DE LA COLOMA A LA SERRATELLA

L’any passat vam pujar des de la Torre dels Dumenges a la Serratella, era la primera vegada que caminàvem per la cara de llevant de la Serra d’en Galceran i ens vam quedar amb ganes de més, però la vessant de llevant, prou desboscada i exposada al sol no és un bon lloc per a caminar a l’estiu així que vam haver d’esperar a l’hivern per a xafar-la. Fa un parell de mesos vam tornar a passejar per ella, seguint el recorregut de la cursa de muntanya de les Coves que puja fins al Tossal Gros arribant a la ratlla de la Serratella i hui, per fi, completarem la trilogia pujant a la Serratella des de la Coloma pel camí vell de les Coves.

No són totes les rutes que s’hi poden fer però sí una visió general del que dóna de sí la Serra. De fet encara podríem fer una altra ruta també espectacular, però com Ramiro ja la va fer fa poc la deixem per a una altra ocasió.

Esta vegada i per tal de no allargar la ruta comencem a caminar al mas de la Coloma, dins del terme de les Coves de Vinromà. Per ací passava l’antic camí de les Coves a la Serratella què és el que pretenem seguir. El camí apareix al mapa de la Serratella del Tossal, que serà la nostra guia al llarg del matí, i també a la cartografia antiga de l’IGN. Ara bé, Pau al seu mapa el retola amb puntets indicant que està més bé perdut o difícil de seguir, és per això que comencem per ell doncs si no el trobem haurem de fer una ruta totalment diferent.

De tota manera l’inici de la ruta (i del camí) és ben fàcil. Només hem de seguir la pista que mou per dalt de la Coloma, i ho fem mirant de no destorbar els seus veïns.

La Coloma és una gran masada que va arribar a tindre 7 cases amb 20 persones vivint. Actualment no viu tanta gent però no està deshabitada, per tant aparquem fora de les cases (preguntant on ho podem fer sense destorbar) i comencem a caminar fent la volta per fora per a no molestar als veïns en esta hora del matí.

La pista traçada sobre el vell camí avança entre bancals ermats on ara creix el romer, el coscoll i l’argelaga. Anem pujant per un llom entre el barranc del Llentisclar i el del mas de Fermí. Conforme pugem les vistes sobre el pla on hi ha les Coves es fan més bones i al prendre altura ja podrem vore per damunt de les muntanyes la mar, molt emboirada, al darrere. Ens sorprèn trobar a meitat pujada un cartell d’una ramaderia de bous però per sort per a nosaltres ja no en queda cap. Finalment arribem a la part més alta on retrobem bancals treballats plantats d’oliveres i ametlers amb alguna garrofera. Ací el camí gira al nord abandonant els entradors que a l’esquerra van als bancals i masos que s’estenen a la falda de la serra. Deixem enrere els bancals treballats i enfilem cap al mas d’Eixarca, abandonat i mig assolat. No passarem però pel mas (ho farem al tornar) doncs a poques passes d’arribar busquem a l’esquerra el camí vell.

Mas de la Coloma.

La Torre dels Domenges amb el Desert de les Palmes al fons.

Camí vell de les Coves a la Serratella.

Arribant al mas d'Eixarca on cal seguir per senda.

El camí vell està, si no perdut, si molt tapat i en conte de seguir les restes del camí que encara es poden vore, seguim un senderol per on passen els caçadors buscant les clapisses on no creix la malea. El camí puja per les Grasades d’en Brossa però nosaltres no estem segurs d’haver trobat la traça original perquè no n’hem vist de grasades. Malgrat la dificultat de trobar el bon camí la pujada no és difícil, ací les argelagues no medren i el coscoll no s’escampa molt de manera que la major part de la costera està coberta de romer, fàcil de passar i que ens deixa ben perfumats. De tota manera en la major part ens trobem rocams on no creix massa cosa de manera que sense més dificultat que l’orientació arribem a la part alta de la costera.

Al passar la ratlla de la Serratella perdem la traça del camí i pugem buscant el millor pas a buscar la bassa de la Morranda per a on passa un camí que puja des del Pou de l’Espessura (i camí vell de la Torre), marcat com a PR no classificat de la Serratella. Al final trobem el camí un tros més amunt de la bassa doncs la darrera part no hem pogut seguir el camí vell, bé perquè l’hem perdut, bé perquè s’ha perdut.

Pujant per les Grasades d'en Bossa.

Enllaçant amb el camí de la Morranda.

Quan enllacem amb el camí de la Morranda continuem pujant amunt però ja per una senda més clara encara que no massa transitada. Des d’ací ja veiem la Serratella que trau el cap entre el Castellar i la Talaia, però encara ens queda un bell tros per arribar-hi. El camí puja fent un parell de voltes i continua recte amb paret a banda i banda ja que a més coincideix amb un assagador. Quan tenim davant el Tossalet d’en Borró l’assagador continua recte mentre que el nostre camí fa la volta per la dreta passant pel pouet del Portell d’en Grau i enfilant amunt per a passar pel Portell d’en Grau que fa honor al nom doncs es tracta d’un grau o pas que s’obre en un portellet no massa marcat al vessant del tossal. Després de passar-lo continuem cap a l’ombria on el terreny calar deixa pas al sauló i apareixen les carrasques.

Arribem així a les Carrasques de Selmeta on hi ha un encreuament de camins. Fins ací entra una pista traçada sobre el vell camí des de la Serratella per on seguirem, a la dreta continua una senda que baixa a la font de la Figuera. Deixem enrere les grans carrasques i passem entre bancals on, en la paret d’un d’ells, hi ha la font de l’Ambelló. Passada la font seguim un encreuament a l’esquerra que ens puja per un bell tram de camí empedrat, ample i molt ben conservat, i què ens portarà a la bassa de les Lloses on enllacem amb una pista formigonada que, passant per davant del cementeri, ens duu a entrar a la Serratella pel carrer del Calvari.

Camí de la Morranda.

La Serratella des de la Morranda.

El camí arribant al Portell d'en Grau.

Font de l'Ambelló.

Tram de camí magníficament empedrat i ben conservat pujant a la bassa de les Lloses.

Entrant a la Serratella pel carrer del Calvari.

Senders de la Serratella.

Després de fer una breu visita turística a la Serratella seguim camí buscant les piscines per on hem de continuar la ruta buscant el barranc de l’Espigolar. Anem seguint el PR-CV-394 o «ruta de l’Ermita» doncs fa un recorregut circular de 10 km. Seguint-lo poc després de passar les piscines arribem a una bifurcació, per l’esquerra continua el camí vell d’Albocàsser que puja a la carretera a l’altura del mas d’en Selma, nosaltres seguirem per la dreta el camí del Cingle que passa per damunt del Morralàs i del Cingle on hi ha sengles zones d’escalada.

Després de fer un breu descans per a fer un mos amb vistes als cingles que voregen el barranc de l’Espigolar continuem camí passant per dalt les zones d’escalada fins que arribem a la portera que dóna accés al mas d’en Rasos. Després de deixar-la ben tancada continuem cap al mas d’en Rasos on hi ha una explotació de ramaderia bovina. De fet a la nostra dreta queden els estables de les vaques, mirant cap al barranc. Nosaltres seguim el camí que enfila cap al mas, gran i arreglat, passant per dalt d’ell i eixint a la pista que entra des de la carretera.

Eixint de la Serratella per les piscines.

Camí del Cingle pel barranc de l'Espigolar.

Portera arribant al mas d'en Rasos.

Per la pista a l’esquerra continua el PR però nosaltres seguim a la dreta passant per davant del mas. Ací la pista continua fent la volta a un tossalet però nosaltres seguim recte pel camí vell (que també baixa a les Coves pel mas dels Arcs) travessant els amples bancals on ja verdeja el cereal. El camí coincideix més avant amb la pista i seguim per ell un tros fins que ens desviem per la pista que gira a la dreta coronant els Cormulls. El vell camí continua recte i no massa net cap al Pla de la Mallada des d’on comença a baixar a les Coves pel mas dels Arcs però nosaltres seguim pujant al cormo dels Cormulls que fan honor al seu nom al sobreeixir per damunt les llomes (fent un cormull).

Arribem així a un punt on cal estar atents a una portera que dóna pas al camí que baixa cap al Tossal Gros, no massa evident però sí molt xafat i, quan l’agafes, fàcil de seguir. El camí ens baixa fins a una grossa fita de terme situada dalt la cova del Morral. Ací parteixen termes les Coves i la Serratella i a partir d’ara continuarem pel terme de les Coves. Per l’esquerra puja una senda des del Pla de la Mallada, molt xafada per passar per ací la cursa de muntanya de les Coves que fa la volta al Tossal Gros, el més alt del seu terme. Nosaltres la seguirem recte cap al tossal.

Camí del mas dels Arcs des del mas d'en Rasos.

Bancals del mas d'en Rasos.

El Tossal Gros des dels Cormulls.

Fita de terme de les Coves. Al fons es veu el poble.

Fa un parell de mesos ja vam passar per ací pujant des del mas dels Arcs de manera que este tram ja el conec. Baixem cap al Tossal Gros deixant a l’esquerra l’enrunat mas de Sucaina i continuem entre parets del que sembla un ample assagador cap al mas del Tossal Gros. Ací s’estreta i passem per dalt d’un bassot que recull l’aigua de pluja per al mas, aigua que ara només aprofiten cabres i senglars. A la dreta i un poc més amunt hi ha les restes del mas, pràcticament caigut.

Davant nostre queda el Tossal Gros però no arribem, cal estar atents doncs ací la traça és fàcil de perdre entre el timó i els fenassos que són l’únic que creix entre les pedres. Quan comencem a baixar el sender es fa més clar i comença a fer voltes per la vessant baixant cap al barranc del Llentisclar que es veu al fons.

Conforme baixem ens trobem una parella de les Coves que puja i els preguntem pel camí del mas del Llentisclar, què és per on volem continuar. Ens expliquen què encara que no estiga massa net ells passen sense problemes així que nosaltres també ho farem.

Continuem baixant cap a les Xosses que formen un conjunt de casalicis mig enfonsats. Entre ells trobem un rodal de carrasques, l’únic lloc on creixen, segurament salvades de la destral per a fer ombra als animals del mas. A la casa de baix hi ha una palmera datilera a la porta, tota una extravagància en estes terres tot i què era habitual a les planes litorals, ací però creix tan bé com ho fan les palmes margalloneres que s’escampen un poc per tot.

Baixant al barranc del Llentisclar.

El mas del Llentisclar i el barranc que li dóna nom.

Deixem enrere les Xosses i continuem baixant fins que arribem a un encreuament: per la dreta continua el camí del Llentisclar i per l’esquerra segueix el camí de la cursa cap a les Coves pel mas de Tarragó. Pels dos llocs podem tornar a la Coloma però pel Llentisclar és més curt (i no hem passat mai) així que no fem cas a les marques blanques i verdes (del sender per on va la carrera) i continuem pel camí que ens porta al mas del Llentisclar.

El camí és fàcil de seguir però no està gens xafat i no està net. De tota manera avancem sense massa complicacions fins al mas, només amb algun pas més tapat per algun coscoll. Per sort la vessant pedregosa no deixa créixer massa cosa. Arribem així al mas, també mig assolat, i ens trobem el camí ple de piteres. Amb bon calcer no presenta cap problema passar però la gosseta l’hem d’agafar a braços per a què no se punxe les potes. Per sort només és un curt tram i de seguida continuem pel vell camí on el què trobem són romers, coscolls i argelagues, vells coneguts nostres. El camí baixa cap al barranc del Llentisclar per antics bancals de garroferes on creix el fenàs i on perdem la traça. De tota manera és fàcil baixar al barranc i travessar-lo pujant per l’altre costat.

Camí del mas del Llentisclar.

Piteres que creixen al camí al mas del Llentisclar.

La pujada per l’ombria del barranc està més tapada i en algun punt es fa difícil el pas però no pels llentiscles (que no veiem) sinó pel coscoll i l’argelaga. Per sort només és algun tram curt i el camí, que puja fent voltes, es troba prou millor conforme anem pujant. Arribem així a una pista que passa per dalt nostre entrant a uns ametlars. Cal seguir-la a l’esquerra i de seguida trobem el mas d’Eixarca i, uns passos més davant, enllacem amb el camí vell de les Coves a la Serratella per on hem començat a caminar.

Hem tancat el cercle i només ens queda desfer el camí que hem fet al començar la ruta baixant cap a la Coloma per acabar la ruta.

 

Tram més tapat del camí pujant del barranc del Llentisclar.

Pujant al mas d'Eixarca amb els Cormulls al fons.

Passant, ara sí, pel mas d'Eixarca.

El camí vell de la Serratella baixant a la Coloma.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací un parell de rutes que comparteixen part del traçat:

Volta al Tossal Gros des del mas de Tarragó

De la Torre a la Serratella per la Serra d'en Galceran

Més informació:

• Sales Miralles, Jose Luis (2015) Els masos del nostre terme. La Serratella. Ed. Diputació de Castelló accessible a la web. 

•  Fuster Puig, Pau (2011) La Serratella. Mapa i guia excursionista. Ed. Eltossal cartografies

• Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Serratella. Ed. AVL accessible a la web. 

• Guardiola Guardiola, Marc i Guardiola Noguera, Ferran (2020) Toponímia dels pobles valencians. Les Coves de Vinromà Ed. AVL accessible a la web.

•  Ajuntament de la Serratella

• Ajuntament de les Coves de Vinromà

VOLTA AL TOSSAL GROS DES DEL MAS DE TARRAGÓ

Des que l’any passat vam pujar a la Serratella des de la Torre dels Dumenges que teníem pendent tornar a fer una ruta per esta part de la serra d’en Galceran, i d’entre les diferents variants possibles al final ens hem decidit per seguir una part de la cursa de muntanya de les Coves que puja al Tossal Gros passant per la ratlla (sense entrar-hi) del terme de la Serratella. Això sí, per a no fer la ruta massa llarga l’hem retallada començant a caminar al mas de Tarragó.

Esta és doncs una bona ruta per a fer a l’hivern i en dies sense aire, quan fins i tot podem arribar a tindre calor. No és però massa recomanable per a l’estiu per la falta d’ombres, ni en dies d’aire que ací sol bufar molt fort de manera molesta.

 

Per començar la ruta ens hem acostat al mas de Tarragó, exactament hem aparcat a l’abandonat camp de motocross que hi ha situat al camí del mas de la Coloma, tot asfaltat, que entra des de la carretera de Sant Mateu a pocs quilòmetres de les Coves.

Des d’ací cal travessar l’ampla plana que s’estén al peu de les muntanyes entre el mas de Tarragó i el mas dels Arcs, per on puja el camí que seguir per a muntar al tossal Gros, baixant altra vegada fins ací. Per tant, i encara que semble un contrasentit, començarem la pujada al Tossal Gros baixant. I ho fem baixant per la vora del camp de Cross fins a les Foies que s’estenen al peu de les muntanyes. La partida de les Foies, com la resta que passarem al pla, està quasi completament plantada d’oliveres, algunes centenàries. Els camins que seguirem són també els que donen accés a les diferents finques.

Travessem les Foies fins al barranc de Palanques que haurem de remuntar buscant un lloc per a passar-lo. No és que es tracte d’un gran barranc sinó que està completament cobert de malea de manera que cal buscar un lloc on permeta el pas a l’altra banda i, ja de l’altre costat, buscar el millor camí per a continuar en la direcció correcta.

Fem un tros sense camí per uns camps abandonats que passen sota el collet de Milià, xicotet collet o tossalet que destaca entre la planúria, per enllaçar amb un altre entrador que ens portarà per les Miravetes a buscar el Pou de Cània. Es tracta este d’un pou obert a la vessant terrosa, amb una pica de pedra on abocar l’aigua que es pot traure mitjançant un pot de llanda nugat a un cordell. L’aprofitem per tal de donar a beure la gosseta abans de continuar camí travessant el camí i el barranc del Mas Vell i seguint novament un camí que travessa entre els bancals d’oliveres del Mas Vell on trobem un caçador que està a l’espera al tord. L’entrador ens porta entre uns bancals d’oliveres abandonats fins que enllacem amb el camí del mas dels Arcs que seguirem a l’esquerra per a pujar al mas (retallant un parell de revoltes).

El pla de les Coves que hem de travessar fins al mas dels Arcs.

Les Coves des del camp de motocross del mas de Tarragó

Baixant per la vora del camp de motocross.

Olivars i ametlars a les Miravetes.

Pou de Cània.

Olivars al Mas Vell.

Entrador perdut arribant al mas dels Arcs.

El mas de Tarragó (al fons) des del mas dels Arcs.

El mas dels Arcs.

Al mas dels Arcs enllacem amb la ruta de la cursa de muntanya de les Coves, marcada ací com a sender local no homologat. El camí que ve des de les Coves continua per dalt del mas, ja de ferradura, pujant per un llarg llom on només creix un matollar de romer i coscoll que entapissa totes les muntanyes. El sol ens calfa mentre pugem i s’agraeix però segurament no és la millor ruta per a fer a l’estiu doncs el sol deu calfar de valent ja de bon matí i no hi ha cap ombra on amagar-se.

El camí puja cap al mas del Centener (o de la Garrotxa) situat a la vessant de la muntanya que mira al migdia. Conforme guanyem altura les vistes cap a llevant es van fent més impressionants i la mar apareix per darrere de les muntanyes de les Coves. A meitat pujada a l’esquerra queden les restes del mas del Centener, en un dels pocs llocs on es veuen restes de bancals. Ací la roca aflora en superfície i no afavoreix el cultiu i, el desboscament fruit del carboneig i la pastura han fet desaparèixer el bosc que va donar nom a la partida i el tossal que tenim al davant.

Seguint el camí passem per dalt del mas i fem una llarga diagonal cap a els Rasos on el terme de les Coves limita ja amb el de la Serratella. Per la nostra dreta queda el barranc Fondo i a la seua vora hi ha les restes del corral de les Bassetes.

Quan estem ja prop del cim dels Rasos trobem un desviament del vell camí. Per l’esquerra s’ha obert un sender improvisat que enllaça directament al Pla de la Mallada. S’ha fet per a evitar passar per un tancat ramader. Nosaltres però seguim pel camí vell, més còmode i més xafat, i camí públic al cap i a la fi. Pugem per ell a l’assagador del Carbó que continua a buscar la ratlla de la Serratella i, ja dins del seu terme. Arribem així a la part més alta de les llomes on apareix el Pla de la Mallada, no tan pla com indica el seu nom però més pla que el que portem pujat. Ací el sender més clar continua cap als Cormulls, punt culminant de la serra en este punt. Per la dreta a menys de 100 metres ens queda una pista que ens portaria cap a la Serratella però hui no toca.

Camí del mas dels Arcs.

El Tossal Gros.

Mas del Centenar.

El camí del mas dels Arcs pujant al Pla de la Mallada.

Les Coves, la serra de les Talaies i la Serra d'Irta des del Pla de la Mallada.

Després d’aturar-nos a fer un mos disfrutant de les magnífiques vistes cap al nord, cap a llevant i fins i tot cap a ponent; seguim camí muntant la suau costera que ens porta cap als Cormulls. No arribarem al seu cim sinó que arribats a una grossa fita de terme el camí comença a baixar cap al Tossal Gros. Ací però a la dreta queda un camí que pel mas d’en Rasos porta a la Serratella.

Fins ací hem anat sempre de pujada i ara comença la llarga baixada que ens portarà al mas de Tarragó. El primer tram és suau i per la vora de l’enrunat mas de Sucaina enfilem el Tossal Gros que se’n separa de l’eix de la serra. Anem entre parets del que sembla un assagador fins que arribem a les restes del mas del Tossal Gros. Passem entre les runes del mas i un bassot que recull l’aigua, ara només aprofitada pels senglars i cabres. Ací el camí no està massa clar però només girem a migdia i comencem la baixada apareix clar i prou xafat mentre baixa fent voltes cap a les Xosses.

Deixem el cim del Tossal Gros a l’esquerra i encetem la llarga baixada cap al barranc del Llentisclar. Des d’ací les vistes cap a la mar són tan impressionants com a la pujada però estes les podem disfrutar més doncs anem de cara a elles. De tota manera també cal estar atents a la pedra solta que hi ha a la senda de baixada.

A meitat baixada passem pel conjunt de casalicis mig enfonsats que formen les Xosses. Ací és l’únic lloc on trobem algunes carrasques que s’agrupen al voltant del mas, segurament salvades de la destral per tal de fer ombra a l’estiu. Ens sorprèn també una palmera datilera que creix davant de la casa més avallera, plantada pels veïns. Per la vora hi ha tot de palmes margalloneres que no cal plantar per a què cresquen. Tota la vessant mira al sud i l’existència de margallons a quasi sis-cents metres d’altura i no massa prop de la mar mostra que ens trobem en una raconada molt arrecerada on no arriba el fred de l’hivern i sí la humitat de la marinada. De fet hui no fa gens de fred i fins i tot en algun moment hem passat «calor» (per ser desembre).

Arribant als Cormulls des del Pla de la Mallada.

Les Coves des dels Cormulls.

Fita de terme dalt de la Cova del Morral.

El Tossal Gros des dels Cormulls.

Mas de Sucaina.

Mas del Tossal Gros.

Camí de baixada del Tossal Gros.

Les Xosses.

Deixem enrere les Xosses i el camí continua baixant, més clar i ben fet, fins que enllaça amb el camí del Llentisclar que des de les Coves anava al mas del Llentisclar. Per la dreta continua el camí cap al mas que es veu sobre un morret que domina el barranc del què pren el nom. Nosaltres seguirem per l’esquerra per on van les marques del sender local que ens porten a baixar cap al corral de Vilaplana.

El camí ens porta a una pista on enllaça després de passar per la vora d’una bassa que recull l’aigua per a beure els animals. La pista continua recte cap al Pla dels Foguerals (i per allí anava el vell camí ara perdut) però nosaltres seguirem a la dreta, baixant a un estret pas entre el barranc de les Codines i el del Llentisclar que dóna pas a un ample tossalàs on s’alça el corral de Vilaplana. Ací retrobem els bancals d’ametlers i oliveres, la major part deixats ermar però on encara se’n treballa algun.

Enfilem el Pla del Corral de Vilaplana i passem pel costat del Corral que li dóna el nom i del mas construït posteriorment a la seua vora per tal d’aprofitar l’escassa terra bona que hi ha. De fet només en un parell de clotades hi ha bancals encara treballats. Deixant enrere el corral i el pla el camí enfila avall per una vessant abancalada on encara es treballen els bancals de garroferes. El camí baixa fent unes grans voltes per a passar pel pinar de Matxaca, l’únic que es conserva per ací i que presenta un canvi després de tot el dia al sol sense ombres. El pinar s’estén avall fins al mas de Matxaca però nosaltres el deixem enfilant recte cap al mas de Tarragó entre bancals d’oliveres, ametlers i, sobretot, garroferes. Deixem a la dreta nostra el mas del Coixo i passem pel costat de la bassa del mas de Tarragó quan el camí de terra esdevé en asfaltat.

Arribem així al mas de Tarragó, ben cuidat i on hem vist gent. El camí vell abans se’n desviava per l’esquerra abans de la casa per a baixar a les Foies i continuar cap a les Coves. Nosaltres seguim l’asfalt que ens portarà al camp de motocross deixant a la dreta un altre braç asfaltat que entra a la Coloma per on pujava l’antic camí real entre la Serratella i les Coves què ací coincideix amb el tros d’asfalt que xafem fins on tenim el cotxe (i que continua fins a la carretera).

Finalitzem així una ruta que a primera vista no té massa interès però que als dies assolellats de l’hivern ens permetrà de disfrutar del sol i d’unes immillorables vistes sobre bona part de les terres de l’antic Maestrat de Montesa.

El Tossal Gros des de Vilaplana.

Mas i Corral de Vilaplana.

La Serra d'Irta amb la mar al fons des del Pla del Corral de Vilaplana.

Camí del Corral de Vilaplana.

Mas de Tarragó.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Fuster Puig, Pau (2011) La Serratella. Mapa i guia excursionista. Ed. Eltossal cartografies
• Àlvaro i Martí, Mª Teresa (2006) Toponímia dels pobles valencians. La Serratella. Ed. AVL accessible a la web. 
• Ajuntament de les Coves de Vinromà
• Guardiola Guardiola, Marc i Guardiola Noguera, Ferran (2020) Toponímia dels pobles valencians. Les Coves de Vinromà Ed. AVL accessible a la web.