, tornant pel Plano i la Riscla de las Campanas


En cas de no voler juntar dos etapes es pot optar per remuntar pel camino de Aragón (tot i què el tram final està tapat) fins al corral de las Covatillas i baixar per la Herradura de San Jaime a Toga.
També hi ha l'opció de tornar pel riu: De Toga a Argelita entre el Mijares i el Villahermosa



13 ARGELITA - VALLAT

El GR no segueix el camí vell sinó que munta pel camino de Llucena (o de la Laguna) fins a la Cruceta. Ací se'n desvia per a baixar a Vallat pel camino de Aragón.


GR333: de Vallat a Argelita i Toga, tornant pel Plano i la Riscla de las Campanas


Com ja s'ha apuntat s'ha optat per a juntar dos etapes. En cas contrari només cal tornar pel camí vell, ara tot pista: de Vallat a Argelita pels rius Villahermosa i Millars , una altra opció fora tornar pel riu: de Vallat al Pozo Vidal i tornada pel riu Villahermosa



14 VALLAT - FANZARA

El GR puja pel camino de las Quemadas a buscar l'antic camino de Aragón i el segueix cap a Fanzara passant per los Cantalares i el Pinaret.  La ruta proposada retorna pel camí vell que coincideix en bona part amb la carretera nova.


GR333: de Fanzara a Vallat

Una altra opció és retornar per la Huertica i el Prau allargant més la ruta: de Vallat a la Huertica pel Pinar i el Prau.


15 FANZARA - RIBESALBES

 
El GR segueix en tot moment el camí vell entre Fanzara i Ribesalbes que puja al collao i baixa pel Balderan.
La ruta proposada torna a Fanzara pel GR333 i, després de travessar el riu (si porta molta aigua es pot continuar pel camino de Playa, asfaltat a Fanzara) passa pel pas de l'Escaleta que servia per a anar a la Lleuja en cas de riuades.

GR333: de Ribesalbes a Fanzara pel camí vell i l'Escaleta


També hi ha l'opció d'allargar la ruta fins al mas de los Canónigos (o més) retornant pel Salvador: del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes


16 RIBESALBES - TALES

Des de Ribesalbes el GR ix per la vora del riu Millars, a la solana del Balderan fins que entra en terme de Fanzara. Ací segueix el camí de servei del canal de la cota 220 desviant-se per a baixar a travessar el riu de Millars pel camí de la Lleuja. El riu cal travessar-lo a gual doncs no hi ha pont ni passeres. Des d'ací per la Lleuja i el mas de los Canònigos puja pel Baladrar a buscar el vell camí de Fanzara a Tales (i Suera) que segueix per Chirlán on cal travessar una gran finca de tarongers abandonada. Passada esta s'arriba a un encreuament de camins a Xiclà, on es junten els termes de Suera, Tales, Onda i Fanzara i on passa el PR-CV-161. Cal seguir pel camí vell de Tales per Xiclà fins al Pantano on el camí seguia per la vora d'un tancat de bous i el GR se'n desvia per a passar per l'abocador clausurat del Pantano, sempre per pista, fins a retrobar el camí vell de Tales per on arriba al poble de Tales.

Esta és l'etapa més llarga de les oficials i per tal de fer-la circular s'ha dividit en tres: la primera part coincideix amb la ruta anterior entre Fanzara i Ribesalbes:

GR333: de Ribesalbes a Fanzara pel camí vell i l'Escaleta


La segona part és una circular des de Xiclà fins al riu de Millars que segueix el traçat del GR fent un 8 per a retornar per un camí alternatiu:

GR333: circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara

La tercera part coincideix amb la primera proposta de ruta, entre Suera i Tales:

GR333: de Tales a Suera tornant per Xiclà



Post Scriptum:

Les primeres quatre etapes es poden fer conjuntament en una llarga circular:

GR333: TALES - SUERA - BENITANDÚS - VEO - AIN - ALCUDIA i tornada a Tales

Les etapes cinc i sis es poden fer també conjuntament en una ruta prou més llarga:

Villamalur - Alcudia - Torralba - Villamalur. Circular pel GR36 i el GR333

diumenge, 30 de desembre de 2018

GR333: AYÓDAR, FUENTES I TORRALBA TORNANT PER BENATAR

L'última excursió de l'any 2017 va ser pel recentment creat GR333 entre Alcudia i Villamalur. Ha passat un any i hem passat i passejat per molts llocs i acabem també seguint el GR333. De fet en dotze mesos hem recorregut tot el traçat del GR, sempre fent rutes circulars que, no sempre, coincidien amb les etapes que van de poble a poble. Han estat dotze rutes no sempre fàcils ni curtes però sí interessants que ens han portat als quinze pobles de la Mancomunitat d'Espadà - Millars, promotora del sender.
Hui fem l'última etapa entre Ayódar, Fuentes i Torralba. Podríem haver-la dividit en dos però ens feia il·lusió completar-la tal i com està i tornar per dalt de Benatar on no havíem pujat mai. Fa un parell de setmanes ja vam provar de fer-la però una batuda ens va fer desistir. Per sort hui els tirs i els caçadors no estaven prop del camí.

Tot i què ja no és molt pronte comencem a caminar amb el fred de la matinada que encara no ha esvaït el dèbil sol de l'hivern. A Ayódar els cotxes encara estan coberts d'una bona capa de gel i les ombries presenten una rosada considerable. De fet en algunes raconades on no entra el sol el gel no es desfarà en tot el dia.
Eixim per la carretera, passant sota la torre de l'antic convent de Dominicos, l'única resta que en queda. Només eixir del poble abandonem la carretera i seguim per l'esquerra la pista que recorre per dalt les hortes d'Ayódar, sempre pel límit entre el regadiu i el secà. Travessem el barranquet de la Solana i continuem caminant per dalt les hortes abandonades on només algun bancal encara se treballa. De tant en tant aguaita el cap la sèquia que en reparteix l'aigua.
On acaba la pista hi ha un baixador als tolls de l'Azud, un bon lloc per a prendre el bany a l'estiu però que ara està cobert per una boirina freda. Hem de seguir pel caixer de la sèquia cap a l'Azud on no arribarem, abans el camí puja a la dreta a buscar la carretera i enllaçar amb l'antic camí d'Ayódar a Fuentes (i Torrechiva) que ve per la carretera.
Travessem la carretera i seguim amunt travessant la Hoya on encara queda algun bancal treballat. La pista traspon un collet i baixa cap al barranco del Olmo que baixa des del collado del Olmo. Arribem així a un encreuament de camins, per la dreta continua el camino de Torrechiva que remunta el barranc fins al coll i baixa per l'altra banda. Nosaltres seguirem per l'esquerra el camino de Fuentes. L'altre ja el vam fer este estiu completant una altra part de GR.
Uns metres després de l'encreuament el camí abandona la pista i baixa a buscar el barranco del Olmo per on baixa un fil d'aigua, el travessa i comença a pujar per l'altra banda cap al Castillico que deixem a la vora.
El camí continua pujant fent llaçades com si anara a la Moleta, que s'alça dalt nostre, però arribat a un rellomet que en baixa el traçat del vell camí es perd a un aflorament d'argiles. Ací l'aigua ha erosionat tant el vell camí que és impossible seguir-lo i s'ha optat per pujar al recte fins que es troba novament la traça. Passem un collet dalt de Peña Zamela, que domina la carretera des de dalt i seguim planejant sota la Moleta i per dalt de Peña Alta.
Comencem a baixar entrant ja al terme de Fuentes i trobem un tram de camí magnífic; ample, empedrat i vorejat d'una paret per evitar que les cavalleries o els caminants se n'ixquen i caiguen pendent avall. Arribem després d'una curta baixada a la carretera d'Ayódar i l'hem de seguir uns pocs metres però de seguida cal deixar-la a la dreta.
Pugem en diagonal per la senda que segueix el vell camí pujant cap a un morret. Allí dalt trobem les paletes que senyalitzen la ruta 4 de Fuentes, que fa la volta al barranc de Sabartés.
Per la dreta puja la senda cap a la Peña Broda buscant la Tejería. Nosaltres seguim recte baixant al barranc i pujant per l'altra banda per salvar per dalt Peñas Casicas. Des de dalt de Peñas Casicas veiem ja Fuentes que sembla ja a tocar, però encara ens queda baixar un poc per l'altra banda de les penyes. Arribem així als bancals treballats de prop del poble, i els travessem ja per camí formigonat passant pel costat del cementeri abans de baixar a la carretera per entrar al poble seguint-la.
assut
La rosada ens espera a l'arribar a Ayódar.

Pista a l'Azud.

Hortes abandonades vora el riu.

Continuació del camí per la sèquia.

Acequia Madre. Únic tram complicat del camí.

assut
Boires d'irradiació als tolls de l'Azud.

Pista sobre l'antic camí de Fuentes (i de Torrechiva).

Barranco del Olmo.

Tram empedrat del camino de Fuentes pujant al Castillico.

Arribant al punt més alt del camí.

Ayódar des de dalt de Peña Zamela.

Peña Zamela.

Camí penjat del vessant i empedrat.

El río de Ayódar als peus de la Peña Alta.

Seguint (pocs metres) la carretera.

Senda de pujada a Peñas Casicas.

Bancals d'olivers a la Umbría de las Hoyas.

Fuentes des de Peñas Casicas.

Baixant de Peñas Casicas.

Tram amb ajuda a l'únic tros perillós del recorregut.

Fuentes des del Cementeri.

El poble de Fuentes està més animat que de costum, molta més gent pel carrer sobretot visitants. Entre ells trobem alguns caminadors que venen (o van) al Pozo Negro. Uns d'ells ens comenten que hi ha una batuda cosa que ja sabíem doncs un caçador d'Ayódar ens n'ha informat d'on cacen hui ells i els de Fuentes i Torralba, així encara que el rètol de batuda està al camí de Torralba la batuda és des d'allí cap a Macasta i contem no trobar-nos ni gossos ni caçadors com així serà. Sabent això continuem camí i darrere nostre venen dos famílies que s'acosten al Pozo Negro confiant que ens peguen primer un tir a nosaltres.
Seguim el GR que passa per la fuente del Cañar als afores del poble abans de continuar pel camino de Torralba, ara quasi tot pista.
Arribem al punt on la pista travessa el riu i per la dreta s'uneix el barranc que baixa de la Masadeta. Travessem el riu i no fem cas de la paleta de batuda seguint per la pista que puja deixant el riu avall a la nostra dreta. Descartem a pocs metres una senda a l'esquerra que munta cap al Covarcho i continuem per la pista disfrutant de les vistes que ens ofereix de la Rinconada, la Peña del Buitre i la Jara. El riu sempre el tenim present prou més avall nostre. El pinar de repoblació creix amb força i (massa) espès mentre que algunes carrasques i sureres posen un toc de diversitat al paisatge que amenitza el riu que ara i adés trau el cap entre la vegetació que l'amaga.
Camí caminant arribem a dalt la fuente del Zuro on cal abandonar la pista i baixar cap a la font on hi ha una captació d'aigua i tauletes. Per davant la font puja una senda cap a la Jara però nosaltres no seguirem per ahí sinó que continuarem pel Gr que per la vora del riu s'acosta al Pozo Negro.
Al Pozo Negro trobem més gent i aprofitem per a què ens facen una foto abans de continuar camí. No ens estem massa estona perquè als fondos on no el sol tarda en entrar (o no ho fa) el fred encara es manté, per contra allà on pega el sol la temperatura és ben agradable.
Continuem pel camí remuntant el riu i tornem a eixir a la pista que ens portarà a la fuente del Río, on naix el riu de Fuentes o de Ayódar (o río Pequeño o Chico), que tots eixos noms pren el riu en els pocs quilòmetres del seu recorregut.
Travessem el lloc on els diferents ullals brollen aportant l'aigua al riu. Davant nostre hi ha fa una gran revolta al punt on s'engrava el barranc que baixa de la Bailia. A partir d'ací pren el nom de rambla del Catalán i s'encaixa entre les muntanyes que van deixant cingles i morrons als dos vessants.
Deixem a l'esquerra un camí que puja cap a la Bailia i passem per la volta de la Barraca abans d'arribar a una bifurcació. Per la dreta puja la pista de Torralba que remunta el barranco de Porchovés. Nosaltres seguirem per l'esquerra el vell camí que remunta la rambla del Catalán.
A partir d'ací deixem enrere el terreny calar amb els seus cingles i apareix el rodeno amb els Morrones. A l'esquerra tenim los Morrones que baixen des de Benatar mentre que a la dreta hi ha los Morrones de Gil i entre mig s'obre pas la rambla.
El camí segueix la rambla, ara per la dreta, adés per l'esquerra i quan no pel mig. Quan girem una revolta davant de los Morrones de Gil ens apareixen dos cabres joves a pocs metres de nosaltres. Xiulen i de l'altra banda de la rambla els respon la resta de la rabera, cinc cabres més entre elles un mascle gran. És un bon terreny per a les cabres i no semblen massa espantades de trobar gent de manera que quan ens cansem de vore-les en silenci continuem camí mentre elles s'esmunyen de la nostra vista.
El camí eix definitivament de la rambla continuant per la vora fins al Pozo del Rac. Ací el rodeno deixa pas novament al terreny calar on s'obre el Pozo ara quasi totalment aterrat pels sediments a l'espera d'una forta riuada que torne a buidar-lo.
Per l'esquerra puja el vell camí empedrat que se'n separa definitivament de la rambla que travessa l'ampla foia on s'alça Torralba. Travessem una pista traçada sobre el camí de Ayódar a Montán i continuem recte entre antics bancals on creix el bosc format per roures, carrasques i pins i que ens acompanyaran fins a Torralba.
Fuente del Cañar.

Pista (antic camí) de Torralba.

Pista de Torralba.

Río de Ayódar.

Salts d'aigua prop de la Poza Negra.

La Poza Negra.

El riu prop de la fuente del Rio.


Los Morrones de Gil.


Los Morrones.

Rambla del Catalan.


Los Morrones de Gil.

El camí avança ara per dins ara per fora de la rambla però sempre amunt.


Cabres a los Morrones.

El Pozo del Rac.


Torralba des de las Losas.

Torralba del Pinar.

Arribem a Torralba per la fuente Vieja i pugem al poble per completar l'etapa del GR. El poble també està molt animat, se nota que és festa i els antics veïns han retornat per passar el cap d'any a l'antiga casa perquè de quasi totes les cases n'ix fum i hi ha molta més animació del què sol ser habitual. Nosaltres ni intentem acostar-nos al bar que es veu més que ple i retornem per on hem vingut fins a la Fuente Vieja. Un poc més amunt descartem el camino de Torralba i continuem pel camí formigonat amunt cap a la carretera. Este tram es correspon a l'antic camí de Torralba a Ayódar i ens puja a la carretera uns metres abans del mirador del Romeral on hi ha tauletes, una font i jocs infantils. Al solet del mirador i amb bones vistes aprofitem per dinar i descansar. Tot i què la carretera està al costat la tranquilitat és absoluta i en tota l'estona que estem només passa un cotxe.
Ens estaríem més temps però encara hem de tornar a Ayódar així que continuem camí per la carretera que ha substituït en bona part l'antic camí fins al collado de Ayódar. Des d'ací el camí més curt és seguir la carretera desviant-nos pel collado Jupillo, per on passa el vell camí (seguint els postes del telèfon) per a baixar al Pocico. Però nosaltres no ens estem d'allargar un poc més la ruta pujant a Benatar, on no hem estat mai, aprofitant que s'han netejat de fa poc les sendes que accedeixen.
Així pugem per l'esquerra la pista que va a Fuentes per la Bailia, però després de la primera revolta a la dreta trobem una senda que puja cap a Benatar, netejada de fa ben poc.
Comencem a pujar per la senda els dos-cents metres de desnivell que ens separen de l'alt travessant un pinar de pi rodeno on els pins jòvens alternen amb altres de més vells que van aconseguir sobreviure a l'incendi del 1994. Darrere nostre queda Torralba als peus de la Santa que domina tot el fons. Conforme pugem la panoràmica s'amplia i quan girem el cap veiem darrere tota la serra del Pinar, amb el Pinar, el Tajar i la Santa, mentre que el barranco de Fuente Ramón discorre per la depressió que ens en separa.
Quan ja estem quasi a dalt a l'esquerra un punt blau marca la sendera que s'encamina a la part més alta de Benatar. Només cal seguir els punts blaus que ens porten per una senda poc xafada que s'obre pas entre el romer que creix al capoll on el rodeno ha deixat pas a la pedra calar.
La senda és fàcil de passar però no tant de seguir i cal estar atents a les marques blaves que ens encaminen al punt més alt on, quan arribem, ens espera la millor panoràmica de la serra d'Espadà: des del Puntal de l'Aljub, el pic d'Espadà, la Ràpita, la Lastra, el Pinar, la Santa, la Loma la Cierva, ... tots els cims que tantes vegades hem xafat els tenim ací davant dels nostres ulls. I quan peguem la volta la vista no desmereix perquè encara que les muntanyes no siguen tan conegudes no per això són menys boniques: el Campero, Saganta, el Turio, las Picorzas, la Mola, ... apareixen en primer pla i al fons i tancant l'escenari la Peña Calva, el Cabezo de la Cruz, la Lloma Bernat, el tossal d'Esparreguera, el Mollet, el Bartolo, ... i com sempre dominant-ho tot des de dalt Penyagolosa.
La vista és per a estar-hi molta estona però no queden ja massa hores de sol i la continuació de la ruta no la tenim clara així que cal tornar al camí net i continuar pujant fins a una ampla collada que enllaça les dos puntes del Benatar. Allí mateix hi ha un aljub al lloc on el mapa del Tossal anomena la Calera. Des d'ací la senda continua per dalt vorejant un rodal de roures. Ja no està tan neta com abans però és ampla i es passa bé fins que arribem sota l'altra punta la que pren el nom de Alto de Benatar tot i ser més baixa que l'anterior.
Ací la senda es va perdent fins que es converteix en un corriol de caçadors que fa la volta al capoll per ponent. Quan ens situem sota el cim de l'altra part el corriol es fa ample de dos metres i és que esta part també l'han netejada. Curiosament no enllacen els dos trams per un centenar curt de metres.
Baixem prou recte sense cap dificultat pel llomet que s'allarga fins al Cubico. Ací passem per dalt d'uns cingles fins i seguim un rellomet que gira cap al nord. A la punta trobem una gran fita al lloc on hi ha una bifurcació: per l'esquerra continua el tram net fins a una pista que enllaça amb la pista del Cubico, eixa seria una bona opció si tinguerem més temps perquè és un camí més fàcil per a baixar al Pocico (on ara anem) a enllaçar amb el camino de Torralba a Ayódar; com anem justos de temps decidim seguir la segona opció: un sender un poc tapat que baixa pel Cubico el més recte possible a buscar el vell camí de Torralba.
La senda es deguere netejar fa uns anys però ara torna a estar prou tapada, per sort tot són coscolls menuts, romer i estepes que no punxen i quan s'obre pas entre el pinar i carrasquissos no hi ha tanta malea. Baixem un primer tram al recte i a continuació gira cap al sud a buscar un barranquís que baixa de Benatar. Este tram és més difícil de seguir perquè de vegades se perd la traça del vell camí i cal estar atents de no seguir el rastre d'algun animal.
Arribem finalment al barranquet i el camí es fa més evident. De l'altra banda retrobem el rodeno en un tram autènticament espadànic amb brucs i alcornocs en una ombria humida i plena de molses que ens porta a un llomet que queda dalt del Marranet per on passa la carretera. Des d'ací hauríem pogut mirar de baixar a la carretera que només passa a unes desenes de metres però decidim seguir el vell camí que passa per dalt del crestall, ara novament calcari, fins als corrals del Marranet. Només passar-los arribem al Pocico on hi ha un collet on arriba la pista del Cubico a la carretera.
Per ací passa també el camí vell de Torralba i ara només hem de seguir-lo de tornada a Ayódar.
El camí baixa per l'esquerra d'un tossalet mentre que la carretera ho fa per la dreta per retrobar-se tot seguit en un punt on travessem la carretera i la perdem de vista definitivament. esprés de passar prop d'un corral enrunat passem per un tram on la senda va penjada molt per damunt del barranco de la Fuente Ramon i des d'ací tenim una magnífica vista barranc amunt cap al Pinar de Villamalur i Torralba. Abans de girar a l'esquerra pel Rosal per iniciar ja la baixada al riu, entre els pins podem vore ja Ayódar amb las Picorzas al fons. Ací hi ha un rodal més fresc on creixen alguns rosers que, pot ser, van donar nom a la partida. La senda baixa a enllaçar amb el camino del Pino Vero i s'encaixa avall entre el pinar buscant el riu.
Arribem al riu on les avingudes han esborrat les traces del vell camí. El travessem per unes pedres que fan de passera improvisada i seguint una pista que dóna accés a les hortes de vora riu, passant per una represa artificial per a permetre el bany.
Passada la represa arribem als llavadors que estan al costat del Molino del Barón. Els primers s'han rehabilitat mentre que al segon ja només li queden dos de les quatre parets.
Ja només ens queda travessar el poble i ho fem de pressa perquè el sol s'amaga i el fred torna a apretar de manera que quan arribem finalment al punt on hem començat la temperatura torna a ser la que hem trobat a l'eixir de matí.
Roures al camino de Ayódar.

Mirador del Romeral.

Torralba des del Mirador del Romeral amb la Santa al fons.

Los Morrones des del mirador del Romeral amb Penyagolosa al fons.

Collado de Ayódar.

Pins que es van salvar del foc al camino de Benatar.



Torralba i la Santa des del Alto de Benatar.

La Plana des de Benatar.

Aljub a la Calera de Benatar.

Tram brut de sender.

Senda netejada baixant cap al Cubico.


Baixant al Pocico per senda poc evident.

L'únic tram perdedor del camí que es passa bé igualment.


Baixant al Pocico.

El Pocico.

Camí vell de Torralba a Ayódar.

L'àmplia foia de Reca des de dalt.

Ayódar des del Camino de Torralba.

Río de Ayódar.

Acabem així finalment la nostra singladura de tot un any resseguint el GR333. Per a una altra ocasió queda el fer-lo tot seguit en diferents etapes.




Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

GR333: de Villamalur a Torralba tornant pel GR36
de Fuentes a Ayódar pels camins antics
de Fuentes de Ayódar a Piedras Santas pel Pozo Negro
d'Ayódar a Peña Saganta pel Collado del Olmo i la Cueva Negra
fuentes - torralba - macasta - fuentes més informació ací
fuentes - villamalur més informació ací
torrechiva - poza negra - fuentes més informació ací
Ayódar - camí de Torralba
Fuentes - Bailia - Erica blanca
Fuentes - la Tejería
Fuentes - Torralba - Fuentes
torralba - 4 caminos - torralba
fuente el zuro - bco de la balsa


Més informació: