divendres, 27 de juliol de 2018

DES DE LA VEGA AL CHAPARROSO PER VELLS CAMINS

Entre tronada i tronada ens acostem novament a Alcalá de la Selva per a gaudir d'este estiu tan verd i humit que estem tenint. Si la vegada anterior vam anar cap al nord, acostant-nos al naixement del Mijares i les muntanyes dels voltants, esta vegada anirem cap al sud, cap a Linares per a navegar per nous paratges i partides.

Eixim des de la Vega, movent just davant de l'ermitori de la Virgen de la Vega. Eixim entre els xalets de la Vega per un carrer traçat sobre el vell camí de Rubielos i Linares. Caminem per ací només un curt tram perquè de seguida deixem enrere els xalets de la Vega arribant al mas de la Encrucijada, vell mas que s'alça al final de la urbanització. Davant mateix hi ha un peiró que marca la "encrucijada" o cruïlla de camins. Per la dreta puja el camí de Rubielos (per on tornarem) i per l'esquerra cotinuem pel camí de Linares que ara es troba asfaltat i convertit en un camí rural fins a l'ermita de San Miguel.
Seguim per ací el PR-TE-29 que enllaçava Alcalà i Linares seguint l'antic camí però que a l'asfaltar-lo s'ha variat el recorregut passant per la Capellania.
Continuem de moment per l'asfalt deixant a l'esquerra l'extensa Vega coberta de prats on pasturen les vaques. L'herba creix alta i fins i tot hi ha parts que s'han dallat. A la dreta queden els pinars que s'enfilen cap al Cerro on hi ha una altra urbanització on puja un entrador. Passat este cal desviar-se a l'esquerra seguint el PR. Les marques han desaparegut però el camí hi és i amb el track a la mà no és difícil de seguir.
El primer tram va per una pista que travessa la Vega del río Alcalá. Arribem al riu, ací un simple rierol i passem a l'altra banda. Ací cal deixar la pista i continuar pel vell camí que passa entre bancals treballats. En algun lloc trobem algun pastor elèctric que cal passar per dalt però en general l'única dificultat està en trobar el vell camí entre l'herba alta que l'ocupa. El camí puja recte cap al mas de la Capellanía fins que arriba als seus peus. Es tracta d'una gran casa en bloc, com sol ser l'habitual als masos de la serra de Gúdar, amb els estables i quadres baix i la vivenda dalt per tal d'aprofitar la calor dels animals. Sembla que encara hi ha gent almenys ara a l'estiu.
El camí passa prou allunyat per a no molestar i continua entre bancals. Un seguit de fils del pastor elèctric ens obliguen a passar per dalt o per baix amb cura perquè estan electrificats i no és agradable tocar-los. Des d'ací el camí planeja enfilant al recte el mas de Sobre la Vega. Anem travessant prats i bancals deixats ermar per a convertir-los en zones de pastura. El camí continua clar però ple d'herba alta que ens arriba en alguns punts quasi fins a la cintura en aquelles zones on no entren les vaques. Llevat d'això és agradable de xafar i una experiència diferent a caminar pels camins pedregosos de les muntanyes més baixes.


Ermitori de la Virgen de la Vega.

Inici de la ruta.

La Encrucijada.

La Vega amb el Monegro al fons.



Camino del Capellán.



Mas de la Capellanía.
Deixem enrere les terres del mas de la Capellanía i entrem a les del mas de Sobre la Vega on l'herba desapareix i apareixen les vaques que se l'han menjada. El nom del mas és ben apropiat doncs domina la part alta de la Vega. Enfilem cap al mas on només hi ha les vaques i, abans d'arribar travessem un rodal d'avellaners i espinalbs.
Ací el camí arriba a les eres del mas. Una tanca improvisada ens barra el pas i cal passar per una portera feta amb un somier per passar de l'altra banda on hi ha un altre grup de vaques. Ens desviem ací un poc del traçat del camí per no molestar les vaques i el retrobem a l'entrar al pinar que ens acompanyarà mentre pugem cap al collado del Buey. El traçat del camí antic va paral·lel a un carril que puja al capdamunt d'una costera. A l'arribar dalt mor en un bancal redó. Ací cal seguir per l'esquerra entre el pinar on les traces del vell camí es perden un poc però a l'eixir del pinar ja veem davant nostre el mas del Collado del Buey i, per fi!, una marca del PR.
El camí continua amb un marge de pedra a la dreta i enfila cap a l'era del mas travessant un bosquet d'espinalbs i rosers, però ací també l'hem d'abandonar i seguir a l'esquerra perquè el vell traçat està impracticable. Passem així per davant del mas i enllacem amb una pista que hi entra.
Continuem avant per la pista que deixa enrere el mas passant pels bancals que l'envolten i baixem un poc fins a la carretera traçada sobre el camino de Linares. Només ens queden uns metres per a arribar al collado del Buey on mor l'asfalt i on s'alça la reconstruïda ermita de San Miguel.
Cap al mas de Sobre la Vega.


Mas de Sobre la Vega.




Primera marca de PR.

Mas del Collado del Buey.


Carretera arribant al collado del Buey.

Ermita de San Miguel al collado del Buey.
Completada ja la primera part del recorregut anem a per la segona, més aventurera encara. La idea és seguir el vell camí d'Alcalá a Nogueruelas que se'n separava del de Linares a l'altura del mas del Espinar i trasponia una serreta per a buscar la Valle (del Becerril) i travessant-la pujar a la serra que separa la vall del riu Linares de Nogueruelas. El problema és que un tram d'este vell camí no apareix reflexat al catastre i, per altra banda, hem d'anar a buscar-lo tornant un poc enrere. Així que des de la important bifurcació de camins què és el collado del Buey ens dirigim cap al mas de la Valle Alta però abandonem el camí per seguir recte a buscar el lloc per on hauria de passar el camino de Nogueruelas. Arribem a la tanca de la finca del mas de la Torre i la seguim a la dreta cap al Cubico buscant una portera que seria el lloc per on passaria el vell camí. Finalment en trobem una i la travessem baixant avall a buscar el camino del Cubico (ja que no hem trobat l'altre) que enllaçava els dos masos (el del Cubico amb el de la Torre).
On sembla que devia estar el camí el seguim avall però les traces s'han perdut entre els antics bancals i la falta de vegetació així que anem un poc perduts per on sembla que hauria de ser el camí fins que arribem prop del mas de la Torre on hi ha traces del camí.

Camino de Mora a Valdelinares.

La Valle Alta.

Mas del Cubico.

Mas de la Torre.
Arribem finalment al mas de la Torre on hi ha dos cases, una mig assolada i l'altra arreglada. Una tanca ramadera separa les dos finques i el camí corre pel mig, ara ben clar. Procurem seguir-lo avall però es troba cobert d'oms joves que ocupen tot el caixer i n'impedeixen el pas. Provem de baixar seguint-lo per fora però és prou difícil així que mirem de tornar enrere perquè no ens fa gràcia ficar-nos dins d'una finca particular on, a més, hi ha gent. Per sort trobem l'ama del mas i ens deixa passar per la seua finca i ens explica per on anava el vell camí que ara està perdut. També que si seguim per un carril de traure fusta dins de lo seu podrem retrobar el vell camí i seguir-lo així que donant-li les gràcies per l'amabilitat continuem avall travessant el barranco del Becerril i pujant per l'altra banda, ja dins del pinar, a buscar el vell camino de Nogueruelas.
El camí es fa més fàcil de seguir per dins del pinar encara que en algun moment ens és difícil seguir el rastre. Per sort el track que portem (traçat sobre el mapa del cadastre) ajuda a no eixir-nos-en i saber on buscar quan perdem la traça.
Anem pujant constantment seguint una llarga diagonal sobre la vessant de la muntanya que busca salvar la Singla de los Cristos sota la Peña del Rayo.
A la part alta el traçat del camí es fa més evident i finalment arribem al cim on ens espera un ample i pla pinar per on el camí també es difumina.
El Chaparroso.

Pista de traure fusta.

Camino de Nogueruelas.

Mas de la Torre i de la Valle Alta.

 Identificant parts del camí.


Las Carihuelas al fons de la vall.

Arribant al pla i entrant en el Pinar del Pueblo de Nogueruelas.
Arribat al pla abandonem el camino de Nogueruelas que continua cap a los Raimundos i trenquem a la dreta camp a través per a buscar la part més alta del Chaparroso.
Anem travessant el pinar sense senda però sense dificultat fins que, ja prou amunt, arribem a un carril que corre prop de la Singla de los Chaparrosos, que fa de límit al pinar i al terme de Nogueruelas i des d'on se domina les valls per on hem passat. A les vores del carril s'ha netejat el sotabosc per a formar un tallafocs tou i facilita el caminar. Quan arribem a la part més alta ens desviem cap a la dreta per a arribar a dalt de la Singla on hi ha restes de trinxeres, lloc amb immillorables vistes i adequat per a fer un mos que ja va sent hora.
Després del descans retornem al carril i el seguim mentre voreja el canto del Chaparroso passant per dalt d'un pinar madur. Busquem des d'ací el punt on conflueixen els termes d'Alcalá, Nogueruelas y Mora encara que no trobem la fita que n'hauria de marcar el punt. Des d'allí un curt tram de pujada ens porta al vèrtex ara dit de la Bandera i abans del Chaparroso encara que es troba al Cerro de las Tres Cruces (per ser el lloc on conflueixen els tres termes municipals).
El vèrtex també estava dalt d'un pilar per a tindre millors vistes, estava perquè ara el pilar està partit per algun llamp tal i com li passa al del Portillo Ramiro i és que les tormentes en estes muntanyes són una cosa a evitar tant pels llamps com per la pedra associada.
Ens estem una bona estona al canto observant bona part del recorregut que hem fet per a pujar, i també altres vèrtex que s'hi veuen: el Monegro, Peñarroya, el Portillo Ramiro, la Olmedilla, ... i d'altres que encara ens resten per pujar.
Tram netejat del pinar.


Vista del Monegro des de la Singla del Chaparroso.



Vèrtex del Chaparroso o de la Bandera.

La Olmedilla i el Portillo Ramiro des del Chaparroso.
Continuem camí baixant recte cap al nordoest. De seguida deixem enrere el pinar espès i passem per unes rocams que s'han llaurat per a replantar pins amb poca fortuna.
Després de salvar un cinglet arribem a un collet que ens separa d'un altre tossal que a les minutes de l'IGN té el curiós nom del Pijador del Lobo. Ara però no en trobem cap i menys "pijando". Salvem el Pijador del Lobo per l'est i baixem per l'altra vessant entre pins fins que arribem a un replanell per on passa una pista. Per les vores han estat tallant i aclarint el jove pinar a la partida de la Multa que s'estén a banda i banda de la ratlla de terme. Com és pinar comunal l'aprofitament de la fusta (per a llenya) és per als veïns de Mora que tenen dret a trossejar i recollir els pinets aclarits.
Per ací passa (seguint en part la pista) el camino de Alcalà al Reino (un dels dos que hi ha) que coincideix també amb el d'Alcalá a Rubielos i per ell continuem deixant la pista a l'esquerra que fa un poc més de volta per a baixar al collado del Pradillo que ja tenim a tocar.
Arribem al collado on trobem un encreuament de pistes i de vells camins. Ací confluïen i conflueixen els camins que venen des del Reino (recorrent la part alta de les muntanyes), el de Mora a Valdelinares i el de Peñarroya per una banda i per l'altra el del Cubico i el que continua a Valdelinares pel mas de las Juesas i el collado del Buey.
Nosaltres seguirem el del Cubico que és el que ve d'Alcalá al Reino. Cal aclarir ací que el Reino és com s'anomenava popularment a esta part d'Aragó el regne de València, i els pastors que baixaven a extremar en dien d'això "bajar al Reino". El camino del Reino és per tant el que seguien els pastors per a baixar a extrem cap a la Plana, i també el que seguien comerciants i arriers que pujaven de la Plana cap a les terres altes.
Repoblació (frustrada) de pins.

Salvant un cingle al Puntal de las Tres Cruces.

Baixant del Pijador del Lobo.

