Fa anys que teníem ganes de fer la ruta dels Estrechos del Ebrón, però per una o altra raó no havíem pogut fer-la. Hui però és el dia que podrem per fi passar els "estrechos" tot i què en una versió reduïda "per a xiquets".
Hem deixat el cotxe al merendero del Pozo de la Olla on acaba la pista, per no haver de caminar tant de tros. Ací hi ha unes taules a l'ombra i lloc per aparcar uns quants cotxes.
Des d'ací comença la senda que remunta el riu Ebrón. I parlant de l'Ebrón, és este un dels afluents que reb el Río Blanco (Guadalaviar o Túria) al Rincón de Ademuz. El Ebrón naix aigües amunt del Tormo a partir del barranco de Ligros. El nom d'Ebrón es deu a que "hubo una sequía muy grande y el Ebro se secó, y este no" tal i com em va explicar un home major a Castielfabib fa molts anys. I deu ser veritat perquè malgrat la profunda sequera que patim pel riu baixa un bon cabal d'aigua clara i freda.
 |
| Inici de la ruta. |
Deixem enrere els cotxes i de seguida travessem l'assut on prenen l'aigua les sèquies que reguen les hortes del Cuervo. El camí remunta un morret per una escala i baixa per l'altra banda per continuar seguint riu amunt per un estret no massa estret. És a dir d'aquells que permeten que hi haja un camí ample per la vora.
Mentre remuntem el riu anem trobant-nos gent que baixa i sembla que venen de banyar-se, així que anem mirant quins són els millors llocs per a prendre el bany.
Arribem així al punt on es junta al Ebrón la rambla de Alobras o de las Tejadas per on baixa una senda des del poble d'Alobras.
 |
| Encreuament amb el sender de la rambla de Alobras. |
Nosaltres continuem recte, pujant un poc i arribant a una zona un poc més oberta on hi ha alguns tolls per a prendre el bany i també una quanta gent prenent-lo. Nosaltres decidim continuar riu amunt per vore quina és la millor "poza" per prendre el bany.
 |
| Estrechos del Cañamar. |
De seguida travessem un pontet i entrem a los Estrechos del Cañamar que es poden salvar sense banyar-se gràcies a unes passeres de fusta situades quasi al nivell de l'aigua en molts llocs.
 |
| Eixida de los Estrechos del Cañamar. |
Dins els estrets desapareix la calor del migdia i ja no abelleix tan entrar a l'aigua però només eixir-ne per l'altre costat ens torna a pegar fort la calor. Per sort anem trobant ombres i la remor de l'aigua sembla que refresca el cor (que no el cap).
 |
| Tram obert. |
Continuem per un tram més obert on el riu fa una volta gran que el sender retalla allunyant-se del riu. Ací la vegetació de ribera deixa pas a carrasques, savines i alguns pins que és el paisatge dominant en esta part més seca de l'ibèric sud.
 |
| Pont i punt final de la nostra ruta. |
Retornem al riu i el travessem per un pontet remuntant l'altra vessant. Ací el sender abandona definitivament el riu i continua per dalt cap al puente de Fonseca. Ací decidim posar fi a la ruta perquè els xiquets tenen ganes de banyar-se i no estan per caminar més i comencem el retorn buscant els tolls que hem vist abans de l'estret, on hi havia gent banyant-se que és el millor lloc per a prendre el bany entre d'altres coses perquè estan al sol.
 |
| Pas equipat. |
Salvem un xicotet pas on hi ha unes grapes, l'únic punt de dificultat de tota la ruta , retallem novament la revolta del riu i ens endinsem a l'estret i de l'altra banda busquem els tolls al sol, que pega fort però que abelleix després d'entrar al riu perquè l'aigua està més que freda.
 |
| Un banyet per a acabar la ruta. |
Acabem estant més fora que dins de l'aigua perquè després de cada capbussó cal estar una bona estona per a recuperar la circulació, però no hi fa res perquè el paratge s'ho val.
I finalment retornem al punt d'inici. Ja podem dir que hem estat als estrets de l'Ebron però ens hem quedat en ganes de més així que quan no aprete tan la calor caldrà tornar a fer una visita ... encara que siga sense bany.
Ací està el track:
I ací el track a la Fonseca des de Tormón:
Més informació:
¡Hola Xavier! Una preciositat de ruta que he tingut oportunitat de gaudir en dues ocasions. Pense que la tardor és la millor época per fer-ho. Una delicia per als sentits.
ResponEliminaSalutacions.
Doncs sí Emilio, la teníem pendent molt de temps i per desgràcia no la vam poder fer completa doncs feia molta calor. Això sí vam aprofitar per prendre el bany al riu. A la tardor no crec que es puga prendre perquè si a l'agost ja està gelada no m'imagine ara.
EliminaA l'altra a vore si podem fer el tram més espectacular per dins que ens van dir que a l'estiu es pot fer (si eres prou valent) sense neopré.