dissabte, 21 de juliol de 2018

FUENNARICES I LA OLMEDILLA DES DEL ALTO DE SAN RAFAEL

Toca continuar pujant vèrtex per la Serra de Gúdar i el triat per a hui és Olmedilla, i ho farem seguint (com no) un track de Raquel y Manuel encara que amb algunes variacions.

Comencem la ruta des del Alto de San Rafael, i no ho fem seguint el track sinó el sender local que baixa pel barranco del Lobo. Un pal indicador de fusta ens marca el lloc on comença el camí que baixa pel pinar un tros fins que esdevé un ample caminal i, més endavant una pista apta per a cotxes. Ens situem a l'esquerra del barranco del Lobo i entre este i la carretera, que passa per dalt nostre, i anem baixant suaument disfrutant del magnífic pinar que ens envolta.
La capçalera del barranc està cobert per un pinar de pi roig que, conforme anem baixant, s'entrevera amb el pi negre i finalment es converteix en un magnífic pinar de pi negre, amb poc de sotabosc i exemplars vells, alts i rectes.
Malgrat portar la carretera prop (que no veiem però sí sentim) la baixada pel barranc paga la pena per la bona conservació del bosc on podem vore clarament la distribució dels pins a la serra: el pi roig en les zones més fresques i fredes i el pi negre en llocs més eixuts i assolellats, sempre per dalt del domini de les carrasques.
Quan ja portem quasi dos quilòmetres i mig enllaça una pista per l'esquerra que ve de la carretera. Cal descartar-la i continuar recte avall per la pista paral·lela al barranc. De fet en més d'un lloc seguim el camí vell que retalla la pista.
Arribem així finalment a Fuennarices on la font que brolla abundantment omple una bassa a la vora de la qual hi ha unes tauletes per descansar i fer un mos. Des d'ací continuem barranc avall seguint un estret sender que ens baixarà a la cascada de la Hiedra.
Barranco del Lobo.

Camino de Mora pel barranco del Lobo.

Magnífic pinar de pi negre.


Fuennarices.
Fuennarices té prou aigua com per a formar un rierol permanent i a la vora trobem juncars, menta i a dins de l'aigua crèixens. La senda travessa el rierol i continua per la vora d'una antiga sèquia abans d'arribar a la part alta de la cascada de la Hiedra. Un poc més avant hi ha un mirador que ens permet vore completa el salt que erosiona la pedra i precipita la calç acumulada a l'aigua formant pedres tosques.
Vist el salt retornem sobre els nostres passos fins a Fuennarices i, després d'un bon glop d'aigua fresca, continuem la marxa cap al barranco del Arco. Per dalt la font un cartell indica la direcció a seguir.
Comencem caminant per dins del barranco del Lobo però de seguida n'eixim per l'esquerra trobant l'arc que li dóna nom al barranc, un curiós arc de pedra fruit de l'erosió i disolució de la calcària i que ha restat dret mentre la resta de penyes que l'envoltaven s'ensorrava o es desfeia.
Després de mirar quin punt era el més fotogènic i fer-li foto ens despedim de l'arc perquè cal continuar la ruta remuntant el barranco del Arco cap a la Olmedilla, sempre per dins descartant un barranc que ens ix per la dreta (pujant).
Cascada de la Hiedra.



El Arco.
Continuem sota un pinar madur de pi negre que no deixa que entre el sol. El sotabosc només està format per alguns ginebres i una gran quantitat de molses entapissen el sòl a les raconades més fresques. La senda remunta el barranc i anem trobant fites situades estratègicament per a facilitar el seguiment. Només en un punt es presta a confusió doncs hi ha un senderol que ix del barranc amb una fita però només uns metres més avant trobem una pista que recorre la solana de la Quema. Desviant-nos uns metres per la pista hi ha un refugi forestal en bon estat que ens permet arrecerar-nos en cas de mal temps. De tota manera cal tornar al barranc i pujar per ell seguint ara un carril que mor a una font amb diversos gamellons que baixen l'aigua fins a una bassa. Ací acaba el carril i continua un rastre de baixar pins i per ell hem de seguir barranc amunt.
Barranco del Arco.

Refugi forestal a la Quema.

Font.

A partir de la pista el paisatge canvia i el pinar es fa més eixut. Estem a la cara de la solana i sota els pins negres continua creixent el ginebre però ara també l'argelaga negra i la sàlvia. El barranc guanya en pendent i també en varietat florística doncs a les parts amb menys terra apareixen carrasques i algunes savines.
Continuem pujant i trobem una bifurcació de barranquissos. Seguim per la dreta per on sembla que passa més gent i un poc més amunt deixem el barranc i seguim al recte cap al vèrtex de la Olmedilla, que ja no està tan lluny.
Arribem a l'ample llom i ací el pinar vell desapareix i trobem alguns rodals amb pins de repoblació però que no han fet massa fortuna. De fet creixen més bé els ginebres i les savines que els pins entre les penyes afloren de terra conforme ens acostem al cim.
Arribem així al cim de la Olmedilla, un bon mirador dels voltants. La lloma que hem pujat acaba amb un llarg cingle que s'allarga fins al puntal del Ajo dominant la Nava i la part on estem pren el nom de "Calzada Negra" tot i què no es veu per cap lloc un punt on una calçada puguera travessar el cingle (o passar per dalt).
Ens estem al cim disfrutant del paisatge que abraça quasi tota la comarca des de Javalambre a  Gúdar i més enllà, i finalment decidim continuar camí baixant cap a la Nava.
Arribant al cim de la Olmedilla.

El Chaparroso des de la Olmedilla.

Las Navas.

El Portillo Ramiro des de la Olmedilla.