Collado del Pradillo.
A partir del collado Pradillo una pista se superposa al vell camí i ens permet avançar més ràpidament. De fet tota la volta que hem fet fins ara hem xafat ben poca pista però a partir d'ara quasi tot el que ens queda és pista encara que no per això abandonem els camins vells, ara ampliats i transformats per al pas dels cotxes.
Seguim el camí de Rubielos a Alcalá que ja no abandonarem fins arribar a la Vega. El camí flanqueja el Cerro del Cubico passant per dalt del mas del Cubico que queda a la nostra dreta en un esperó que se'n separa del tossal, dominant la Valle que hem travessat abans. El camí passa a vista del mas i continua planejant fins que arriba al collado Valero on hi ha un encreuament de pistes. Per l'esquerra continua el vell camí que seguim cap a Alcalá mentre que per la dreta el camino de las Juesas baixa cap a las Juesas. Recte una pista segueix el traçat d'un assegador a buscar el collado del Buey.
El camí que seguim se n'entra per l'esquerra a l'ombria de la Hoya. A la dreta deixem una font amb un gran abeurador encara dins del Pas que travessa el coll i que se'n puja a buscar el Puntal de la Rabosera.
Camí avant ens endinsem a l'ombria on sota el pinar creix una vegetació més humida i fresca de tendència eurosiberiana. De fet quan el camí gira per a enfilar cap al Cerro a l'esquerra queda el Castillejo, en tota esta zona aflora l'arenisca que ajuda a tindre una vegetació clarament eurosiberiana amb abundància de caducifolis entre els prats mentre que a la dreta queda la Hoya del mas homònim coberta de prats on creixen bardisses de rosers, aranyons i espinals.
Camino de Rubielos a Alcalá.

Mas del Cubico, las Juesas i la Valle al fons.

El Chaparroso des del Cubico.

Font del Collado Valero.

Umbría de la Hoya Nava.
Arribem al mas del Cerro, situat als peus del Cerro i dominant el collet que separa la Hoya on naix el barranco de las Juesas i el del Castillejo on la frescor del terreny ha ajudat a reconvertir els prats en un camp de golf, l'únic de la província de Teruel.
Nosaltres travessem el coll passant per davant del gran casalici del mas que, en altres temps, va albergar colònies d'estiu. Ara però resta tancat i fent-se malbé.
Des d'ací la pista baixa per la vora d'un barranquís deixant el Cerro a la dreta coronat per unes antenes que dominen la Vega. Per les vores creix un pinar espès que es converteix en prats amb una orla espinosa al voltant del barranc. Arribem a un punt on la pista gira a la dreta resseguint les faldes del Cerro mentre nosaltres seguim recte pel vell camí, ací ben ample, que no perd de vista el barranc portant per l'esquerra una tanca ramadera.
El camí baixa entre el pinar, sempre ample i amb alguns trams pedregosos fins que assoleix el fons del barranc per on corre un fil d'aigua. Només cal travessar-lo per arribar al Peirón de la Encrucijada. Des d'ací una curta passejada entre els xalets de la Vega ens separa de l'ermitori on hem començat i acabarem la ruta aprofitant per a fer una visita a l'ermita.
Mas del Cerro.




Arribant a la Encrucijada.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc


Més informació:
  • Turismo de Gúdar - Javalambre
  • Senderos turísticos de Aragón
  • González Cano, J. M. et al. (2001) Inventario abierto de los bosques singulares del sector S.E. de la provincia de Teruel Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón
  • Diversos autors (2001) Guía de la red de senderos de la sierra de Gúdar Ed. Mancomunidad de la Sierra de Gúdar
  •  (1919) Minuta del termino municipal de Alcalá de la Selva  IGN
  • Diversos autors (1889-1919) Actas y cuadernos de líneas límite de Alcalá de la Selva.  IGN
  • Diversos Autors (2004) Gúdar-Javalambre. Colección rutas CAI por Aragón nº21 Ed Prames 
  • Diversos Autors (2006) Gúdar-Javalambre. Colección red natural de Aragón nº 9 Ed. Prames
  • Peña Monné, J. L.; Longares Aladrén, L.A. y Espinalt Brillas, M (2000) Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses