dissabte, 27 d’agost del 2016

DEL CONVENT A LA MOLA DEL MORICO


Estem quasi acabant l'estiu i no havíem fet cap ruta pel Desert, i hui tocava encara que només siga per donar la contenta als que estiuegen a Benicàssim
Així que quedem davant del Convent per a pujar al Morico seguint un track de C.E.B. Ferran que, com sol ser habitual, ens porta per racons tan poc xafats com interessants.


Eixim des del Convent cap a la Porteria Alta. Ací s'ha rehabilitat  un "antro" i l'ermita de Sant Joan i la del Carme, que estan a la vora i a la mateixa porteria.
Antro.
Deixem a l'esquerra les ermites i la porteria i seguim per la dreta, per una senda oberta per tal de no passar per allí i molestar els ermitans que ocasionalment fan retir espiritual, i de seguida eixim de les terres del Desert (o dels frares).
Senda de la Bartola.
Entrem a la finca de la Bartola seguint per la senda que passa per dalt del centre d'interpretació del Parc Natural, i que ix a la pista del Desert o del coll de la Mola.
Pista al Refugi.
Des d'ací no seguim cap al coll de la Mola sinó la pista que mou per baix i que ens porta cap a la part alta de la urbanització del Refugi.
El Cormo de les Creuetes des de dalt del Refugi.
Per dalt de les cases més alteres de la urbanització abandonem la pista i continuem per una senda que planeja, faldejant, en direcció al mas de Xiva. Es tracta d'una senda clara i amb magnífiques vistes de la Plana.
El Tossal de Ribalta i la Plana.
Arribem a un punt on abandonem la senda principal i seguint el track comencem a pujar cap a la Mola del Morico, que encara està molt lluny, seguint un senderol enfitat que va buscant el millor lloc per a passar.
El Portell entre la Roca Blanca i el Morico.
La traça de camí no sempre és fàcil de seguir doncs hi ha més fites que no deuria i embolica un poc, però amb l'ajuda del track anem triant les més convenients fins que arribem sota uns cingles. Ací el track i les fites baixen a buscar una senda que puja a buscar un collet.
Tram de pedrera.
Nosaltres decidim fer una travessa al recte per una pedrera fins a la senda, evitant així perdre altura. Curiosament també trobem algunes fites per ací.
Arribant al collet.
Enllacem amb la senda que puja al collet, amb un darrer tram amb forta pujada, i el transpon buscant una pista que acaba just a l'altra banda.
Cap al Morico.
Nosaltres tampoc seguim per allí (cap al coll de la Mola) sinó que continuem amunt seguint les fites, ara més clares per una traça més xafada.
El Morico des de la crestera.
Seguim per una interessant crestera de rodeno i coronem un puntalet abans de baixar un collet i començar la pujada final al Morico, no tan pesada com les que pugen des del Portell o el coll de la Mola, però igual d'interessant.
Pedreres al cim de la Mola del Morico.
Coronem així el cim i ens recreem amb les vistes que hi ha a la vessant nord sobre la serra de Borriol, la Plana, la Serra d'Espadà, ...
Descansant i mirant l'Espadà.
Estan a dalt arriben un grup  de famílies que han pujat des del coll. Ací els xiquets han de buscar un tresor (que van amagar ahir els pares), un bon al·licient per fer-los pujar a la muntanya.
El Montsoliu o Bartolo des del Morico.
Els deixem buscant el tresor mentre baixem cap al coll de la Mola per la vessant nord, més verda i on el pinar ha escapat als reiterats incendis que han cremat l'altra vessant del Desert.
Baixada al coll de la Mola.
La baixada és llarga i dura, però també bellíssima, de les sendes més boniques del Desert tan per la vegetació com les vistes.
Coll de la Mola i el Cantal Gros.
Arribem al coll i seguim per l'altra banda, continuant per una senda que travessa les faldes del Cantal Gros cap al mas d'Huguet.
El Morico
Eixim a la pista que passa per davant del mas d'Huguet on creix un xicotet rodal de sureres, un dels pocs del Desert, i seguim un tros més fins que trobem a la dreta la senda que ens baixa cap a la Porteria Alta.
Les Agulles des del mas d'Huguet.
La senda, arreglada per les brigades del parc, baixa fent llaçades fins a la Bartola des d'on tornem sobre els passos que hem fet a l'inici de la ruta passant pel costat de la Porteria Alta.
La Porteria Alta.
Com tenim temps ens acostem a la rehabilitada Porteria Alta, on era antigament una de les dos porteries del Convent. Ací estava el porter, figura important dins dels convents carmelites doncs eren els encarregats de recabar les almoïnes que eren la base (almenys als inicis) del manteniment de la comunitat.
Interior de la Porteria Alta.
Deixem enrere la porteria i retornem al punt d'inici acabant així una altra ruta pel Desert on no ens prodiguem massa però on sempre és un goig caminar encara que només siga per les magnífiques vistes que s'hi tenen.
Ermita del Carme.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

del Pla del Salandó al centre d'interpretació de la Bartola
de la Pobla a les Santes pel Bartolo
de la Pobla a Benicàssim pel Bartolo

Més informació:

divendres, 26 d’agost del 2016

CIRCULAR A LA LAGUNA DEL MARQUESADO

A Cuenca hi ha uns quants estanys d'origen kàrstic; la laguna de Uña, la de Talayuelas, las torcas, ... A la d'Uña ja vam estar fa uns anys i enguany li ha tocat el torn a una altra, la que li dóna nom al poble de Laguna del Marquesado.
Hi ha un sender marcat que ix des del poble remuntant el arroyo de la Laguna i fent la volta circular per a tornar al poble. Nosaltres però hem volgut estalviar un tros per defugir la calor i hem començat a caminar al punt on el sender es fa circular, a la partida del Charcón.

Laguna del Marquesado.
Deixem el cotxe sota una gran noguera per a que no li pegue el sol i comencem la ruta pel camino de Zafrilla, que puja per la dreta quan es bifurca el camí que puja des del poble. Per l'esquerra retornarem una vegada completem la ruta.

Travessem el arroyo o río de la Laguna i remuntem entre bancals d'horta que es rega de les aigües de la Laguna que fa d'embassament natural.
Cartell i geocaching.

 Remuntem uns metres el Tovar de la Laguna, barra tobàcia que tanca l'estany fent de represament natural, i allí mateix trobem un cartell que ens informa de les espècies vegetals que creixen als voltants i dins la laguna, algunes d'elles endèmiques d'este enclavament.
Vegetació aquàtica.
Deixem enrere el cartell i continuem per la senda que fa la volta a la Laguna. Abans de travessar el barranco de la Laguna se'n separa per la dreta el camino de Zafrilla, antic camí de ferradura que es troba ja prou perdut. Nosaltres seguim recte i deixem a l'esquerra un senderol que retalla fent la volta més curta.
Camino de los Cercados.
La vegetació canvia i a l'allunyar-nos un poc de l'aigua apareix un bosquet de roures i carrasques acompanyats de boix, però no dura massa. Quan retornem al nivell de l'aigua retrobem la vegetació de ribera.
Los Cercados.
Passem per dalt la Fuente del Tejo, on hi ha una caseta construïda damunt de l'ullalet, i seguim  un poc més fins a l'extrem nord de l'aiguamoll, travessant-lo per una pista que ens duu a la carretera de Valdemeca.
Fuentecillas.
Ara la ruta segueix per la carretera cap al poble de Laguna del Marquesado.
Passem per las Fuentecillas on hi ha un cartell de font i aprofitem per acostar-nos a una de les surgències a fer un glop d'aigua fresca abans de seguir acompanyats per l'ombra dels xopars de repoblació.
La Laguna des del nord.
Deixem la ruta abans d'hora acostant-nos a la Laguna sota uns xops i travessant antics bancals erms.
Arribem així al punt on desguassa l'aigua per l'arroyo de la Laguna. Estem novament al Tovar de la Laguna però esta vegada retornem al cotxe per la vessant dreta.
Camino de la Muela.
Busquem el camino de la Muela, per on continua la ruta marcada, i el seguim entre els bancalets de regadiu de la Huerta de la Laguna.
Hortetes a los Molinos.
Arribem a los Molinos, dos cases que ara han estat rehabilitades per a usar-les de segona residència. En la primera els xiquets disfruten amb els ànecs i ovelles que hi ha a un tancat, però no ens entretenim molt perquè ja estem a tocar del punt on havíem iniciat la ruta.





Ací està el track:


Powered by Wikiloc

Més informació:

dijous, 25 d’agost del 2016

ESTRECHOS DEL EBRON

Fa anys que teníem ganes de fer la ruta dels Estrechos del Ebrón, però per una o altra raó no havíem pogut fer-la. Hui però és el dia que podrem per fi passar els "estrechos" tot i què en una versió reduïda "per a xiquets".

Hem deixat el cotxe al merendero del Pozo de la Olla on acaba la pista, per no haver de caminar tant de tros. Ací hi ha unes taules a l'ombra i lloc per aparcar uns quants cotxes.
Des d'ací comença la senda que remunta el riu Ebrón. I parlant de l'Ebrón, és este un dels afluents que reb el Río Blanco (Guadalaviar o Túria) al Rincón de Ademuz. El Ebrón naix aigües amunt del Tormo a partir del barranco de Ligros. El nom d'Ebrón es deu a que "hubo una sequía muy grande y el Ebro se secó, y este no" tal i com em va explicar un home major a Castielfabib fa molts anys. I deu ser veritat perquè malgrat la profunda sequera que patim pel riu baixa un bon cabal d'aigua clara i freda.
Inici de la ruta.
Deixem enrere els cotxes i de seguida travessem l'assut on prenen l'aigua les sèquies que reguen les hortes del Cuervo. El camí remunta un morret per una escala i baixa per l'altra banda per continuar seguint riu amunt per un estret no massa estret. És a dir d'aquells que permeten que hi haja un camí ample per la vora.
Mentre remuntem el riu anem trobant-nos gent que baixa i sembla que venen de banyar-se,  així que anem mirant quins són els millors llocs per a prendre el bany.
Arribem així al punt on es junta al Ebrón la rambla de Alobras o de las Tejadas per on baixa una senda des del poble d'Alobras.
Encreuament amb el sender de la rambla de Alobras.
Nosaltres continuem recte, pujant un poc i arribant a una zona un poc més oberta on hi ha alguns tolls per a prendre el bany i també una quanta gent prenent-lo. Nosaltres decidim continuar riu amunt per vore quina és la millor "poza" per prendre el bany.
Estrechos del Cañamar.
De seguida travessem un pontet i entrem a los Estrechos del Cañamar que es poden salvar sense banyar-se gràcies a unes passeres de fusta situades quasi al nivell de l'aigua en molts llocs.
Eixida de los Estrechos del Cañamar.
Dins els estrets desapareix la calor del migdia i ja no abelleix tan entrar a l'aigua però només eixir-ne per l'altre costat ens torna a pegar fort la calor. Per sort anem trobant ombres i la remor de l'aigua sembla que refresca el cor (que no el cap).
Tram obert.
Continuem per un tram més obert on el riu fa una volta gran que el sender retalla allunyant-se del riu. Ací la vegetació de ribera deixa pas a carrasques, savines i alguns pins que és el paisatge dominant en esta part més seca de l'ibèric sud.
Pont i punt final de la nostra ruta.
Retornem al riu i el travessem per un pontet remuntant l'altra vessant. Ací el sender abandona definitivament el riu i continua per dalt cap al puente de Fonseca. Ací decidim posar fi a la ruta perquè els xiquets tenen ganes de banyar-se i no estan per caminar més i comencem el retorn buscant els tolls que hem vist abans de l'estret, on hi havia gent banyant-se que és el millor lloc per a prendre el bany entre d'altres coses perquè estan al sol.
Pas equipat.
Salvem un xicotet pas on hi ha unes grapes, l'únic punt de dificultat de tota la ruta , retallem novament la revolta del riu i ens endinsem a l'estret i de l'altra banda busquem els tolls al sol, que pega fort però que abelleix després d'entrar al riu perquè l'aigua està més que freda.
Un banyet per a acabar la ruta.
Acabem estant més fora que dins de l'aigua perquè després de cada capbussó cal estar una bona estona per a recuperar la circulació, però no hi fa res perquè el paratge s'ho val.
I finalment retornem al punt d'inici. Ja podem dir que hem estat als estrets de l'Ebron però ens hem quedat en ganes de més així que quan no aprete tan la calor caldrà tornar a fer una visita ... encara que siga sense bany.

Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací el track a la Fonseca des de Tormón:



Powered by Wikiloc

Més informació:


dimarts, 16 d’agost del 2016

ESTRECHO DE CEDRAMAN

Una vegada més tornem a Cedraman i una vegada més ho fem seguint els passos de Pascual que té la bona costum d'ensenyar-nos al facebook raconades i paratges sempre interessants, i la mala costum de no dur un GPS per penjar el track per a poder arribar a ells fàcilment. Però esta vegada va fer ruta amb Jesús que sí duia el GPS i no només va penjar el track sinó que va fer una crònica magnífica, com sempre.

Així que aprofitant el dia de Sant Roc ens acostem a Cedraman per a fer la ruta del Estrecho a la que Ramiro li tenia ganes de fa molt de temps, quan va provar de fer-la però el riu duia tanta aigua que van haver de deixar-ho correr.
Esta vegada el riu no duu tanta aigua però també l'aigua ens ha impedit fer una ruta com cal. Caldrà tornar per completar-la.

Quan eixim del poble el dia està núvol i cauen algunes gotes. Mala senyal. Però conforme pugem cap a Llucena pareix que vol escampar. De tota manera quan arribem a Cedraman el cel està tapat i fa frescor, no és el millor dia per a ficar-se dins d'un riu.
Cedraman sota los Morrones.
Aparquem on podem perquè hui el poble està ple de cotxes. Són festes i sembla que ha tornat tot el món a la casa del poble. Sembla perquè de cotxes en veiem molts però de gent cap. Només un parell de dones i un home que passegen per la carretera.
Comencem a caminar també per la carretera baixant al riu cap al Molino i quan estem ja quasi al riu es posa a ploure. Ens arrecerem sota uns pins com han fet les dones que anaven passejant davant nostre i ens expliquen que el poble està ple de gent però encara estan dormint, alguns acaben d'anar-se'n al llit. També ens diuen que després de la riuada del novembre es pot baixar bé fins a l'estret i que el riu no porta massa aigua.
El Molino.
Quan sembla que para un poc de ploure continuem avall i al travessar el riu la carretera ens fiquem dins del riu i continuem riu avall.
Passera de la carretera.
A partir d'ací el camí és molt clar, només cal seguir el riu i prou. Però els germans Juan no ho veuen prou clar i decideixen tornar així que quedem en ells (si no plou) al pont de la carretera del Castillo on pensem arribar en un parell d'hores (que al final serà una).
Tornant enrere.
I mano mano comencem a baixar pel riu, primer per la dreta per una sendeta que baixa deixant a la dreta el Bancal Royo on hi ha la piscina del poble, camps esportius, ... tot dins d'una tanca.
Arribem seguint la senda a un parell de tolls on és difícil passar sense banyar-se els peus, i com tard o d'hora ens haurem de ficar a l'aigua millor d'hora i els travessem a gual.
Passem sota un morronet i de seguida ens trobem amb el pontet del camí vell del Castillo. El poble està a cinc minuts d'ací però el camí es troba totalment tapat d'esbarzers com vam tindre ocasió de comprovar fa un parell d'anys.
Primer morronet.
Passem sota el pont i continuem avall, eixint del riu per la dreta. Ací estan las Huertas, i llevat les més properes al poble la resta estan abandonades i aprofitades per a pasturar cavalls i burros que baixen a beure al riu i han fet un caminet per la vora.
Pont del camino del Castillo.
De l'altra banda hi ha les restes d'un antic molí i un poc més avall trobem el casalici enrunat de la primera fàbrica de llum que va portar l'electricitat a Cedraman, el Castillo i Zucaina als anys 20. Ara només hi ha les restes menjades per la vegetació i les riuades.
La Fábrica de llum.
Ací comença la primera part del Estrecho. El riu s'engorja entre el Bujar i la fuente Blanca.
La riuada del novembre ha canviat el curs i ha excavat antics dipòsits de tova, de manera que ara podem triar entre anar sempre per dins del riu o eixir-ne i retallar algun tram on les roques són prou grosses i fan de mal peany.
Entrant al Estrecho.
Després d'un primer tram arribem a un segon on les parets s'estreten més i es fan més altes. Estem davant de l'Estrecho pròpiament dit i ací ens toca anar per dins del riu i banyar-nos.
La part més estreta.
Per sort com el riu no porta molta aigua només ens aplega a mitja cama i passem prou bé sense haver de nadar.
Eixint del Estrecho.
De l'altra banda hi ha una espècie de ferrata que puja i també una cova on hi ha un parell de cordes d'una escola d'escalada. Suposem que la ferrata és per a accedir a les reunions de dalt però igual és per a poder baixar fins al riu perquè en altre cas cal baixar o pujar pel riu i toca banyar-se.
Zona d'escalada.
I a nosaltres també ens toca banyar-nos. Comença a ploure amb ganes i ens retirem sota la cova, però com no para ens fem l'ànim i seguim riu avall i, ara si, banyant-nos per culpa de la pluja que cau amb ganes el que no ens hem banyat pel riu. I cal dir que l'aigua del riu està més calenta que la pluja.
Riu avall.
Anem baixant per dins del riu quan comencem a vore la carretera a la nostra dreta.
Sota i sobre l'aigua.
El pont ja no deu d'estar molt lluny i així passat un gran bloc caigut veiem ja el pont davant nostre.
Continuem cap al pont però no cal passar per baix. Abans hi ha una senda a l'esquerra que n'ix del riu i seguint-la pugem a la carretera on trobem uns ciclistes que s'aturen ara que ha parat de ploure.
Pont de la carretera.
Preguntem pels nostres companys i els de davant no els han vist, però els qui s'han amagat de l'aigua a les cases de Cedraman ens diuen que venen cap ací, i així dalt del pont mateix els trobem.
El riu des del pont.
La idea original era baixar pel riu fins al molino Palanques, però vist l'oratge decidim tornar per la carretera cap al poble.
La ruta des de dalt.
Passem ara l'Estrecho per dalt i des de la carretera aprofitem per a vore el tram que hem fet per dins fins que passat l'estret ens separem del riu.
Travessem un bosquet de pins barrejats amb roures que ens acompanya de camí a Cedraman. Però abans d'entrar al poble passem sota la fuente Roya i entrem al poble pel Barrio Bruno.
Los Morrones.

Cedraman.
Travessem el poble, ple de cotxes però amb la gent encara dormint, i seguim per la Plaza fins a los Corrales que és on hem aparcat.
El Estrecho des de Cedraman.
I per no desaprofitar el dia ens acostem en cotxe al bar del Castillo on esmorzem com cal mirant com plou.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Cedraman al mas de Montón per los Morrones tornant pel barranco de la Cimorreta
Circular al Castillo passant pel Revolcador, el mas Quemao, Cedraman i el Chorrador

Més informació:

  • Cedraman
  • Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
  • Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el valle del Mijares Ed. Caixar rural Almassora 
  • Rodrigo Alfonso, Carles (2012) Cedraman dins Alter21, accessible a la web.