Vèrtex al cim de la Olmedilla.
Per salvar el cingle cal baixar cap al sud, cap a la Peña Ramiro, trencant abans d'arribar per una portella que permet baixar cap a la Nava.
Comencem a baixar per la "rocha" que davalla cap a la Nava. Els pins ens acompanyen mentre mirem de buscar el millor lloc per a baixar, suavitzant la pendent fent llaçades. Conforme baixem els pins comencen a intercalar-se amb les savines i a la falda de la muntanya les savines ja són dominants amb alguns exemplars de grans dimensions. Es tracta de la savina turífera o travina, que ací forma un dels pocs boscos de la serra de Gúdar.
Arribem finalment a una pista que faldeja sota els cingles per dalt de la Nava. Per ací estava traçat antigament el GR-8 abans de desviar-lo pel camino de las Navas. Seguirem ara a la dreta la pista on encara s'hi poden vore algunes velles marques del GR en direcció a las Ontejas, sempre sota l'ombra dels cingles.
Portella per a salvar la Cantera de las Navas.


Baixant de la Cantera.

Pista de las Navas.
Conforme avancem el savinar torna a deixar pas al pinar, en este cas de pi roig, que està sent tallat així que anem trobant branques tallades de pins per les vores del camí i, més avant, els pins que encara no han tret. Com que hui és dissabte no trobem ningú treballant i les màquines estan aturades a la vora del camí esperant dilluns per a continuar la feina d'explotació forestal.
És curiós la diferència entre el pinar de pi negre que hem recorregut a l'inici de la ruta, madur i ben conservat, i l'actual pinar de pi roig molt més jove, sense exemplars madurs i sotmés a una forta tala que delmarà el pinar per molts anys. Pot ser és degut a què el primer és propietat pública i este privat doncs estem en terres del mas de la Nava Alta.
Passem per la vora d'un masico on encara no han arribat les motoserres però els pins ja estan marcats, i un poc més avant deixem les terres de la Nava Alta i entrem a les de la Nava Baja. Cal observar com els dos masos se reparteixen les terres de la Nava entre el cingle de l'Olmedilla que tanca a l'est i la Cantera de la Nava a l'oest. Els masos es troben a la vora dels camps de cereal al centre de la Nava però les seues terres s'allarguen cap als cims afegint boscos i terres de pastura, necessàries per a complementar l'economia bàsicament agropecuària (en molts més pecuària que agro) masovera. A més cal observar com la major part dels masos de la serra de Gúdar són de grans dimensions a diferència dels valencians i això és deu al fet que amb la guerra de Successió a l'Aragó es va conservar (i es conserva) el dret civil propi que manté la figura de l'hereu evitant així la fragmentació de les explotacions, al revés del que va passar al regne de València on es va implantar el dret castellà que obliga a partir les explotacions entre els fills i que ha comportat la divisió de la gran majoria dels antics masos en diferents cases i parcel·les de manera que en molts casos la majoria de les explotacions van esdevindre inviables econòmicament per ser massa menudes, i és que la història i les lleis també modelen el paisatge de vegades més del que pensem.
Les terres de las Navas Bajas estan ocupades per un pinar de pi negre que creix en un sòl pedregós conformant un paisatge diferent a l'anterior pel port dels pins i pel sotabosc que presenten.
Deixem enrere las Navas Bajas i entrem en terres de las Ontejas. Ací el camí entra a l'ombria i el pinar canvia a pi roig amb més humitat. Dalt nostre queda el alto de los Trompos, l'últim alt de la cinglera que s'allarga des de la Peña Ramiro i la Olmedilla dominant la Nava. Per l'esquerra la Nava s'acaba i deixa pas al barranco de las Ontejas que juntament amb el de Valdecerezo modelen un paisatge aspre i ple de costeres.
Pins tallats a las Navas.


Entrant en terres de las Ontejas.


Prats a las Ontejas.
Quan ens arrimem a las Ontejas altas el pinar deixa alguns clars ocupats per prats que quasi podrien considerar-se com a alpins, tapissats de flors que fan goig vore. Per un d'ells retallem la pista pujant directes al mas de las Ontejas altas que domina una ampla foia ocupada per camps de cereal i voltada d'un espès pinar.
Voregem els camps seguint pel camí que entra des de la carretera però al deixar-los enrere a un collet abandonem el camí i enfilem camp a través entre el pinar per a pujar a l'artiga de la Vaca Escornà que ens separa del Alto de San Rafael.
Pugem uns centenars de metres per un pinar en ombria i arribem al cim on els pins s'escampen alternant amb els ginebres. Des d'ací només ens queda baixar a l'Alto per on passa la carretera des d'on hem començat a caminar.
Mas de las Ontejas Altas.

Pujant al Alto de San Rafael des de las Ontejas.

Alto de San Rafael.

El Solano de la Vega.

El barranco del Lobo vist des de dalt.

Collado de San Rafael.




Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Més informació:
  • Diversos Autors (2005) 150 paseos en familia por Aragón Ed. Prames
  • Cañas, Miguel (2001) Guía de la red de senderos Sierra de Gúdar Ed. Mancomunidad de la Sierra de Gúdar
  • Diversos Autors (2004) Gúdar-Javalambre. Colección rutas CAI por Aragón nº21 Ed Prames 
  • Diversos Autors (2006) Gúdar-Javalambre. Colección red natural de Aragón nº 9 Ed. Prames
  • Diversos Autors (1999) GR-8 Puertos de Beceite - Villel Ed. Prames
  • Peña Monné, J. L.; Longares Aladrén, L.A. y Espinalt Brillas, M (2000) Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses
  • González, J.M.; Oria, J.A. y Pérez, R. (2001) Inventario abierto de los bosques singulares del sector SE de la província de Teruel Ed. Consejo de protección de la naturaleza de Aragón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada