diumenge, 28 d’abril de 2019

DE LES USERES AL MAS D'AVALL

Fa un parell de dies vam estar acompanyant els Pelegrins en l'eixida de la secular pelegrinació de les Useres a sant Joan de Penyagolosa i hui tornem a les Useres perquè com se sol dir, d'una ruta n'ix una altra. Mentre caminàvem i xarràvem amb els companys algú va comentar que havien canviat el traçat de la Marató i Mitja que ja no arriba a les Useres per la pista del barranc de les Olles i el camí vell de Vilafamés, així que ens va picar la curiositat de conèixer el nou traçat. Però calia alguna cosa més per a completar una circular interessant així que vam decidir pujar al mas d'Avall pel camí del Covarxo, un vell conegut, i després buscar el camí vell de Costur a les Useres per a tornar. I dit i fet.

Diumenge ben prontet ja estem caminant pels carrers de les Useres i encara ens trobem algun jove que se'n va a dormir després de la verbena d'anit (quan arriben els pelegrins es fa festa, de vegades fins a molt tard).
Nosaltres seguim el carrer Nou a buscar el track de la nova MiM que baixa per la Carrerassa del Caminou, una de les darreres carrerasses que travessen les hortes del poble. I és que tota la falda que baixa de les Useres al barranc de la Font de Més Amunt està travessada per un seguit de carrerasses o camins entre parets, per tal d'evitar que els animals entraren als bancals d'horta que s'estenen per la solana regats per l'aigua de la Font de Més Amunt. Sense eixa aigua i eixa font segurament no existiria el poble de les Useres. Les carrerasses estan numerades de la primera a la vint-i-quatrena encara que algunes tenen nom propi com la que seguim.
Travessem les Serrades, que s'estenen des de les cases del poble fins a la séquia mare que distribueix l'aigua de la font i, travessant-la, continuem pel magnífic camí empedrat avall a buscar el fons del barranc. Encara que la majoria dels bancals d'horta estan deixats perdre a la vora del camí encara trobem alguns bancals ben treballats i plantats d'hortalíssia per tal d'aprofitar la bona terra i l'aigua de la Font de Més Amunt. No debades l'emplaçament del poble de les Useres, al tossalet que domina les hortes regades per l'abundosa font, respon exactament a això, a estar en un lloc enlairat per defensar-se però just a la vora de la millor terra de cultiu del terme al ser l'única que es pot regar (llevat d'alguns bancalets a la vora d'alguna fonteta).
Conforme baixem els bancals més avallers estan plantats d'oliveres i ametlers que aprofiten els escorrims d'aigua de reg per a poder-se regar. A la dreta deixem la partida dels Vinyals que ens mostra quin fou el cultiu dominant abans de la filoxera mentre que a l'esquerra queden les Solades, significatiu topònim que evoca els dipòsits sedimentaris a la part més baixa i que es repeteix en d'altres llocs.
Deixem a la dreta la granja de Quiquet i arribem finalment al barranc de la Font de Més Amunt, per on no corre l'aigua així que el seguim per dins entre les bardisses de canya i espinalbs que creixen allà on no hi ha murs fets per l'home. Seguint-lo arribem a l'ampla passada del Bovalar. Les passades és el nom que donen a les Useres als passos o assegadors, és a dir, als camins ramaders que permetien a les raberes moure's per dins del terme sense entrar dins dels camps.
Seguirem ara la passada del Bovalar que baixa des de la Mallada del Poble i puja cap al Bovalar que es trobava a l'ombria del barranc de la Font de Més Amunt, ben prop del poble.
Comencem a pujar pel que fou el Bovalar del poble, lloc destinat a la pastura dels animals de treball (a l'edat mitjana majoritàriament bous) i ara totalment transformat a partir de la desamortització de finals del segle XIX quan es va parcel·lar i vendre als particulars que van tallar el bosc i van traure bancals en alguns llocs. Ara es troba totalment cobert d'un espès matollar que pasturen les ovelles d'un corral que queda a l'esquerra de la passada. Passat el corral arribem dalt de la lloma on s'encreuen dos amples passades, la del Bovalar amb la de les Llomes al Bovalar. Arribats ací ens trobem a una ampla replaça on conflueixen les dos passades, envoltada per les parets de pedra que delimiten l'espai dels animals del dels cultius. Deixem a la dreta la Passada de les Llomes i seguim recte uns metres i, quan enfilem la baixada a un barranquet deixem a l'esquerra la Passada de les Llomes al Bovalar que continua cap a llevant mentre nosaltres continuem per la Passada del Bovalar que baixa recte a buscar un barranquet tributari del de la Font.
El paisatge que hem trobat adés pel Bovalar i ara per les Llomes és idèntic, llomes desboscades amb romer i coscoll amb alguna argelaga que proven de créixer entre les blanques penyes calcàries. La mà de l'home i el foc han deixat este paisatge dessolat.
Després de travessar el barranquet toca tornar a pujar i arribem a una nova lloma, més ampla que l'anterior on hi ha un gran corral mig assolat. Passem pel seu costat abans d'enllaçar amb una altra passada, en este cas la Passada de la Serra de la Creu al Burguet que des dels cims de la Serra de la Creu baixa cap al barranc de les Olles, a la ratlla del terme de Costur.


Les Useres des de les Serrades.
Carrerassa del Caminou.

Horts regats per la Séquia Mare.

Barranc de la Font de Més Amunt.

Les Useres des de la Passada del Bovalar.

Coronant l'alt del Bovalar.
Pujant a les Llomes.
Les Useres des de les Llomes.
Seguim uns metres el traçat conjunt de les dos passades deixant a la dreta una clotada de bona terra plantada d'olivar i encara treballada al voltant del barranc de les Olles, que fa de ratlla amb Costur. Des d'ací dalt es dominen tots els voltants i davant nostre se'ns mostra el Mollet destacant de la serra de Borriol, mentre que girant el cap enrere podem distingir la Penya Roja, dominant la Serra de la Creu. Entre els dos queda Costur als peus del Cabeço. Entre ells discorrerà la nostra ruta de hui.
Deixem a l'esquerra la Passada de la Serra Creu que es dirigeix al Burguet i baixem per la del Bovalar a buscar el barranc de les Olles seguint la senda netejada per la MiM encara que en direcció contrària. Arribem a la falda de les Llomes i els matolls s'alternen amb els bancals treballats. Per dalt d'ells ve el camí del Bovalar, ara poc xafat i evident.
La senda esdevé pista i continua baixant suaument a buscar el fons del barranc. Travessem una pista que des de la Basassa entra als bancals treballats de les Olles i continuem avall deixant un bonic i vell aljub a la dreta, encara dret i en bon estat. Un poc més avant passem per la vora d'un parany abandonat abans d'arribar al fons del barranc de les Olles.
Quan travessem el barranc els bancals, treballats o deixats ermar, queden enrere i entrem a una ampla i espessa pinada que s'enfila per l'ombria de la Lloma. Es tracta d'un pinar que ja és gran encara que no es pot qualificar de madur, que creix sobre antics bancals abandonats fa dècades i que es va salvar de l'incendi del 2007 que va assolar bona part del terme de les Useres i també el de Costur i Atzeneta.
Pugem per dins del pinar, seguint una senda traçada sobre el pas de la Lloma (que és el nom que pren dins del terme de Costur) tal com ens ho fan saber unes fites blanques que delimiten les finques de banda i banda de la passada.
El camí puja quasi recte, amb pocs revolts, com sol ser habitual en els camins ramaders que no precisen de les pendents més suaus dels camins traçats per a passar amb animals (o persones) carregats traginant collites amunt i avall.
El tram del pinar no és molt llarg i de seguida acaben la pujada i el pinar eixint a l'ampla pista de la Lloma, encimentada, i que fa una gran volta entre els termes de Costur i les Useres. Davant nostre s'estenen nous camps de cultius voltant el mas de Marco. En este cas són ametlers. Nosaltres travessarem la pista de la Lloma i seguirem recte per a baixar de la Lloma per la vora dels ametlers del mas de Marco fins que eixim a una pista voltada de pina a la partida de la Porcara.
Ací enllacem amb el sender de Costur SL 20.2 que seguirem quasi en la seua totalitat fins al mas d'Avall. Els senders del patrimoni de Costur són un seguit de senders traçats per vells camins i assegadors per tal de donar a conèixer l'interessant terme de Costur. Hi ha traçats 5 senders de Natura i 3 de Patrimoni.
El sender 20.2 el seguirem de baixada a la Rambla, seguint ara un altre pas, en este cas el Pas del Perxet que des de la Lloma baixa cap a la Rambla. De seguida abandonem la pista i continuem per la senda que recorre el pas. Passem pel Vilamboc des d'on ja veiem la rambla i continuem baixant per una senda entre pins i coscolls.
El Mollet des de les Llomes.
Barranc de les Olles.
Camí del Bovalar i Passada del Bovalar baixant al barranc de les Olles.
Aljub al barranc de les Olles.
Barranc de les Olles.
Pas de la Lloma per l'Ombria de la Lloma.
Pista de la Lloma a l'altura del mas de Marco.

Enllaçant amb el sender de Natura de Costur a la Porcara.
Seguint el Pas del Perxet per Vilamboc.
La Rambla de la Viuda des de Vilamboc.

La senda que seguim està molt fressada pel pas de la carrera i continua així mentre segueix el pas del Perxet cap a la Rambla, però quan ja falta poc per arribar-hi l'abandonem seguint a la dreta el camí del Covarxo que ens portarà de tornada a Costur.
Entre un pinar espès comencem la llarga pujada que ens portarà al Mas d'Avall i ho fem per l'ombria del coll de la Moledora, que queda dalt nostre. Cal dir que a Costur igual que a molts altres pobles de les nostres terres s'usa la paraula "coll" en el seu sentit més etimològic, derivat del llati collis o tossalet, i se'l diferència del "collet" o "collao" que pren el seu nom com una metàfora del coll humà (o animal) que enllaça el cap i el cos sent així el punt més baix que uneix dos muntanyes. Així podem trobar un "collao" entre dos "colls". En este cas el coll de la Moledora és el cormo de la muntanya que passem per les faldes.
Arribats a un punt del camí hi ha una indicació al punt on es desvia un baixador entre bancals al Covarxo. Hui no hi baixarem, ja ho vam fer una altra ocasió, però sempre és interessant acostar-se encara que per a baixar al Covarxo caldrà material espeleològic.
Des del desviament continuem pujant pel vell camí, còmode i ben traçat que ens portarà a la bassa de la Selleta situada a la part més alta. Un poc abans per l'esquerra se'n desvia un sender, també marcat, cap a la rambla pel mas del Mulató.
Passat el desviament i la bassa de la Selleta continuem fent la volta per la dreta al coll d'Eliseu. Ací queda la partida del Pinar que ara està més partida que mai doncs la meitat del pinar es va cremar al gran incendi de l'Alcalatén. Ací podem comprovar de primera mà els estralls del foc comparant el paisatge que travessem amb el que portàvem uns centenars de metres al darrere.
Encara queden les restes dels pins cremats que no s'han acabat de corcar, entre ells creixen les argelagues i els pins jòvens que encara no arriben als vint anys però que ja passen en alguns casos dels dos metres. També les carrasques mostren les soques i branques seques enmig dels rebrotissos que tot i moure amb força encara no arriben a l'antiga mida.
Passat el Pinar la senda ens aboca a un collet a les Malladetes. Darrere nostre enfilant-se cap al coll d'Eliseu hi ha un parany de carrasques que malgrat la que ja no s'hi caça encara conserva la forma dels arbres amb els capolls, destinats a les barres on van els esparts amb el visc, i la balona característica que baixa fins al rodat de pedra seca on s'obrin les gateres.
Deixem enrere el parany on arriba una pista que no seguirem i continuem pel vell camí que enfila cap a la Sima passant per un altre parany ja totalment abandonat de fa anys.
Passem la caseta del parany, nova però en desús i enfilem la pujada a la Sima, cim pelat que s'alça entre les Malladetes i l'Olivar i des d'on es domina una àmplia panoràmica dels voltants, destacant especialment i davant nostre Costur i el Mas d'Avall a les faldes del Cabeço.
Coronada la Sima un camí entre parets de pedra ens baixa cap a l'Olivar on arribem al cap de poc. Ací els camps treballats van aturar el foc i les carrasques que creixien als erms entre ells es van salvar i podem disfrutar d'alguns grans exemplars. A l'Olivar se'n desvia també un sender que baixa al Tormo a l'esquerra i un altre a la Palafanga a la dreta.
Continuem camí passant per la vora del corral de l'Olivar i arribem a les hortes del Mas d'Avall, regades per la font del Mas d'Avall, la més abundosa de tot el terme de Costur, la qual cosa no vol dir molt perquè només hi ha tres o quatre fonts en tot el terme.
Desviament pel camí del Covarxo.
Barranc del Covarxo.
Camí del Covarxo prop del Covarxo.
La rambla des de la Selleta.
Antic camí empedrat malmés per les motos.
El Pinar cremat i sense cremar.
Parany a la falda del Coll d'Eliseu.

La Sima.

L'Olivar.
Les hortes que rega la font del Mas d'Avall conformen la part de regadiu més extensa del terme de Costur. De fet el mateix nom del Mas d'Avall ve de la dicotomia entre el mas d'avall i el mas d'amunt, que conjuntament conformaven els masos de Costur. No fou fins al segle XVIII que l'expansió urbana del mas d'Amunt va fer que allí es construïra l'església parroquial (pas previ a la creació del municipi al segle XIX) i que conjuntament amb la parròquia es quedara també amb el nom de Costur restant el mas de Costur d'Avall simplificat en Mas d'Avall. Cal dir que els masos de Costur eren una agrupació de veïns que depenien de l'antic poble de l'Alcalatén fins que este va desaparéixer, passant aleshores a formar part del terme de l'Alcora d'on es va independitzar al llarg del segle XIX.
Travessem l'horta del Mas d'Avall que manté un curiós sistema de reg on l'aigua està lligada a la terra però no tota la terra disposa de la mateixa quantitat d'aigua (condicionant així allò que es pot plantar i el valor de la terra), i pugem cap al mas  que com sol ser tradicional es situa dalt justet de les terres de regadiu per tal de tindre-les a la vora però no ocupant aquelles terres que poden ser regades.
Travessem els dos carrers que conformen el mas i eixim a la carretera de les Useres que travessem també pujant per l'altra banda. Seguim ara el camí real de Costur a les Useres, camí per on hi ha traçat elcamí les marques del qual, en forma de doble ferradura, anirem trobant de tant en tant. Per ací també hi ha traçat un altre dels senders del Patrimoni que puja cap al Collao seguint la ruta de les fonts.
El camí és ample i molt ben traçat i empedrat. Puja cap al Collao deixant a l'esquerra el Cabeço. La vegetació que trobem està formada per coscolls i argelagues que creixen després de l'incendi. Abans les argelagues sovintejaven menys i les carrasques formaven alguns rodals que encara no han recuperat l'antiga extensió.
Seguint camí arribem al pas del Cabeço que baixa des del Cabeço al tossal de l'Abeurador. Ací abadonem el camí que continua recte cap al Collao i trenquem a la dreta per la pista traçada sobre l'antic pas. Baixem entre bancals treballats de la partida del Garrofer, on ara creixen els ametlers i arribem al Mas Blanc les restes del qual queden a la vora del camí. Passat el mas arribem a la carretera de les Useres i l'hem de travessar buscant un entrador poc evident a la dreta en un lloc on el guardarrail deixa un trau per on passava el vell camí.
Seguim avall pel vell camí, poc evident, que baixa cap al barranc del Collao. El travessem i per l'altra banda trobem les traces del camí un poc més clares. Només trobem algunes restes de l'antiga plataforma en part perquè des de la construcció de la carretera fou menys usat i en part perquè tampoc calia fer massa adequació al terreny per a passar amb els matxos. Les roques que li donen nom a la partida del Pla de la Roca on ens trobem faciliten el traçat d'un camí a qui no calia empedrat ni, anant pla, cap tipus de reforç. Això en dificulta el seguiment però malgrat tot encara es pot endevinar per on anava. Per sort les fites i les marques del camí ens faciliten el seguiment.
Arribem a una pista que entra a uns bancals i cal travessar-la seguint el vell camí per l'altra banda. A partir d'ací deixem les roques del Pla de la Roca i entrem al Pla del Maneguet on la terra més bona afavoreix el creixemen de les argelagues nascudes després de l'incendi.
Travessem entre vells bancals ara ermats i enfilem una costereta voltats de pinatells que creixen espessos a banda i banda del camí abans d'arribar al Pas del Perxet per on traspon el camí cap al barranc de les Olles.
Travessem la pista que corre per damunt del pas del Perxet i continuem per l'altra banda baixant cap al barranc de les Olles.
El camí de baixada no està massa net però es pot passar encara prou bé. Segurament si no passa molta gent arribarà el punt que es taparà del tot en alguns punts dificultant molt el pas. De tota manera nosaltres baixem fàcilment entre els vells bancals on ara creixen els pinets joves que anuncien un pinar futur. Passem entre les restes d'un corral i enfilem avall per una ombria on creix la vegetació més espessa abans d'arribar al fons del barranc on arribem al mateix punt on engrava el barranc de la Ponça.


Hortes del Mas d'Avall.

Garrofera centenària.

El Mas d'Avall.

Voltes del camí a la Maona.

Pas del Cabeço.

Camí vell de Costur per la dreta de la carretera.

Baixant al barranc del Collao.

El camí Real de Costur pujant al Pla de la Roca.

El Pla de la Roca.

Pista al Pla de la Roca.

El Pla del Maneguet.

Pujant al pas del Perxet.

El barranc de les Olles des del Pas del Perxet.
El barranc de les Olles parteix els termes de Costur i les Useres i a partir d'ací el camí continua ben clar cap a les Useres doncs s'ha netejat recentement.
Pugem la llarga costera que ens separa del collet per on el camí traspon als Hortals. En alguns punts es conserva el camí no ja empedrat sinó esglaonat, solució només emprada en els trams més costeruts dels camins i que ací es conserva perfectament.
El camí puja fent una llarga diagonal per la solana fins que assoleix el cim per on corre la passada de la Serra de la Creu al Burguet (que ja havíem travessat abans). Per damunt d'ella hi ha traçada la pista de la Lloma. Recte continua el camí vell de Costur que baixa pels Hortals a la Font de Més Amunt.
Com que eixe camí ja el coneixem decidim xafar camins que ens són desconeguts i trenquem a la dreta per la pista que puja a la Lloma seguint la Passada de la Serra al Burguet.
La monotonia de la pista i la poca vegetació que trobem a dalt de la Lloma es veuen compensades per les magnífiques vistes de totes les terres dels voltants, així veiem perfectament el poble de les Useres que s'estén per la solana dalt de les hortes, per darrere del poble i tancant l'horitzó queden la serra d'Esparraguera i la d'en Galzeran. Davant nostre queden el Pla de les Useres i el de la Barona, separats per la rambla de la Viuda. A la dreta hi ha les muntanyes de Costur per on hem estat passejant i darrere nostre la Penya Roja que ho domina tot des de dalt.
Arribem al corral de Barrera on se'n separen dos passades. Per la dreta continua la de la Serra al Perxet baixant cap a la Solana del Bessó que cau cap al barranc de les Olles. Nosaltres seguirem per dalt la Lloma per la passada de les Llomes al Bovalar.
Continuem per la mateixa pista que portàvem deixant a l'esquerra una casa fins que arribem a un punt un poc més baix. Per ací travessa el camí del Bovalar que  ve des de les Useres i baixa per la dreta a buscar el barranc de les Olles (on l'hem trobat a l'anada). Ara el seguirem cap al nord mentre baixa pel Bovalar a buscar el barranc de la Font de Més Amunt que corre als peus de les Useres.
El camí real de Costur, netejat dins del terme de les Useres.
Camí esglaonat.
La Solana del Bessó i el barranc de les Olles.
Passada de la Serra de la Creu al Burguet per on hi ha traçada la pista de la Lloma.
Les Useres des de la Lloma.
La Lloma.
Baixant pel camí del Bovalar des de la Lloma.
Sobre la primera part del camí hi ha traçada una pista formigonada que entra a uns bancals d'oliveres. El vell camí se'n desvia als pocs metres seguint recte a buscar la vora de la dreta dels bancals i continua baixant avall fins que acaba l'olivar on aprofita per passar a l'altre costat d'un barranquet entre els bancals d'oliveres i uns altres d'ametlers. Ací enllacem amb una nova passada, la dels Hortals, i és que molts dels camins ramaders passen per l'antic bovalar com no podia ser d'altra manera al ser la principal zona de pastures del comú del poble.
Després de canviar de vessant continuem per l'ombria del Bovalar fins que arribem al fons del barranc de la Font de Més Amunt i el travessem seguint un ample camí per a cotxe. Ara ens cal pujar al poble i per a fer-ho busquem una de les vint-i-quatre carrerasses que travessen les hortes de baix a dalt, en este cas la dinovena carrerassa i per ella pugem fins a la séquia Mare que reparteix l'aigua de la Font de Més Amunt per les hortes. Seguim per dalt d'ella fins al molí del Porró.
Des del molí busquem la manera de pujar al poble i finalment trobem un camí que travessa les Serrades de davall les cases per a entrar al poble pel Trinquet completant una interessant circular per les terres de l'Alcalatén.
Bancals d'oliveres a l'ombria del Bovalar.
Travessant bancals d'oliveres a la falda de la Lloma.
Les Useres des del camí del Bovalar.
Dinovena Carrerassa.
Bassa de reg a l'horta de les Useres.
Molí del Porró.
Entrant al poble pel Trinquet.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Una volteta per Costur pels senders del patrimoni
Costur: la rambla i el Cabeço


Més informació:

  • Ajuntament de les Useres
  • A.C. La Fontanella
  • Patrimoni de Costur
  • Una volteta
  • Ves a paseo
  • Vivim al Mas d'Avall
  • Costur Natura
  • Beltran Zaragozà, Andreu i Rubio Miguel, José (2010) Estudi de la toponímia històrica i actual de les Useres (l'Alcalatén) Ed. Butlletí de la societat d'onomàstica. Accessible a la web
  • Almela Agost, Jesus (2011)"Catalogo espeleológico de Costur" Berig nº 11 abril 2011 accessible a la web <http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/berig11_costur.pdf>
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de Clasificación de las vías pecuarias del término de Costur Conselleria d'Agricultura accessible a la web <http://cartoweb.cma.gva.es/documentacion/forestal/vias_pecuarias/fdvp/120496/>
  • Ribes Pallarés, Josep Miquel Toponímia dels pobles valencians: Costur Ed. AVL, 2006 accessible a la web <http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Onom-stica--/S-rie--Topon-mia-dels-Pobles-Valencians-/COSTUR->
  • Ribes Miquel, Josep Miquel (2011) El repartiment de l'aigua de reg a les hortes de Costur (l'Alcalatén) accessible a la web <http://patrimonidecostur.blogspot.com.es/2014/05/hortes.html>